CAPÍTOL
23
—Estem buscant a una estilista.
—Pel que veig, deus portar buscant-la
tota la teva vida.
Contenint el riure, el balosar va
plantar les seves mans sobre els malucs movent-se endavant i enrere, com si
esperés una resposta d’en Jadak.
—Crec que vol ajudar-nos —va dir Poste,
examinant a l’humanoide—. N'hi ha prou que intentis no posar-li-ho en safata.
Jadak va assentir dubitatiu.
—L'ésser en qüestió és una
especialista...
—Tu no necessites a una especialista;
necessites a una experta.
Agitant les seves antenes, el balosar
va avaluar l'estat d'ànim de Jadak. Va sentir frustració en comptes d'ira i va
somriure.
—T'ho repeteixo —va dir Poste—: vés al
gra.
—Es diu Zenn Bien.
El somriure del balosar es va ampliar
en sentir el nom.
—Haver començat per aquí —va dir
mentre els indicava que giressin a l'esquerra en la cantonada—. A quatre illes
d'aquí.
Jadak es va fixar en l’acolorida
vestimenta amb la qual es passejava tan tranquil aquell humanoide. Tan anàrquic
com respectuós amb la llei era Holess, Nou Balosar semblava haver atret a tots
els bromistes de la galàxia. En el port espacial, un holosenyal de benvinguda
deia: «Natasi Daala és la cap d'Estat, i a qui li importa?».
Era l'últim lloc en el qual esperaria
trobar a un antic amo de l'Emissari
Estel·lar, o Segona Oportunitat,
però Rej Taunt havia assegurat que Zenn Bien estava allà. Els esbirros d’en
Taunt els havien deixat, a ell i a Poste, de camí on vulgui que anessin a
lliurar al colicoide. Taunt havia insistit que encara que Zenn Bien mai havia
estat la propietària de la nau, probablement sabés on havia acabat. Jadak es va
prendre amb calma el fet que una dona hagués pilotat l’YT, el que més li xocava
era que Bien fos sullustana.
—Van deure d’instal·lar-li un seient
de pilot molt més petit —va comentar Poste.
A Jadak també li havia sorprès que el
seu contrincant en la carrera pel desconegut tresor que el Grup República havia
enterrat fos un advocat humà molt poderós de nom Lestra Oxic. En l’HoloNet hi
havia milions d'entrades sobre ell, però Jadak havia trobat la informació que
necessitava en la primera. La cara d’Oxic es trobava entre les desenes d’holoimatges
del despatx de Sompa al centre mèdic Aurora. L'advocat ja era famós en els
temps llunyans de les Guerres Clon i s'havia associat amb alguns dels membres
del Grup República als quals havia atès Jadak. Un d'aquests membres havia
d'haver-li parlat a Oxic de l'existència del tresor i del propi Jadak, doncs el
més segur era que Oxic, ocult sota el nom de Salut i Vida, hagués cobert els
costos de la seva llarga recuperació. L'única cosa que Oxic semblava no saber
era la importància de l’YT-1300 per trobar el tresor.
Per desgràcia, a Jadak encara li
faltava molt per descobrir el parador de la nau, una de les peces clau del
puzle; encara que ara ja sabia que el codi secret que els senadors li havien
donat era una ajuda mnemotècnica. S'havia passat gairebé tot el trajecte des de
Holess amb la vareta màgica i el bloc de notes d’en Poste a la mà intentant
esbrinar el missatge ocult. Havia intentat desxifrar la frase «restaurarem
l'honor de la República en la galàxia» amb els pocs mètodes simples que
coneixia per encriptar i amb tots aquells als quals va poder accedir en l’HoloNet.
Va rebutjar la idea que fos un anagrama, però sabia que les opcions eren
múltiples.
Els senadors Zar, Des’sein i Largetto
havien dit que la ranger antariana de Toprawa que havia de recollir l’YT estava
esperant a Jadak i que la frase s'havia dissenyat com una ajuda mnemotècnica
per a ella. Per tant, havia de saber amb antelació què esperaven d'ella en el
cas que arribés el moment de recuperar el tresor. La frase mnemotècnica li deia
«com» fer-ho.
D'altra banda estaven també els canvis
que havia fet el Jedi en l'Emissari
Estel·lar. Tenien alguna cosa a veure aquests canvis amb la frase mnemotècnica
o només s'havien fet per assegurar que la nau executés sense problemes la seva
tasca? Es referia a això el senador Largetto quan va dir que l'Emissari s'encarregaria de la resta?
Segurament les respostes haurien d'esperar al fet que trobés la nau.
De camí al Tall Amable, que era com es
deia la perruqueria de la Zenn Bien, van passar per davant de diverses
cafeteries d'una mateixa cadena que oferien bolets belo, espècia ryll i altres
productes orgànics psicotròpics que estaven prohibits en altres mons. Les
voreres estaven plenes de gom a gom de turistes vestits amb colors tan
brillants com els propis humanoides autòctons. Molts d'ells portaven un
audiòfon especial que els permetia escoltar en el mateix rang subsònic que els
balosarans.
El planeta que els dóna nom, molt
contaminat i pertanyent al Nucli, s'havia convertit en els últims anys de l'era
de la República en un paradís per a criminals i addictes a les píndoles letals,
però la nova iteració va resultar perfecta i es podria dir que ara era el planeta
més tolerant i amb menys delinqüència de tot el sector. Es devia, en part, a
les substàncies soporíferes que atreien als visitants de tota la galàxia.
