Anterior
20
La Jaina seguia treballant
amb en Lowie i en Chewbacca per reparar el major nombre possible dels vells i
malmesos subsistemes de l'estació mirall. Després d'haver reunit els escassos
components de recanvi que van poder trobar, els tres van afegir el seu enginy a
la tasca per trobar solucions alternatives. No podien programar els
sintetitzadors de menjar per crear res ni remotament semblant a plats d'alta
cuina, però tot i així en Lowie i en Chewbacca les hi van arreglar per produir
un dinar decent.
La Jaina va acabar de
reconnectar els sistemes de comunicacions, fent possible enviar missatges breus
encara que les transmissions seguien veient-se pertorbades per esclats
d'estàtica. En Chewbacca va començar a inspeccionar els sistemes de suport
vital, els controls ambientals i els escalfadors de l'estació.
En Peckhum els contemplava
mentre duia a terme les escasses tasques que s'esperaven d'ell durant aquell
torn de guàrdia. L'ancià no sabia com expressar la seva gratitud, i els va
repetir una vegada i una altra tot el que agraïa els esforços que la Jaina, en
Lowie i en Jacen estaven fent per ell.
- Si hagués esperat que la
Nova República reparés totes aquestes avaries, en Zekk ja hauria estat un ancià
quan...
En Peckhum no va arribar a
acabar la frase, i va moure el cap amb la cara plena de tristesa.
Quan les reparacions més
urgents i complicades van estar finalitzades, els joves Cavallers Jedi van tenir
poc a fer mentre en Chewbacca seguia furgant aquí i allà. En Lowbacca va
dedicar les seves energies a acabar el traçat de les trajectòries de restes
orbitals que ell i la Jaina s'havien ofert a portar a terme. Al principi la
Jaina havia ajudat al Jacen, però seguir els camins de milers de runa en òrbita
era una tasca que li semblava senzillament massa esgotadora en aquells moments.
En Lowie, per la seva banda, era extremadament pacient per ser un wookiee, especialment
quan treballava amb ordinadors, i va anar traçant diligentment la trajectòria
d'un punt darrere l'altre, anotant les rutes espacials més perilloses de les
òrbites plenes de trànsit escampades al voltant del món capital.
La Jaina va donar un cop
d'ull al mapa tridimensional d’en Lowie, però no va trigar a tornar a
concentrar la seva atenció sobre les sorprenents imatges que apareixien en el
seu quadern de dades. Va repassar les còpies dels comunicats de les xarxes
informatives que mostraven el misteriós atac imperial llançat contra el creuer
d'aprovisionament Inflexible. El dia
següent a l'atac ella, en Jacen i en Lowie havien identificat de seguida la
llançadora d'assalt modificada, amb les seves dents de gemmes corusca,
reconeixent el navili que havia estat utilitzat per segrestar-los quan es
trobaven a bord de l'Estació Cercadora de Gemmes d’en Lando Calrissian.
L'almirall Ackbar havia
verificat les descripcions. Ja no hi havia cap dubte que el robatori de l'equip
militar formava part de la tasca maligna de l'Acadèmia de l'Ombra. Per la
descripció de l’Ackbar, la Jaina va estar segura que l’imperial al comandament
de l'atac havia estat en Qorl, l'antic pilot de caces TIE del qual ella i en
Jacen havien intentat fer-se amics després de trobar la seva nau estavellada a Yavin
IV.
La Jaina va sospirar i va
moure el cap, i va tornar a contemplar el metratge. Hi havia esperat que en
Qorl comprendria quan equivocat estava.., i encara que el pilot de caces TIE va
estar a punt de rendir-se, el rentat de cervell imperial havia acabat alçant-se
amb la victòria. En Qorl seguia creant seriosos problemes a la Nova República.
La jove va introduir l’hologravació
de la captura de l’Inflexible en el
lector de vídeo per tercera vegada. La cinta, registrada per forces de la Nova
República quan van sortir a tota velocitat de Coruscant per defensar el creuer
d'aprovisionament, tenia una resolució bastant baixa. Però hi havia alguna cosa
en ella que li resultava indefiniblement inquietant, i la Jaina havia tingut
aquesta estranya sensació des que la va veure per primera vegada.
