Invencible (II)

Anterior

CAPÍTOL 2

Ei, Jaina... saps per què els caces TIE criden a l'espai?

Perquè troben a faltar a la seva nau mare!

-Jacen Solo, edat 14, Acadèmia Jedi de Yavin IV

Tan profund a les Boires Transitòries, no hi havia estrelles que alleugessin la foscor de la nit, no hi havia constel·lacions que fessin que els cels negres semblessin menys estranys. La vista fora de la finestra era una boira impenetrable de gasos que s'empassaven la llum i mai es dissipava... i mai deixava de fer que els observadors de l'espai se sentissin una mica perduts i sols.

Els Jedi s'havien retirat al món miner abandonat de Shedu Maad per amagar-se d’en Jacen, i des que s'havia unit a ells aquí, Jaina s'havia estat preguntant si aquest fosc racó de la galàxia es convertiria en la seva tomba. Com la majoria dels bons refugis, se sentia segur i protegit... i això era una il·lusió. Després dels problemes que els Jedi li havien causat a Fondor, Jacen estaria buscant la seva base secreta amb tots els recursos de què podia disposar... i aquesta vegada, no els donaria temps per evacuar. Tindria una força d'atac esperant per saltar a l'instant en què tingués alguna idea d'on eren.

La seva única esperança era ocupar-se d’ell primer.

Els Jedi mai deixarien Shedu Maad vius... no a menys que cacessin i matessin a Jacen abans que ell els cacés a ells. Jaina ho sabia en el seu cor.

Però podria convèncer els Mestres?

Diversos d'ells estaven reunits al voltant d'una taula darrere d'ella, celebrant un improvisat consell de guerra amb Luke, Jagged Fel, i el pare i la mare, els cèlebres Han i Leia Solo. No per primera vegada a la vida, Jaina es va preguntar si alguna vegada podria estar a l'altura de la llegenda dels seus pares, com podria afectar la galàxia com ho havien fet ells durant la seva llarga i il·lustre vida.

-... I estem segurs que Jacen els va enviar? -estava preguntant Corran Horn-. El Romanent encara és un govern independent.

Com no volia implicar-se en la conversa fins que fos convidada, o almenys fins que arribés el moment, Jaina es va mantenir d'esquena a la taula i va seguir mirant per la finestra.

-Això podria haver estat obra dels Moffs -va continuar Corran.

-Podria ser -va dir el pare de la Jaina... Han Solo. En aquest context, en companyia de tants altres grans, tractant de planejar una resposta als últims ultratges del seu germà, se sentia malament fins i tot pensar en els seus pares com en mama i papa. Ells eren més grans que això, juntament amb el seu oncle Luke, el més llegendari de les moltes llegendes assegudes en aquesta taula-. Potser tot el que va fer Fett va ser agilitzar el seu procés de presa de decisions.

Ningú va riure. Durant la molt confusa Batalla de Fondor, gairebé una quarta part dels Moffs del Romanent havia estat executats per Boba Fett i els seus mandalorians a bord de la nau insígnia de l'almirall Pellaeon, l’Aleta de Sang. La majoria de les agències d'intel·ligència de la coalició havien arribat a la conclusió que els supervivents caurien en una amarga lluita pel poder i s’esquitllarien a casa per protegir el seu territori. Però Luke i el Consell Jedi s'havien adonat que, d'alguna manera, els únics Moffs que havien quedat atrapats a bord quan Fett va arribar eren els que havien estat un problema durant el regnat d’en Pellaeon. La resta, una altra vegada d'alguna manera, havia aconseguit escapar i tornar a reunir-se amb el cos principal de la flota del Romanent.

Els Mestres havien arribat a la conclusió que aquests «alguna manera» eren obra de l'ajudant d’en Pellaeon, Vitor Reige. També s'havien adonat que un líder astut com Pellaeon hauria pres mesures per assegurar una successió del poder ordenada després de la seva mort. Per desgràcia per als verpins -i la coalició Jedi- semblava que havien estat en la veritat.

Després d'una llarga pausa en la conversa, Luke va dir:

-No crec que importi de qui va ser la idea d'esclavitzar els verpins. Si Jacen encara no controla al Romanent, ho farà aviat.

Va seguir un altre silenci durant el qual ningú va estar en desacord. Llavors Kenth Hamner va dir:

-El que vol dir que ha arribat al punt d'inflexió. Una vegada que tingui el control total de les flotes del Romanent, serà capaç de projectar més poder que tots els seus enemics combinats.

-Sempre podem acceptar l'oferta de l’almirall Niathal per assumir el comandament suprem de totes les forces de la coalició -va dir en Kyp Durron, en un to clarament burleta-. Això ens donaria, quant, una altra dotzena de naus?