Encara que també els més joves havien contribuït en gran manera. Molts dels qui
van arribar aquí eren artistes, els desitjos d'èxit dels quals solien acabar en
llanguiment. Per a què esforçar-se a crear quan el clima agradable de Balosar,
la seva exquisida i gens cara cuina, la seva extensa oferta d'activitats d'oci
i el continu ritme de la música subsònica eren molt més del que qualsevol
hagués imaginat?
—A Nar Shaddaa hi ha una història que
explica que un hutt, un gran senyor del crim, volia obrir una planta de
processament de píndoles letals a Nou Balosar —comentava Poste mentre
caminaven—. El hutt va pensar que la immunitat innata a les toxines que
presenten els balosarans els convertiria en els treballadors ideals per a la
fàbrica. No obstant això, el que va ocórrer va ser que els balosarans van
consumir tots els bolets belo que ell els hi va portar i no van produir ni un
sol lot.
Si el planeta era un veritable gresol
d'espècies, El Tall Amable era una espècie de regirat de les espècies més
diminutes de la galàxia. Des de la porta, Jadak va albirar diversos chadra-fan,
una parell d’ugnaughts, tres squibs i un clan sencer de sullustans. En cadires
de diferents grandàries, diversos éssers hirsuts més alts deixaven que els hi pentinessin
els cabells, els hi tiressin oli en el pelatge, els hi llimessin i pintessin
les urpes, els hi retallessin el bigoti i la barba i els hi tallessin i
pentinessin la cabellera. En una de les cadires es trobava el primer wookiee
que Jadak havia vist en, bé, seixanta-dos anys. Com l'empresa més aplicada de
Nou Balosar, El Tall Amable consistia en l’embelliment capil·lar a gran escala,
on la pelussa i el vellut abundaven en l'aire com el pol·len primaveral a
Taanab.
Jadak va demanar parlar amb Zenn Bien
i tant ell com Poste es van asseure a esperar. Una bimm els va servir una tassa
bullint de te d'herbes, i una jawa va col·locar una cistella amb galetes en la
taula que compartien. La propietària sallustana del saló de bellesa no va
trigar d’arribar. Si s'ha de jutjar per la caiguda dels plecs de la seva cara,
Jadak li posaria uns setanta-cinc anys estàndard. No obstant això, se la veia
plena de vida, totalment lúcida i amb un lleuger to rosa. Portava un tatuatge
en el front i unes trenes brillants que li queien per les espatlles com si fos
un barret elegant.
—Suposo que sou els tipus que em va
dir Taunt que vindrien —va dir en un bàsic staccato.
Jadak li va facilitar els mateixos
àlies amb els quals s'havia presentat al cap del crim a Carcel.
—Us va dir que en realitat mai vaig
ser la propietària del Segona Oportunitat?
—Sí ho va fer.
—Diu que estàs buscant la nau per una
qüestió de nostàlgia.
—És una forma de dir-ho —va assentir
Jadak—. El meu oncle va ser amo de la nau abans que Taunt.
Les seves rodones orelles es van moure
i ella va sospirar. Es va asseure enfront de Poste amb els peus penjant de la
cadira i va dir:
—Suposo que el millor serà que us
expliqui la història des del principi.
—Espero que tingui un final feliç —va
dir Poste.
—Deixem-ho en què té un final —va dir
ella, mirant-li.
***
Zenn Bien, el nom de la qual
significava «brisa tranquil·la» desconeixia que els éssers no havien estat
creats per igual fins que va sortir de Sullust. Com a membre d'una espècie
bípeda gairebé humana va gaudir d'una mica més de respecte que els insectoides
i saurians, però com a membre d'una espècie gairebé humana diminuta,
incomptables varietats d’humanoides, des de falleen i biths fins a durosians i
gotals la van mirar sempre, literalment i figuradament, per sobre de
l'espatlla. Malgrat que totes les espècies comptaven amb talents i habilitats
únics, semblava que la grandària era el que més importava. Tot i així, la
discriminació de la qual va ser víctima mai la va portar a refugiar-se en la
familiaritat de Sullust. No mentre hi hagués mons per explorar i aventures a
viure, tant per qui mesura un metre com per qui en mesura tres.
Tuerto era un món que havia atret a
altres sullustans intrèpids abans que a ella; i això que a Tuerto els éssers
més petits rebien els desdenys més grans. Els hi resultava difícil trobar
treball i l'anonimat era el company habitual. No obstant això, quan ets un
ésser amb grans habilitats tècniques que pot veure en la foscor i memoritzar un
mapa d'un sol cop d'ull, les oportunitats de treballar al mercat il·legal es
presenten soles. Per això Zenn Bien no va trigar a trobar la seva.
El robatori de naus no era equiparable
al segrest de naus, o almenys era l'argument amb el qual es convencia a si
mateixa després de molts dels actes delictius que cometia. En els segrestos, la
violència solia jugar un paper important i les víctimes resultaven ferides pel mer
fet de defensar el que era seu. En el robatori, no obstant això, les víctimes
solien rebre una compensació de la companyia d'assegurances, per la qual cosa,
de vegades, fins i tot els estaven fent un favor a éssers que, en realitat, no
podien permetre's tenir o operar una nau.
