III
Flanquejat
per Luies i Smythers, el capità Orr es va dirigir amb confiança entre els seus
homes cap al grup reunit a la base del Corredor
de lum. Amb el somriure malèvol d'un ferrocato
sorprès devorant una rata womp, es va
prendre un moment per gaudir de l'aspecte sorprès de la seva presa d'aquesta
nit.
-El meu
nom és capità Orr de l'Oficina Imperial de Duanes. En nom de l'Emperador,
portaré a terme una inspecció de la seva nau i del carregament que canviarà de
mans. Confio que no hi haurà cap objecció. – L’Orr va examinar les cares reunides,
buscant indicis de problemes.
- Cap en
absolut, capità -va dir en Shamus en nom del grup -. Ens complau agradar a
l'Imperi. -La seva expressió deia el contrari.
- És
vostè el capità Falconi? -va preguntar l’Orr al pèl-roig desmanegat que tenia
davant. Sense esperar resposta, es va tornar cap al wookiee -. I aquesta cosa
ha de ser el seu copilot Grasheel. Confio que els seus permisos estiguin en
ordre. -El wookiee va tirar cap endavant una de les seves enormes mans, però
ràpidament va avortar l'encaixada de mans quan un soldat d'assalt va aixecar el
seu blàster. Estudiant al tècnic de barredores i a l’arcona, l’Orr va pressionar
-. Indiqueu el nom i ocupació -va exigir.
En Luies
va fer un pas endavant per parlar, però va ser tallat pel tinent Smythers.
- Capità
Luies, pot reunir-se amb els seus homes. Aquest és un assumpte Imperial.
El
capità Luies va vacil·lar durant un segon i després es va quadrar.
- Si em
disculpa, senyor -va dir complaent al capità Orr.
El
tinent Smythers va extreure una targeta de dades i la va introduir amb cura en
el seu quadern de dades.
-
Senyor, m'he pres la llibertat d'identificar aquests éssers i he investigat els
seus historials complets.
L’Orr va
requisar el quadern de dades.
-
Excel·lent, tinent. Com sempre. Estic impressionat amb la seva visió de futur i
la seva eficiència.
El
tinent Smythers va resplendir visiblement pel compliment.
- Seguim
endavant, senyor?
***
En Dutan
Lee estava desconcertat. Falconi havia donat el senyal que alguna cosa estava
passant, i ara tenien als imperials tirant-los l'alè al coll. Això no era bo,
no, definitivament no era bo en absolut.
- Quin
és el seu nom i ocupació, arcona? - va exigir el capità imperial. En Dutan Lee
va trigar un moment d’adonar-se que havia repetit la pregunta.
- Sóc
Dutan Lee d'Exportacions de Subministraments Miners Dutan. Fabriquem tots els
nostres productes aquí a Gallisport, capità. Això és un enviament de peces amb
destinació al Sistema Mestra. - La llengua d’en Lee es va moure nerviosament
mentre diversos soldats d'assalt es van acostar a la càrrega que anaven a
treure del planeta i van començar a desprecintar caixes. Com podia en Falconi
permetre això? Sabia que aquestes caixes contenien armes imperials robades.
Quin embolic tan terrible, va pensar per a
si mateix. En Dutan Lee sabia com tractava l'Imperi als contrabandistes i
traficants d'armes.
Els
soldats van aconseguir obrir la primera caixa, trencant els precintes duaners
locals en el procés. Mirant dins, el líder dels soldats d'assalt va anunciar:
-Equipament
miner.
-
Sergent, no trobarà res just a la part superior. De vegades cal ser més
conscienciós -va dir el tinent Smythers amb una rialleta. Alliberant el pestell
lateral, va permetre que la part davantera de la caixa d'embalatge caigués,
vessant el seu contingut als seus peus.
Mentre
el soldat d'assalt examinava el contingut. En Dutan Lee pensava en com havia de
passar els últims minuts de la seva vida.
-Equipament
miner -va declarar amb veu inexpressiva el soldat d'assalt -. Passem a la
següent.