La Jaina es va rosegar el
llavi inferior.
-Hi ha alguna cosa que no
encaixa...
Va contemplar com el
navili d'assalt, amb el morro que semblava la boca d'un tauró sorgia del no-res
mentre els trets de les naus imperials que el flanquejaven anaven destruint els
sistemes d'armament i les graelles de comunicació de l’Inflexible. Després va tornar a concentrar la seva atenció en l’holocinta...,
i es va aixecar bruscament en el seu seient. Havia estat fixant-se en la nau d’en
Qorl..., però el que no encaixava eren les altres naus imperials.
- És clar, això és! -Va
exclamar -. No pot ser!
En Chewbacca va grunyir
una pregunta mentre s'aixecava del buit en el que havia estat ficat entre els
mòduls de control dels sistemes de suport vital. La Jaina va centrar la seva
atenció en les imatges de les naus més petites i les va assenyalar amb un dit.
- Sé tot el que cal saber
sobre tots els caces imperials -va dir -. El pare em va ensenyar a identificar
tots els tipus de naus registrats al llarg de la història espacial..., bé,
gairebé tots. - Es va inclinar cap endavant per estar una mica més a prop de la
imatge -. Aquests caces són naus de curt abast. -La Jaina va col·locar un dit
sobre la imatge de la pantalla -. Són caces de curt abast! Van haver de venir
d'algun lloc proper. La seva base és a prop..., amagada en algun lloc d'aquest
sistema!
En Chewbacca va grunyir un
comentari sorprès. En Lowie, incrustat en una cadira dissenyada per a humans,
amb els seus ossuts genolls aixecats cap al sostre i els seus braços arribant
gairebé a terra, sostenia el quadern de dades sobre la falda mentre anava
estudiant les coordenades de les restes espacials conegudes. El jove wookiee va
reaccionar rugint la seva pròpia pregunta, i va agitar el quadern de dades d'un
costat a un altre.
- Atenció! Disculpin-me!
-Va cridar TM2 amb la seva veueta estrident -. L'amo Lowbacca creu que també ha
fet un descobriment de la màxima importància, resumint, que hi ha una
inconsistència dins de les posicions de les restes orbitals. No sé de què es
tracta exactament perquè no m'ha ensenyat el quadern de dades -va afegir
l'androide traductor miniaturitzat amb una ombra d'irritació -, però si està
tan excitat deu ser una cosa altament inusual. Hauria de calmar-se, amo
Lowbacca, i explicar-se una mica millor.
La Jaina i en Chewbacca
van anar corrent a examinar els milers de punts dispersos pel mapa
tridimensional de l'espai als voltants del planeta Coruscant.
-Això tampoc pot ser -va
dir la Jaina res més veure'ls. Els resultats que acabava d'obtenir encara la
tenien perplexa, i en Lowie acabava de fer que el misteri es tornés molt més
profund -. És pràcticament el contrari del que esperàvem.
En Lowie va confirmar les
seves observacions amb un lladruc wookiee. La Jaina va sospirar, i va tornar a
mossegar-se el llavi inferior. El projecte de traçat de rutes tenia com a única
raó la de descobrir restes no catalogades que suposessin un perill per a la
navegació espacial. Però en comptes de revelar el risc no cartografiat que
havia destruït el Raig de Lluna, el
mapa de restes espacials d’en Lowie no mostrava absolutament res a la zona
indicada. De fet, més aviat semblava una àrea prohibida de l'espai, una illa
tan buida de restes com si algú l'hagués netejat a consciència. Però sabien que
el Raig de Lluna havia xocat amb
alguna cosa prou gran per destruir-lo...
Unes paraules acompanyades
per un raig d'estàtica van sorgir del sistema de comunicació i van ressonar pel
diminut recinte de l'estació.
- Atenció! Atenció,
Estació Mirall! Em sent algú? Jaina, estàs aquí?
En Peckhum va aixecar el
cap.