Cap de les naus que va robar Zenn Bien
durant els dos primers anys de negoci va ser per a ús personal. Nou de cada deu
vegades treballava per a famílies lligades al crim que seguien directrius
d'éssers que necessitaven un tipus de nau en concret, o que estaven
obsessionats amb una en particular. Rares vegades tornava a veure una nau
després de complir la seva missió: invalidar els sistemes de seguretat i
desactivar els diferents dispositius de seguiment i antirobatori, codificant-ho
tot. La majoria de les naus anaven a parar a mons molt llunyans on alteraven la
documentació del registre i li canviaven els transponedors. D'aquesta manera,
les naus començaven una vida nova sota una nova identitat.
Quip Fargil era un dels pocs humans de
Tuerto als quals ella considerava cap i amic. A ell sí li agradava robar naus
per al gaudi propi, i ja el coneixien per això. Gairebé tot el que sabia ho havia
après de la Zenn Bien i en dues ocasions l'havia contractat per robar una nau
que volia revendre després. Quan Quip se li va acostar per demanar-li que robés
una tercera per a ell, va haver de reprimir-se molt per no intentar dissuadir-lo
de la seva idea. La persuasió era, sens dubte, el major do d’en Quip.
—És un YT-1300 de cinquanta anys —li
va dir a Zenn—. Porta en el dipòsit imperial tant temps que ningú s'adonarà que
falta.
—Per a què vols un vaixell de càrrega
de cinquanta anys?
—Per saltar al Sector Tungra,
desmuntar-lo i vendre les peces.
—Peces d'un vaixell de càrrega?
—Nena, és un YT-1300. Les peces
d'aquesta nau es venen a molt bon preu en la Vora Exterior.
Ella va riure davant la temeritat que
comportava la idea.
—Tens idea del combustible que es
consumeix en un viatge com aquest?
Per a això també tenia una resposta
preparada.
—Ens proveirem a Sriluur durant el
trajecte. Tinc un contacte allà que ens aconseguirà combustible a l'engròs, ens
estalviarem els impostos imperials. Ell ens portarà fins a Tungra i supervisarà
el procés de desmuntatge. Ja té un munt de desballestaments a l'espera de les
peces.
—I quant em pagaràs?
—Deu per ajudar-me a aconseguir la nau
i altres quinze per pilotar-la fins a Sriluur i Tungra, més el quinze per cent
del que guanyem amb les peces una vegada cobertes les despeses. —Va parar un
instant i després va prosseguir—: Més que suficient perquè puguis pagar
l'operació ocular.
Com la majoria de sullustans, les
seves còrnies mostraven ja signes de deterioració. El més convenient era la
cirurgia correctiva; l'altra opció consistia a portar unes ulleres espectrals
durant la resta de la seva vida.
—On està el dipòsit?
—Pràcticament aquí al costat. En el
sistema Nilash. També tinc un contacte allà que ens facilitarà una mica les
coses.
—Un contacte imperial?
—Saps el que guanya un treballador
militar? Tenint en compte amb quant has de viure, més val ficar-se a soldat
d'assalt.
—És a dir, que cal afegir el seu
pagament als costos.
—Exacte.
—I el teu amic de Sriluur?
—Ell es conformarà amb una part dels
guanys.
Zenn Bien es va prendre un dia per
pensar-s’ho i al final li va dir a Quip que acceptava.
Vigilades per un contingent de soldats
d'assalt envellits i supervisats per oficials humans avorrits i treballadors
militars, les instal·lacions del dipòsit imperial de Nilash obrien les portes
de l'hangar amb freqüència a possibles compradors de naus que anaven a sortir a
subhasta, un gran assortit de naus confiscades a pirates, a traficants
d'espècia, a contrabandistes i a esclavistes. Es podien aconseguir veritables
gangues, però calia anar amb compte perquè deien que els imperials solien
col·locar peces desgastades en lloc de les noves que ells mateixos llevaven del
decomissat. En el viatge al sistema Nilash, Zenn Bien, Quip i uns vint éssers
de diferents espècies van viatjar des de Nilash III fins a l'enorme corral
orbital a bord d'un transport imperial.
Zenn Bien no podia imaginar un treball
més avorrit que el del dipòsit de Nilash. Els hi van fer preguntes, els van
escorcollar i els van escanejar, i acabaven d'accedir a l'àrea d'inspecció quan
el contacte d’en Quip, un brigada jove de pèl fosc els va separar dels altres,
aparentment per comprovar de nou els seus documents d'identitat. Mentre
examinava els permisos de viatge, l'imperial va colar a l'interior del de Zenn
Bien un mapa de plastipaper.
Zenn Bien el va mirar, el va
memoritzar i l'hi va retornar.
—Ja està? —va preguntar l'imperial.
—Vols preguntar-me la lliçó?
Ell va riure amb dissimul.
—No ens vindria malament un dels teus.
—Els sullustans no som tan fàcils de
clonar com els humans.
—No ho dubto —va dir l'imperial mentre
recollia els documents—. Fes com si estiguessis mirant les naus que surten a
subhasta. D’aquí a mitja hora local exacta estaré a l'altre costat de l’escotilla
d'estribord. —Va assenyalar amb un moviment de cap—. Desactivaré les càmeres de
seguretat i baixaré les llums una vegada. Aquest serà el senyal perquè vinguis.
L'única manera d'arribar a l’YT és en la llanxa patrulla. Has pilotat alguna
d'aquestes?