Obligant-se
finalment a mirar, en Dutan Lee no podia creure la seva sort. Les armes no
estaven en les caixes! Una breu pausa va seguir en aquest pensament. Les armes
no estaven en les caixes? Però si no estaven en les caixes, a on havien marxat?
Traït, apunyalat per l'esquena, privat del meu suport! Diferents idees van
inundar la seva ment. Aquesta no seria la primera vegada que uns
contrabandistes intentaven enganyar-lo.
Mentre
calaix rere calaix d'equips i peces de mineria eren abocats sense
contemplacions, la por d’en Lee va ser substituït per la ira.
- Què
han fet?! Pel seu bé espero que aquest equip no sigui danyat! Encara he de
vendre’l! Quins són els seus números operatius?
Per
pacificar l’enutjat arcona, el tinent Smythers va ordenar al capità de port
Luies als seus soldats que tornessin a embalar les caixes.
-
Assegureu-vos de col·locar precintes imperials en aquestes caixes, Luies. - Els
segells imperials asseguraven als inspectors duaners que la caixa havia estat
examinada a fons per l'Oficina de Duanes. Mentre que els segells no manifestessin
cap signe d'alteració, podien passar per alt les duanes normals i ser lliurats
directament al client final -. Això hauria de ser més que suficient per
apaivagar en aquest "home de negocis" -va dir l’Smythers amb disgust.
Un soldat d'assalt vigilava mentre el capità Luies i els seus homes es van
posar mans a l'obra, repartint els segells imperials a mesura que avançaven.
***
El
tinent Smythers es va acostar vacil·lant al capità Orr.
-
Senyor, potser el nostre informant estava equivocat. Hauríem de passar al
nostre proper sospitós?
Sumit en
els seus pensaments, el capità Orr es va acariciar distretament la barbeta
mentre calculava el seu pròxim moviment.
- No,
tinent, aquí està passant alguna cosa, puc sentir-ho -va xiuxiuejar. A
continuació, en veu molt alta, va anunciar -: Que passi l'equip d'escaneig.
Vull que es faci immediatament una anàlisi d'aquesta badia d'aterratge. I
després començarem amb la nau. Donin-me una exploració completa de la nau i el
seu contingut. Siguin minuciosos... no volem que el capità Falconi pensi que li
estem oferint un tractament inferior al que es mereix.
-Això
no ens agradaria, oi, Grasheel? -va murmurar en Falconi al seu company. El wookiee
va respondre amb un soroll sord.
- També
podria vostè dir-nos què és el que passarà avui de contraban, capità Falconi
-va dir l’Orr -. El meu equip d'escaneig és un dels millors de l'Imperi. Els
vaig triar jo personalment un a un, i no es deixen enganyar fàcilment -va
afegir -. Confessi ara i seré indulgent amb vostè i el seu acompanyant. Fins i
tot podria evitar un viatge a les mines d'espècia de Kèssel. – L’Orr va riure
malvadament mentre mirava a la parella de contrabandistes. Definitivament, els contrabandistes s'estaven posant nerviosos, va
pensar l’Orr. Mira com es retorcen. Van a
trencar-se, encara que hagi de trencar-los jo mateix.
Els
minuts van passar en silenci mentre l'equip d'escaneig duia a terme el seu
deure. Després del que va semblar tota una vida, l'equip va tornar.
- La nau
està neta, senyor -va anunciar el cap dels tècnics de l'escàner.
- Neta?
Això no pot ser. Han buscat compartiments ocults? Sempre tracten d'utilitzar
compartiments ocults -va exclamar l’Orr amb fúria.
- Sí,
senyor. No hi havia cap indicació de zones ocultes a bord de la nau. En els
compartiments de càrrega tampoc s'ha trobat res inusual registrant-los. Les
lectures preliminars han indicat bobines repulsores de grau industrial i
diversos alcohols, senyor.
Atordit,
però no dissuadit, l’Orr va indicar l’Smythers i als dos contrabandistes que el
seguissin al celler de càrrega.
-Crec
que haurem de fer-ho a l'antiga manera.
