Carrer d'ombres (i XXX)

Anterior

30

Jax va rebre dos impactes com de bomba en ràpida successió poc després que arribés al centre mèdic.

El primer de la Dejah. Ella havia sortit indemne, el seu escàner mèdic no mostrava conseqüències de la caiguda.

—Nosaltres els zeltron som una raça forta —va dir ella amb un somriure. Semblava bastant més alegre —tant, de fet, que Jax li va preguntar quines bones notícies havia rebut mentre va estar al centre.

—És una decisió que he pres —va contestar ella—. Em quedo a Coruscant en lloc de tornar a Zeltros. Vull ser part del moviment de resistència.

—Què? —per un moment no va estar segur d'haver-la sentit correctament—. Vols dir, que després de tot el treball i el risc al que els membres de Fuetada s'han enfrontat per aconseguir-te passatge segur..?

—Em quedo. Sí. Lamento els problemes que he causat, però crec que, si consideres el que haig d'oferir, t'adonaràs que és la millor opció —ella va marcar les raons amb els seus dits mentre parlava—. Sóc una humanoide basal, la qual cosa significa que amb un mínim de disfresses cosmètiques i profilàctiques, puc ser una humana, una mirialana, o fins i tot una twi'lek. Tinc tot l'assumpte feromònic-telempàtic del meu costat, la qual cosa em permet manipular una habitació plena de gent sense que ningú sospiti res. I sóc rica i bella, la qual cosa em dóna accés a alguns corredors del poder. Admet-ho Jax: el teu grup em necessita.

Ell no podia discutir això. Ella era tossuda, decidida, acostumada a fer la seva voluntat... i tenia raó. Ella podria ser un actiu, d'això no hi havia dubte.

Esperava que a la Laranth no li importés.

Segons va resultar, no va tenir oportunitat de preguntar-li-ho.

Estava en una habitació privada de recuperació, va notar ell amb sorpresa; inusual per a algú sense referències. Sospitava que la Dejah ja havia utilitzat els seus diners i les seves habilitats de manipulació per aconseguir-li a la twi'lek les millors cures possibles.

Ella estava conscient quan va entrar, havent rebut un tractament extensiu de regeneració en tanc de bacta. El seu braç dret havia estat tallat gairebé completament, i el sabre làser també havia causat una ferida terrible en el seu costat dret, danyant el seu fetge i el seu pàncrees. De no ser per la cauterització que havia causat la intensa calor de la fulla d'energia mentre la danyava, hauria mort dessagnada abans de tocar el sòl.

La va mirar de nou a la cara, i es va sorprendre en veure-la desperta i observant-li. La seva mirada semblava més desolada de l'habitual. Ella no va respondre a la seva salutació; en canvi va dir simplement:

—Me’n vaig.

—Marxes?

—Del teu grup. He decidit que puc aconseguir més per mi mateixa, sense les distraccions d'intentar resoldre misteris que li adiu més a la policia del sector —va alçar la seva mà bona per fer callar qualsevol pregunta o objecció. —Seguiré per aquí a prop, Jax. Estic segura que els nostres camins tornaran a creuar-se. Però crec que és millor que cadascun segueixi pel seu compte.

Jax, encara recuperant-se mentalment de les notícies que la Dejah acabava de donar-li, es va trobar completament sense paraules. Estava allà, bocabadat com un Padawan que acabés de veure la seva primera demostració de la Força. Per fi, incapaç de pensar en algun altre curs d'acció, va enviar els seus fils de Força cap a ella, anant a la recerca dels seus sentiments, esperant res més que l'habitual armadura impenetrable darrere de la qual ella s'escudava.

Per a la seva sorpresa, la va trobar totalment oberta.

Amb vacil·lació, va avançar una mica més. Ella va seguir sense oferir resistència. Tampoc m'està rebent exactament amb els braços oberts, va pensar ell. Així i tot, ell sabia que la Paladí estava mostrant un enorme coratge en arribar fins allà.