—No crec que sigui molt difícil —va
dir Zenn Bien.
—Porta la llanxa a l'amarratge de
babord de l’YT i assegura-la. Els sistemes de suport i atmosfera estaran
activats, així que tot el que has de fer és esperar al fet que el compartiment
estanc acabi el cicle i entrar.
—Alguna cosa que hagi de saber sobre
sistemes antirobatori o anti-intrusos? —va preguntar Zenn Bien.
—Res té anti-intrusos. És tot el que
sé.
—Com està de carburant? Quip diu que
porta anys acumulant òxid i micrometeors.
—Té combustible i potència per arribar
a Sriluur.
—I com ho has aconseguit?
—Em va portar sis mesos preparar-ho.
Zenn Bien va mirar primer a l'imperial,
després a Quip i després a l'imperial una altra vegada.
—Tant temps porteu planejant aquest
cop?
Tots dos van assentir.
—Veig que l'Imperi no paga molt bé.
—I això és el de menys —va contestar
el brigada.
La mitja hora va passar volant.
Caminant amb calma cap a l’escotilla, Zenn Bien i Quip van esperar al fet que s’abaixessin
les llums i després van arrencar a córrer. L'imperial els va guiar per un
passadís cap a la llanxa patrulla i els va desitjar bona sort.
L’YT-1300 que volia emportar-se Quip
estava envoltat de moltes altres, la majoria d'elles naus de guerra CSI, en un
moll de gravetat zero contigu a l'hangar d'inspecció. El perímetre de les
instal·lacions del dipòsit estava vigilat per feixos de llum en moviment i
pilots clon que volaven en antics Ales-V, però les patrulles estaven tan
separades unes d'unes altres que van aconseguir acostar-se a l’YT sense ser
vistos, gràcies, en gran manera, a la meravellosa habilitat de Zenn Bien de
veure en la foscor.
A mesura que s'acostaven més, ella veia
el vaixell de càrrega a través del finestral de la llanxa.
—No és un YT-1300 normal; és un híbrid
1300p.
—Això és un problema?
—Al contrari, tindrem més peces per
vendre.
Mentre fixaven la llanxa al moll van
activar el compartiment estanc i van esperar al fet que acabés el cicle.
Després van entrar a tot córrer en la nau, van creuar el passadís circular
totalment a les fosques, Quip agafat a la part posterior de la jaqueta de vol
de la Zenn Bien. Ella, sense deixar de mirar en totes direccions, no sortia de
la seva sorpresa.
—Espera a veure tot això!
Quip es va deixar anar de la jaqueta i
de seguida va donar amb un peu contra un objecte gran i rodó i va caure contra la
mampara. En el terra van veure una resplendor per tota la coberta.
—És el que jo crec que és? —va
preguntar mentre es fregava el peu adolorit.
Zenn Bien es va ajupir a examinar
l'esfera.
—Un droide brunzidor —va dir
veritablement desconcertada. Es va acostar a la mampara, va tocar un dispositiu
que va encendre les llums d'emergència i va arrencar a córrer cap a popa pel
passadís.
Quip va posar el peu adolorit sobre el
terra de la coberta i va començar a coixejar darrere d'ella.
—Però a on vas? La cabina està a
l'altre costat.
—Vull veure què més sorpreses ens té
preparada aquesta nau.
Va apuntar el cap en la cabina
principal i va contemplar meravellada l'enorme llit doble i els luxosos seients.
A popa va admirar els motors sublumínics i l’hiperimpulsor. Va avançar pel
passadís circular d'estribord i va fer un cop d'ull a la cabina secundària, on
li va donar el riure en veure el mobiliari i els aparells de la galera.
—De qui era aquesta nau? —li va
preguntar a Quip per sobre de l'espatlla mentre es dirigia a la cabina.
—Pel que he sentit, els imperials la
hi van confiscar a un delinqüent de Nar Shaddaa.
Zenn Bien va assentir.
—Això ho explicaria tot; hagués estat
una pena desballestar aquesta meravella.
—Com ja has dit abans, més peces
signifiquen més crèdits.
En la cabina, Zenn Bien es va pujar al
seient del pilot i el va ajustar a la seva mesura. En el del copilot, Quip el
va ajustar per igualar-se en alçada a la seva companya.
La
humanitat necessitaria més gent com ell, va pensar ella.
Van esperar una hora al fet que els Ales-V
pilotats per clons finalitzessin el seu torn en el corral. Després, van
desactivar els dispositius magnètics que evitaven que l’YT estigués a la deriva
i van sortir sense que els detectessin les naus de guerra CSI, donant potència
breument als repulsors d'inclinació per impulsar la nau i allunyar-se.
—El reactor de babord no va bé —va dir
Zenn Bien just quan abandonaven les instal·lacions del dipòsit a bord de l’YT.
—Ho revisarem a Sriluur.
Zenn Bien es va col·locar en posició
enfront del control de comandament.
—Preparat? —Va posar al màxim
l'accelerador i la nau va sortir disparada per l'espai.
—Activa el compensador! —va cridar
Quip, al que li costava no caure del seu seient.
Quan va haver recobrat l'alè, Zenn va
reduir la potència del propulsor i va arribar al compensador d'inèrcia, que va
ajustar al 99 per cent.
—No tenia ni idea que aniria tan
ràpid.
