III
L'almirall
Kre'fey continuà la seva mostra de reticència, però al final va acabar posant
al seu personal a «explorar» la possibilitat d'un desembarcament per capturar
els líders de la Brigada de la Pau. Quan la Jaina va entrar a la llançadora que
portaria el seu grup de tornada a les seves cabines en el vell cuirassat Starsider, ja estava calculant els seus
desplegaments per a la batalla; deixaria a Tesar a càrrec de l'Esquadró Sols
Bessons i portaria a Lowbacca a terra amb ella. Li agradaria tenir també a
Tesar amb ella, però un Jedi hauria de quedar-se amb l'esquadró i mantenir-lo
connectat a la fusió... i també impedir que els seus nous pilots fessin alguna
ximpleria.
Abans
de l'operació obligaria al seu esquadró a fer tantes pràctiques com fos
possible encaixar en el seu horari. L'exèrcit havia pres a la meitat dels seus
pilots veterans per usar-los com una armadura al voltant de la qual es
construirien els nous esquadrons, omplint els seus buits amb novells, pilots
inexperts que necessitaven totes les pràctiques que la Jaina pogués donar-los.
Les
indústries de la Nova República estaven finalment en peu de guerra, fabricant i
distribuint milions de tones de material bèl·lic. Totes les pèrdues de personal
que l'exèrcit havia sofert en la guerra havien estat reemplaçades... però amb
reclutes novells. El que s'havia perdut era l'experiència. La Jaina estava
terroritzada davant la possibilitat que l'Esquadró Sols Bessons s'embarqués en
una batalla important abans que els seus nous pilots estiguessin llestos.
Per
això era partidària de l'actual estratègia d'en Kre'fey d'atacar únicament a
l'enemic on els yuuzhan vong fossin vulnerables. Les seves incursions es
dirigien només contra blancs febles, augmentant la moral i l'experiència contra
un enemic que estava garantit que perdria.
Només
podia esperar que els yuuzhan vong no ataquessin Kashyyyk, o Corèllia, Kuat o
Mon Calamari; un lloc on la Nova República hauria de lluitar. Aquesta seria una
conflagració en què l'Esquadró Sols Bessons tindria sort si sobrevisqués...
-És
estrany pensar en la Tahiri com a comandant d'esquadró.
El
comentari d'en Jacen va interrompre els pensaments de la Jaina.
-La
Tahiri ho està fent bé -va dir la Jaina.
-Però
ella no és una pilot expert.
-Ella
té més experiència que la majoria dels seus pilots (gairebé tots ells són
novells) i va lluitar bé a Borleias. En Kre'fey li ha assignat un bon oficial
executiu per ajudar-la amb l'organització i la paperassa. -Va somriure-. Els
seus pilots la protegeixen molt. Es fan dir l'Esquadró Descalç.
En Jacen
també va somriure.
-Molt
amable per part seva.
La Jaina
va sospirar.
-El
problema real del Descalç és el mateix que la majoria de nosaltres tenim; un
percentatge massa alt de pilots neòfits. -Va mirar la Saba i Corran Horn-.
Alguns comandants es queden amb tota la sort.
La
boca d'en Horn va realitzar una lleugera ganyota.
-La
Saba és qui té la veritable força d'elit aquí. Què no donaria jo per una llista
composta de Jedi...
Els
ulls de la Saba van mostrar una reptilesca espurna, i la seva cua va tremolar.
-Llàztima
que a vozaltrez elz humanz uz falti l'avantatge de la unió delz companyz de
cria.
En Horn
va arquejar una cella.
-Criar
Jedi. Aquesta sí que seria una idea interessant.
La Saba
xiuxiuejà divertida.
-Puc
azzegurar que funciona.
-Espero
que hagin gaudit del seu passeig, Mestres. -El cap del droide pilot va girar
sobre el seu coll-. Si us plau vagin amb compte en sortir.
Uns
minuts després, després que s'haguessin separat dels seus companys i
comencessin a caminar cap a les seves cabines al llarg d'una de les avingudes
del Starsider, la Jaina es va girar
cap a Jacen.