Una confiança així exigia reciprocitat. Ell es va obrir, posant al descobert els seus sentiments interns, els seus secrets, el millor que va poder; no havia tingut molta pràctica en l’auto-examinació o auto-realització. Eren preceptes que havia estat aprenent com a part del seu entrenament d'adult, abans que el Temple hagués estat fet trossos. No obstant això, ara estava gairebé tan nu davant la Força com era capaç.

Ell la va sentir examinant-li, va sentir la seva ment dins de la seva; indecisa al principi, però amb major confiança després, i finalment amb un abandó temerari. Ella estava buscant alguna cosa...

Es va adonar del que era just quan va trobar la mateixa emoció en ella. Encara que ella no l'estava amagant.

Cautelosament, temptativament, ella l'estava exhibint, com una banderola damunt d'un merlet.

La revelació li va atordir.

Jo-jo mai he pensat en tu d'aquesta forma, va dir ell mentalment, deixant que la Força transportés l'essència del missatge sense paraules innecessàries.

Ni jo en tu. Però les coses canvien. Ella li va mirar, i fins i tot encara que el to dels seus pensaments era fred i controlat, la sensació que ell va rebre a través de la Força va ser tot menys això. Tenia tota la veritat i la intensitat de la seva passió per la llibertat i la justícia. I igual que sentia la seva calor, podia sentir com començava a llanguir, podia sentir els seus focs en ser posats sota control.

Espera, va dir ell, però era massa tard. Les seves defenses havien tornat al seu lloc de cop... aquesta pesada armadura mental, dissenyada per contenir l'equivalent emocional d'un detonador termal, va ser alineada i segellada una vegada més. Ella va deixar de mirar-li.  

—Com he dit —li va dir ella—. Estaré per aquí. Ara, si em disculpes, estic cansada.

El seu cap es va recolzar en el coixí mentre els seus ulls es tancaven.

Jax va sortir de l'habitació i va vagar durant alguna estona, intentant fer front al canvi de personal. Se sentia com un ximple... però com podia haver-ho sabut? La seva vida dins del Temple li havia proporcionat poques oportunitats d'investigar al sexe més bell i, mentre la seva vida de fora li havia ofert moltes oportunitats, la classe d'éssers amb els quals ara es relacionava no estaven interessats o usaven el sexe de la mateixa forma que usaven tota la resta: com a moneda de canvi, o com a arma.

Havia considerat la Laranth Tarak com una companya d'armes, però no en tots els sentits possibles de la frase.

Jax va comprendre abruptament la creixent antipatia i el mal humor de la twi'lek cap a la Dejah Duare. No hi havia forma en la qual pogués competir amb l'altra dona; fins i tot sense el seu extensiu arsenal psicoquímic, la zeltron era una adversària formidable. Tenia diners, bellesa, i un sentit de la moda que feia que els principals fabricants de roba del planeta es rellepessin com nexus famolencs. Comparada amb la Dejah, Laranth es veia superada en classe a tots els nivells.

Tot el que ella podia fer era lluitar. Tot el que podia d'oferir era un cor heroic. Tot el que donava era... tot.

—Et preocupa alguna cosa, Jax? —la veu d'I-5 va interrompre els seus pensaments.

—Vol dir —es va colar la veu de Den—, que sembles més espaiat de l'habitual.

Jax va parpellejar. Estava a baix a l'àrea d'espera, que en aquest moment estava donant-los a una dotzena d'humans i humanoides un lloc en el qual esperar: o per tractament o per notícies sobre uns altres en pitjor estat que ells. Den havia rebut merament un tall llarg en la seva orella dreta, i l’androide no havia rebut cap dany.

Jax va dir;

—Acabo de veure la Dejah i la Laranth. Elles...

—Hem sentit la sorprenent notícia de la Dejah —va dir I-5—. Com està la Laranth?

—Viva i millorant —va dir Jax—. Aquestes són les bones notícies.