Les dependències del dipòsit de Nilash
eren ja un mer record. Zenn Bien es va tornar cap a l'ordinador de navegació
Rubicon i li va ordenar establir la ruta cap al Corredor Sisar. Uns instants
més tard, els estels es van allargar fins a formar línies i la nau va saltar a
l’hiperespai.
Zenn Bien va exhalar profundament i va
estendre la seva mà cap a ell.
—Fixa't, estic tremolant.
—Ja et vaig dir que seria bufar i fer
ampolles.
—No és per haver-la robat —va dir
rient—, sinó per haver-la pilotat.
Van fer escala en un port espacial
remot de Sriluur, on van pagar a un parell de weequays perquè vigilessin la nau
mentre ells buscaven al contacte d’en Quip. Luufkin era un verpine dues vegades
més alt que Zenn Bien i els estava esperant en el petit tapcaf del port. L’hermafrodític
insectoide de quatre potes va saludar a Quip com si fossin vells amics que
portaven temps sense veure's.
—Tot llest —va dir Luufkin en un bàsic
xampurrejat—, tinc la informació necessària per al nou registre i el nom pel vaixell
de càrrega: Fet a Trossos. El
carburant està llest i els sistemes d'energia totalment recarregats. També hem
preparat un carregament de brandi i palets de t’bac.
En notar el desconcert de la Zenn Bien,
Quip va dir:
—Sempre vénen bé per subornar als
agents del Sector Tungra.
—I per a les celebracions amb els amos
del desballestament que compri les peces —va afegir Luufkin.
—Potser puguem també celebrar la sort
que hem tingut fins ara —va dir Quip, somrient.
Mentre Quip s'apressava a la barra per
demanar unes begudes, Luufkin es va dirigir a Zenn Bien.
—Fa molt que vas deixar Sullust?
—Molt —va assentir.
—Quip diu que tens moltes habilitats
tècniques. No et vindria de gust treballar per a la Corporació SoroSuub?
Zenn Bien va arrufar les celles.
—SoroSuub és un dels motius pels quals
vaig deixar Sullust. Es van equivocar en recolzar a la Confederació durant les
Guerres Clon i també en recolzar a l'Imperi actual. Però la majoria dels
sullustans no vam picar. Tot canviarà.
Sense res que envejar en quan a
bruixeria tècnica, els verpins tenien la seva pròpia versió de SoroSuub anomenada
Rusc Roche de Disseny d'Aparells Mecànics i Activitats de Construcció per a
Aquells que Necessiten les Màquines del Rusc. Entre altres naus, Roche va
fabricar el predecessor de l'Ala-V que va usar la República durant les Guerres
Clon i que encara s'usava en dependències imperials remotes com el dipòsit de
Nilash. Luufkin tenia pinta d'haver treballat per a Roche.
—Recolzes als rebels?
Ella va riure.
—Amb prou feines puc recolzar-me a mi
mateixa.
—Rebut; no és fàcil debatre sobre
política amb l'estómac buit.
Van necessitar gran part del dia per proveir-se,
pujar a bord el carregament de brandi i t’bac i instal·lar els programes
d'ordinador que li donarien a l’YT la seva nova identitat. Però l'única cosa en
el que podia pensar Zenn Bien era en el moment en què es posés de nou al
comandament del vaixell de càrrega. La major part del trajecte fins a Tungra
seria per l’hiperespai, però segur que tindria nombroses oportunitats de posar
a prova el Fet a Trossos.
—Ordena al Rubicon que traci la ruta
via Yarith —va dir Quip quan els tres s’hi van haver instal·lat en els seients
de cabina.
Zenn Bien es va tornar cap a ell.
—Per què, si podem saltar-nos l'Espina
Comercial?
—Per assegurar-nos a Yarith que el transponedor
i els sistemes d'identificació funcionen correctament abans de continuar cap a
Tungra—va contestar Luufkin.
Zenn no va qüestionar la seva decisió.
Si els enxampaven amb una nau robada als imperials, els hi caurien entre deu i
vint anys a Carcel o algun altre lloc pitjor. Millor seria prevenir que
lamentar.
A poques hores de Lutríllia, els tres
ocupants de la nau anaven parlant dels plans de desmuntatge de l’YT quan les
alarmes de proximitat van començar a sonar sense pietat i la nau va començar a
donar sacsejades, com si estiguessin creuant un camp gravitatori molt fort.
—No pot ser una ombra de massa! —va
dir Zenn Bien, comprovant el mapa estel·lar mentre lluitava per controlar la
nau—. Anem directes cap a ella!
Però el cel li estava dient una altra
cosa. Els estels van començar a sorgir en els plecs neutrals de l’hiperespai
per allargar-se i prendre forma de nou.
—Alguna cosa ens està empenyent cap a
l'espai real! —El volant li tremolava a les mans, i cada sistema afegia un nou
so a les alarmes ja en funcionament.
—Talla la potència o la nau rebentarà!
—la va avisar Luufkin.
Quip va assentir i les mans de la Zenn
Bien van volar per sobre de la consola detenint tots els sistemes, un darrere
l'altre. Més enllà del finestral, el camp d'estels girava sense control fins
que es va estabilitzar. Zenn Bien es va trobar mirant a una enorme nau imperial
en òrbita estacionària sobre un planeta d'aspecte desolat. La nau tenia la
forma apunyalada d'un destructor estel·lar però era considerablement més petita
i menys armada; cridaven l'atenció quatre esferes que sortien de popa.