-Kre'fey
et donarà un esquadró -va dir ella-. Estic sorpresa que no t'ho hagi preguntat
encara.
-Jo
no vull un esquadró.
-Per
què no? -va preguntar la Jaina, més agrament del que pretenia. En Jacen sempre
havia anat a la recerca del significat més profund de les coses, i això volia
dir que de tant en tant ell renunciava a alguna cosa només per esbrinar què
significava. Durant algun temps havia renunciat a ser un guerrer, i havia
renunciat a l'ús de la Força, i per a tots els intents i propòsits havia
renunciat a ser un Jedi... i ara estava renunciant als ser un pilot?
L'única
cosa a la qual no havia renunciat era a ser exasperant.
-Jo
puc pilotar i lluitar força bé -va dir en Jacen-, però estic oxidat en
procediments militars i protocols de comunicació i tàctiques. Preferiria volar
durant algun temps com un pilot ordinari abans de tirar sobre mi la
responsabilitat d'altres onze vides.
-Oh.
-La Jaina estava avergonyida-. Podries volar amb la Tahiri, llavors. Un altre
Jedi en el seu esquadró seria una gran ajuda per a ella.
-Però
no en aquesta propera missió -va dir en Jacen-. No a Ylèsia. Vull volar amb tu,
ja que nosaltres dos anirem al grup de desembarcament.
La Jaina
va assentir.
-Això
té sentit -Va dir ella-. Trobarem un buit per a tu.
En Jacen
semblava intranquil.
-Què
en penses sobre el pla d'en Kyp Durron? -preguntà-. Veus aquí alguna intenció
oculta?
-Crec
que en Kyp ha superat aquesta mena de coses. És el teu pla el que em preocupa.
Això
va agafar desprevingut a Jacen.
-Capturar
la direcció dels Brigadistes? Per què?
-Kre'fey
tenia raó quan va dir que hi havia moltes coses que podrien sortir malament. No
tenim prou dades d'Ylèsia per assegurar que els desembarcaments vagin segons allò
planejat.
-Però
tu estaves d'acord a unir-te al grup de terra.
La Jaina
va sospirar.
-Sí.
Però ara em pregunto si no hauríem de deixar Ylèsia tranquil·la fins que
tinguem una força més experimentada i bones dades d'intel·ligència.
En Jacen
no va tenir cap resposta per a això, de manera que ells van avançar pel
corredor sense parlar, passant acuradament al costat d'un droide que polia la
coberta. L'olor del poliment els va seguir persistent. Llavors en Jacen va
trencar el silenci.
-Què
hi ha entre Kyp Durron i tu? Abans vaig notar una cosa una mica estranya.
La Jaina
va sentir que es posava vermella.
-Kyp
ha estat sentint-se una mica... sentimental... cap a mi últimament.
En Jacen
la va mirar amb sorpresa solemne. Era aquesta solemnitat, va decidir la Jaina,
el que ella més detestava d'ell.
-Ell
és una mica vell per a tu, no et sembla? -va preguntar en Jacen. Solemnement.
La Jaina
va intentar dissimular la seva molèstia davant aquesta línia d'interrogatori.
-Estic
agraïda a Kyp per ajudar-me a tornar del Costat Fosc -va dir ella-. Però per la
meva banda, és gratitud. Per part d'en Kyp... -Dubtà-. Preferiria no seguir
parlant del tema. No obstant això, ja ha passat.
En Jacen
va assentir. Solemnement. La Jaina va arribar a la porta de la seva cabina i va
posar la mà sobre el pestell.
-Bé
-va dir en Jacen-. Perquè has estat conquerint un nombre desconcertant de cors
mentre jo estava lluny. Primer el fill del Baró Fel, i ara el Jedi més
imprevisible de l'Orde...
Summament
irritada, la Jaina va obrir la porta de la cabina, va caminar dins, i en la
foscor de la cabina va ser agafada per un parell de braços. La pressió era
aplicada de manera experta en les juntures dels seus colzes, i ella es va
girar. Una olor familiar, una aroma picant de les Regions Desconegudes, va
omplir els seus sentits, i una boca famolenca va descendir sobre la seva.
