Oportunitat perduda (i II)

II

Els seus, actualment, cabells castanys estaven recollits en un monyo a la part posterior del seu cap. Dynba va donar el primer pas fora del landspeeder i va tirar de la vora de la jaqueta del seu uniforme.

Va caminar decididament cap a la porta del local del centre de detenció i va treure de la butxaca del pit de la jaqueta el que semblava ser un cilindre de rang ordinari. Ho va passar pel port I/O al costat de la porta.

D'alguna manera, per sobre del retrunyiment del seu cor, va escoltar un espetec i la porta es va retirar cap amunt. A l'altra banda del curt passadís va veure un guàrdia que estava darrera d'un escut de transpariacer mirant-la. Llavors ell va mirar la imatge de la pantalla del seu datapad i va tornar a fer-ho. Mentre ho feia, la cara de l'home va perdre el color.

La seva clara ansietat li proporcionava a Dynba una oportunitat per vèncer la seva pròpia por.

Eamon li havia assegurat que el cilindre de rang la identificaria com un agent d'Intel·ligència Imperial enviat per Coruscant per inspeccionar Garqi. La convertiria en Kirtana Loor i ningú al planeta hauria de demanar-li explicacions. Una paraula seva i qualsevol podria ser enviat a les mines d'espècia de Kèssel tot esperant interrogatori.

Seràs algú a qui temin molt més del que tu els tems a ells. Utilitza-ho i els dominaràs, li havia dit.

I ho faré servir. Mantenint el seu pas ferm i assaborint l'espetec del cuir sobre la pedra, es va aproximar al guàrdia.

-Estan preparats els presoners per al trasllat?- Va deixar que el ritme comú dels habitants del Nucli impregnés la seva veu subratllant les seves paraules amb impacient indignació.

El llavi inferior de l'home va començar a tremolar.

-Trasllat? Jo no sé res de...

-És clar que no ho sap -. Ella es va treure els seus guants de cuir tirant de cada dit successivament, després els va colpejar contra el palmell de la mà esquerra. -La ineficàcia dels oficials dels planetes de la Vora no hauria de sorprendre’m, oi?

-Bé, jo...

-No es vol aventurar a donar una opinió, cert? Quin és el seu nom?

L'home va somriure dèbilment.

-Quins presoners són aquests, senyora?

-La tripulació del Delícia de les Estrelles.

Els seus ulls es van estrènyer i va forçar a les finestres del seu nas a eixamplar-se.

-Tornar a l'escena del crim, vostè sap alguna cosa sobre el fet d’utilitzar aquesta tècnica de recerca, oi?

L'home va estrènyer frenèticament les tecles del seu datapad.

-Bé, jo...

-És clar que no, la tècnica precedeix a l'assassinat de l'Emperador en un any per això no ha arribat fins aquí encara. Probablement encara pensa que és viu.

-Sí, senyora, vull dir no...

Dynba va bordar un riure aspre.

-No sap el que significa perquè els Rebels atacarien aquest munt de fems sense gràcia. Jo no ho sé.

-No, senyora.

La porta a la seva dreta va frunzir i va lliscar cap al sostre.

Tres figures ronyoses, una petita femella sullustana, un malhumorat gegant duros i un devaronià a qui li faltaven diverses dents i tenia una banya trencada, es van arrossegar a través de la porta. Portaven grillons als seus canells i un altre parell que els feia coixejar. Cada individu va mirar cap a l’agonitzant llum del sol que es filtrava a través de la porta oberta al carrer.

Dynba va mirar al duros.

-Capità Lai Nootka, vostè i la seva tripulació estan acusats de traïció. Sóc una representant de la Intel·ligència Imperial i la resolució del seu cas està a les meves mans. Veniu amb mi.

Es va dur als presoners del centre de detenció i va fer senyals perquè els landspeeders avancessin. Cada presoner va ser assegurat en un speeder diferent, després es van encaminar cap a l'hangar on estava confiscat el Delícia de les Estrelles.

Els vehicles van anar un darrere l'altre durant tot el camí a l'espaiport.

Dynba lamentava el no poder-li dir a la tripulació que estaven fora de perill i amb amics, però fer això hauria posat la missió en perill. Si la tripulació no semblava espantada i vençuda en passar pels carrers de Pesktda, algú podria notar el seu comportament alegre fet que cridaria l'atenció sobre ells i l'operació.

Eamon havia assenyalat que la gent no sol prestar molta atenció a aquells que semblen haver estat condemnats, ja que podrien cridar l'atenció per ser-ho ells. Fins i tot abans que ell l'hi digués ella sabia que era cert.