-Almenys -va dir en Kenth, unint-se als altres en la taula en un riure amarg-. I tot el que ella vol a canvi és negar el nostre pacte de no-agressió amb tota la Confederació.

El riure es va esvair en un silenci estupefacte, fins que la mare de la Jaina -la Princesa Leia- va dir:

-De totes maneres, m'agradaria suggerir que el Consell redacti el seu rebuig tan amablement com sigui possible. Mai és bo alienar un aliat potencial, no importa com d’insignificant que pugui semblar en el moment.

-Gràcies pel recordatori, Leia -va dir en Kenth-. Aniré amb compte amb la meva redacció.

-Mentrestant, haurem d'apuntar a l’Ascendència Txiss -va dir en Kyp. Pel seu to, Jaina no podia dir si encara estava fent broma o si en realitat creia que hi havia alguna possibilitat que una aliança així tingués lloc-. Llavors, si podem fer que el Sector Corporatiu...

-Oblida’t de l’Ascendència -el va interrompre Jag-. No podran implicar Csilla en això. Fins i tot si les Nou Famílies Governants prenguessin partit contra el Romanent Imperial, no van a involucrar-se amb els problemes Jedi.

-Encara estan molestos per allò de Tenupe? -va preguntar en Han.

-Això, i l'hàbit Jedi de dir-li als governs interestel·lars com administrar el seu territori sobirà -va respondre en Jag-. Sense ànim d'ofendre, és clar.

-No és massa ofensiu -li va assegurar Corran-. Almenys no queda cap dubte sobre la situació de la coalició.

-Cap dubte -va dir la Leia. La seva veu era digna i tranquil·la, però la Força estava cremant amb la seva frustració. Pocs dies abans de la invasió del Romanent, ella i Han no havien aconseguit persuadir els verpins a trencar el seu tractat amb Mandalore i en el seu lloc unir-se a la coalició Jedi-. Crec que el terme és borkats.

-Ho sento, Luke -va dir en Han. Hi havia una mica d'amargor en la seva veu que la Jaina sospitava que només ella i la seva mare reconeixerien com una sensació personal de fracàs-. Li vam dir a Siskili el que havies estat veient quan miraves cap al futur. Però el tractat d'ajuda mútua dels verpins amb Mandalore era exclusiu, i ell tenia massa por que Fett el trenqués.

-Fett tampoc els deixaria modificar-lo -va afegir la Leia.

-Zkulo cap de cub! -va escopir la Saba-. Creu Boba Fett que un món de peinadorz de brutícia éz rival de milz? Mandalore ha eztat caçant massa amunt en la cadena, i ara tota la jungla patirà.

-Fett fa el que funciona per a Fett -va replicar en Han-. La resta de nosaltres pot aspirar a l'entropia.

-Això ja no és així -va dir la Jaina, tornant-se de la finestra.

La decoració de la improvisada sala de conferències només podia ser descrita com sobrants del complex miner, amb mobles de robusplas groguencs per l'edat i parets de plastoide bolcat del color de la pols. La porta corredissa a l'altre extrem de la càmera, que probablement havia estat una sala de descans quan la mina estava encara en funcionament, romania oberta a causa d'un braç actuador corroït que no havia tingut manteniment en segles.

La major part del consell de guerra estava assegut en bancs al costat d'una llarga taula de menjador, que probablement alguna vegada havia estat d'un color diferent a l’ambre tacat. Les capes de tots estaven fermament tancades contra el fred d'una unitat de control ambiental no reparada del tot. Luke era l'únic que no estava assegut, dret al costat proper de la taula, d'esquena als altres, amb la mirada fixa en la mateixa finestra per la qual Jaina havia estat mirant. A jutjar per l'acceptació informal d'aquesta posició per part de tots els altres en la taula, això no havia estat inusual en els últims temps.

-Ara Fett té una família -va continuar la Jaina- i té a Mandalore. I també encara es preocupa per la seva paraula.

-Llavors suposo que aquesta guerra ha servit per a alguna cosa -va respondre la Leia amb amargor. Estava vestida en una túnica blanca que era només uns tons més clars que els flocs grisos que ara corrien pel seu cabell-. Boba Fett ha crescut com a persona. I jo que estava desitjant que la kríffida guerra mai hagués començat.

-No l’estic defensant -va respondre la Jaina. Ella podia veure el dolor trist que nedava per sota de la superfície dels ulls marrons de la seva mare, i no es va sorprendre de trobar que només la feia semblar més règia que mai-. Només estic dient que ara té més vulnerabilitats, i hem de recordar-ho. De totes les coses que vaig aprendre en l'entrenament amb Boba Fett, les més importants van ser aquestes dues: ell no és un bon tipus, i mai serà el nostre amic.

Això va provocar el somriure tort i amb arrugues profundes del seu pare.

-Sempre vaig dir que tu eres la intel·ligent.