Un
moment després -i la longitud d'aquest moment era una cosa que no perdonaria-
se li va acudir resistir-se. Els seus braços estaven fermament subjectes, de
manera que va convocar la Força i va empènyer al seu atacant a l'altra banda de
la cambra. Es va sentir un cop, i diversos objectes van caure d'un prestatge. La
Jaina va avançar un pas cap a la porta i va activar les llums.
Jagged
Fel havia caigut de forma poc elegant sobre el seu llit. Es va tocar
cautelosament la part posterior del cap.
-No
hauria hagut prou amb donar-me una bufetada? -va preguntar.
-Què
fas aquí?
-Realitzant
un experiment.
-Un
què? -Furiosa.
Els
seus brillants ulls blaus es van alçar per trobar-se amb els seus.
-Vaig
detectar un grau d'ambigüitat en els teus últims missatges -va dir-. Ja no
podia distingir quins podrien ser els teus sentiments cap a mi, de manera que
vaig pensar que seria bona idea fer un experiment. Vaig decidir posar-te en una
situació que no fos en absolut ambigua, i veure com reaccionaves. -Un somriure
inaguantable va aparèixer a les comissures de la seva boca-. I l'experiment ha
estat un èxit.
-És
cert. Has acabat estampat contra la paret.
-Però
abans que recordessis sentir-te ultratjada, hi ha hagut un moment pel qual ha
valgut la pena tot el dolor. -Els seus ulls es van tornar cap a la porta-.
Hola, heroi galàctic. La vostra mare em va dir que havies escapat.
-Ella
va esmentar que s'havia trobat amb tu. -Jacen, a la porta, va tornar la seva
expressió seriosa cap a la Jaina-. Germaneta, necessites que et rescati?
-Fora
d'aquí -va dir la Jaina.
-És
clar. -Va tornar a mirar a Jagged Fel-. M'alegro de tornar-te a veure, Jag.
-Dóna-li
records als nois de part meva -Va dir en Jag, i va esbossar una salutació
militar en el seu front amb cicatrius. La porta es va tancar lliscant darrere d'en
Jacen. En Jag mirà la Jaina i retirà de la seva falda alguns dels objectes que
s'havien caigut del seu prestatge.
-Puc
aixecar-me? -va dir-. O tornaràs a derrocar-me sense més?
-Intenta-ho
a veure què passa.
En Jag
va triar romandre assegut. La Jaina va creuar els braços i es va recolzar
contra la paret el més lluny d'en Jag que la petita cabina li permetia.
-L'últim
que vaig escoltar era que estaves expulsant vong fora de la Ruta Hydiana -va dir
ella.
Ell
va assentir.
-Això
va ser quan em vaig trobar amb els teus pares. És un treball important. Si les
rutes de la Vora al que queda del Nucli es trenquessin, la Nova República es
trencaria en... bé, en fragments encara més petits que ara.
-Gràcies
per la conferència. Mai m'hauria imaginat res d'això ni en un milió d'anys. -Ella
el va mirar amb les celles arrufades-. De manera que has deixat aquest treball
tan important per colar-te furtivament en la meva cabina i realitzar el teu
experiment?
-No,
això era una mena d'extra. -En Jag es va passar una mà pel seu fosc pèl curt-.
Som aquí per tasques de manteniment. Atès que el meu esquadró vola punyents txiss
que no estan en l'inventari de la Nova República, és difícil de trobar mitjans
de manteniment ajustats als nostres requisits. Afortunadament els Destructors
Estel·lars de l'Almirall Kre'fey tenen tot l'equip necessari per mantenir les
càpsules de comandament TIE de Sistemes de Flota Sienar, i els seus tallers de
mecànica haurien de ser capaços de crear qualsevol cosa que necessitem per a
les nostres ales txiss. -Li va oferir un somriure-. Una afortunada
coincidència, no et sembla?
La Jaina
va sentir que s'estovava.
-Tinc
sis pilots novells -va dir ella-. I hi ha una missió imminent.
Ell
li va oferir una mirada de curiositat.
-No
estaries planejant de treure'ls a fer pràctiques en aquest mateix moment, oi?