Mentre continuava explicant-los la decisió de la Laranth, la comprensió li va copejar amb tal força que es va detenir a la meitat d'una frase i va riure.

—Quelcom graciós que no estem agafant? —va voler saber Den.

—Podries dir que sí —va dir Jax. Es va tranquil·litzar, llavors va dir en tons sonors, —Prioritat a la vigilància discreta en relació a l'operació recuperació del fugitiu.

—Això em sona —mussità Den—. Escolta, espera un moment... això és l'últim que ens va dir el cèfalon.

—Exactament —va dir Jax. Va sacsejar el cap—. Estava tractant d'advertir-nos sobre la caça-recompenses. Sobre Aurra Sing. Només que ho hem descobert una mica després que succeís —va riure una altra vegada.

—Pensava que se suposava que era un treball ombrívol i seriós —va dir una veu femenina des de darrere d'ells. Es van girar com si fossin un per veure la Dejah Duare baixant en un elevador proper. Ella va aterrar i va caminar cap a ells. Portava un vestit que tenia alguna cosa en comú amb el vestit de núvols de la nit anterior, només que aquest estava més en un estat líquid. Era blau, i petites ones començaven en la seva espatlla dreta i onejaven al llarg de la seva longitud, per detenir-se en el seu maluc esquerre i començar de nou immediatament.

—En lloc d'això —va continuar la Dejah—, sento riure. Veig somriures. Haig d'admetre que, com a zeltron, això m'agrada —es va detenir prop del Jedi i va somriure.

—Un vestit bonic—va dir ell.

—És part d'un set. Espera a veure l'últim: està fet de foc.

Ell va somriure. No estava segur de si les seves feromones estaven fent-li efecte en aquest moment, i realment no li importava. Tot el que sabia o li importava saber era que se sentia estupendament.

Cert, encara hi havia problemes per resoldre. Estava el misteri en curs de la persecució d’en Vader, i quines accions prendria per venjar l'assassinat del seu pare pel Sith. Tampoc havia oblidat aquest descobriment, transmès a través de la Força, que Anakin Skywalker encara estava viu. Si era així, això volia dir que hauria de trobar al jove Jedi algun dia i retornar-li el tros de pyrònium. I havia de decidir quina acció prendre referent al destil·lat de bota. Totes aquestes decisions haurien de prendre's... al seu moment.

Ara com ara, no obstant, era suficient escoltar el riure de la Dejah, veure-la somriure, i sentir el seu tacte.

De cua d'ull, va veure a Den sacsejar el cap i remugar alguna cosa que va sonar com es'lahn.

I-5 va assentir mostrant el seu acord. Va sentir una flamarada momentània de fastigueig abans d'adonar-se que no ho entenien. L'actitud ho era tot. Era el que t'aixecava al matí, allò que et mantenia amb vida durant el dia. Preferia tenir a algú com la Dejah al seu costat que a una ombrívola i continguda Laranth.

Algun dia ho veurien. Fins llavors...

—Anem-hi —va dir ell—. Rhinann porta molt de temps sol... serà millor que ens assegurem que no ho ha subhastat tot a la Xarxa.

***

Era l’androide, va comprendre Rhinann. L’androide era la clau, d'alguna forma. Només ell hi havia estat present en tots els esdeveniments. Els vinculava tots: la misteriosa persecució i matança de Coruscant, vint anys enrere; els esdeveniments al planeta Drongar, amb la Jedi Barriss Offee; i la recuperació de les dades relacionades amb la misteriosa bota.

L’androide era la connexió. Ho sabia; podia sentir-ho.

Haninum Tyk Rhinann es va reclinar en la seva cadira i va somriure. Era una endevinalla formidable, amb algunes peces de més de dues dècades d'antiguitat i escampades per tota la galàxia. I moltes d'aquestes peces estaven amagades en llocs que no només eren difícils de trobar, sinó perillós el fet d'accedir a ells. No obstant això, valia la pena. Fins i tot si només era certa una fracció del que estava començant a reunir, valdria cada esforç i cada despesa. Amb el poder que això prometia, podria reclamar la seva antiga glòria, i més: podria desafiar al propi Emperador.

