Una nova amenaça (XIII)

Anterior

Capítol 13

Ara tenia un pla. Tot el que necessitava era una manera d'executar-lo.

La meva motxilla coet no serveix, va pensar amb pesar. No és prou forta o ràpida per anar contra una nau-ariet. Haig de trobar un vehicle… un speeder estaria bé… Boba va explorar els voltants de la fortalesa d’en Wat Tambor. Sabia que estava ben defensada per droides.

Però Wat Tambor no era un droide. I segurament no tots els seus còmplices o protectors eren droides. Haurien utilitzat alguna forma de transport per arribar fins a aquí…

–Sí! –va murmurar Boba–. Això és exactament el que necessito.

Va començar a córrer al llarg de la vora del bosc. Va mantenir una estreta vigilància sobre Mazariyan, però no va veure res que pogués robar… això, utilitzar.

Però quan s'acostava a la zona posterior de la fortalesa, les coses van començar a ser més prometedores. La República semblava haver concentrat les seves forces prop de l'entrada de la ciutadella. Aquesta zona posterior estava buida de trinxeres del setge. Hi havia caixes i contenidors de subministraments, al costat de munts de metall retorçat i plastiacer. Va veure droides demolidors, droides desballestadors i un aixecador de càrrega, apilant grans caixes, prop d'una entrada. Un robot de seguretat semblava solament estar monitorant-los. Però era un model antic i semblava estar ocupat escanejant l'àrea més propera a l'entrada principal de la ciutadella.

Aquesta ha de ser l'entrada de càrrega, va pensar Boba. Va dubtar i va buscar signes de forces ocultes de la República, però no va veure res. Podria ser capaç d'esquivar al robot de seguretat i arribar a l'entrada de mercaderies.

Podria intentar-ho d'aquesta manera. Però, què faria una vegada que estigués realment dins?

No havia treballat aquesta part del pla… encara.

Més tard, va pensar. Ràpidament es va tornar i va continuar buscant al voltant de la fortalesa.

I llavors la va veure, gairebé s'ensopega amb ella! Camuflada amb restes de bolets estripats i branques de malvil, estava oxidada i maltractada.

Una moto swoop.

Boba va mirar al voltant del bosc de bolets furtivament. Però si hi havia soldats clon a prop, estaven sent més sigil·losos que ell: no va veure a ningú. Mirà cap amunt.

I sí, la nau-ariet encara estava allà, com un núvol volcànic surant per sobre de Mazariyan. Els droides que la carregaven estaven, òbviament, prou a prop com per veure'ls a través de la boira. Boba va mirar cap als droides treballadors sobre el terreny. El robot de seguretat s'havia anat, havia d'haver continuat la seva pròpia ronda en la fortalesa.

I els altres droides eren tots unitats de treball. Cap d'ells estava programat per a vigilància o seguretat.

–És ara o mai –va murmurar Boba. Es va detenir al costat de la moto swoop, mirant sobre la seva espatlla. Llavors va empènyer a un costat els fongs secs i va saltar sobre ella.

–I jo dic… ara.

Durant un moment d'infart, va pensar que no arrencaria. Llavors espetegà i tossí. Finalment, amb un greu brunzit es va abalançar cap endavant.

Algú la va modificar perquè el so fos esmorteït, va observar Boba amb aprovació. Es va inclinar sobre els controls i va tirar de l'accelerador. L’swoop va sortir disparada a través dels arbres malvil. No tan ràpida com Boba hagués volgut, qualsevol qui fes les modificacions òbviament havia preferit el sigil a la velocitat.

Tal vegada saben alguna cosa que jo no, va pensar i va mirar al seu al voltant. Els droides obrers estaven encara treballant en l'entrada de mercaderies. Boba es va ajustar el casc, va augmentar el focus fins que només va poder albirar el frontal de la ciutadella. Encara res de nou. Sobre el cim de la ciutadella, surava la nau-ariet. Boba va lliscar l’swoop al voltant, després va conduir a màxima velocitat. Els fongs assotaven el seu casc quan volava cap amunt. Quan surava just per sota de les copes del bosc, va girar l’swoop i va mantenir la velocitat amb una conducció acurada.

Així podré fer un petit reconeixement, va pensar. Aquell soldat clon va venir d'algun lloc.

Però d'on?

Al minut va tenir la seva resposta. No gaire allunyat de la ciutadella de Wat Tambor, quelcom es va moure.

Una cosa gran, una cosa realment gran!

Un Executor Tàctic Tot Terreny de la República.

–Noi, això és anar de debò –va murmurar Boba. L’AT-TE^[1] podia anar carregat amb més clons, desenes d'ells, sense esmentar el seu important poder de foc.

No hi havia manera que pogués confiscar un AT-TE, per descomptat. Però on hagués soldats clon arribant hi hauria un Jedi a prop per comandar-los. Tenien vehicles propis: canoneres, caces, fins i tot tal vegada aerospeeders.

Si pogués posar les mans en un aerospeeder, podria ser capaç d'enganyar a la nau-ariet i dirigir-la cap a Mazariyan. La nau-ariet no es mou molt ràpid, però en un speeder, podria! Llavors podria arribar a l'Esclau I i sortir d'aquí, de tornada amb Jabba, per reclamar la meva recompensa!

Va baixar més prop de l’AT-TE, anant amb compte de romandre fora de la vista. Hi havia diversos vehicles més petits que acompanyaven al caminant i en la distància, més AT-TE.