-Jo
-dubtà-. No. Aquí m'has enxampat. Però hi ha una tona de treball administratiu,
i...
-Jaina
-va dir ell-. Si us plau, permet-me observar, d'un oficial a un altre, que no
cal que facis tota la feina tu mateixa. Has d'aprendre urgentment a delegar.
»Tens
a Lowbacca i Tesar Sebatyne dos lloctinents capaços, veterans, i no només t'ajudaria
a tu si comparteixes el treball amb ells, sinó que ajudaria al seu
desenvolupament com a oficials.
La Jaina
es va permetre un feble somriure.
-De
manera que és en benefici dels meus oficials i pilots que passi la tarda a la
meva cabina tota sola amb tu?
Ell
va assentir.
-Precisament.
-Saps
jugar al sabacc?
En Jag
es va sorprendre.
-Sí.
És clar.
-Fem
una partida, llavors. Hi ha una taula de sàbacc molt bona a la sala de
guàrdies.
Ell
la va mirar en silenci. Ella va eixamplar el seu somriure i va dir:
-He
jugat al teu petit joc, aquí a la foscor de la cabina. Ara et toca jugar al
meu.
En Jag
sospirà pesadament, llavors es va aixecar i es va quedar al costat de la porta.
Quan ella va passar al seu costat per obrir la porta, ell va unir les seves
mans a la seva esquena.
-He
d'assenyalar -va dir-, que si decidissis besar-me en aquest moment, jo seria
completament incapaç d'evitar-ho.
Ella
el va mirar molt de prop, i llavors va estrènyer els seus llavis contra els
d'ell, permetent-se demorar calorosament durant l'espai de tres batecs de cor.
Després d'això va obrir la porta i el va conduir a la sala de guàrdies, on el
va plomar a la taula del sàbacc, deixant-li amb penes i treball amb els crèdits
suficients per comprar un got de suc de juri.
La Jaina
va pensar que el seu pare hauria estat orgullós.
En Jag
va contemplar la ruïna de les seves fortunes amb una arrufada de nas lleuger.
-Sembla
que he pagat pesadament per aquest petó robat -va dir.
-Sí.
Però també has pagat per endavant per uns altres.
En Jag
aixecar la cella amb cicatrius.
-És
bo saber això. Quan podria recollir-los?
-En
quant puguem trobar un lloc adequadament privat.
-Ah.
-Ell va semblar alegrar-se-. Seria precipitat suggerir que hi anem
immediatament?
-En
absolut. -Ella es va aixecar de la taula-. Només una cosa.
Ell
es va aixecar i va allisar el seu uniforme negre increïblement endreçat.
-Què?
-Crec
que tens raó sobre el fet de no fer tota la feina per mi mateixa. Penso delegar
una bona part en tu.
En Jag
va assentir.
-Molt
bé, comandant.
-Espero
que això contribueixi al teu desenvolupament com a oficial.
-Oh.
-La va seguir fora de la sala de guàrdies-. Estic segur que ho farà.
En Thrackan
Sal-Solo mirà a través del finestral de la seva oficina l'escanyolit desastre
que era la Ciutat de la Pau -construccions a mig completar cobertes amb
bastides, forats a terra coberts de fems humit, barracons d'esclaus bullents
amb vida alienígena- i va pensar : I tot
això és meu perquè ho governi...
Sempre
i quan, és clar, pogués evitar ser assassinat per un dels seus fidels súbdits.
Que era precisament el tema de la present discussió.
Es
va tornar cap a la dona de cabell negre que estava asseguda davant del seu
escriptori i que contemplava la maleta que ell havia obert sobre la taula. La
maleta contenia un quilogram de brillestim.
-Obtindràs
un d'aquests cada setmana -va dir ell.
Ella
el va mirar amb ulls depredadors de color blau cobalt i ensenyà breument les
seves prominents dents blanques.
-I a
quantes persones he de matar per guanyar-lo?
-No
has de matar ningú. El que has de fer és mantenir-me a mi amb vida.
-Ah.
