Mestre de l'Engany (II)

Anterior

CAPÍTOL 2

Ferus Olin va resistir el desig de tirar del coll de la seva túnica d’Inquisidor. Per a ell la túnica tenia una aparença innecessàriament ominosa. Les caputxes estaven dissenyades per cobrir la cara. Ell ho havia comentat a la seva companya Inquisidora, Hydra, que semblava contraproduent portar un vestit tan atemoridor si estaven tractant de sostreure informació a subjectes poc inclinats a parlar, però Hydra merament havia clavat els ulls en ell, dedicant-li la seva mirada plana i inexpressiva i havia dit:

—L'Imperi no sostreu informació.

Cert, sabia que hauria de parar esment en aquest nou llenguatge imperial. No sostreien informació, no preguntaven, no ajornaven, no tenien en compte que qualsevol amb el qual es creuessin fos de fet una criatura viva. L'eficiència implacable era l'única manera.

Ferus odiava ser un agent doble. Si l'Emperador no li hagués assignat aquest treball en particular, ho hauria deixat i hauria tornat a la resistència. Però donada la possibilitat de dirigir als Inquisidors que rastrejaven rumors d'adeptes en la Força, no podia donar-li l'esquena. Si podia localitzar-los, podria salvar-los. I si per localitzar-los havia de ser un Inquisidor durant un temps, ho faria.

Però aquesta túnica... havia estat en dues presons Imperials fins al moment i aquesta, la túnica, semblava la tercera.

Si no hagués estat per Obi-Wan Kenobi, no estaria a Alderaan. Tota aquesta solitud estava fent que Obi-Wan es tornés un home encara més misteriós del normal.

Obi-Wan tenia els seus secrets, i se’ls guardava. No obstant això, això no li impedia emetre edictes per a Ferus de tant en tant. Quan Ferus li havia parlat dels probables subjectes sensibles en la Força, per alguna raó aquest nadó anònim d’Alderaan havia cridat l'atenció d’Obi-Wan.

La Inquisidora Imperial Hydra estava asseguda al seu costat, amb expressió neutral.

Ella mai deia una paraula si no era necessari. La seva caputxa enfosquia la seva cara, i era rar que ell veiés momentàniament alguna expressió. Ella no semblava sentir emocions per res. Ja portaven dos dies viatjant junts, i ella no s'havia queixat mai per retards o mal menjar o pel motor sublumínic defectuós que els havia deixat en terra durant cinc hores en un espaiport decrèpit.

Ella pilotava l'aerolliscador, avançant per les rutes espacials d’Aldera sense fer cas de ningú més. El palau s'alçava en una lleu elevació a la vora de la ciutat, mirant cap al vast llac. Era un complex gràcil d'edificis envoltats per jardins i vergers. Les terrasses en diversos nivells proporcionaven als habitants prou aire i llum en el clima temperat d’Alderaan. Hydra va fer descendir l’aerolliscador, apagant el motor repulsor perquè l'aerolliscador aixafés una parcel·la de trèvols.

Ferus es va preparar mentalment per a la trobada. Bail Organa era un heroi personal per a ell. Havia seguit la carrera d’Organa en el Senat, havia sentit els seus discursos, llegit els seus escrits. La seva passió per la justícia no va ser mai una ocasió per a l'ego o l’enaltiment; la seva tranquil·la determinació era, per a Ferus, l'essència del que un polític hauria de ser i rares vegades ho era.

I Bail li menysprearia. No només estava entrant a casa seva com un enemic, sinó que Bail sens dubte coneixeria el seu historial. Acceptaria la versió oficial imperial que Ferus havia estat un gran heroi de la resistència bellassana abans de veure l’error dels seus actes i unir-se a l'Imperi. En altres paraules, Bail li veuria com un traïdor de cada ideal que ell defensava.

Ferus i Hydra es van aproximar al palau i van travessar les portes. Ferus es va sorprendre davant la falta de seguretat. Havia d'estar allà, però no va sentir alarmes ocultes o sensors. No es permetien armes a Alderaan, però així i tot, hauria esperat alguna classe de protecció per a la Reina i la seva extensa família.

Van seguir un sinuós camí a través d'arbres antics amb gruixuts troncs de fosca fusta daurada. Els jardins estaven en flor, i totes les flors eren esclats de color contra els densos i foscos verds del fullatge.

El camí els va conduir fins a una ampla porta principal que estava intricadament esculpida en el que semblava el tronc massís d'un dels majestuosos arbres que envoltaven el palau. El propi Bail Organa va obrir la porta mentre s'acostaven.

Ferus li va dedicar una petita reverència.

—Venim com enviats de l'Emperador —va dir ell.