Estava assegut al costat de la Leia, que estava asseguda en un tamboret a l'extrem de la taula, sabent-se controlar molt, però tot i així amb Han, com sempre. Era un gran contrast amb els cinquanta anys de solitud d’en Fett, i Jaina es va trobar mirant a la mandíbula quadrada d’en Jagged Fel i als seus muscles encara més quadrats, amb l'esperança de sobreviure el temps suficient per tenir algun dia el que tenien els seus pares.

Llavors Jag la va atrapar mirant-lo, i el seu gest ombrívol va ser reemplaçat per un passable i càlid somriure. Jaina va desviar la mirada sense tornar el gest, dient-se a si mateixa que només havia estat mirant en direcció a Jag perquè Zekk no hi era present, que no estava llesta per pensar en triar a ningú fins que hagués acabat amb Jacen.

I per fer això, necessitava guanyar-se el suport del Consell Jedi. El primer pas era convèncer al Luke i els altres que els Jedi havien de desafiar-lo sense importar com de fort fora; que no havien d’amagar-se en les Boires Transitòries fins que poguessin trobar la manera de tornar a canviar l'equilibri de poder a favor seu.

Jaina es va acostar a la cantonada de la taula més propera als seus pares.

-Si m'ho permeteu, m'agradaria expressar una opinió.

La Leia es va tornar cap a ella amb un aire d'atenció, però tots els altres semblaven desconcertats. La mandíbula del seu pare va caure, la mirada d’en Jag es va tornar encara més penetrant, i les celles de diversos Mestres es van aixecar de sorpresa. Durant el seu exercici com a Cavaller Jedi, Jaina no havia conreat la reputació de ser algú que seguia els procediments adequats.

-Estàs demanant permís per parlar amb nosaltres? -va preguntar en Kyp. Per una vegada, el seu pèl castany estava curosament retallat a l'altura del coll del seu vestit, el seu rostre estava ben afaitat, i el vestit blau tenia només unes poques arrugues-. Jaina Solo?

-Així és. -Jaina va comprovar la seva postura, alçant-se dreta i formal-. Crec que és important.

Kyp va xiular amb incredulitat, i després va mirar a Han.

-No sé el que li va fer Fett, però jo t'ajudaré a donar-li caça.

-Vinga -es va queixar la Jaina-. No pot una noia aprendre dels seus errors? Només vull fer això bé.

-Llavors, per descomptat, procedeix -va dir en Kenth. Va posar les dues mans sobre la taula i va mirar al seu voltant als altres-. A menys que hi hagi objeccions?

Saba va esbufegar.

-Aquezta no havia notat que teniez tan bon zentit de l'humor, Meztre Hamner. -Va deixar escapar un llarg xiuxiueig de riure barabel, la seva llengua bífida entre els seus llavis semblants a còdols-. Qui no voldria ezcoltar això?

Jaina estava bastant segura que podia nomenar dues persones a la taula a les quals no els anava a agradar el que ella tenia intenció de proposar, però va assentir en agraïment i va començar.

-És obvi que no tenim esperances de realment aturar la presa de control de la indústria de municions verpine -començà-. Per quan jo vaig marxar del sistema, el Romanent ja havia capturat Níquel U i la majoria de les altres ruscs importants. Amb l'avantatge de la seva arma en aerosol, està clar que tindran a la resta abans que la coalició pugui muntar qualsevol tipus de resposta.

-Si podem muntar una resposta -coincidí Corran-. La major part de les flotes dels nostres socis ja estan ocupades prop dels seus propis sectors, i no van a retirar-se per defensar un sistema no-alineat... especialment quan aquest sistema ha estat venent armes als tres costats.

-Això no vol dir que puguem donar-nos el luxe d'ignorar al sistema Roche -va objectar Kenth-. Una vegada que Jacen tingui el control d'aquestes fàbriques de municions, la guerra haurà acabat.

-No necessàriament -va dir la Jaina. No podia permetre que els Jedi caiguessin en un estat mental defensiu. Havia de mantenir-los enfocats a anar a l’encalç de l’enemic-. Si Jacen no pot fer arribar les municions a les seves armades, no li serveix de res tenir el control de les fàbriques.

-Creus que hauríem d'oblidar als verpins? -va preguntar en Kyp.

-No oblidar -va corregir la Jaina-. Però els mandalorians són els que tenen l'acord d'ajuda mútua. Tot el que estic suggerint és que deixem que compleixin amb el seu contracte i deixem la lluita de l'asteroide a Fett. Mentrestant, anem a concentrar-nos en el que és important per a nosaltres i...

-Atacar el tren de subministraments -va acabar en Kenth-. Tàctiques de guerrilla clàssiques... per la qual cosa resulta que estem perfectament posicionats.