Per mantenir el seu paper de Loor, ella es trobava amb les mirades dels curiosos i la mantenia fins que els altres l'apartaven. No m'agrada espantar la gent, però és l'única forma de salvar aquesta gent i a Eamon. I a mi i als meus amics. Ella va mantenir la seva mirada dura i aterridora durant tot el viatge fins que els speeders van lliscar entre les ombres de l'hangar.

El segon landspeeder es va aturar, ella va deixar anar el seu cabell i el va deixar caure sobre les seves espatlles.

-Obriu els grillons. - ella va assenyalar a Nootka.

-La nau està preparada per anar-se'n, amb les seves municions d'ala-X. Inicieu el pre-vol. L'única cosa d'aquest planeta que pot aturar la nostra fugida d'aquí són quatre caces TIE és això un problema?

El duros es va fregar els canells mentre que el seu conductor trastejava amb els grillons dels turmells del pilot estel·lar.

-Fem joc amb la velocitat. Tenim hipermotor, ells no. Tenim un canó blàster, ells tenen làsers. Nosaltres tenim escuts, ells no. Crec que no estem lluny de la llibertat.

-Dynba, ho has aconseguit!- Una dona twi'lek va arribar corrent per la passarel·la del gran vaixell de càrrega Corellià CorelliSpace Gymsnor 3. Movent nerviosament els seus tentacles, va brandar la seva datapad. -No hi ha alarmes ni rastres. Estem nets.

-Bé -. Dynba va mirar més enllà de l'espatlla d’Arali Dil i després va arrufar les celles.

-Estan Eamon o Xeno aquí?

Arali va sacsejar el seu cap.

-No hi ha ningú aquí excepte Sihha i jo.

Dynba va arrufar les celles. Abans de marxar de la presó, Dynba havia deixat un missatge a Eamon dient-li quan planejaven anar i un altre a Xeno convidant-lo a reunir-se amb la seva tripulació i fugir. Hi havia esperat que tots dos fossin presents quan ella tornés i especialment havia de veure la mirada a la cara d’Eamon quan s'adonés que el seu pla havia funcionat perfectament.

-Arali connecta't a la comnet i mira si tens res d’Eamon o Xeno.

-D'acord.

La twi'lek i un bothan havien resultat ser els únics no humans del cercle de Xeno. El cercle en si només tenia set membres, sense comptar a Xeno i tots ells havien pensat que era graciós que tot i ser tan pocs en nombre havien causat a l'Imperi problemes suficients com per enviar a un agent d'Intel·ligència des del Nucli a Garqi per tractar amb ells.

Dynba havia informat a cada un del seu paper en la Gran Evacuació.

A causa de les tendències xenòfobes de l'Imperi, ni Arali ni Sihha, el bothan, haurien pogut passar per oficials Imperials, així que havien estat amb la nau mentre els cinc humans utilitzaven els speeders per portar als presoners. Ara, de tornada a l'hangar, tothom es donava pressa per pujar al Delícia i preparar-se per la partida.

-Interessant -. Dynba va donar un cop d'ull lluny de l'entrada de l'hangar i cap a Arali.

-Què?

-Missatge per a tots de Xeno. Diu que el seu treball aquí encara no està fet. Es trobarà amb nosaltres més tard i ens riurem de tot això.

-Preferiria que vingués amb nosaltres. Espero que no el necessitin per fer funcionar la nau.

-Sihha pot fer-ho, ell era un estudiant d’astronavegació aquí.

-D'acord -. Dynba va sentir que una pesada foscor començava a estendre’s des del seu estómac fins als seus membres i es clavava en el seu cor. -Res d'Eamon.

-Pels repugnants cors dels Sith!

Dynba va girar cap al so de la veu d’Arali.

-Què?

La twi'lek subjectava el seu datapad i Dynba li va arrabassar de les seves mans tremoloses.

-Per ordre del Prefecte Mosh Barris, com a conclusió i resolució de la seva recerca personal de les accions d’Eamon Yzalli, ordena i compleix l'execució d'un enemic de l'estat.

La seva veu es va convertir en un xiuxiueig quan va llegir: “Ell és mort”.

El datapad va caure de les seves mans, però la twi'lek hàbilment el va agafar i va començar a estirar el braç de Dynba.

-Vinga, anem, hem d’anar-nos-en.

Dynba va assenyalar la porta d'entrada.

-Potser és un truc.