—Poden passar.

Bail es va donar la volta i va caminar rígidament cap a casa seva. Cada múscul en el seu cos els hi deia amb quina baixa consideració tenia per ells i com de ràpid que volia que es marxessin.

Ferus va mirar a Hydra, però com sempre no podia endevinar el que estava pensant.

Ella caminava de forma lleugera, amb les mans ocultes en la seva túnica.

Bail els va conduir al que havia d'haver estat la sala més formal del palau, destinada per a assumptes cerimonials. Estava revestida de fusta i coronada per un sostre corbat. Dins, esperaven dues dones. Ferus va reconèixer a Breha, alta i bella amb el seu vestit blanc de tela simple. L'altra dona s'assemblava a ella, però era més alta, amb una cara rodona, bonica i monyos de pèl negre al voltant de les orelles.

—La meva esposa Breha, Reina d’Alderaan, i la meva cunyada, Deara, consellera de la Reina —va dir Bail escaridament.

No hi havia mobiliari a la sala, i ells estaven dempeus directament al centre, just sota una massissa font d'il·luminació amb la forma d'un sol.

—Què els ha portat a Alderaan? —va preguntar Bail.

—És la tasca dels Inquisidors Imperials promoure l'estabilitat en la galàxia —Ferus va pronunciar les paraules que li havien indicat dir davant qualsevol petició d'informació. Ell va seguir endavant malgrat el menyspreu evident en l'expressió d’en Bail —. Per fer això, s'espera la cooperació dels Senadors i governants. Un dels seus ciutadans ha enviat un informe.

—Un dels nostres ciutadans, diu —va dir Breha—. Crec que no. Els ciutadans d’Alderaan no s’espien uns a uns altres.

Ferus no anava a debatre això. Breha estava molt probablement en el correcte. Però a Ferus li enfuriava que el seu nivell d'autorització no s'estengués als noms dels operatius imperials, ni tan sols als seus noms en clau. Ell no sabia exactament qui havia enviat l'informe del nadó inusual.

—S'ha enviat un informe —va repetir cortesament— que fa necessari que realitzem una recerca de camp. Ens agradaria tenir el seu permís per revisar els registres oficials d’Alderaan, inclosos els informes de seguretat, vigilància domèstica...

—La cort reial no espia als seus ciutadans! —la veu d’en Bail espetegà i va produir ressons en la càmera.

—Això ho deixem a vostès —va afegir la Deara.

...— i totes i cadascuna de les comunicacions gravades i els registres civils —va acabar Ferus. Va mantenir el seu to educat i respectuós, però no va fer gens per reduir la fúria òbvia d’en Bail.

Tots ells coneixien el resultat. Bail i Breha concedirien autorització perquè havien de fer-ho. Sabien molt bé que la petició de permís era simplement un gest simbòlic. L'Emperador s'havia donat a si mateix el poder per obrir qualsevol registre planetari que desitgés. Ferus estava segur que un dia no gaire llunyà, fins i tot aquest intercanvi sense sentit no seria necessari. De moment, l'Emperador encara es preocupava per les aparences.

Els ulls d’en Bail cremaven a través d'ell.

—No necessiten el nostre permís —va dir, escopint les paraules—. Llavors per què fer-nos passar per la hipocresia de demanar-ho? Facin el que vulguin, no hem d’amagar res.

Com si fossin una sola persona, Bail, Breha, i Deara van donar l'esquena als Inquisidors i es van marxar.

Següent

Mestre de l'Engany (I)

Mestre de l'Engany

L’últim dels Jedi 9

Jude Watson

GUIA DE PERSONATGES

Els últims dels Jedi

Obi-Wan Kenobi: El gran Mestre Jedi, ara en l'exili a Tatooine.

Ferus Olin: Antic Padawan Jedi, una vegada aprenent de la Siri Tachi, actualment un agent doble treballant per a l'Imperi amb la intenció de soscavar-lo onsevulla que pugui.

Solace: Antigament la Dama Jedi Fy-Tor Ana; es va convertir en caça-recompenses després que es va establir l'Imperi.

Garen Muln: Afeblit durant llargs mesos d'amagar-se després de l'Ordre 66; resideix a la base secreta de l'asteroide que Ferus Olin ha establert.

Ry-Gaul: Fugint des de l'Ordre 66; trobat per la Solace.

Els Esborrats

Una coalició liberal d'aquells que han estat condemnats a mort per l'Imperi que van renunciar a les seves identitats oficials i van desaparèixer; localitzats a Coruscant.

Dexter Jettster: Antic amo del Restaurant d’en Dex; ha establert una casa refugi en el Districte Taronja de Coruscant.