-Exactament -va dir la Jaina-. Els fem triar entre defensar els seus combois de municions contra una campanya concentrada d’InvisiblesX, o mantenir la seva flota en el sistema Roche per protegir les seves noves fàbriques de municions contra un contraatac mandalorià. No tenen prou naus per fer bé les dues missions, així que estic apostant que voldran protegir les seves noves fàbriques.

-I això deixa lliures als Jedi per demolir la seva capacitat de càrrega -va dir en Jag-. Quantes naus de càrrega tenen?

-Um... No hi va haver gaire temps per comptar-les –Jaina ho va admetre. Podria haver-li fumut una coça per saltar als detalls ara, abans que ella tingués l'oportunitat de parlar sobre l'altra meitat del seu pla, però aquest era Jag: enfocat, acurat i alerta-. I jo no estava pensant a demolir. Més aviat en, hmm, apropiar-nos.

-Vols dir robar -va dir el seu pare, somrient amb orgull-. M'agrada. Es nota la teva sang Solo.

-En aquezta també li agrada -va dir la Saba-. D’aquezta manera hi haurà menyz mortz zenze zentit.

-Sí, això també -va dir en Han. Li va picar l'ullet a la Leia-. Però sobretot estic desitjant fer de pirata altra vegada.

-Tot el que havies de fer era demanar-ho -va respondre dolçament la Leia-. Sempre m'agrada posar-te grillons, noi volador.

-Boooo -va dir la Jaina, sentint que es ruboritzava-. Realment no necessitem saber res més... almenys jo no.

Una riallada va recórrer la taula, llavors Kenth, seriós com de costum, va portar de tornada l'estratègia a la discussió.

-Crec que tots hem sentit bastant per coincidir que és una idea que val la pena explorar -va dir-. Podem refinar les nostres tàctiques quan tinguem una millor idea de la seva capacitat de transport, però fonamentalment aquest pla té sentit. Estem pràcticament al mig entre el sistema Roche i el Nucli, pel que podem atacar als seus combois gairebé a voluntat. I quan es decideixin a venir darrere de nosaltres, podem esvair-nos a les Boires i emboscar-los. Mestre Skywalker?

Luke va assentir sense donar-se la volta, i Jaina es va felicitar per haver aconseguit la primera part del seu pla. Ara l'únic que li quedava eren les parts dos i tres... les difícils.

La mirada d’en Luke va passar de la foscor exterior al reflex de la Jaina.

-Ara, Jaina, per què no ens expliques el que realment tens en ment?

Jaina va assentir, i després va convocar a la seva memòria el discurs que havia estat assajant sobre com la coalició no podia guanyar la guerra per la força militar per si sola; la seva única esperança real era desmantellar l'estructura de comandament enemiga de dalt a baix.

Però llavors va mirar en direcció als seus pares i va veure el dolor a l'aguait en les profunditats dels ulls marrons de la mare, i com el pare semblava haver envellit deu anys en les setmanes que ella no havia estat, i va saber que no podia fer-los això. Seria més honest només dir-ho d'una vegada, i simplement dir-los sobre l'horrible decisió que havia pres, no feia molt de temps, mirant a la bella vall Kelita amb un oblidat general Jedi.

-Mare i pare, lamento dir això. -Mentre la Jaina parlava, no apartava els ulls dels seus pares-. Però crec que hem d'anar a l’encalç d’en Jacen. Crec que és el nostre deure.

Els seus ulls es van posar vidriosos a l'instant. Els llavis de la seva mare van començar a tremolar, i el rostre del seu pare es va posar vermell i frunzit pel dolor, però no van apartar la mirada.

Tampoc van parlar. Va ser la Saba Sebatyne qui va preguntar:

-Anar darrere? Què vols dir per anar darrere? Arrestar-lo? Capturar-lo? –Les seves escates es van agitar en senyal de desaprovació-. Aquezta zap que t’haz eztat entrenant amb Boba Fett, però això no ha funzionat abans.

Jaina va passar la seva atenció a la barabel.

-Ho sé, i ens va costar algunes bones persones. –Va recórrer amb la mirada als altres Mestres al voltant de la taula-. Vull dir eliminar-lo. Vull dir caçar-lo i matar-lo.

No va ser una gran sorpresa que el seu pare va ser qui va respondre primer.

-No. -En lloc de mirar-la o a qualsevol altra persona, es va quedar mirant a la taula i es va limitar a sacsejar el cap-. Aquest no és Jacen. Jacen va morir en la guerra contra els yuuzhan vong, igual que l’Ànakin.

Jaina va arrufar les celles, preguntant com de malament que havia jutjat l'impacte que la seva decisió tindria en Han Solo.

-Pare, Jacen no va morir -va dir ella-. Va escapar amb la Vergere i...

La seva mare la va agafar del braç, silenciant-la amb una breu encaixada.