-L'Imperi no fa bromes, Dynba. Eamon és mort -. Arali va tirar de la seva amiga fins a la passarel·la. -Sortim d'aquí. Plorarem per Eamon durant el viatge, després quan arribem a la Nova República, trobarem una manera de fer-li-ho pagar a l'Imperi.

Barris va sentir vibrar el comlink pres del seu cinturó com les escales d'advertència d'un escurçó brunzidor gorgarià. Va obrir els seus braços perquè tota la gent que estava a la seva sala de recepció el sentís i després va assenyalar al balcó d’aquest.

-Amics meus, acabo de ser informats que els Rebels han caigut en el parany que havia estat preparat per a ells. Si m'acompanyen a l'exterior, crec que trobaran la seva fi com un desastre espectacular.

Traient el comlink del seu cinturó va teclejar en ell.

-Àguiles Garqi, poden interceptar i destruir el seu blanc.

Arali va posar a Dynba en un dels seients de la cabina i la va subjectar a ell.

-Barris va acabar amb el nostre últim passatger, Capità. Serà millor que es mogui ara.

El duros va capcinejar cap a la seva pilot d'orelles de ratolí. La sullustana es va obrir camí a través de la seva llista de comprovació. El brunzit baix dels motors repulsors va omplir la nau, llavors un suau tremolor la va sacsejar quan els motors subllum la van propulsar cap endavant, amunt i fora de l'hangar.

El morro de la nau va girar cap a l'est allunyant la nau del sol i en una ruta que els allunyaria de la massa de l'estrella mentre deixaven el planeta.

Això els permetria entrar a l’hiperespai més ràpid i tots a la nau sabien que la velocitat és una virtut quan la fugida és l'objectiu de l'exercici.

A través de la finestra davantera Dynba tenia una vista espectacular de les llums de Pesktda. Trobava la ciutat on havia crescut pintoresca i fins i tot bonica, amb llums parpellejant com una suau brisa movent el fosc i frondós dosser que cobria tot. Part d'ella sentia la pèrdua per deixar el seu lloc de naixement, però la pena no era res comparat amb el dolor que sentia per l'assassinat d'Eamon.

La pilot sullustana va mantenir la nau en un angle constant d'ascensió. Quan van sortir de l'ombra del planeta, la llum del sol va il·luminar el cel. Això va passar ràpidament, a mesura que l'atmosfera es reduïa, llavors les estrelles de sobre van deixar de brillar i només penjaven allí com llunyanes espurnes de pedres precioses dins d'una gran peixera negra.

El Capità Nootka es va inclinar sobre una pantalla.

-Tenim quatre caces a la nostra cua. Escuts a plena potència en l'arc esquerre.

La sullustana va prémer un botó de la consola però va romandre apagat.

El va tornar a prémer, llavors va xisclar.

Nootka s’hi va afegir i va estrènyer ell mateix el botó.

-Saricia, no tenim escuts.

-Inverteix i dona’m un tret -. La veu de baix del devaronià arribava des de dalt, des de l’escaleta que conduïa a la cabina. Dynba va mirar enrere i va veure una escotilla oberta que permetia l'accés més enllà del sostre del passadís.

Arali va afluixar el seu cinturó de retenció.

-La torreta del canó blàster està a dalt. Hem d'invertir-nos perquè ell pugui disparar als blancs que vénen de darrere i de baix, d'una altra manera ell li donaria als contenidors de càrrega.

-No és un bon disseny, oi?

Nootka es va girar i va fer una dura mirada a Dynba.

-Això és un vaixell de càrrega, no una nau de guerra. Saricia és bo.

-Com de bo? Prou ​​bo per aturar-los?

-Segur.

El duros va sacsejar el seu cap.

-Si estic equivocat, no viure prou per lamentar-ho -. Va estrènyer més els interruptors de la consola. -Vas dir que la nau estava en ordre.

-Això és el que em van dir. Eamon va dir...- La mandíbula de Dynba va quedar oberta.

-Ell no és aquí.

La punta dels tentacles del cap de la twi'lek es van sacsejar amb sobresalt.

-Vam ser enganyats, Dynba, enganyats per morir per Eamon Yzalli.

Ella va mostrar per un instant les seves esmolades dents. -Espero que part del treball de Xeno a Garqi sigui matar-lo.

Nootka va donar un cop d'ull a la seva pantalla, després va sacsejar el cap.

-Caldria esperar que la situació no empitjorés. Tenim una cinquena nau aproximant-se ràpidament.