Una endevinalla desafiadora, sens dubte. Però l’elomin era bo resolent endevinalles.

Molt bo de fet.

FI

Carrer d'ombres (XXIX)

Anterior

29

Jax va aterrar de costat, va rodar, i es va posar dempeus en un sol moviment elegant, deixant que la Força fes la major part del treball. En algun punt durant la maniobra va activar el sabre làser, encara que no podria haver dit quan. La fulla —escarlata, va notar una remota part de la seva ment— va cremar en tota la seva longitud en un batec.

Llavors es va trobar dempeus i enfront de l’Aurra Sing.

Encara que mai abans s'havia trobat amb ella, la seva aparença no deixava dubtes sobre la seva identitat. En qualsevol cas va tenir poc temps per plantejar-li-ho, doncs la seva espasa ja estava xiulant cap a ell. Era un sabre làser verd, i la seva resplendor tintà tot del mateix to de llautó corroït. Tot, excepte la pell verda de la twi'lek: que es va tornar verd grisenc com el fruit madur del txee.

Jax només va tenir temps suficient de registrar que la Laranth estava fatalment ferida o morta, i que estava directament en el camí del segon arc descendent de l'espasa, abans de llançar-se en un intent desesperat per bloquejar-lo.

Ho va fer, però amb prou feines. Les fulles van cruixir en xocar, l'aire es va omplir d'ozó, i els dos sabres làser es van separar. La fulla de la Sing havia estat desviada just prou per evitar la Laranth. Va travessar el sòl suspès del passadís elevat, tallant els seus suports. Jax va donar un salt cap enrere i va aterrar sobre la secció encara dempeus, amb el sabre làser preparat per a un altre atac.

Darrere d'ell, els seus camarades van caure a l'abisme.

No hi havia temps per la més mínima reacció, doncs Sing tornava a llançar-se contra ell. A diversos metres per sota, un camp tractor d'emergència activat automàticament per la desintegració del corredor va atrapar als seus companys. Queien lentament, però no tenia temps d'observar; amb prou feines tenia temps de respirar. Ella li va assestar una fúria de cops gairebé tan vociferants com els juraments i malediccions que els acompanyaven.

—Tem-me, Jedi! Sóc Aurra Sing, Nashtah, assot de la teva classe! Aguaito en els teus somnis més foscos! Bec sang Jedi; Nio en les seves entranyes! Els teus malsons ara tenen un nom, hierofanta, i aquest nom és Aurra Sing!

Ell va sentir la Força fluint al voltant d'ella. Tenia força considerable, però era salvatge i indisciplinada i, com a tal, difícil d'anticipar. Mai abans havia sentit res semblat, i certament mai havia sentit res igual.

Per fi es va detenir un moment en la seva acalorada lletania. Alçant el seu sabre làser, ell va lliscar la seva cama dreta cap enrere i va elevar la brunzidora barra sobre el seu cap.

—Ets la caça-recompenses, llavors —va dir ell.

Alçant la seva arma, la dona li va mostrar un somriure feral. Externament, era bella; fins i tot sense un avantatge endocrí, podria eclipsar la Dejah. El que Jax va sentir dins d'ella, no obstant això, eliminava completament qualsevol impressió exterior. Ella tenia un ànima horrible.

—Maneges bé un sabre làser, presa —sobtadament ella es va inclinar cap endavant, i els seus ulls carmesins es van prémer. Llavors la fúria els va omplir, o almenys, va pensar ell, va eliminar l'últim trosset de seny; no és que hi hagués molt per començar, i ella va rugir, —d'on has tret això? —ella va indicar el seu sabre làser.

Ell li va dir la veritat:

—Un conegut me’l va enviar —es va encongir d'espatlles—. Suposo que ja no el volia.