-Jaina, no hem perdut el contacte amb la realitat. Només estem dient que l'home del que estàs parlant no és el nostre Jacen.

-Jacen va ser un heroi. -La veu d'en Han era tan dura com els fums d'una forja-. Va matar a Onimi i va guanyar la guerra contra els yuuzhan vong, i després va morir per les ferides. -Va deixar de parlar per un moment, inspirant sorollosament i semblant reunir les seves forces, i finalment va aixecar la mirada cap a la Jaina amb més ira i desesperació en els seus ulls del que ella mai recordava haver vist, ni tan sols quan va morir Chewbacca-. Caedus és només el monstre que va entrar en la closca buida que havia quedat... i si aquí hi ha algú capaç d'acabar amb ell, amb gust vaig a armar el detonador.

Jaina no sabia com reaccionar davant l'odi primitiu en la seva veu, potser perquè ella no havia permès que la seva pròpia ira tingués un paper en la seva decisió, perquè havia decidit desapassionadament que el més apropiat era travessar el cap del seu germà bessó amb un tret blàster.

Així que la Jaina es va limitar a assentir i es va inclinar per agafar l'avantbraç d'ell.

-Està bé, pare... Caedus ha de morir. Hem de donar-li caça i matar-lo.

Jaina no havia fet servir abans el nom Sith d’en Jacen perquè ella no podia donar-se el luxe de fer veure que estava pensant aquestes coses sobre algú que no sigui el seu propi germà... perquè quan arribés el moment, sabia que no seria a Darth Caedus al qual veuria en la seva mira de franctirador, sinó al seu germà, Jacen Solo, i si no estava disposada a matar-lo, llavors ella seria la persona que morís.

Jaina va passar la seva atenció a la Leia.

-Mama?

Els ulls de la seva mare es van tornar distants i il·legibles; llavors es va limitar a mirar la taula i va assentir amb el cap.

-Aquest no és Jacen -va dir-. I fins i tot si ho fos, no crec que tinguem una altra opció.

Luke finalment es va apartar de la finestra. Amb els ulls i les galtes enfonsades, semblava que no havia dormit en moltes nits. Però també hi havia una estranya tranquil·litat en ell que semblava alhora aterridora i vagament tranquil·litzadora, com si hagués estat mirant per aquesta finestra durant dies, només esperant per aquest moment.

-Gràcies -va dir ell, i Jaina va saber que havia dut a terme la segona fase del seu pla. Ara tot el que havia de fer era convèncer-los que ella havia de ser l’enviada-. M'he estat preguntant si algú més anava a arribar a la mateixa conclusió.

-Llavors ho aproves? -Encara que la veu d’en Kenth era condemnatòria, hi havia quelcom en ella que a la Jaina no li sonava del tot sincer... com si secretament estigués d'acord amb la decisió d’en Luke, però sentís que s'havia de plantejar l'argument per mantenir les formes-. Assassinar un Cap d'Estat?

-Dubto que tinguem la sort d'aconseguir un simple assassinat -va respondre en Luke-. Però si. Des de fa algun temps, ha estat clar per a mi que la nostra supervivència, i el benestar de la civilització, depèn de lliurar a la galàxia de Darth Caedus.

Corran va negar amb el cap.

-Hi ha un munt de formes legítimes de lliurar-se d’en Ja... -Es va adonar i es va aturar, llançant una mirada de disculpa cap als Solo. Un cop més, no hi havia res que faltés en el seu to, i Jaina va tenir la sensació que encara que era sincer en el que estava dient, ja sabia que es tractava d'una discussió que no tenia cap possibilitat de guanyar-. De treure a Caedus del poder. L'assassinat no és una d'elles. No ens faria diferents a ell.

-Hem intentat l'arrezt, i hem intentat la política -va respondre la Saba-. I hem fallat perquè enz neguem a veure la veritat: Caeduz roman en el poder perquè ell mai ez nega a matar. Zi volem treure’l, tampoc podem fer-ho nozaltrez.

Kyp va fer que sí amb el cap.

-Així és. No es pot capturar amb vida a Caedus... i si ho intentem, nosaltres serem els que acabem morts. -Es va girar cap al Luke-. Però si ja havies decidit que havíem de fer això, per què esperar fins que la Jaina ho portés a col·lació?

-Per dir la veritat, em preocupava que el meu judici es pogués haver vist entelat pel desig de venjança. -Luke va mirar en direcció a la Jaina, i amb una mirada de genuí alleujament en els ulls-. Així que jo volia sentir a algú més dir-ho en primer lloc.