La nau es va sacsejar violentament i les espurnes van saltar per tot el passadís mentre el soroll vibrant del foc de Saricia omplia la nau.

-El nostre blindatge dels retindrà algun temps, però no molt.

-Podrem saltar a velocitat llum?

-Amb el temps que fa des que hem sortit?- Nootka va preguntar. -No, fins i tot si sabéssim a on anem i tinguéssim el curs marcat a l'ordinador de navegació. Sembla que a on anem és a la tomba.

Corran Horn va afluixar el regulador de l'ala-X i la seva velocitat va començar a augmentar mentre deixava l'atmosfera de Garqi.

-Hauries d’haver-m'ho dit abans, Xiulador, això és tot el que diré. No obstant això, això no importa ara. Ara hem d’encarregar-nos d'aquests TIEs.

El droide va contestar amb una xiulada apagada que Corran va trobar gairebé tan depressiva com les probabilitats de quatre contra un a la lluita. No és com vull fer això, però no tinc elecció.

Corran va prémer l'interruptor del polze de la palanca de l'ala-X. El sistema de fixació d'objectius del torpede de protons va aparèixer i va dibuixar un gran quadrat groc al voltant del més lent dels caces TIE.

-Aquest és el blanc un. Dóna'm el següent més proper i marca-ho com a blanc dos.

Xiulador va obeir al moment, després va mussitar una pregunta.

-Sí, si, estan a l'abast, dóna'm contacte comlink -. Corran va escoltar el xiulet de l'estàtica en els altaveus del seu casc, llavors es va obrir un canal clar. -Delícia de les Estrelles, el codi clau per als vostres escuts és 349XER34, repeteixo 349XER34.

-Qui és?

-Algú que acaba de tornar-vos els vostres escuts. Eamon Yzalli us va vendre. És mort. El que ell sabia, ho sé jo.

En el fons va escoltar una veu excitada cridant:-És Xeno!

La veu més profunda, que va decidir que pertanyia a Lai Nootka, va ignorar el crit.

-349XER34 és el codi.

-Exactament -. Corran va somriure. -Digui-li al seu artiller que no li dispari a l'ala-X i faré la seva vida més fàcil. Ala-X fora.

Xiulador va fer un refilet triomfant.

-Encara no, company, encara no. Dóna'm el blanc u i alleugereix el meu compensador d'acceleració. Vull sentir-ho quan giri.

Movent la palanca endavant i enrere, va col·locar la caixa al voltant del TIE aïllat. El droide va xiular intermitentment mentre ell tractava de fixar el blanc.

La caixa del blanc va passar del groc al vermell al mateix temps que el to de Xiulador es va fer constant i Corran va prémer el gallet.

El torpede de protons es va allunyar de l'ala-X i es va corbar només lleugerament a babord abans d'estavellar-se contra la cabina esfèrica. L'explosió va fer miques els panells solars hexagonals del caça estel·lar. Aquesta va enviar els fragments girant lluny de la bola de plasma vermell daurat que va sortir d'on un cop havia estat la cabina.

-Aconsegueix-me el dos.

Breus bips es van transformar en un to continu quan Corran va prémer un pedal i el timó etèric va virar el morro de l'ala-X a babord.

Va estrènyer de nou el gallet i va veure com un torpede de protons cremava dins i a través del segon TIE. El torpede el va copejar amb fermesa en un dels panells solars i el va volar. El projectil va mirar cap avall aixafant la fuita del motor d'ions del caça colpejant el costat oposat del tauler abans d'explotar. El TIE va girar un rumb inestable abans que la pressió de la fuita dels motors fes esclatar la nau des de dins.

-Dos fora -. Corran va tirar del control de les seves armes de foc làser va unir els làsers per foc dual. -Xiulador, iguala els escuts.

El droide va obeir l'ordre quan Corran va donar un quart de volta sobtat a l'ala-X. La maniobra va col·locar-lo prop del caça de l'estabilitzador de babord. Tirant cap enrere de la palanca va aixecar el morro i va volar cap a la cua d'un dels TIEs restants. Aquest havia torçat cap a l'esquerra mentre que el seu company d'ala havia anat cap a la dreta, una estratègia que usualment descoratjava i feia anar cap endavant un bon tros confirmant l'opinió de Corran sobre la guarnició de Garqi.

Un xiulet excitat de Xiulador va fer que Corran mirés el seu monitor de darrere. Ve darrere meu. No és tan dolent com pensava. -El veig, Xiulador. Ara saps perquè no vull lluitar amb ells.