Oryon: Antic cap d'una prominent xarxa d'espionatge bothan durant les Guerres Clon; divideix el seu temps entre la base secreta de l'asteroide i l'amagatall d’en Dex.

Keets Freely: Antic llorejat periodista investigador; condemnat a mort per l'Imperi, ara s'amaga a la casa refugi d’en Dex.

Curran Calàdian: Antic ajudant Senatorial de Svivreni i cosí de Tyro Calàdian, difunt ajudant Senatorial i amic d’Obi-Wan Kenobi; condemnat a mort a causa de la seva evident resistència a l'establiment de l'Imperi; viu a la casa refugi d’en Dex.

Cuidadors de la Base

Raina Quill: Famosa pilot de la lluita del planeta Acherin contra l'Imperi.

Toma: Antic general i comandant de les forces de resistència d’Acherin.

Els Onze

Moviment de resistència al planeta Bellassa; el grup està començant a ser conegut al llarg de tot l'Imperi; format primerament per onze homes i dones però ha augmentat fins a incloure centenars a la ciutat d’Ussa aconseguint més recolzament en tot el planeta.

Roan Lands: Un dels Onze originals; amic i soci de Ferus Olin; assassinat per Darth Vader.

Dona Telamark: Partidària dels Onze; va amagar a Ferus Olin en el seu retir de la muntanya després d'escapar d'una presó imperial.

Wil: Un dels Onze originals i ara el seu coordinador principal.

Dra. Amie Antin: Prestava els seus serveis mèdics al grup, després es va unir; ara és la segona al comandament, però també exerceix d'espia com a doctora a l’EmPal de Coruscant.

Amics

Trever Flume: Company de 13 anys de Ferus Olin, antic nen de carrer i operador del mercat negre de Bellassa; ara un membre honorari dels Onze de Bellassa i un combatent de la resistència, present a Coruscant en una missió secreta.

Clive Flax: Antic músic i espia corporatiu convertit en agent doble durant les Guerres Clon; amic de Ferus i Roan; evadit amb Ferus del planeta presó imperial de Dontamo.

Astri Oddo: Anteriorment Astri Oddo Divínian; divorciada del polític Bog Divínian després que aquest es va unir amb Sano Sauro i la Confederació de Sistemes Independents durant les Guerres Clon; ara fugint, amagant-se d’en Bog; experta pirata informàtica especialitzada en sistemes de codi informàtic.

Lune Oddo Divínian: Fill de vuit anys adepte en la Força de l’Astri i Bog Divínian; ara ocult a la base secreta de l'asteroide sota la tutela de Garen Muln.

Linna Naltree i Tobin Gantor: Marit i dona; amics del Jedi Ry-Gaul.

Flame: Amiga misteriosa i rica dels Onze i altres grups de resistència; ara a Coruscant

Altres

Breha, Reina d’Alderaan: esposa de Bail Organa i mare adoptiva de la Leia; filla de la Padmé Amidala i Anakin Skywalker.

Bail Organa: Marit de la Breha i pare adoptiu de la Leia; Senador d’Alderaan.

Hydra: Cap dels malvats Inquisidors Imperials.

Jenna Zan Arbor: Una malvada científica contractada per l'Imperi; treballant en una droga anti-memòria a Coruscant.

CAPÍTOL 1

Bail Organa estava davant la finestra i observava a la seva filla Leia córrer pels jardins. Tots els dies aprenia noves habilitats i es mantenia més estable sobre els seus peus. La seva esposa, Breha, asseguda amb les cames creuades en l'herba, reia mentre la Leia agafava flors.

Bail es va adonar que estava contenint l'alè, el va expulsar lentament.

Havien pensat que l'incident no va ser res. Un accident evitat, res més que això. La Leia havia estat amb una de les seves cuidadores, Memily, que treballava en la cuina però també s'oferia a ajudar amb els nens. Havien anat a un parc en l'altre extrem de la ciutat d’Aldera per jugar, en una part en la qual la Leia mai havia estat abans. El parc acabava en uns alts penya-segats de pedra maresa que donaven al mar. Hi havia tanques al llarg del perímetre, enginyosament dissenyades en un enreixat que s’assemblava a unes branques blanques però en realitat era duracer.

Però una de les àrees estava afeblida, i Memily havia estat a punt de recolzar-se en ella per admirar les vistes.

Bail encara no estava segur del que havia ocorregut exactament. Memily li havia explicat la història, encara tremolant per l'experiència. Havia jurat que la Leia, la qual encara no tenia un any, havia girat el cap de sobte i havia llançat la seva pilota làser directament en un punt. La pilota làser havia copejat la tanca, la qual s'havia sacsejat tan fortament que Memily havia notat la seva inestabilitat.