El cor de la Jaina va fer una bolcada. Estava començant a sonar com si Luke tingués la intenció d'anar personalment a l’encalç d’en Caedus, i ella no podia decidir si sentir-se traïda o confosa. No tenia cap esperança de convèncer a ningú, potser ni tan sols a si mateixa, que ella era més capaç de matar el seu germà que Luke. Però què de la visió que ell havia tingut a Mon Calamari, quan l'havia ascendit a Cavaller Jedi? No hi havia previst que anava ella a ser l'Espasa dels Jedi, que sempre lideraria la lluita contra els enemics de l'Orde?

Llavors la Jaina va tenir un terrible pensament: potser la visió no s'havia referit al que era, sinó al que anava a ser, potser ella es tornaria l'Espasa després que l'actual caigués.

-Vaig amb tu -va dir la Jaina. Quan va veure una espurna de decepció en el seu rostre, es va adonar que havia tornat a ser la vella Jaina, la Jaina que es pronunciava en lloc d’oferir-se, i va modificar el seu enfocament-. Vull dir, m'agradaria ajudar.

Luke la va sorprendre amb un somriure trist.

-No hi ha res que m'agradaria més, Jaina -va dir-, però em temo que això no serà possible.

-Et molesta si pregunto per què no? -Jaina sabia pel to d’en Luke que no anava a fer-li canviar d'idea, però tenia la intenció de seguir lluitant fins que la batalla hagués acabat... una cosa més que havia après dels mandalorians-. Necessitaràs ajuda i jo m'he estat preparant.

-Sé que ho has fet -va dir en Luke-. Però no vaig a necessitar ajuda, perquè jo no puc matar a Caedus.

Hi va haver un breu silenci mentre tots contemplaven aquesta sorprenent declaració. Llavors la Saba Sebatyne va començar a xiuxiuejar.

-Mestre Zkywalker -va dir ella-, zempre faz bromes en els momentz méz extranyz.

-No crec que estigui fent broma -va dir en Han. Es va tornar cap al Luke-. Mira, amic, si es tracta dels nostres sentiments...

-Han, no és això. -Luke va trobar les mirades de tots dos pares de la Jaina, i després va dir-: Francament, he estat esperant acabar-lo.

Jaina es va estremir per dins, i no només per ella mateixa. Els seus pares li havien dit que Luke deia que només es feia responsable a si mateix i a Caedus per la mort de la Mara... que no havia deixat escapar ni una observació amarga ni una sola pregunta incisiva. No obstant això, tots els Solo es van adonar de la dificultat que havia de ser per a ell no culpar els pares pels crims del fill. Només seria natural culpar-los per criar un monstre, preguntar-se com van poder equivocar-se tant. Així que si Luke finalment havia deixat escapar una frase venjativa, Jaina sabia que els seus pares estarien disposats a passar per alt aquest moment d'imperfecció humana... com ho faria ella, si no hagués entès el que ell estava dient en realitat.

-Ho has estat esperant una mica massa? -va preguntar ella-. És això el que vols dir?

-Exactament. -La mirada d’en Luke es va apartar de la taula-. Cada futur que comença amb mi anant darrere d’en Caedus acaba en la foscor. Sé que jo sóc l'únic que pot estar segur de detenir-lo, però no importa com ho visualitzo, sempre condueix a la foscor.

-Perquè ho desitges massa -va dir en Kyp-. Tu mateix has dit que el teu judici estava ennuvolat pel desig de venjança. Si poguessis purificar-te, potser anar a Dagobah i meditar...

-No éz el judici del Mestre Zkywalker el que està ennuvolat -va dir la Saba-. És ell.

-Què? -va exigir en Han-. No se li permet enutjar-se quan algú mata la seva dona?

-Aquezta no creu que zigui la ira el que l’ennuvola -va respondre la Saba-. Aquezta creu que éz el que li va fer la Lumiya.

-Crec que la paraula que estàs buscant és tacar, Mestra Sebatyne -va dir la Leia-. Estàs dient que matar la Lumiya per venjança el va tacar amb el Costat Fosc.

-Sí. -Saba va mirar en direcció al Luke, després va baixar la barbeta a manera de disculpa-. Aquezta tem que si vaz darrere d’en Caedus, zenze importar com comenci la cacera, ha d'acabar en una venjança. És per això que no potz veure res méz que fozcor per aquezt camí.

-I aquest creu que tens raó -va respondre en Luke-. Gràcies per la teva honestedat, Mestra Sebatyne. Aquesta és només una de les raons per les que valoro la teva amistat.

Saba va aixecar la barbeta de nou.

-Éz només el deure d’aquezta.

Va fer una pausa i va començar a mirar al voltant de la taula als altres Mestres, i Jaina sabia que la barabel estava tractant de decidir si algun dels altres Mestres estava millor preparat que ella per donar caça a un Lord Sith.

Abans que la Saba pogués actuar, Jaina es va posar al costat del seu oncle.

-Deixa'm anar a mi.