El TIE que estava enfront d'ell va començar a fer un ris lent a estribord.

El moviment era prou lent com perquè Corran fos temptat a seguir-lo i elevés la nau, però ell sabia que caure en la temptació tenia un preu.

En aquest cas seria que el TIE de darrere retallés el gir fonent la cua de la meva nau. No és per a mi.

Corran va frenar el seu impuls i va tirar de la palanca cap al seu estèrnum.

Ell va fer un ris amb el seu ala-X, després va pressionar el regulador tot cap endavant i va girar cap a babord. Això el va col·locar en un vector d'atac cap al TIE que els havia estat seguint. Estrenyent el gallet, va seguir el rastre dels raigs làser robí a través del panell solar, a través de la cabina i dins de l'altre panell solar.

El TIE no va explotar. Va girar lentament a babord, petits rínxols blaus d'energia jugant sobre la seva miríada de superfícies.

L'ala-X va sobrepassar a la nau, així Corran va girar i va baixar en picat fent un ris per vigilar-lo. El TIE no va reaccionar i va seguir fent espirals en el seu curs previ dirigint-se cap a una abrasadora col·lisió amb l'atmosfera de Garqi.

El pilot s'ha mort, la nau segueix movent-se amb l'impuls. Corran es va estremir, imaginant per un segon que seria passar els teus últims segons de vida patint, en una carlinga esquerdada amb l'atmosfera escapant-se mentre el fred fluïa en ella. No és la forma en què vull anar-me'n.

L’udol indignat de Xiulador i el foc làser colpejant els seus escuts de popa van sobresaltar a Corran. Immediatament va trepitjar el pedal del timó dret, movent ràpidament la cua de l'ala-X a babord i fora de la línia de foc.

Tirant de la palanca cap a l'esquerra, girant a babord, després va tirar per enrere i va posar el morro de la nau cap amunt i va girar en un tirabuixó.

A mig camí va girar a la dreta i va fer un picat, però els seus sensors mostraven que el TIE encara era amb ell.

Per què els millors nois són sempre els últims? Corran va somriure amb la seva pregunta. Perquè els pitjors pilots moren primer. Tots ells probablement somiaven desperts com tu. Va lliscar l'ala-X cap a la dreta i el TIE el va seguir.

-Xiulador, posa-me'n amb el Delícia de nou.

-Aquí Nootka, ala-X.

-Capità, el noi que està amb mi és bo. Baixi els seus escuts i digui-li al seu artiller que dispari alt.

-Acabem de recuperar els nostres escuts.

-Ho sé. Baixi els seus escuts.

-No ho entenc.

-Ho entendrà.

Corran va girar el caça a babord, després va mantenir una mà lleugera sobre la palanca movent-la a dreta i esquerra, amunt i avall, va fer ballar l'ala-X de forma gairebé impredictible. Després de cada tercer o quart moviment, quan la nau havia derivat a babord, va empènyer la palanca cap avall, després cap a dalt a la dreta i després d'això el model aleatori començaria de nou.

Quan va veure que el TIE començava a anticipar al seu patró, Corran va fer tornar a l'ala-X cap enrere amb un gran ris i va fer un picat en un curs d'intercepció del Delícia.

-Escuts plens a popa, Xiulador.

Corran va baixar en picat i va sacsejar el caça segons el seu patró. El foc làser va arribar del Delícia passant sobre la seva nau, però només amb un marge de decímetres.

El TIE es mantenia a la cua d'en Corran quan l'ala-X va girar i va fer un picat en un rumb que el portava des de la proa a la popa del Delícia. El TIE va entrar molt ajustat i es va submergir sota el nivell de foc de la nau. Està prou baix per saltar a trossos! Aquest Imperial és molt bo. Corran va somriure. He d'esperar que jo sigui millor.

Quan el patró de Corran va acabar, l'ala-X va lliscar en un suau planatge al llarg de l'espina dorsal de la nau. El TIE el va seguir i el va posar en línia de foc per a un tret. El primer dels trets làser van impactar en l'escut de popa de l'ala-X i va sacsejar a Corran a la cabina. Ara o mai!

Corran va apagar el seu impuls i va reduir els seus motors repulsors amb tota la força. L'acceleració el va aixafar contra el seient de la cabina mentre li ala-X rebotava amunt i lluny de la massa del vaixell de càrrega. El caça TIE va disparar per sota de l'ala-X, tirant bruscament cap amunt per evitar la capota del motor del vaixell de càrrega.

