18
En
Zekk, esgotat, es va quedar immòbil amb l'espasa de llum encara empunyada a la
seva suada mà. L'atmosfera humida i sufocant del submón començava a semblar
gairebé irrespirable.
Les
despulles fumejants de la gegantina eruga, que havia quedat feta miques, jeien
escampades sobre les branques. La mucositat cremada que havia brollat del
seu cos cremava desprenent una terrible pudor. Petits incendis provocats pels
feixos desintegradors que havien calat foc a algunes zones del dens fullatge
cruixien i xiuxiuejaven al seu voltant. Els soldats de les tropes d'assalt
supervivents intercanviaven crits pels comunicadors dels seus cascos,
completant l'avaluació dels danys soferts.
La
Vonnda Ra tremolava, amb la mandíbula premuda i la cara molt tensa, com si la
fúria a la qual havia deixat anar per combatre el monstre l'hagués deixat
inexplicablement esgotada. Se suposava que les noves Germanes de la Nit eren
immunes als efectes físics nocius dels poders malèfics que invocaven, però la
tremenda batalla que la Vonnda Ra, en Zekk i els soldats de les tropes d'assalt
havien lliurat contra aquella eruga sense ment l'havia deixat exhausta i
envellida.
En
Zekk va recolzar l'esquena en un tronc i va sentir el suau frec de la molsa blava
barrejat amb el contacte viscós de líquid que havia brollat de
les ferides de l'eruga.
Només
els hi quedaven quatre soldats de les tropes d'assalt. L'eruga havia aixafat
als altres o els havia llançat a les profunditats invisibles dels nivells
inferiors. Restes de la criatura morta es van anar desprenent de les branques
més gruixudes, descendint en un lent traspuar cap als rosegadors i carronyers,
que no van trigar a agitar-se per tota la foscor en un salvatge frenesí
alimentari.
En
Zekk va sentir un soroll sord i el cruixit de branquetes que partien molt lluny
d'ells. Un sobtat pessigolleig percebut a través dels seus sentits de la Força
li va indicar que estaven sent seguits per dos criatures intel·ligents que
intentaven assolir-los..., i en Zekk va identificar a un dels perseguidors. El
jove, confós i sorprès, va obrir i va tancar els seus verds ulls entre les
ombres del bosc i va desplegar el poder concentrat dels seus sentits.
-És
la Jaina Solo -va dir a la Vonnda Ra -. Està darrere de nosaltres, i ve cap
aquí.
En
Zekk plantà fermament les seves negres botes sobre la branca. Havia de triar,
però no podia fer-ho. Després de totes les promeses fetes al Brakiss, mai havia
pensat que li resultaria tan difícil.
En
Jacen, en Lowbacca, la Sirra i la Tenel Ka havien aconseguit escapar a la
persecució imperial i fugien per davant d'ells..., però la Jaina, que no sabia
res del que havia passat, venia directament cap allà. En Zekk hauria
d'enfrontar-se amb ella.
-
Hem dividir-nos -va dir -. Jo tornaré per on hem vingut i detindré a la Jaina. Vosaltres
continuareu perseguint els altres.
-Sí.
-La Vonnda Ra va clavar la mirada en el laberint de la selva. La Germana de la
Nit bullia de ràbia -. Faré que paguin el que ens han fet!
Amb
un gest de la seva mà semblant a una urpa, la Germana de la Nit i els soldats
de les tropes d'assalt supervivents van partir darrere dels joves Cavallers
Jedi.
En
Jacen intentava no perdre de vista als seus companys, però aquell nivell de les
profunditats de la jungla s'havia tornat tan fosc que tenia la sensació d'estar
nedant en un llac de tinta. Per fi, i de manera sorprenent, els abismes
selvàtics van començar a brillar amb la resplendor iridescent d'un nou prodigi.
En Jacen es va trobar contemplant la freda il·luminació d'organismes
fosforescents, insectes lluminosos, fongs palpitants i líquens que desprenien
una llum química desproveïda de calor i dissipaven l'asfixiant foscor.