-Tu? -Això va venir des de l'altre extrem de la taula, on Corran estava assegut amb aspecte sorprès i preocupat-. Només ets una Cavaller Jedi.

-Igual que Jacen -va respondre la Jaina, recolzant-se en un tecnicisme, però sabent que anava a funcionar al seu favor si algú intentava argumentar que un Cavaller Jedi no era prou poderós com per fer front a Caedus-. Jo sé que vosaltres els Mestres, i diversos Cavallers Jedi, són més hàbils en la Força i el sabre de llum que jo. Però jo sóc la seva germana bessona. Tindré avantatges que ningú més tindrà.

-Quina mena d'avantatges? -va preguntar en Kenth.

Alleujada en descobrir que l'estaven prenent realment de debò, Jaina es va tornar per dirigir-se a la taula i va tractar de no mirar cap als seus pares, als que podia sentir radiant por i consternació en la Força com una nova expulsant la seva coberta de gas.

-En primer lloc, m'he estat preparant amb els mandalorians -va dir ella-. Ell espera que jo lluiti com un Jedi, i no ho faré.

-Farà falta quelcom més que els trucs d’en Fett -va dir en Corran dubitatiu-. Caedus té molts propis... i ell tampoc lluitarà com un Jedi.

-Ho sé -va dir la Jaina-. Però li molestarà que sigui jo la que li anirà darrere. Sabem pel que ens va dir l’Allana que ell se sent molt incomprès i molt traït perquè tots nosaltres hem triat enfrontar-nos a ell. Això no em protegirà en un combat, però puc fer-lo servir contra ell d'altres formes.

-I ell no utilitzarà els teus sentiments en contra teva? -va preguntar Kyp-. Ell és el teu germà, i encara l’estimes. Això puc sentir-ho.

-Encara l’estimo -va admetre la Jaina-. Però això no em farà titubejar... ni tan sols per un nanosegon.

Llavors el suport va arribar d'un lloc inesperat.

-I hi ha la visió de l'Espasa dels Jedi que va tenir en Luke quan va nomenar la Jaina com Cavaller Jedi. -La seva veu es trencava, però Han Solo no va vacil·lar en parlar... i no es va refusar a fer-ho -. Això ha de significar alguna cosa.

El cor de la Jaina va donar un batec addicional de sorpresa, i va mirar per veure els seus pares radiant-li aprovació a través d'ulls plens de llàgrimes.

-Vosaltres enteneu les visions de la Força millor que jo -va dir en Jag des de l'altre extrem de la taula-. Però sospito que això no garanteix que ella vagi a sobreviure.

-Jagged, la Força mai dóna garanties -va replicar la Leia-. Això no vol dir que puguis fer cas omís d'ella.

-Gràcies, mare -va dir la Jaina, prou recuperada del xoc per reaccionar-. I a tu també, pare. El teu suport significa molt.

-Més et val -va dir en Han-. Perquè no faràs això sense nosaltres. Entesos?

Jaina estava massa sorpresa per reaccionar a l'instant, encara que sabia que no hauria d'haver-ho estat. Per descomptat que els seus pares voldrien ser el seu equip de suport; els seus sentiments cap a Jacen havien de ser tan forts com els d'ella, i voldrien que fos detingut, tant com ella. I la Jaina sabia que no havia de pensar que tindria alguna possibilitat de mantenir-los allunyats quan s'estava posant a si mateixa en aquesta classe de perill... la seva mare podria haver tingut la fortalesa per deixar-la anar sola darrere del seu germà, però no el pare. Ell anava a estar cobrint-li la rereguarda tant si ella ho desitjava com si no.

A més, si saber que era la seva germana la que li estava donant caça anava a molestar-lo, llavors li afectaria encara més en tenir els tres Solo darrere. Seria dolent per a qualsevol descobrir que tota la seva família estava decidida a matar-lo.

Finalment, la Jaina va assentir.

-D’acord, ente... -Es va ennuegar amb un nus a la gola i va fer una pausa, colpejada amb força per la comprensió que ella posaria a tota la família Solo en perill... i que era possible, fins i tot probable, que cap d'ells sobrevisqués a la cadena d'esdeveniments que ella estava posant en moviment. Va mirar als seus dos pares i va tornar a assentir-. Entesos... i gràcies.

-No azzumeixiz massa, Jedi Solo -va advertir severament la Saba-. El suport delz teuz parez no vol dir que tinguiz el noztre. Vaz dir que volies fer això bé. Per què?

La Jaina va empassar el nus que encara tenia a la gola i va pensar per un minut i després es va tornar cap a la Saba.

-Per què necessito recursos Jedi?

La seva honestedat va provocar un riure apreciatiu. Va esperar que s'esvaís, i després va continuar:

-I perquè vull eliminar a Darth Caedus... no reemplaçar-lo. Si vaig darrere d'ell sense aprovació, només seré una altra assassina... com ell.