Empenyent el regulador cap endavant i apagant els motors d'elevació, Corran es va dirigir cap a la popa del TIE. La seva caixa de blanc es va posar verda, va prémer el gallet i va acabar amb l'últim TIE amb foc làser.

Els dards d'energia escarlata van triturar la nau, punxant i fonent la cabina, obrint-se camí a través dels motors d'ions bessons. El TIE va explotar intensament. La lluent esfera de plasma va cremar com una estrella que es converteix en nova. Després va implosionar, deixant el buit al seu lloc.

-Ala-X, és el Delícia. Podem tornar a pujar els nostres escuts?

-Afirmatiu Delícia. -Corran va somriure. -Capità Nootka, té marcat un rumb per sortir d'aquí?

-Tenim un rumb ala-X.

-Si no li importa, prendré el seu rumb i els seguiré. Després de tot, encara estic en deute amb vostès per l'extractor de runa.

-Consideri el deute saldat, ala-X, però vingui.

Corran va sentir gratitud en la veu del Capità duros.

-Aquesta aventura serà una història per explicar i m'agradaria tenir-lo allà la primera vegada que l'expliqui.

El prefecte Mosh Barris es va inclinar gentilment enmig dels aplaudiments dels seus convidats.

La sèrie de brillants explosions i l’esplèndid espectacle de llum de les restes travessant l'atmosfera superior, havia anat molt més lluny del que ell esperava. Si ho vas fer a propòsit, Eamon, et donaré una recompensa molt més gran del que havia planejat.

Va mantenir una mà en alt.

-Gràcies, gràcies a tots. M'alegro que hagin gaudit de com hem eliminat l'amenaça Rebel en Garqi.- Barris va somriure amb orgull.

-Jo vaig ser l'arquitecte d'aquest esdeveniment, però un altre el va portar a terme. El meu ajudant de camp, Eamon Yzalli. Eamon, on és?

-De fet, on és?

El cap de Barris es va aixecar mentre una veu aspra llançava la pregunta des de la porta del balcó.

-Qui és vostè?

Un home prim, amb la cara xuclada es va inclinar lleugerament en travessar la porta, després es va fixar en Barris amb una mirada dura.

-Sóc Kirtan Loor, d'Intel·ligència Imperial m’estava esperant?

-Per descomptat-. Barris va assenyalar al cel ruixant choholl del got de la seva mà. -Ha arribat massa tard per veure que els passava als Rebels.

-Oh, crec que ja sé el que els ha passat.

El llavi de l'oficial Imperial es va enrotllar amb desdeny.

-Mentre entrava en el sistema, em va ser enviat un informe per aquest Eamon Yzalli. Assenyalava que vostè havia preparat tot per la fuga de l'organització dels Rebels locals en el Delícia de les Estrelles. L'informe diu que aquesta acció era el gambit d'entrada en la seva temptativa per usurpar al Governador Tadfin i transmetre Garqi a l'Aliança Rebel.

L'estómac d’en Barris es va regirar lentament en un nus. Kirtan Loor li recordava a un jove Gran Moff Tarkin i la semblança no va fer res per aturar la por que fluïa de la ment d’en Barris.

-Això està equivocat. No pot ser. Eamon ha d'haver planejat això. Pregunti-li, les acusacions no són certes.

-L'hi preguntaria, però no puc trobar-lo-. Els ulls blaus de Loor es van estrènyer.

-Un apèndix d'aquest informe diu que tem per la seva vida a les seves mans. Quan vaig arribar aquí vaig llegir que havia ordenat i portat a terme la seva eliminació. Aquest missatge venia directament de vostè. Ho he comprovat.

-Sí, però tot era part del pla, no ho veu?

Kirtan Loor va sacsejar el seu cap solemnement.

-No veig el que vostè vol que jo vegi. El que veig és un col·laborador Rebel amb molt a explicar sobre l’enemic.

-Però no sé res sobre ells.

-Ho dubto molt sincerament, Barris -. Loor va somriure amb una freda superioritat que va debilitar els genolls de Barris i va fer que el seu got s'estavellés contra el terra.

-El moment en què el seu interrogatori tot just hagi començat, desitjarà saber fins i tot més, així que podria explicar-m'ho tot. Es sorprendrà de tota la informació que hi ha realment en el seu “res” i aprendrà a tenir por al seu càstig, sempre que busqui fingir ignorància com a escut.

Corran havia esperat veure la mirada de sorpresa a la mirada de Dynba Tesc quan el va veure per primera vegada.