El
jove va mirar al seu voltant i va poder veure un centelleig semblant al de la
llum estel·lar en les branques i les fulles, com si en comptes d'estar en els
nivells inferiors d'una frondosa jungla, es trobés en una plana sota un cel
nocturn totalment clar. En Jacen va pensar que era un espectacle impressionant,
i va posar la mà sobre la càlida i suau pell del braç de la Tenel Ka per
atreure la seva atenció. La immensitat d'aquell desplegament de llums resultava
aclaparadora. Mai havia imaginat que arribaria a viure una experiència tan
meravellosa en aquelles fosques profunditats.
I
mentre ell i la Tenel Ka alçaven la mirada per compartir en silenci aquella
experiència, una ràfega de feixos desintegradors van travessar la jungla amb un
inesperat esclat de focs artificials. Un globus de flames roents blanc va
avançar cap a ells amb la vertiginosa velocitat d'un meteor: els soldats de les
tropes d'assalt havien llançat una superbengala que projectava dolls de llum en
totes direccions.
La
superbengala va acabar xocant amb el tronc d'un arbre proper i va quedar
allotjada en ell com un sol diminut, xiuxiuejant i cruixint mentre continuava
cremant amb la seva potent resplendor. La sobtada claredat va donar contorns
més nítids a les ombres i va impregnar l'aire humit de la selva amb una llum
fantasmagòrica, esvaint les capes de foscor que ho havien embolicat tot fins
aquell moment.
En
Jacen, consternat, va veure que hi havia quatre soldats de les tropes d'assalt drets
damunt d'una gruixuda branca i que estaven apuntant amb les seves armes als
esgotats estudiants Jedi, encara que la resplendor de la bola de foc també els
havia deixat enlluernats.
La
Tenel Ka va apartar al Jacen d'una empenta.
-
Amaga't! - Li va cridar.
La
jove guerrera va arrencar a córrer per les gruixudes branques. En Jacen es va
ajupir just a temps d'esquivar un feix desintegrador que va arrencar un
fumejant tros de fusta per sobre del seu cap.
Un
cruixit entre les branques li va indicar que en Lowie i la Sirra també havien
fugit. En Jacen va sentir sorolls produïts per un altre cos, però només podia
veure els quatre soldats de les tropes d'assalt. Es va preguntar si podria ser en
Zekk..., i també es va preguntar si aquell jove de cabells foscos que havia
estat el seu amic tindria alguna compassió per ells.
-
Au, per tots els raigs desintegradors! -va exclamar mentre un altre feix
d'energia estripava l'aire massa a prop seu -. Ha! Ni ho somiïs, noi -va
murmurar per a si mateix.
El
parpelleig estroboscòpic dels trets només li va permetre discernir un núvol de
colors que belluguejava davant dels seus ulls adolorits. Després va entreveure
el veloç moviment d'una esvelta silueta que va fer aparèixer sobtadament una
enlluernadora fulla d'energia color turquesa: era la Tenel Ka amb la seva
espasa de llum... I es trobava just a sota dels quatre soldats de les tropes
d'assalt!
Els
soldats imperials també la van veure. Van llançar crits plens d'excitació i van
dirigir les seves armes cap a ella..., però massa tard.
La
Tenel Ka va tallar la branca que sostenia als soldats amb una sola espasada de la
seva fulla d'energia. La seva espasa de llum, feta amb una dent de rancor, flamejà,
i dolls d'espurnes van sortir acomiadats en totes direccions mentre la fulla
travessava aquella branca que tenia segles d'edat.
La
Tenel Ka es va posar a un costat per a esquivar la branca. La fusta va cruixir
i les lianes es van partir, i les fulles van ser arrencades de les seves tiges
sota l'enorme pes dels sorpresos soldats imperials. Els quatre van disparar a
l'atzar, intercanviant crits incoherents i plens de pànic pels comunicadors
dels seus cascos mentre començaven a precipitar-se cap al terra de la selva.
Els quatre soldats de les tropes d'assalt van caure cap a la seva mort, amb els
seus rifles desintegradors encara escopint feixos d'energia.