- Vaja, ara sí que estem
segurs que el sistema de comunicacions funciona.
- Semblava la veu d’en
Jacen!
La Jaina va anar corrents
fins a la unitat de comunicacions i va accionar un interruptor, però només va
aconseguir fer saltar un doll d'espurnes d'un fusible cremat. La sobtada onada
de calor li va socarrimar les puntes dels dits. La Jaina va arrencar la tapa de
la consola i va contemplar els cables ennegrits. Va sondejar el sistema amb la
Força, seguint la trajectòria del curtcircuit, i només va necessitar uns segons
per recablejar el sistema danyat i deixar-lo en condicions que funcionés prou
bé per poder respondre al seu germà.
Els altaveus van tornar a
cobrar vida amb un espetec sibilant.
-... aquí? Respon-me,
Jaina! Això és molt important. Hem trobat en Zekk. -Un esclat d'estàtica va distorsionar
el que va dir a continuació -. Tenim males notícies, i...
- Zekk! -En Peckhum va
anar corrents fins l'altaveu i es va inclinar sobre l'espatlla de la Jaina -.
Escolta? Em sents? -Va cridar, pegant els llavis a la reixeta -. On és en Zekk?
Es troba bé?
La Jaina es va apartar
dels ulls els llargs flocs de cabells castanys que li arribaven fins a les
espatlles.
- Espera. Encara no he
acabat de reparar el transmissor. -Va extreure un ciberfusible cremat i el va
substituir pel que acabava de treure del seu quadern de dades -. Bé, amb això
hauria de ser suficient -va murmurar -. Sí, Jacen, et rebem... Pots
escoltar-nos?
La veu del seu germà va
brollar dels comunicadors, sibilant i distorsionada.
-... Alguna disrupció, però...,
entenc.
- Què hi ha d’en Zekk? -Va
preguntar la Jaina, contenint la respiració -. No estarà...?
- Mort? -Va dir en Jacen,
acabant la pregunta per ella. La transmissió era més clara, i la seva veu se
sentia amb més nitidesa -. No. L’hem trobat..., i després la Tamith Kai i un
parell d'esbirros més de l'Acadèmia de l'Ombra ens van deixar inconscients.
-La Tamith Kai! -La Jaina
va deixar escapar un crit de sorpresa. En Lowbacca va rugir, i fins i tot TM2
va emetre un grall de consternació -. Però què podia estar fent a...?
-Han reclutat en Zekk i a
un grapat de membres de la banda dels Perduts -va dir en Jacen -. No sé on se
l'han emportat, però en Zekk semblava estar amb ells per la seva pròpia
voluntat. La Tamith Kai va dir que anaven a ensinistrar-lo perquè arribés a ser
un Jedi Fosc! Aniran a l'Acadèmia de l'Ombra.
En Lowie va grunyir una
pregunta en wookieès, però la Jaina la va fer sense esperar a la traducció de TM2.
- Però com poden
ensinistrar en Zekk? No és un Jedi...
- Pel que sembla té el potencial
necessari per arribar a ser-ho -va dir en Jacen -. Recorda que l'oncle Luke va
descobrir a munts de candidats que mai havien sabut que poguessin utilitzar la
Força. En Zekk tenia un do especial per trobar equip recuperable, fins i tot en
llocs on altres persones ja havien estat buscant abans. El que passa és que mai
ens vam adonar d'això, i mai vam entendre a què es devia.
La Jaina va inclinar el
cap i va pensar en tot el temps que havien passat amb en Zekk i tot el que
s'havien divertit junts sense que mai hagués arribat a ser conscient del seu
veritable potencial.
- Bé, i on és ara?
- No ho sé -va admetre en
Jacen, i una tristesa sobtada va impregnar la seva veu -. Ens van deixar sense
sentit, i després van desaparèixer. La mare i l’Ànakin van venir a la nostra
recerca i ens van trobar, però d'això ja fa hores. Probablement ja han
aconseguit sortir del planeta. No tinc ni idea de on poden haver anat.
La Jaina es va tapar la
cara amb les mans.
- Tu no, Zekk... Tu no!