Zenn Bien va comprovar el cicle del
transponedor IAE[1]en
un intent inútil per identificar la nau.
—Creuer Interdictor —va dir finalment
Luufkin—. Un prototip de Sistemes de Flota Sienar. Les esferes són projectors
de gravetat.
—Sí, els imperials han afegit una cosa
nova al seu arsenal —va dir Quip.
Zenn Bien s'havia quedat sense
paraules. Els altaveus de la cabina van cobrar vida pròpia.
—Vaixell de càrrega YT, mantingui la
seva trajectòria actual i identifiqui’s.
—Ara veurem si el nou registre dóna
resultat —va dir Luufkin.
—Creuer imperial —va dir Quip pel
micròfon—; aquí Fet a Trossos des de
Sriluur. Creuant a l'Espina Comercial Corelliana.
Uns minuts després, es va sentir de
nou una veu:
—Fet
a Trossos, quan van lliurar el seu pla de salt, no se li va avisar que el
sistema Yarith es troba en espai restringit?
—El post de control del port espacial
de Sriluur ha degut oblidar-se.
—Quin carregament transporten?
—Anem buits, control. Pilot, copilot i
navegant.
—Mantinguin-se en les coordenades
tres, set, guió, set; procedirem a una inspecció.
Zenn Bien va començar a reactivar els
sistemes i, de sobte, es va parar.
—Els propulsors no funcionen. Deuen
haver-se avariat quan vam saltar a l'espai real.
—Aviseu al creuer de control —va dir
Luufkin, inclinant-se cap endavant amb una expressió que denotava expectació.
La resposta del creuer es va fer
esperar.
—Fet
a Trossos, els escàners confirmen que van buits i desarmats. El nostre raig
tractor els acostarà.
Zenn Bien es va recolzar sobre el seu
seient.
—Vaja, és la primera vegada que em
passa.
Luufkin va fer el mateix.
—Tranquil·la, els imperials no són més
que humans.
I
alguns d'ells eren conreats més que nascuts, va pensar
Zenn Bien quan una patrulla de soldats d'assalt van formar en l'hangar
principal una vegada les grues de l’Interdictor van haver-hi assegurat l’YT amb
un camp electromagnètic. Quan ella, Quip i Luufkin van haver-hi sortit de la
nau, diversos dels soldats van accedir a ella per inspeccionar-la. Quan van
tornar a sortir, van donar el vistiplau i un oficial humà amb un uniforme gris
es va acostar, va mirar a Zenn i a Luufkin amb menyspreu i es va dirigir a
Quip.
—Podran seguir el seu camí, Capità
Fargil. Pot ser que la propera vegada no tinguin tanta sort.
—Ho tindré en compte, senyor. No
obstant això, tenim un petit problema: els seus projectors de gravetat han
danyat el nostre sistema i no podem maniobrar. Necessitaríem realitzar algunes
reparacions.
—Aquí? No pot parlar de debò!
Quip va baixar el to de veu.
—Senyor, quan li vaig dir que
viatjàvem buits no vaig ser del tot sincer. En realitat transportem diverses
caixes de brandi fi i t’bac de qualitat superior. En agraïment per la seva
hospitalitat, voldríem donar el nostre carregament al comandant i a vostè
mateix.
L'oficial va arquejar una cella.
—Quant temps necessitarien per a les
seves reparacions?
—No més d'un dia local.
—Tenen dotze hores; per llavors vostè
i la seva... tripulació hauran d'estar fora. —Va fer senyals als seus soldats
que trenquessin files i va apartar a quatre d'ells per comunicar-los—: Portin
el carregament al meu compartiment immediatament.
Girà sobre els talons i va partir
mentre la resta de soldats li seguien. Zenn Bien va veure com s'allunyava i li
va dir a Quip.
—No estic molt segura de si haig de dir-ne
audàcia o una absoluta imprudència, però has estat molt hàbil.
Malgrat la seva propensió al somriure,
Quip estava totalment concentrat.
—Acompanya als soldats al carregament.
Tenim molta feina a fer.
Els soldats no van trigar res a
carregar sis caixes de brandi i t’bac en un carro repulsor i escortar-les fins
a les entranyes de la nau. Zenn Bien havia trobat una caixa d'eines en un dels
compartiments i es preparava ja per portar-les al celler principal quan Quip la
va cridar des del passadís d'estribord.
—El primer és el primer. Dóna’ns un
cop de mà amb això.
Tant ell com Luufkin tenien les mans
posades en les planxes cuirassades de la coberta del passadís quan Zenn Bien
se'ls va unir.
—Els accessos estan en el celler
principal —va començar a dir Zenn Bien fins que Luufkin la va interrompre.
—Ajuda'm a aixecar això.
Sense més paraules, s’hi va posar. Les
làmines d'aliatge eren fàcils d'agafar i no pesaven tant com esperava Zenn Bien.
La sorpresa va arribar quan tres jawes, dos chadra-fan i quatre squibs van
sortir dels compartiments secrets que hi havia sota les làmines. Cadascun
d'aquells espècimens rosegadors portava un cinturó i una màscara per respirar;
a més, portaven caixes d'eines i un bon assortiment de pots dels quals solen
contenir gasos somnífers.
—Van pujar a bord a Sriluur —va dir
Quip com a explicació.
Zenn Bien va observar als diferents
éssers, tots ells de la seva alçada aproximadament.