La
Tenel Ka va desactivar la seva espasa de llum i se la va penjar del cinturó amb
una ganyota de salvatge satisfacció a la cara. En Jacen es va tornar cap a ella
i va obsequiar a la jove guerrera amb un aplaudiment silenciós.
Més
avall, al refugi que oferia el tronc retorçat i nuós d'un arbre, en Lowbacca
estava amagat amb la seva germana Sirra quan la gruixuda branca, amb els quatre
infortunats soldats de les tropes d'assalt a sobre, va passar veloçment al
costat d'ells i es va precipitar en la foscor. Els ulls adaptats a les tenebres
del jove wookiee li van permetre veure que la Sirra ensumava l'aire, donant la
impressió que esperava que passés alguna cosa.
La
Sirra semblava estar obsessionada amb la idea d'estudiar l'atmosfera i examinar
els voltants. Un instant després en Lowie va percebre una feble bafarada d'una
nova olor: era la pessigollejant i aterridora aroma d'una planta Syrena, un
exemplar de grans dimensions que es trobava sota d'ells.
El
jove wookiee va deixar anar un gemec ofegat i va recórrer la zona amb els seus
ulls daurats fins que va veure la monstruosa flor carnívora entre l'espessa
vegetació del sòl, amb els seus llustrosos pètals grocs desplegats i la tija
central vermella com la sang que emetia aquell perfum tan temptador. La Sirra va
avançar cautelosament fins a quedar damunt de la perillosa planta, i després va
començar a buscar una manera d'arribar-hi que no la posés en perill.
I
llavors la Vonnda Ra va sorgir sobtadament del no-res i va caure sobre en
Lowie, amb les seves mans emetent guspirejos i raigs de força malèfica. Dolls
d'electricitat van recórrer el cos d’en Lowie, i el seu pelatge va començar a
fumejar mentre el jove wookiee, atordit i desorientat, retrocedia trontollant i
llançava un rugit ensordidor.
La
Sirra es va unir a la contesa en un terrible remolí d'urpes i dents, ensenyant
els seus temibles ullals de wookiee. Els seus forts braços van apartar la Vonnda
Ra del seu germà. La Germana de la Nit es va tornar cap a la Sirra i li va
llançar un dels seus raigs xiuxiuejants de poder malèfic.
La
Sirra va deixar anar un xiscle de dolor i va trontollar, i després va recuperar
les forces i es va impulsar amb els potents músculs de les seves cames per
caure sobre la Vonnda Ra. Les dues van lliscar per la relliscosa branca coberta
de molsa i van acabar sortint d'ella, sense deixar de lluitar ni un sol instant.
La
Sirra i la Vonnda Ra van caure al buit.
En
Lowie va llançar un udol de desesperació mentre les dues combatents es
precipitaven directament cap la gola de la planta Syrena.
La
Sirra va continuar debatent-se i lluitant mentre queien, i va aconseguir col·locar-se
a sobre de la seva enemiga. Amb un impacte prou potent per deixar sense alè a
un gundark, la jove wookiee i la Germana de la Nit es van estavellar contra els
enormes pètals mortífers. L'esquena de la Vonnda Ra va xocar amb els teixits
tous i altament sensibles de l'interior de la gola de la planta Syrena. La Sirra
es va incorporar d'un salt a l'instant, però els gegantins pètals es van
ajuntar en una àvida acció reflexa.
En
Lowie va saltar de la branca amb un rugit, delint-se de fer alguna cosa. El
jove wookiee va concentrar la seva atenció en els llustrosos pètals, que ja s’havien
començat a contraure i s'anaven doblegant sobre les seves noves víctimes. En
Jacen i la Tenel Ka van començar a cridar des de la branca més alta en la qual
es trobaven.
La
Vonnda Ra es va remoure mentre la presa de la planta es tornava encara més ferma.
En Lowie va veure com el cap de la seva germana desapareixia sota d'aquells
gruixuts pètals plens de fibres musculars. Només un braç de pelatge
minuciosament retallat va quedar visible, sobresortint entre les letals goles
de la flor.