-Però si nosaltres t’enviem -va concloure Kenth-, ets un soldat.

- Prou ​​a prop -va dir la Jaina. Ella hauria dit botxí, però soldat se sentia millor-. Això no es tracta de mi, ni tan sols de Mara o Allana. No es tracta de qualsevol cosa que Caedus hagi fet... es tracta del que farà, i això fa que sigui molt més gran que jo. Si no tinc la benedicció del Consell, ni tan sols vaig a intentar-ho.

La Saba va parpellejar dues vegades en el que podia ser aprovació o sorpresa, fins i tot després de desenes de missions amb Tesar, Jaina encara no podia llegir les expressions dels barabels prou bé com per distingir-les, després va ajuntar els dits amb urpes, va recolzar els colzes sobre la taula, i es va tornar cap al Luke.

-Potser hauríem d’enviar-li méz jovez i revoltozoz Cavallerz Jedi a Boba Fett per entrenar-los -va dir-. Si la que eztà davant nosaltrez serveix d'exemple, té un do per ensenyar-loz el zeu lloc dins del grup.

Luke va somriure, però no va riure.

-Llavors esteu d'acord en què ella està a punt?

Saba es va prendre un moment per reunir els assentaments dels altres Mestres presents, després es va tornar cap al Luke i va inclinar el cap.

-Zembla que teniez raó, sí. -Es va girar cap a la Jaina-. Tenz l'aprovació dels Mestrez. Què més necessites de nozaltrez?

L'alleujament de la Jaina no la va encegar de les implicacions del que Saba acabava de dir.

-Tenies raó? -va preguntar ella-. Els Mestres ja havien estat discutint aquesta opció?

-És clar -va dir en Kyp-. Som Mestres Jedi. Anticipar-nos és el que fem.

-Cada dia enz queda méz clar que aquezta lluita ez guanyarà o ez perdrà en el regne míztic, no en el físic -va afegir la Saba-. I la Força t'ha nomenat Espasa dels Jedi. Hauríem eztat eztúpids de no dizcutir la teva sol·licitud.

-Fins i tot abans que jo la fes... aquesta és la part esgarrifosa. -Jaina es va tornar cap al Luke-. Tu sabies que anava a demanar l'aprovació del Consell, oi?

-He vist algunes coses que m'han portat a esperar-ho, si. -Una nota d'angoixa en la veu d’en Luke suggeria que no tots aquests futurs acabaven bé-. Em disculpo per no haver estat més directe, però havíem d'estar segurs que estaves llesta.

-Així que això era una prova -va dir la Jaina, girant-se cap a Kenth i Corran-. Les seves reserves sobre matar a Caedus...

-Ja s'han discutit àmpliament en la teva absència -li va assegurar Kenth-. Només volíem estar segurs que tots els presents apreciessin la nostra reticència a concedir aquesta aprovació.

Jaina va arrufar les celles, tractant de comprendre què hi havia darrere de les múltiples capes del significat del Mestre.

-Estàs dient que si puc portar a Caedus viu, hauria d’intentar-ho?

-I fer que et matin a tu i a la resta de la teva família? -va respondre en Kenth-. Absolutament no.

-Alguns de nosaltres havíem estat mantenint l'esperança que el Mestre Skywalker seria capaç de seguir un curs menys dràstic -va explicar Corran. Va mirar en direcció al Luke-. No ens vam adonar que aquesta no era una opció.

-Em sap greu -va dir en Luke-. Però no volia que això influís en la seva decisió.

-I no volies que sabéssim el que veies en el teu propi futur -conjecturà Kenth-, en cas que Jaina no estigués llesta.

-Mai vaig dubtar que ella anava a estar-ho, Mestre Hamner. -Luke es va tornar cap a la Jaina-. Ben t'acompanyarà a Coruscant.

-Ben? -Va ser en Han qui va fer la pregunta, però només perquè la Jaina havia estat frenada pel fred nus de por que s'havia format al seu estómac-. Luke, aquesta ha de ser la teva pitjor idea des que et vas tornar aprenent del clon de Palpatine. Saps que és possible que no tornem d'aquesta?

-Sé que en Ben és un Cavaller Jedi -va dir en Luke-. I que la Jaina necessitarà de les seves connexions dins de la Guàrdia de l'Aliança Galàctica per arribar a Caedus. Qualsevol altra cosa que jo sàpiga és irrellevant per a la meva decisió.

Luke va creuar les mans darrere de l'esquena i es va tornar cap a la foscor exterior, llavors va creuar la mirada de la Jaina en el reflex de la finestra.

-Em temo que el teu germà ja està a l'espera que algú vagi darrere d'ell -va dir en Luke-. Jo faré tot el possible per evitar que vegi que ets tu.

Següent