-Després va alçar la cara mullada pel plor i va clavar la mirada en els
lluminosos ulls daurats d’en Lowbacca -. L’Acadèmia de l'Ombra! -Va murmurar -.
Te'n recordes del sistema de camuflatge que fa que tota l'estació sigui
invisible, igual que un forat en un mapa? Exactament com en el teu mapa
orbital!
En Lowie va llançar un
rugit d'assentiment.
- Ai mare! -Va exclamar TM2,
massa impressionat per poder proporcionar una traducció.
La Jaina es va tornar cap
al sistema de comunicacions.
- Sabem amb tota exactitud
on són, Jacen -va dir.
Va donar un cop d'ull al
quadern de dades d’en Lowie i al mapa projectat, centrant els ulls en el punt
buit de l'espai.
- Digues a la mare que es
posi en contacte amb l'almirall Ackbar! -Va cridar pel micròfon -. Hem de
mobilitzar la flota de la Nova República. En Lowie us enviarà algunes
coordenades. Hem d'atacar el més de pressa possible, abans que els imperials se
n'adonin que els hem descobert.
- Fantàstic -va dir en
Jacen -. I què fareu vosaltres?
La Jaina va somriure.
- Anem a llançar una mica
de llum sobre el tema.
El vell Peckhum estava
assegut a la butaca de control de l'estació de guia suspesa sota dels gegantins
reflectors solars, manipulant els vells controls d'ajust i direcció amb el cos
tens sota de les tires de l'arnès de seguretat. La Jaina es va inclinar sobre
la butaca.
-Fes girar els miralls -li
va murmurar, i la seva veu estava impregnada per una nerviosa excitació -. Gira’ls,
gira’ls, gira’ls!
- Ja he superat els màxims
-va replicar en Peckhum amb desesperació. Tenia la mandíbula atapeïda i els
músculs del coll rígids, i les gotetes de suor relluïen sobre el seu front -.
Són làmines de material reflector molt delicades. Si movem els miralls solars
massa de pressa, només aconseguirem que es trenquin.
La Jaina es va tornar cap
als espiells i va veure com la flota de la Nova República abandonava la seva
òrbita i es llançava sobre el seu blanc invisible. Les naus van activar els
seus sistemes d'armament mentre es dirigien cap a la zona misteriosament buida.
La Jaina i els altres havien de deixar al descobert l'Acadèmia de l'Ombra abans
que arribessin allà.
En Lowie va gemegar una
pregunta que TM2 es va encarregar de traduir.
- L'amo Lowbacca desitja
saber si l'aparell d'enfocament ha condensat el raig de llum solar reflectida
fins a la seva configuració de màxima potència.
- Per descomptat que sí
-va dir en Peckhum -. Un cop hem fet girar aquests trastos, aconseguirem que
comencin a suar de debò.
Els gegantins miralls
suspesos en òrbita per sobre de Coruscant per fi van quedar en la posició
desitjada i van concentrar el seu encegador raig de llum solar condensat sobre
el buit del buit. El feix del mirall es va obrir pas a través de l'espai,
travessant tan netament com un reflector.
La llum hauria d'haver
continuat avançant per tot el sistema estel·lar, però un instant després va
xocar amb les coordenades buides..., i l'espai va semblar bullir amb una
resplendor iridescent com si s'hagués convertit en fum daurat. El diluvi de
claredat solar d'alta intensitat va seguir bombardejant la zona camuflada, i va
acabar vencent els escuts d'invisibilitat que embolicaven l'Acadèmia de
l'Ombra.
- Aquí! -Va cridar la
Jaina amb veu triomfal.
L'estació imperial va
sorgir del no-res, ondulà durant uns moments i després es va fer visible amb
tota nitidesa, un gran anell circular eriçat d'emplaçaments artillers i torres
d'observació.
En Lowie i en Chewbacca
van rugir a l'uníson, i la Jaina va bellugar el cap.