***
El
tinent Smythers va seguir al capità Orr, romanent acuradament a la dreta i una
mica més enrere del seu superior. L'acadèmia inculcava el protocol adequat en
els seus cadets, i això havia seguit a Smythers en la seva missió en aquest
planeta perdut. L'única manera d'avançar en l'Armada Imperial era complaure als
teus superiors. L’Smythers sobresortia en aquesta tasca, tenint al capità Orr
constantment actualitzat i informat, seguint les seves ordres rigorosament. I
encara que el capità Orr mai s'havia equivocat abans, el tinent estava
començant a tenir dubtes sobre aquesta inspecció.
Els
cellers de càrrega estaven plenes de caixes i contenidors, i feia olor de lum i
quelcom més. L’Orr va somriure, com era el seu costum quan sabia que havia
capturat la seva presa. Els cellers de càrrega feien pudor a culpabilitat.
-
Excel·lent -va dir. L’Orr es va dirigir als soldats d'assalt allà reunits i als
oficials d'abordatge que els havien seguit a l'interior -. Examinin aquest
celler al mil·límetre. Vull mostrar al bon capità Falconi aquí present que
nosaltres no juguem a Gallisport. – L’Orr va prendre posició darrere d’en
Shamus i Grasheel per observar les seves reaccions mentre els seus homes
començaven les seves investigacions.
L’Smythers
va assignar ràpidament posicions i tasques, i després va centrar la seva
atenció personal a les caixes etiquetats com alcohol. La inspecció visual
progressava lentament i l’Smythers podia sentir la impaciència del capità Orr.
- Fins
ara només lum i vi corellià, senyor -va anunciar.
-Aparti
aquestes caixes, Smythers, i aneu al fons. Si estan ocultant alguna cosa, hi
serà enrere -va dir l’Orr -. I semblen posar-se més nerviosos com més enrere
busquem.
Ràpidament
es van apartar les caixes a una banda, aclarint un camí per accedir a la part
posterior del celler de càrrega. L’Smythers va donar un cop d'ull als dos
contrabandistes, que per descomptat estaven inquiets i suant.
- Obriu
una d'aquestes caixes d'allà darrere -va ordenar a un soldat d'assalt. La caixa
va ser oberta ràpidament, exposant diverses ampolles amb etiquetes verdes, una
de les quals va ser lliurada a l’Smythers -. Més lum, senyor -va dir tímidament
el tinent. El vermell de la ràbia va acolorir la cara de l’Orr. L’Smythers no
podia deixar de pensar que rebria la pitjor part de la imminent explosió.
- I bé,
tinent? -va dir l’Orr entre dents -. No es quedi aquí parat. Obriu-la.
El tap
es va treure fàcilment i l’Smythers va ensumar ràpidament l'ampolla.
- Fa
olor de lum, senyor.
- Les
olors poden ser enganyoses, tinent. Crec que hauríem de fer una prova per estar
segurs. Que el wookiee prengui un glop.
El pànic
gairebé va aclaparar a l’Smythers mentre tendia l'ampolla a Grasheel. El wookiee
estava sacsejant el cap molt vigorosament, indicant que apartessin l'ampolla
lluny d'ell. L’Smythers va recordar una dita que la seva àvia li va dir una
vegada: "Pots apropar un wookiee al lum, però no pots obligar-lo a
beure." El wookiee no acceptaria l'ampolla.
- Què li
passa, Falconi? Sap ell alguna cosa que no m'estan dient? -va preguntar l’Orr.
- En
realitat, sí -va dir en Falconi amb un encongiment d'espatlles -. No és la seva
marca.
Amb
fúria, l’Orr va agafar l'ampolla i la va clavar a les mans enormes del wookiee.
- Capità
Falconi -va dir amb ràbia -, ell beurà això ara mateix o li decomissaré la seva
nau des d'ara fins a la fi dels temps. Ha quedat clar?
En Grasheel
va intercanviar una última mirada de preocupació amb Falconi i es va portar als
llavis l'ampolla que li oferien. Tancant els ulls, va prendre un cautelós glop
del líquid espès. El wookiee va fer unes convulsions mentre una sèrie de tosses
salvatges sacsejava el seu cos. Després, obrint un ull, una mirada de sorpresa
va creuar la seva cara peluda... després de la qual va venir un crit feliç quan
en Grasheel es va beure la resta del lum en un temps rècord.