—Quelcom em diu que no els vas portar
per si hi havia avaries.
—No —va contestar Luufkin—; han vingut
a robar peces de l’hiperimpulsor d'un creuer.
Enfadada, ofesa i dolguda per haver
estat manipulada, Zenn Bien va agafar les eines que hi havia trobat i va
desaparèixer cap a la plataforma de manteniment per reparar el sistema
propulsor. Aviat es va adonar que el contingent de petits éssers havia
manipulat el sistema perquè fallés en entrar a l'espai real. Les reparacions,
per tant, no portarien més d'un parell d'hores. Quan estava col·locant les
eines, Quip es va acostar, movent-se com si estigués nerviós.
—Sento haver hagut de deixar-te fora.
—Ja, és clar, tu només complies ordres
—li va dir ella sense mirar-li.
—És cert.
Zenn va deixar la clau hidràulica i es
va tornar cap a Quip.
—Aquest no és un cop qualsevol?
—Les peces de l’hiperimpulsor són per
millorar aquesta nau —va dir, negant amb el cap.
—No ho entenc, no l'anem a
desmantellar? No era aquest el pla inicial?
—Em temo que no.
—Però llavors per a què necessitaves...
—Zenn Bien va anar deixant paraules en l'aire a mesura que l'explicació li
venia sola al cap—. Estàs amb els insurgents.
—Farà un any ja.
—I el brigada de Nilash? I Luufkin?
—Van ser els qui em van reclutar.
—I els jawes i altres éssers?
—Els hi paguem. Com també et pagarem a
tu. —Va callar uns instants i va prosseguir—: I si ens ajudes, rebràs un extra.
—Ajudar-vos a què?
Quip va treure un plastipaper de la
butxaca de la seva camisa i el va desdoblegar.
—Un esquema de l’Interdictor.
Al principi, Zenn Bien no va voler ni
mirar-ho, però s’ho va pensar millor.
—Ja ho tinc.
—Saps? Seria genial comptar amb gent
com tu —va dir somrient.
—Només per aquesta vegada —li va
advertir ella.
Zenn Bien es va posar una mascareta i
va guiar a l'equip de jawes, squibs i chadra-fan a través d'un laberint estret
de passadissos de sostres alts que discorrien entre el casc cuirassat de l’Interdictor
i el nucli habitable. Darrere, Luufkin els seguia arrossegant-se pel terra per
complir una missió pròpia. Ser petit també tenia els seus avantatges.
En sortir de la xarxa intersticial de
popa, es van dirigir cap al compartiment de l’hiperimpulsor, que solia estar a
càrrec dels droides de manteniment i que no comptava amb cap sistema de
seguretat. Els imperials són experts a
passar per alt un error de disseny, va pensar Zenn Ben mentre l'equip de
carronyers es posava a la feina i conversava mitjançant xiscles i gralls.
Van usar els mateixos passadissos
d'abans per transportar les peces fins a l’YT i les van estibar en l'estada més
amagada del vaixell de càrrega. Quan Zenn Bien es va haver assegurat que
l'equip coneixia el camí, es va quedar enrere amb Quip per arreglar el sistema
propulsor. Durant tres hores, van amuntegar les peces robades: un hiperimpulsor
Isu-Sim SSP05, transpacitadors Rendili, un relés paralumínics, un
estabilitzador de camp quàntic nul...
—Només perquè ho sàpigues —va dir
Quip—: tot això és per una bona causa.
—No m’allistaré, Quip.
—Tot i així, estarem en deute amb tu.
—Estalvia't els agraïments per quan
arribem on sigui que estiguem anant en realitat.
Quan van haver-hi completat les
reparacions, van tornar al celler principal per retrobar-se amb Luufkin, que
estava col·locant l'última de les planxes de coberta que amagaven els
compartiments secrets.
—Tot llest —va dir el verpine.
Quan els tres es dirigien ja a la
rampa d'accés de l’YT, va entrar de nou el comandant imperial escortat per
diversos soldats d'assalt.
—Capità Fargil, les reparacions que no
hagin pogut acabar hauran de dur-se a terme a l'espai o en qualsevol altre lloc.
—Què hi ha de les nostres dotze hores
locals?
—Agraeixi les que li hem donat ja —grunyí
el comandant.
La sorpresa es va apoderar d’en Quip.
—Se’n van?
—Dubto molt que les nostres accions
siguin de la seva incumbència, capità. —L'oficial els va començar a mirar amb
desconfiança i va dir—: Espero no haver-me equivocat en fiar-me de vostès.
—Simplement vaig pensar que es
quedarien en òrbita.
—Ara, capità —li va dir l'imperial a
Quip—. I emporti's al seu verpine i la seva sullustana d'aquí.
De sobte, els tres es van apressar
rampa amunt; només Quip es va parar per colpejar amb els artells sobre les
làmines de coberta:
—Agafeu-vos! Desenganxem!
Zenn Bien es va abalançar cap a la
cabina i va iniciar els propulsors en fred.
Quip es va llançar sobre el seient del
copilot.
—Si descobreixen que...
Els sons llunyans van donar pas a les
estridents sirenes i alarmes. L’Interdictor ressonava per sota de l’YT i se
sentien uns sorolls esquinçadors que feien ressò en la popa de la nau. De sobte
van escoltar una veu potent pel comunicador.