- Sempre han estat amagats
just davant de la nostra porta... Per això van poder utilitzar caces de curt
abast per atacar l’Inflexible, i el
fet d’estar tan a prop va permetre que la Tamith Kai i els seus acompanyants
poguessin baixar a la ciutat sense ser detectats i segrestar en Zekk.
- Llavors en Zekk deu
estar a bord de l'estació -va murmurar en Peckhum -. Si l’han portat aquí, no?
- I als Perduts -va afegir
la Jaina.
En Chewbacca va grunyir, i
després va assenyalar amb el braç en el mateix instant en què l'Acadèmia de
l'Ombra començava a moure’s. Les toveres direccionals escampades al llarg de
l'equador del gran anell van cremar amb una resplendor blanca blavosa en un
costat, apartant a l'estació de l’enlluernador feix de claredat solar
concentrada.
-Fes girar els miralls -va
dir la Jaina -. No podem permetre que s'escapin abans que arribin les naus.
- Ai mare -va dir TM2 -. Espero
que els nostres caces aconsegueixin capturar l'Acadèmia de l'Ombra. Segueixo
francament irritat amb ells per haver-me reprogramat quan tots vam ser
capturats i mantinguts presoners allà.
En Peckhum va introduir
noves coordenades en els sistemes del mirall direccional, però la sobtada
acceleració i el canvi de direcció van acabar sent excessius per al material
platejat, que ja estava sotmès a una gran tensió. Les llargues teranyines de
cables que mantenien en posició al gegantí mirall es van desprendre dels seus
ancoratges, i un enorme estrip va començar a obrir-se en ell, vessant una
costura d'estrelles i negra nit a través de la superfície resplendent del
reflector.
- No podem mantenir-lo en
una posició tan forçada! -Va cridar en Peckhum -. Hi ha massa tensió! - El vell
va moure el cap -. I de tota manera mai podríem seguir un objecte en
moviment... -Després va alçar la mirada i va deixar escapar un gemec -. Els
meus miralls!
L'Acadèmia de l'Ombra va
seguir accelerant, i la Jaina va contemplar la veloç aproximació de la Flota
venjadora de l'almirall Ackbar, apressant-los en silenci a què anessin més de
pressa. Però ja podia veure que no arribarien a temps.
- L'Acadèmia de l'Ombra ja
devia estar preparant-se per a la partida -va dir -. Oh, és clar... Tenen en
Zekk i uns quants reclutes més. Han robat un carregament de nuclis
hiperimpulsors i bateries turbolàser. Romandre aquí només serviria perquè
correguessin un perill més gran.
La seva forma d'anell
semblava difícil de maniobrar, però l'Acadèmia de l'Ombra va anar cobrant
velocitat mentre es dirigia cap al punt de salt hiperespacial adequat.
La primera nau de la Nova
República va accelerar i es va llançar sobre ella, enviant andanades làser
contra l'Acadèmia de l'Ombra. Alguns trets van donar en el blanc, deixant
senyals negres sobre el blindatge exterior. La intensitat del mirall solar
devia haver cremat alguns escuts.
La Jaina va estendre una
sonda mental i va buscar en Zekk, encara sorpresa davant la idea que aquell noi
ben plantat de cabells foscos que vivia als carrers pogués tenir el potencial
d'esdevenir un Cavaller Jedi..., o un Jedi Fosc.
- Era el nostre amic -va
murmurar per a si mateixa, sentint-se terriblement culpable -, i mai vam arribar
a imaginar que ell també pogués esdevenir un Jedi. Ara ja és massa tard.
Les naus de la Nova
República van convergir sobre el seu objectiu i el van ruixar amb un diluvi de
raigs làser, i en aquell mateix instant l'Acadèmia de l'Ombra va sortir
sobtadament disparada cap endavant entre un encegador centelleig lluminós. La seva
acceleració va deformar l'espai i va estirar les línies estel·lars, i després
l'estació es va esvair per dirigir-se cap al seu amagatall desconegut en les
profunditats del territori imperial.
L'Acadèmia de l'Ombra
havia desaparegut..., un cop més.
La Jaina va sentir que se
li formava un nus a la gola. I aquesta vegada els imperials s'havien emportat a
un amic amb ells...