-Felicitacions Dynba. M'alegro que ho hagis fet. Em disculpo per la mala estona que va passar el Delícia.

La guerra entre l'horror i l'alegria en la seva expressió fins i tot va resultar divertida, encara que l'últim vencedor de la lluita va resultar ser una mirada atònita.

-T-tu estàs mort... almenys tu vas dir que estaves mort. Ets Eamon Yzalli, però no pots ser.

Corran es va estremir com si la seva veu volgués fer mal. Ell es va rascar la barba un segon, després va arronsar les espatlles.

-Sento la teva decepció. Vaig tenir la intenció que assumissis que Barris m'havia matat i eliminat. Sabia que els TIE anirien darrere teu. Volia utilitzar-te com a distracció una vegada més, així podria anar-me'n mentre els TIE estaven ocupats amb tu.

Una twi'lek es va acostar per darrere de Dynba i va passar un tentacle per sobre de la seva espatlla de manera protectora.

-Els TIE gairebé acaben amb nosaltres perquè tu vas desconnectar els escuts. Vas tractar de què ens matessin.

-Aquesta no era la meva intenció -. Corran va sospirar. -Em proposava enviar un missatge que et proporcionaria el codi per tornar-vos els escuts. Jo volia culpar a Barris de la falsificació de l'escut i t'hauria protegit, però el vell ximple va anar i va desactivar el meu compte de missatges quan va introduir la seva declaració de mort d’Eamon.

Dynba va donar un suau cop de colze a la secció del mig de la twi'lek.

-Arali, si ell ens volgués mortes no hauria vingut darrera dels TIE i donat el codi. Ell podria haver-se escapat.

-Just-. Corran va moure el cap. -Exactament.

-Després, què vols dir amb això d’utilitzar-nos com una distracció un cop més?

-El fet de posar en marxa la fuga del Delícia em va permetre aconseguir les peces de recanvi que necessitava per l'ala-X. Li vaig explicar a Barris que les havien robat del magatzem, però en realitat tenia als tipus que em van ajudar a carregar les coses i posar-les en la part de darrere del meu speeder. Eren els pilots dels TIE, així que ells eren els únics que sabien on havien acabat els recanvis.

Dynba va somriure.

-Els recanvis, per descomptat. Els vols de l'ala-X fantasma van acabar sobre un mes abans que aparegués el Delícia i fos capturat.

-Necessitava un extractor de runa.

-Així que tu ets Xeno. Tu ens vas congregar perquè finalment robéssim aquestes peces per a tu.

-No, sóc Corran Horn antic Força de Seguretat de Corèllia -. Va somriure mentre Xiulador arribava rodant i va colpejar afectuosament al droide a la cúpula. -Aquest droide era Xeno.

Els tentacles del cap d’Arali es van moure amb sorpresa.

-Un droide va organitzar el nostre petit grup?

Xiulador va refilar enèrgicament i Corran va somriure satisfet.

-Ell va treballar amb mi a CorSec. A més del seu programa d’astrogació, ell és veritablement un bon hacker i té facilitat per reunir operacions d’estafa, ell us preparava per robar recanvis per a mi, però no ho va esmentar perquè sabia que jo no volia tenir res a veure amb la Rebel·lió i la Nova República.

-És una mica tard per això -. El Capità Nootka va arribar caminant amb els seus dos oficials de la República darrere. –El fet d’ajudar-nos a escapar durà a Barris a suposar qui eres i seràs qualificat de Rebel.

-No crec això. Barris té molts problemes ara mateix.

Corran va somriure àmpliament.

-Una vegada vaig treballar per a Kirtan Loor, l'agent d'Intel·ligència Imperial enviat a Garqi. Aquesta barba i el tint no l’haurien enganyat, així que havia de marxar. Aquesta és la raó que tota l'operació s'unís i t’involucrés amb els teus amics, Dynba. Hauria volgut mantenir-vos al marge, però no vaig poder.

Ella va moure el seu cap.

-Pots pensar això, Corran, i fins i tot pot ser que ho creguis, però crec que no podies deixar-nos enrere per enfrontar-nos a la ira de Barris si tu no estaves prop per aplacar-la.

-Pot ser que tinguis raó, Dynba, però no hi ha una forma certa de saber-ho.

Ell va moure el cap lentament.

-Loor no és el més brillant dels agents Imperials, però pot resoldre un cas quan se li dóna en un paquet i el paquet que li he deixat implica clarament a Barris en la traïció i l'assassinat d’Eamon Yzalli. Jo havia de ser clar.