***
TG-421
es va aturar al davant de les caixes suposadament plenes de bobines repulsores.
El soldat d'assalt estava ansiós per acabar amb la inspecció d'una vegada.
-
Desplegueu-vos i comenceu a obrir caixes a l'atzar -va ordenar al seu equip -.
Compareu el contingut amb el manifest de càrrega. Informeu immediatament de
qualsevol discrepància. - Acostant-se a la caixa més propera, va trencar el
segell. La tapa es va obrir amb facilitat, revelant diverses grans bobines
repulsores industrials embalades per al seu enviament. Va fer un gest a l'equip
d'escaneig mentre treia amb cura la pesada bobina fora del seu material
d'embalatge. La bobina va resultar relliscosa i difícil de sostenir.
Instintivament, va estrènyer la bobina, pressionant-la fermament contra el seu
pit.
TG-421
no es va adonar del seu error fins que el tècnic de l'escàner va haver
completat la lectura. Les bobines havien estat revestides amb un gel
anti-corrosió per protegir-les durant l'enviament. Immediatament va tornar a
deixar la bobina a la caixa. Llegint atentament les instruccions d'embalatge,
es va apartar de la caixa com si es tractés d'un detonador tèrmic.
-
Anti-Corr 113! -La seva veu plena de pànic crepità a la xarxa de comunicació
dels soldats d'assalt -. Inspecció visual només! No toqueu les bobines!
La seva
advertència va arribar massa tard per a alguns dels altres soldats d'assalt. Va
veure amb horror com l’altre temps brillant armadura blanca del seu equip
començava a canviar a un color blau pàl·lid on havia tocat l'Anti-Corr. Els
productes tractats amb Anti-Corr 113 podrien romandre exposats a altes temperatures
i ambients perillosos durant anys sense efectes adversos. Per desgràcia, el seu
únic efecte secundari era el mal costum de tenyir tot el que tocava amb un to
bastant malaltís de blau. Estava especialment dissenyat per penetrar
profundament per a més protecció, i poques vegades podia netejar-se o eliminar.
TG-421 només podia mirar amb impotència com els seus soldats estenien
involuntàriament la contaminació en els seus vans intents de netejar les seves
armadures brutes.
***
L'esquadró
de soldats d'assalt es va reunir a l'exterior del Corredor de lum, tractant d'ocultar les taques blaves. L’Smythers
va esperar pacientment darrere l’Orr mentre els dos comerciants independents i
els seus clients romanien a prop de la rampa de la nau a l'espera del veredicte.
L’Orr va mirar llargament als canalles en un últim intent de captar alguna cosa
incriminatòria en ells.
- Tens
molta sort, capità Falconi. La seva nau està neta -va proclamar finalment,
enfurismat per la mirada de suficiència que va passar pel rostre de la parella.
Sabia que tramaven alguna cosa bruta. I encara que no podia tancar-los, podia
fer que la seva vida fos miserable.
- Els
vull a vosaltres dos fora del meu port estel·lar en una hora -va xiuxiuejar -,
o faré que els detinguin sota càrrecs de vagància i mendicitat. Està clar? -No s’expressen
objeccions -. Bé. Tinent Smythers, anem a...
-
Disculpi... Capità Orr? -el va interrompre el Capità de Port Luies tendint-li
el seu quadern de dades -. Necessitaré que signi aquests segells imperials.
L’Orr va
agafar el quadern de dades i el va examinar breument. Després d'autoritzar el
manifest, va descarregar una còpia en els registres oficials imperials.
Retornant-li el quadern de dades, va ordenar:
- Capità
Luies, assegureu-vos que aquestes càrregues s'intercanvien immediatament.
Utilitzeu tants dels seus homes com sigui necessari. Vull en aquests dos i la
seva nau fora del meu port espacial en una hora... o el faré responsable
personalment.