Potser Memily no hauria caigut. Potser la tanca hauria aguantat. Potser la Leia simplement havia llançat la pilota a l'atzar.

Relatant això, Memily havia fixat en Bail els seus enormes ulls foscos. Ella era una noia jove de camp, encara una mica acovardida per l'atmosfera del palau reial.

—Va ser com si ella ho sabés, senyor —li havia dit ella—. Com si ella hagués vist alguna cosa abans que ocorregués. Ho vaig veure en els seus ulls. Llavors ella em va somriure i... va seguir jugant.

Memily era completament de fiar; tothom en el palau d’en Bail ho era.

Tots aquells que vivien en els terrenys del palau eren família o estaven emparentats amb els aliats de major confiança de la família. Memily era la filla d'un vell amic. Bail sabia que ella mai hauria parlat de l'incident amb ningú més que amb ell. Però d'alguna forma aquest petit incident, aquesta minúscula pertorbació a la meitat d'un dia ordinari, havia estat informat a l'Imperi.

Algú ho havia vist, i algú havia parlat, i tal vegada aquesta persona havia explicat la història a l’espaiport, un lloc des del qual algú podria haver-la portat a Coruscant. Avui dia els espies estaven a tot arreu. L'Imperi pagant generosament per mers trossos d'informació. Així que algú, en algun punt, havia pensat que l'Imperi podria estar interessat en la història d'un nen amb reflexos sorprenents.

Ara els informants imperials eren una part de la vida en la galàxia, va suposar Bail, però no creia que hi hagués cap a Alderaan. La societat allà estava massa unida, i tothom s'oposava amb feresa al Nou Ordre Imperial. Era només mala sort que les notícies haguessin arribat tan lluny... fins als Inquisidors Imperials.

Mala sort. Era això? Un Jedi no diria que sí. Un Jedi diria que el Costat Fosc de la Força es movia ara a través de la galàxia, temptant a alguns, encoratjant als altres a exercir els seus pitjors impulsos.

Les bones notícies eren que ningú sabia que el nen era la Leia. Només es va informar d'un nadó, ni home ni femella, i un cuidador que se l’havia emportat ràpidament. No podia culpar la Memily per això, però allò havia cridat l'atenció.

Bail va deixar vagar la mirada per l'habitació, per les portes de transpariacer que corrien al llarg de tota una paret, perquè els jardins es veiessin en tota la seva magnitud.

La Leia anomenava aquesta sala la "habitació dins-fora". El palau sempre havia estat un lloc obert. Aquesta era la manera d’Alderaan. Qualsevol ciutadà podia arribar a la porta i trucar. Bail havia col·locat seguretat durant les Guerres Clon, però va ser mínima. Breha s'havia barallat amb ell fins i tot per això. Ella no canviaria les tradicions del seu planeta pel bé d'un règim repel·lent, segons va dir ella, amb la barbeta alçada d'aquesta manera que ell coneixia tan bé.

En realitat ella tenia raó. Si l'Imperi volia accés en aquest lloc, l’obtindrien sense importar la seguretat que contractés.

Ara dos Inquisidors Imperials anaven a arribar més tard aquest dia. Ell li havia dit a la Breha que s’emportés fora la Leia mentre estiguessin allà. Podia veure-les ara, encaminant-se cap a les portes privades que la família usava per entrar i sortir del recinte oficial de palau. Bail se sentia millor sabent que la Leia no estaria a casa.

No és que un Inquisidor anés a captar res estrany. La Leia era una nena normal. Avançada per a la seva edat, sí, però ell no havia vist mai cap evidència de sensibilitat en la Força en ella. En canvi, havia esperat que fos el que fos que hagués heretat dels seus veritables pares, hagués estat tot de la Padmé. La seva intel·ligència, el seu coratge, potser una mica de la seva gràcia... no només els seus ulls marrons.

Encara que part de l’Anakin Skywalker estava allà, també. Bail havia esperat que no ho estigués. En aquesta galàxia, l'habilitat amb la Força seria una càrrega per a la seva nena, no un regal.

Tant que amagar, va pensar Bail. Els Inquisidors vindrien, i recorrerien la ciutat, i investigarien minuciosament els registres, i envairien la privadesa dels ciutadans d’Alderaan, i si Bail podia fer alguna cosa, no trobarien res i es marxarien. L'informe d'un nen amb un braç de llançador sorprenent seria posat a un costat, com hauria, perdut entre milions de pistes que els investigadors imperials rebien d'aquells que intentaven guanyar el seu favor, tractant d'ascendir en el sistema.

Bail va sospirar. Hauria de cooperar, però no anava a posar-los-hi fàcil.

Següent