En
Lowie va arribar a la planta Syrena, va agafar els pètals durs com el cuir amb
les seves mans i va enfonsar les seves urpes en ella per començar a tirar amb
totes les seves forces. Les arrels de la planta es van remoure, enfonsant-se
més profundament en el tou sòl de la selva.
En
Lowie no s'atrevia a activar la seva espasa de llum i fer trossos a la planta
perquè sabia que això mataria a la seva germana amb tanta seguretat com anava a
fer-ho la planta. El jove wookiee va tirar, gemegant i esbufegant, i els pètals
segellats es van separar lleugerament. La planta Syrena va emetre un aspre
clapoteig. La mà de la Sirra seguia sortint de l'obertura, flexionant-se i
retorçant-se, com si estigués patint terribles dolors.
Mentre
en Jacen s'agafava a una liana i començava a baixar, la Tenel Ka va aterrar
d'un àgil salt al costat d’en Lowie, amb un dels seus ganivets llancívols a la
mà. La jove guerrera va començar a clavar la fulla al resistent mur vegetal,
però el seu ganivet no podia travessar aquella pell tan dura.
I
un instant després un sobtat esclat de raigs negres i estàtica sorgint de
l'interior va fer que la planta tingués convulsions. Els pètals es van obrir de
cop, com en un espasme d'agonia. La Vonnda Ra va intentar incorporar-se,
cruixint de dents i amb els ulls il·luminats pel poder flamejant de la Força
Fosca acumulada al seu interior. En Lowie va aprofitar aquella oportunitat per
ficar les mans dins de la planta, agafar la Sirra i estirar d’ella.
Respirant
entretalladament, la jove wookiee va lliscar tan ràpidament com va poder sobre
els relliscosos i tremolosos pètals. La Tenel Ka allargà la mà cap al braç
estès de la Sirra i va tirar d'ell. La planta Syrena es va començar a contreure.
En Jacen agafà la vora d'un pètal d'aspecte ceruli per frenar el moviment de
tancament, i va començar a parlar-li a la planta en un suau murmuri tranquil·litzador.
En Lowie va tensar els músculs i es va tirar enrere, tirant de la seva germana
amb totes les seves forces. Els peus de la Sirra van quedar lliures dels pètals
en el mateix instant en què la planta Syrena tornava a tancar-se..., amb la Vonnda
Ra encara dins d'ella.
Aquells
carnosos pètals grocs d'enganyosa bellesa van tensar els músculs que tenien la
potència de tenalles de ferro i van aixafar la presa que no havia aconseguit
escapar. Unes quantes espurnes de llum fosca va brollar de l'interior de la
planta, i la Vonnda Ra va emetre un últim crit ofegat. El paquet atrapat en els
plecs de la flor va tremolar una, dues vegades, i va acabar quedant totalment
immòbil.
En
Lowie abraçà la Sirra, sabent que podia estar ferida i que potser necessités
ajuda per tornar als nivells superiors. Va sentir una fiblada d'angoixa veient
les cremades en el pelatge de la seva germana, allà on havia estat socarrimada
pel poder de la Vonnda Ra..., més per a gran sorpresa seva, la Sirra semblava
feliç, i fins i tot encantada. La jove wookiee els va saludar amb un rugit.
Els
seus ulls guspirejaven mentre alçava l'altre braç perquè en Lowie pogués veure
el que els seus dits subjectaven tan fermament com si fos el tresor més gran
que havien sostingut en tota la seva vida. Durant la seva terrible prova a
l'interior de la planta Syrena, i abans que aquesta s'hagués obert prou perquè
pogués escapar, la Sirrakuk havia aconseguit agafar un grapat de les primes
fibres amb la seva mà atrapada, i les havia arrencat d'una potent tirada.
La
Sirra va alçar els sedosos fils amb una ganyota de triomf i en Lowie va deixar
escapar una riallada plena d'orgull. Després va abraçar a la seva germana i la
va felicitar, palmejant-li afablement l'esquena amb la força suficient per
esquerdar la cuirassa d'un soldat de les tropes d'assalt.