Un desafiament. -La Dagga Marl va ajuntar les puntes dels dits i va semblar
pensativa. Llavors va arronsar les espatlles-. Bé. Serà un treball més
interessant que tots els avorrits assassinats que el Senat ha estat
encarregant.
-Si
et demano que matis algú -va dir en Thrackan-, pagaré a part.
-És
bo saber-ho -va dir la Dagga mentre tancava la maleta i la guardava pulcrament
sota la seva cadira.
Ell
va caminar des del finestral al seu escriptori, i llavors va fer una ganyota
davant d'una punxada de dolor en el seu costat esquerre. Es va fregar l'àrea
adolorida, sentint sota el seu dit polze la cicatriu causada pel petit i
desagradable bastó de l'Onimi. En Thrackan va jurar que si mai tornava a
trobar-se amb l'Onimi, aquest petit nan maligne cara-tallada anava a perdre
molt més que un ronyó.
La primera
cosa que havia fet a Ylèsia havia estat jurar el seu càrrec com a president i
Comandant en Cap de la Brigada de la Pau.
La
segona cosa que havia fet a Ylèsia era trobar-se amb els caps de la Brigada de
la Pau, una experiència que el va deixar indecís entre riure, plorar, o sortir
fugint cridant de terror.
La
Brigada de la Pau originalment havia degut la seva obediència a una cosa
anomenada l'Aliança de Dotze. Potser en algun moment havien estat dotze, però
ara eren al voltant de seixanta, i es feien dir Senat. Un cop d'ull horroritzat
li havia mostrat a Thrackan el que eren: lladres, renegats, delinqüents,
esclavistes, assassins, i escòria alienígena. Les persones que havien traït la
seva galàxia al terror que eren els yuuzhan vong, i no ho havien fet
precisament en la convicció de la rectitud de la seva causa. Ells feien que els
hutts que havien construït la colònia original semblessin una congregació de
sants.
Els
hutts estaven morts: els yuuzhan vong havien fet un net escombrat de tota la
casta, i després van instal·lar a la Brigada de la Pau en el seu lloc sense
alterar cap dels altres arranjaments dels hutts. La pell escorxada del cap hutt
encara estava exposada davant del Palau de la Pau on es reunia el Senat, per si
de cas algú estava temptat a trobar a faltar l'antic ordre.
La
majoria de la població del planeta eren esclaus, i la majoria d'aquests, força
estranyament, eren voluntaris; fanàtics religiosos que treballaven fins a la
mort en les fàbriques de brillestim a canvi d'una explosió diària de beatitud
dirigida a ells pels sequaços telepàtics t'landa Til dels hutts. Els t'landa
Til encara eren una part important del quadre, després d'haver intercanviat uns
amos per uns altres.
A
Thrackan no li agradava l'esclavitud -almenys per als humans- però suposava que
no hi havia cap alternativa sota aquestes circumstàncies. Els yuuzhan vong no
permetrien l'ús de droides, de manera que algú havia d'excavar les rases,
construir els grans nous edificis al centre urbà de la Ciutat de la Pau, i
processar l'addictiu brillestim que constituïa la integritat del producte
planetari brut d'Ylèsia.
El
fill de Tiion Gama Sal s'havia criat en una propietat, com un senyor, amb un
exèrcit de droides servents. A falta de droides, necessitava algú perquè
s'ocupés de la seva comoditat.
Tal
i com necessitava algú per evitar acabar sent assassinat pel Senat i els seus
camarades. Ells havien estat conspirant bojament i cometent silenciosos actes
de violència entre ells per lluitar pel comandament de l'operació del
brillestim, però ara s'havien unit contra el seu nou president.
En Thrackan
va decidir que necessitava trobar l'assassí més despietat, cruel, i eficaç
entre ells, i guanyar en aquesta persona per al seu costat. I una mirada a
Dagga Marl l'havia convençut que ella era exactament el que ell estava buscant.
Ella
era completament mercenària i completament amoral, cosa que en Thrackan pensava
que jugava al seu favor. Ella es guanyava la vida com a caça-recompenses i
assassina. Hi havia matat a gent per a la Brigada de la Pau, i havia matat gent
de la Brigada de la Pau en nom d'una altra gent de la Brigada de la Pau.