Va ser
un furiós capità Orr qui va encapçalar la processó d’imperials sortint de la
badia d'atracada 1831. Acabava de ser posat en ridícul i necessitava un nou
objectiu al qual atacar.
-
Smythers, quina és la propera nau que esperem que hi arribi?
El
tinent va escanejar el seu quadern de dades a la recerca de la llista
proporcionada per l’informant.
-El Darrera Oportunitat un YT-1300 corellià,
capitanejat per una tal Platt Okeefe, senyor -va dir.
-
Excel·lent – roncà l’Orr -. Excel·lent.
***
Una
vegada que els imperials es van haver anat, el Capità de Port Luies va activar
el seu comunicador.
- Porteu-lo.
-En Luies somreia mentre dos esquifs repulsors amb la insígnia del port
estel·lar van travessar les portes obertes de l'hangar, parant al costat de la
rampa de càrrega de la nau. Els motards d’en Chop es van unir a grups de
soldats d’en Luies que començaven a descarregar diversos calaixos i caixes que
porten segells imperials.
- Què
està passant? -va preguntar en Dutan Lee.
- Només
estan preparant la seva mercaderia per carregar-la, Dutan. Encara vol formar
part d'aquest tracte, no? -va respondre en Shamus amb un petit somriure.
-Però,
què hi ha d'aquests contenidors plens d'equips de mineria?
- Pot
donar les gràcies al Capità de Port Luies aquí present per ells, i per mantenir
la seva càrrega segura mentre portàvem a terme aquest petit truc. - El capità
Luies va fer una lleugera reverència davant la menció del seu nom -. Ara tenim
documentació legal per eludir qualsevol inspecció de camí a Mestra. Aquests
segells en els equips de mineria tenen números diferents dels segells dels seus
contenidors.
Una
mirada de comprensió va creuar la cara de l’Arcona.
-Bé,
això és realment una sorpresa -va dir en Dutan Lee, somrient radiant.
- En
realitat, no va ser res -va proclamar en Luies. Va extreure un segon quadern de
dades de la seva esquena i va fer una altra reverència -. Un simple joc de
mans, res més.
- Ara,
mentre els homes fan la seva feina, anem endins per liquidar els nostres
deutes. –En Shamus va indicar amb un gest cap a l'interior de la nau. Quan tots
van estar asseguts, va continuar -. Chop, el teu carregament de gas Tibanna
refinat està emmagatzemat en les primeres caixes de lum, les de les etiquetes
vermelles. Afortunadament per a nosaltres, sempre pensen que tractem d'ocultar
les coses tan lluny d'ells com sigui possible, oi, Grasheel? -El wookiee va
donar un bram afirmatiu -. Les bobines militars que vas demanar estan ficades
dins d'aquestes grans bobines industrials. Un cop sec a l'extrem i descobrireu
que sortiran fàcilment. Ah, i assegureu-vos d'usar guants. No us voldreu tacar
les mans en aquest Anti-Corr.
-Gràcies.
Shamus. T'ho agraeixo -va dir amb un ampli somriure.
- Vostè
juga a un joc perillós, capità Falconi. Raó per la qual vostè és un dels meus
favorits -va intervenir en Luies -. Ara, podem parlar de les compensacions?
Un ràpid
intercanvi de crèdits va deixar a tots contents. Els contrabandistes van perdre
una mica de diners en aquesta etapa del viatge, però el lliurament de les armes
amagades en els equips de mineria per anar a Mestra ho compensaria més que de
sobres.
- Crec
que hauríem de celebrar-ho -va proclamar en Falconi, traient una ampolla de raava socorroà de sota d'un seient. Va
servir a tots una ronda.
-
Capità! El raava socorroà és il·legal
aquí a Gallisport! -Va cridar en Luies a Shamus, posant-se dret d'un salt. La
sala va quedar en silenci.
- Què
suggereix que fem al respecte, inspector?
-
Eliminar les proves -va respondre en Luies, buidant la seva copa amb un
somriure de satisfacció.
En Shamus
va brindar amb el Capità de Port Luies.
- Això
sembla el començament d'una bonica amistat.
FI