Ella va anar cap a ell, i era increïblement ràpida; més ràpida que qualsevol amb el qual s'hagués creuat mai. Només la Força li permetia anticipar les seves reaccions; d'una altra manera, segurament hauria perdut extremitats en el primer minut. Era tot el que podia fer per esquivar l'huracà de cops que li estava assestant: tall-tall-tall-empenta-diagonal-tall!

Ell va saltar cap enrere per escapar, va sentir la calor del sabre làser socarrimant el seu peu dret quan va travessar la seva bota i va tallar part del taló.

Tal vegada fer-la perdre el control no era un pla tan bo després de tot...

Mentre volava cap enrere, Jax va llançar un tall darrere seu amb la seva arma. Un panell de transpariacer recentment instal·lat es va fer miques sota l'impacte del seu sabre làser, just a temps per permetre-li travessar-lo il·lès. Va caure dempeus en la teulada.

En un instant, Sing li va seguir. Va volar per l'obertura, amb els ulls entretancats, i els braços estirats per equilibrar-se. El seu sabre làser era una barra de virídium en la penombra.

Ella va llançar un tall cap avall, amb força, molt ràpid! Sense la Força, hauria estat seccionat en dos. En lloc d'això, abans que pogués pensar, el seu cos es va moure sol, embolicat per cables d'energia. Inesperadament, la seva mà es va alçar per bloquejar l'espasa de l’Aurra amb la seva. Els llampecs escarlata i maragda van tornar a encegar-los momentàniament.

Unit per la força del seu descens, el seu cop li va enviar cap enrere de nou, a través de la teulada de la construcció. Gairebé cau per la vora més allunyada.

Darrere d'ell, diversos autòmats massissos estaven treballant dur demolint i construint. En un confortable post de comandament en alguna part, un ser supervisor probablement estaria recolzat en una adaptocadira, observant a les gegantesques màquines fer tot el treball. Miraria ell o ella a una pantalla, captant la baralla enmig de tot el treball pesat, deixant a un costat la inevitable tassa de caf i cridaria a seguretat? Duraria la baralla prou com perquè arribés l'ajuda?

Ella es va abalançar sobre ell una altra vegada. Era ràpida, forta, i bona, però també era temerària. Ella ho havia dit: la seva passió jeia a caçar Jedi, no lluitar amb ells. Estava acostumada a copejar fort i ràpid, una veta escarlata en la nit. No estava acostumada a combatre amb adversaris experts durant molt temps.

Jax va continuar retrocedint, bloquejant, deixant que la Força li controlés completament. Un moviment en fals i seria llescat. La seva millor opció era esperar, deixar que es cansés abans d'intentar acabar amb ella. Assumint que pogués aguantar més que ella. Ella era humanoide, però no humana; podia haver-hi regles diferents per a la seva classe. Ja tenia la certesa que el seu percentatge de contracció muscular accelerada era molt més alt que la d'ell. Ell estava cansant-se, i ella semblava tan ràpida i forta com quan havien començat.

Ja estaven entre les màquines. Elevadors pesats i dipositants del compost, verificadors d'unió, emissors i sintetitzadors voleiaven, brunzien i retrunyien al seu voltant. Sing continuava empenyent-li cap enrere, cap enrere, sempre cap enrere. Jax es va deixar portar. Volia que ella pensés que estava guanyant.

Tal vegada així era...

Almenys ella havia detingut la seva diatriba. Estava començant a pensar que ella intentava matar-li amb paraules.

—No hi ha necessitat de morir —va dir ella, com si llegís la seva ment.

Ella li va llançar una andanada d'atacs tallants, cap pensat per fer un dany important, sinó per preparar-li per al cop mortal.

—De debò? Què creus que planeja fer amb mi el teu cap? Comprar-me l'esmorzar?

—No és assumpte meu, Jedi. Rendeix-te ara i tal vegada puguis negociar alguna cosa amb ell. No ho facis, i et mataré ara mateix. Un futur incert és millor que cap, no estàs d'acord?