—Fet
a Trossos, mantingui la seva posició!
—Tenim ordres de desenganxar
immediatament —va dir Quip pel micròfon.
—Aquesta ordre ha estat revocada.
Torni a la seva posició anterior...
Quip va apagar els altaveus.
—Dóna-li, Zenn! Treu-nos d'aquí!
Zenn va fer girar l’YT i van sortir
disparats pel camp de contenció de l'hangar. Darrere, Luufkin trontollava per
la cabina, amb els quatre braços estesos per mantenir l'equilibri.
—Els projectors de gravetat estan
desactivats, ara hem d'evitar el raig tractor.
Zenn Bien va mirar a l’Interdictor pel
finestral.
—A mi em preocupen aquests turbolàsers.
Just quan va haver acabat la frase,
les bateries d'estribord es van obrir amb una ràfega de foc carmesí. Zenn Bien
va posar al màxim el compensador d'inèrcia i el vaixell de càrrega va descendir
en picat, va passar sota l’Interdictor i va ressorgir de nou pel seu costat de
babord a gran velocitat.
—Els tractors ens estan intentant
bloquejar! —va dir Quip.
Zenn Bien podia sentir com els dits
del raig agafaven l’YT. Va fer donar mitja volta a la nau i es va situar just
damunt de l’Interdictor, gairebé com si estigués atrapada en un embolic
estroboscòpic d'energia blava que semblava traspuar sobre els globus de
gravetat. S'havia format una fissura irregular en un d'ells i, uns instants més
tard, el projector es va obrir com si d'un ou es tractés i va començar a
escopir flames que saltaven a l'espai com bengales estel·lars. L’Interdictor es
va escorar, va fer un volta completa i va deixar la seva panxa vulnerable al
descobert. El Fet a Trossos es va
posar fora d'abast i va desaparèixer.
***
—Un dia després estàvem en el Sistema
Tungra i la confrontació amb l’Interdictor era aigua passada —explicava Zenn Bien
a Jadak i Flitcher Poste—. Confrontació deliberada, ho haig d'admetre, perquè
la resistència verpiniana estava decidida a inhabilitar el prototip des del
primer moment en què van saber de la seva existència. Quip, Luufkin i tots els
altres vàrem passar un parell de setmanes estàndard arreglant l’YT amb les peces
robades, substituint l'ordinador central i millorant l’hiperimpulsor fins a
igualar-ho amb els de Classe U. L'objectiu era que el Fet a Trossos fos una de les naus civils més ràpides de la galàxia.
—Els jawes i l’altra tripulació es van
unir també a l'Aliança Rebel? —va preguntar Poste.
—No directament; de fet, al final jo
també em vaig unir al seu equip —va contestar Zenn Bien entre riures i
assenyalant el saló de bellesa—. Alguns d'ells estan per aquí.
—Treballàveu com caça tresors pel
vostre compte? —va preguntar Jadak.
—Al principi ens obstinàvem a ser
neutrals —va assentir Zenn Bien—. La nostra intenció era treballar
esporàdicament per a aquells que necessitessin els nostres serveis especials:
contrabandistes, pirates, sindicats del crim. En realitat ens era igual. Fins i
tot vam fer alguna feineta per Rej Taunt. Òbviament, no va durar molt. L'Imperi
era cada dia més cruel. SoroSuub guanyava terreny sobre Sullust; els pirates
del Consorci Zann usaven sullustans com a soldats esclaus... quan em vaig
assabentar que alguns dels meus s'estaven aixecant contra el president Siin
Suub, vaig convèncer a l'equip que ens fessin un cop de mà i no vam trigar a
veure'ns embolicats en missions especials sota les ordres de Sian Tew i Nien
Nunb. Poc després d'allò, just abans de la batalla de Yavin, ens vam convertir
en membres de l'Aliança Rebel en tota regla, vàrem participar en la destrucció
de l'Invencible i altres naus
imperials durant els anys que van seguir al nostre allistament.
—I com passa un de ser experta en
demolicions a esteticista? —va preguntar Jadak. Zenn Ben es va pensar la
resposta un moment.
—Després de tota la destrucció que vam
causar, ens feia l'efecte que el més correcte seria que ens dediquéssim a
embellir la galàxia. Quan va finalitzar la guerra ens vam venir, tot l'equip, a
Nou Balosar i la majoria de nosaltres ja mai més se’n va anar d'aquí. Vaig
cursar estudis de perruqueria i estètica a l'Escola de Perruqueria de Sullust,
em vaig casar diverses vegades i el meu clan cau es va fer famós en el lloc.
Des de llavors la vida ens ha anat bé.
Jadak va reflexionar la següent
pregunta:
—Quip es va quedar amb l’YT?
—Sí.
—Vas saber alguna vegada per a què
volien els rebels una nau d’aquest calibre?
Zenn Bien va negar amb el cap i va
afegir:
—Nois, sento ser jo qui us doni les
males notícies...
—Ho superarem —va dir Poste.
Zenn va mirar a Jadak.
—Mai vaig saber per a què volien la
nau en l'Aliança, però sí sé que no aconseguireu trobar-la.
—Per què? —va preguntar Jadak.
—Perquè la van fer miques a Bilbringi
nou anys després de la batalla de Yavin.
[1] Transponedor
IAE (Identificador
Amic/Enemic), IFF transponder (Identify Friend/Foe) en anglès. (N. Del T.)