Un dels guàrdies de la Nova República va assenyalar l'Ala-X.

-Aquest caça va acabar amb quatre TIEs?

Nootka va palmejar a Corran a l'espatlla.

-Ell té les peces, Capità Dromath.

L'altre Rebel va xiular.

-Ells mai travessarien els teus escuts.

Corran va arronsar les espatlles.

-Actualitzar els escuts és més fàcil que trobar pintura que faci joc.

El primer oficial va moure el cap.

-Mira, Horn, t'he sentit a dir que no vols tenir res a veure amb la Rebel·lió o la Nova República, però nosaltres necessitem lluitadors com tu.

-Jo no sóc un soci, Capità -. Corran va sacsejar el cap i va arrufar les celles a Xiulador quan el droide es va burlar.

-Tot el que vull és que em deixin sol. La vostra lluita no és la meva lluita.

Dromath va arronsar les espatlles.

-Potser no, però ets prou intel·ligent per saber que l'Imperi no et deixarà sol. Lluitaràs amb ells, com quan ho vas fer per treure a aquests amics de Garqi. Si has de lluitar contra ells, fer-ho amb aliats és millor que fer-ho sol.

-Té raó Corran -. Dynba va agafar la mà esquerra de Corran i li va donar una encaixada. -La Nova República et necessita.

-No sé.

-No és una decisió fàcil de prendre, cert -. Va somriure Dromath.

-Pensa en això, les ordres que ens van arribar ens permeten saber que l'Esquadró Murri està sent reformat i torna al servei actiu. Alguns pilots que ells consideren prou bons són animats a unir-se. Pel que Nootka ha dit, tu ets bo suficient per a almenys examinar-te.

Xiulador va grallar burleta.

Corran va colpejar amb els artells la cúpula del droide.

-Sóc millor que això i tu ho saps. Podria ser un dels millors pilots que hagin tingut. Per descomptat, necessitaré una nova unitat R2.

La resposta gemegant del droide va provocar el riure de tots.

Corran de sobte va comprendre, quan va sentir totes les veus juntes, que ell no havia sentit riure bonament i honestament en tot el temps que va estar escapant i de servei a Garqi.

Entre els Imperials i la seva ciutadania hi va haver sempre quelcom contenint-lo, un mur contra la pròpia traïció. La gent no podia deixar-se anar per por de què algú pensés malament d'ells i els delatés a les autoritats.

Va pensar per un moment. Ell sabia que tot el que volia era que el deixessin sol, però Dromath havia tingut raó. L'Imperi mai no el deixaria sol. Fins i tot encara que no estiguessin allà directament, encara que Loor no estigués rere de la seva pista, l'ombra de l'Imperi el perseguiria, excepte en els llocs que no pogués sobreviure.

Entre els Rebels.

A la Nova República.

-Com quedar-se sol no és una opció, suposo que podria escollir a la gent amb qui he de coexistir -. Corran lentament va somriure i va estendre la mà cap al Capità Dromath.

-Si l’he sentit bé, crec que Xiulador i jo podríem estar interessats en unir-nos a l'Esquadró Murri.

-No serà fàcil, senyor Horn.

-Pel que he sentit, Capità, no seria l'Esquadró Murri si unir-se fos fàcil. Però el fàcil no ho vull -. Corran li va picar l'ullet a Nootka i va somriure a Dynba. -Recorda, he deixat un planeta endarrerit on el meu droide liderava una cèl·lula Rebel i vaig ajudar a evacuar enemics de l'estat, tot mentre planejava acabar amb el prefecte militar. Després d'això, l'únic lloc que trobaré prou divertit per satisfer Xiulador és amb la gent que té en el seu historial, haver destruït dues Estrelles de la Mort. Si estigués disposat a conformar-me amb menys, m'uniria a la Marina Imperial i pensaria que és un bon canvi de carrera.

Li va passar a Barris, mentre els guàrdies l’arrossegaven cap a la sala d'interrogatoris, que les seves oïdes havien estat sordes a les afirmacions d'ignorància de Dynba Tesc com les de Loor estarien a les seves. Li va resultar irònic que la seva caiguda havia començat quan no havia fet res en un planeta llunyà i acabaria perquè ell no sabia res en un planeta llunyà.

Va sospirar per compartir aquest pensament amb l'home que estava al seu costat, però aquest només abandonaria la seva gola disfressat amb un riure indecís, interromput per sanglots.

I d'alguna manera, ell sabia que ho entendrien.

   

FI