Ella va carregar sense esperar una resposta, i la seva seqüència d'atac va ser massa ràpida perquè ell la seguís conscientment. La Força va respondre, els seus fils li van manipular com una marioneta, però el seu cos no seria capaç de seguir així molt més. Ell va bloquejar, contraatacà, va ser bloquejat, i es va ajupir just a temps mentre ella intentava tallar-li el cap.

Això no anava bé. Necessitava fer alguna cosa, i aviat, o...

Sing s'estava impacientant. El maleït Jedi es negava a rendir-se, si bé la Força era tot el que li mantenia en aquest moment.

Ella no estava segura de com s'havia fet amb el seu sabre làser; molt probablement havia tingut una trobada d'alguna classe amb Typho. Els detalls no li interessaven: estava totalment concentrada a recuperar-lo, i no li importava massa com fer-ho. Si això significava arrencar-lo dels freds dits morts de la seva mà tallada, ella estava segura que Lord Vader ho entendria. Però ella volia que això acabés, i aviat. La seva estamina durava més que la de molts humanoides, però quan s'esvaïa, ho feia ràpid.

Fins i tot reconèixer la possibilitat del fracàs no era una opció. Ella derrotaria aquest Jedi forà.

Qualsevol altra cosa era inconcebible.

Un moviment de cua del seu ull dret va captar l'atenció d’en Jax. L'energia dels seus sabres làser va xocar i va xiuxiuejar una vegada més, i ell va deixar que l'impacte li enviés trontollant-se cap a l'activitat que havia sentit. Tot per al que va tenir temps va ser una ràpida mirada.

No podia lluitar amb més força. Havia de lluitar amb més intel·ligència.

La màquina era un gran reposticador, o fabber. Mastegava matèria primera que semblava sorra des d'una sitja elevada, llavors va col·locar una planxa translúcida damunt de la teulada com a recobriment dur i impermeable. La sitja elevada tenia un camp de seguretat que resplendia en blau clar, per evitar que caiguessin coses en el dipòsit de matèries primeres. Savi, perquè el fabber ingeriria qualsevol cosa que caigués en ell i reestructuraria el material en la seva extrusió.

Un pla desesperat va sorgir en el seu cap.

Va provar un atac, una sèrie bàsica i simple de la Forma II que havia après en la seva joventut. En realitat no era una amenaça; els moviments estaven dissenyats com a defensa contra un sabre làser oponent.

Sing va fer això justament, bloquejant els atacs amb facilitat. Ella va riure.

—Una defensa indigna d'un Padawan? Vinga, pots fer-ho millor, veritat?

—Realment no —va dir ell. Però tot el que volia era una mica d'espai per córrer, que els moviments li havien proporcionat. Es va girar, va córrer tres passos, i va saltar amb tota la Força que va poder reunir, aconseguint aterrar en la barra de control sobre el fabber, amb els braços girant en una farsa per recuperar l'equilibri: sabia que Sing estaria just darrere d'ell; ni tan sols tindria temps de girar-se i enfrontar-la, i ella usaria el camp de seguretat del dipòsit de matèries primeres com a graó abans de llançar-se cap a ell fent-li perdre l'equilibri fàcilment del seu penjador.

La va sentir, usant la Força. El brillant botó vermell en el panell de control estava al costat de la seva bota danyada. Jax va esperar fins que va sentir que la Sing aterrava en el camp. Llavors va trepitjar el botó.

El camp es va apagar.

Sing va cridar mentre queia en la sorra que es removia.

El seu sabre làser va tallar un solc d'energia fosa a través d'ella, fonent la sorra amb un color verd grumollós: llavors es va apagar quan ella va perdre l’agafada en l'empunyadura.

Sing va alçar la mirada cap a ell mentre s'enfonsava sota la sorra. Aquesta s'agitava mentre era absorbida per la màquina. L'últim que va veure d'ella va ser una taca de cabell vermell.

Es va donar la volta i es va dirigir cap a un proper tub de descens, adonant-se que els seus amics ja haurien d'haver arribat al sòl...

Següent