Semblava absolutament disposada a matar gent de la Brigada de la Pau en nom d'en
Thrackan, i això era tot el que ell havia demanat.
La
cosa més important sobre la Dagga era que era prou intel·ligent per saber quan
li estaven pagant bé. Altres podrien oferir-li una gran suma per matar a Thrackan,
però no anaven a oferir-li un quilo d'espècia per setmana.
L'especia
era l'única cosa a Ylèsia que servia com a diners. Els administradors yuuzhan
vong a càrrec de gestionar la seva suposada economia ni tan sols havien vist
una necessitat de l'existència de diners. El seu principi econòmic principal
era que aquells que obeïssin les ordres i fessin la seva feina sense preguntes
serien premiats amb resguard i menjar. No se'ls havia ocorregut que una persona
podria voler alguna cosa més que una gelatina orgànica per menjar, una caverna
membranosa en la qual viure, i un fong anormalment crescut on seure. Una
persona podria preferir viure en vestíbuls jaspiats gaudint un bany amb adorns
daurats, i tenir una nau atmosfèrica últim model.
La Dagga
va aixecar la mirada cap a ell.
-Hi
ha res que li agradaria que jo fes ara mateix?
En Thrackan
es va asseure, acariciant amb els dits la llisa superfície polida del seu
escriptori.
-Avalua
la seguretat aquí, a la meva oficina, i a la meva residència. Si no pots
arreglar qualsevol cosa que falli, digues-m'ho i jo ho arreglaré.
Ella
li va oferir una mena de salutació militar.
-Molt
bé, Cap.
-I si
pots recomanar alguna persona de confiança per ajudar-te...
Ella
va inclinar el seu cap mentre pensava.
-Pensaré
sobre això. La fiabilitat no és una de les virtuts més comuns de la Brigada de
la Pau.
-Que
potser vaig dir que hagués de ser de la Brigada de Pau?
La Dagga
va semblar sobresaltada per la vehemència de les paraules d'en Thrackan.
-Jo
vaig dir de confiança. Portaré a algú de fora si és prou bo. Encara que -va
dir-, els prefereixo humans.
Un
somriure blanc va apuntar en els trets de la Dagga.
-Elaboraré
una petita llista -va dir ella.
Va
sonar un cop a la porta. La Dagga va fer un lleuger ajust en la roba per
reforçar les seves capacitats homicides, i en Thrackan va dir:
-Qui
és?
Era
el seu cap de comunicacions, un etti anomenat Mdimu.
-Perdoni,
senyor -va dir-, però el grup d'avançada per a les maniobres de l'annexió ha
entrat en el sistema.
-Quan
està previst que hi arribin? -va preguntar en Thrackan.
-Aterraran
a l'espaiport en aproximadament dues hores.
-Molt
bé. Envia els quednak a l'espaiport ara, i jo hi aniré després en el meu
lliscant en el moment apropiat.
-Ah...
-Mdimu dubtà-. Senyor? Sa Excel·lència?
-Sí?
-Als
yuuzhan vong... no els hi agrada la maquinària, senyor. Si vostè arriba a l'espaiport
en un lliscant ells podrien considerar-ho un insult.
En Thrackan
va sospirar, i llavors va explicar a poc a poc i amb paraules senzilles perquè
fins i tot un alienígena com Mdimu pogués entendre-ho.
-Jo
hi arribaré abans que els vong i llavors enviaré el lliscant de tornada a la seva
badia d'atracada. Tornaré amb els vong en les bèsties de càrrega. Però jo no
muntaré en aquests estúpids, pesats i lents herbívors flatulents de sis potes
per anar a l'espaiport quan no tinc per què fer-ho. Entesos?
En Mdimu
va dubtar, llavors va capcinejar.
-Sí,
senyor.
-I,
si us plau, digues als grups de construcció que mantinguin la seva maquinària
fora de la vista mentre els vong estiguin a la ciutat.
-Sí.
Per descomptat, Sa Excel·lència.
En Mdimu
deixà la sala. La Dagga Marl i en Thrackan van intercanviar mirades.
-D'això
construiré una nació -va dir ell.