Més com aquest, va pensar Boba amb ombrívola satisfacció.

Les coses poden no estar tan fosques per a la República, després de tot. Va ajustar l'objectiu de llarg abast del casc, fins que va poder distingir formes encara més ombrívoles darrere dels ATT-T que s'acostaven. Canoneres, cadascuna portant més càrrega útil de més tropes i caminants.

I, segurament, també hi havia speeders i un caça estel·lar.

–Aquesta serà la Glynn-Beti –va dir Boba. Va arrufar el gest, però va portar l’swoop més a baix per veure millor. Quan ho va fer, alguna cosa brillant li va passar…

Una altra swoop!

–Ep? –Durant un segon, Boba va estar massa sorprès com per fer qualsevol cosa. Llavors va agafar el seu blàster.

Però qui estava en l’swoop no tenia intenció d'agafar a Boba. Es dirigia cap a la ciutadella.

Però no a la ciutadella. Boba mirava sorprès, es va adonar que ell no era l'únic que tenia un pla.

L’swoop volava cap amunt… directament cap a la nau-ariet d’en Wat Tambor!

Següent

---

[1] AT-TE, per les seves sigles en anglès (All Terrain Tactical Enforcer). Les sigles d’aquests transports no s’acostumen a traduir perquè s’utilitzen com a noms, i posar una cosa com ET-TT només crearia més confusió. (N. Del T.)

Una nova amenaça (XII)

Anterior

Capítol 12

A uns centenars de metres pujat en el paraigua violeta de Malubi, Xagobah va semblar, per un moment, un lloc tranquil, fins i tot pacífic.

La pau es va trencar tan aviat com els peus d’en Boba van tocar el sòl.

–Capità! Un intrús en el seu sector! –va cridar una veu a només uns pocs metres.

La veu del seu pare.

Per un instant Boba es va quedar gelat. Llavors una flama blava brillant va explotar, prou a prop que va poder sentir la seva calor a través de l'armadura.

–Uau!

Amb un crit ofegat d’en Boba es va tirar a la mala herba.

La veu va cridar una altra vegada.

–Capità! Hem aconseguit l'objectiu?

Boba es va ajupir sota una xarxa penjant de fongs entrellaçats. Mirà cap a fora i va veure una figura aguaitant la clariana.

La figura del seu pare, embolicada en la lluenta armadura gris-i-blanca i el casc de l'exèrcit de la República.

Un soldat clon.

–Capità, em rep?

Boba va intentar no respirar quan el soldat es va moure amb passos segurs i pesats, just a l'abast de la mà d'on estava amagat Boba. Estava tan a prop que Boba va poder veure clarament la part posterior del seu casc.

Per descomptat Boba havia vist els clons moltes vegades abans. Podria recordar-los conreats per milers a Kamino. I va conèixer a un jove clon, 9779, a Aargau. Els clons eren coneguts principalment per la seva designació numèrica.

Podria tractar-se de 9779, havent crescut a la seva grandària completa?

El pensament va fer a Boba sentir-se una mica malalt. S’ho va treure del cap i va mirar des de les ombres al soldat. Com tots els clons, el capità tenia la constitució del seu pare. També tenia la força de Jango. Boba podia notar-ho per la facilitat amb la qual subjectava l'arma, un rifle DC-15 que hauria deixat el braç d’en Boba adolorit.

–Comprovant-ho –va respondre el clon pel comunicador–. No veig senyals d'un intrús. Alto-el-foc.

Va fer una mirada més al voltant de la clariana. Després va col·locar el seu rifle en posició vertical, es va tornar i es va marxar.

–Uf! –Boba va sospirar alleujat–. Ha estat a prop!

Va esperar fins que el clon només fos una taca pàl·lida entre els arbres-bolets. Llavors Boba va començar a seguir-ho. Es va mantenir en les ombres dels fongs penjants, movent-se ràpidament i sigil·losament com un sotjador cratsch.

De tant en tant una prima tija de fong s'acostava temptativament a raspallar-se contra el casc, o a tocar-li la mà. Quan això succeïa Boba feia una pausa i aguantava la respiració.

Però semblava que les espores de Malubi havien d'advertir a altres fongs de l'arribada d’en Boba. Els seus circells només li tocaven. Després es retiraven. De vegades petites ràfegues morades apareixien per sobre d'ell. Llavors veia a altres arbres bolets davant balancejant-se suaument.

Gràcies, Xeran, va pensar Boba. I Malubi.

El tronc d'un arbre malvil molt jove li va donar unes palmellades i després va parar.

Enfront d'ell, el bosc de bolets va acabar abruptament. Més enllà, el sòl semblava socarrimat. Quan va mirar cap amunt va veure ombres surant de naus de la República, com núvols negres en la boira porpra. Quan va mirar cap avall, va veure cercles negres on els vehicles de transport havien aterrat i partit. En altres llocs, hi havia forats i cràters petits deixats per l'armament explosiu. Hi havia trossos fumejants de vegetació per altres llocs. I altres coses, també. Coses que Boba hagués desitjat no veure.

Per tranquil·litzar-se es va assegurar que el globus morat encara estava en la seva butxaca. La seva mà va estrènyer el blàster.

Va esperar, tractant d'esbrinar què fer. No tenia sentit acabar enmig de la batalla. Nou desenes parts de l'èxit de qualsevol caçador de recompenses és una planificació adequada, sempre li havia dit Jango.

–Així que tot el que necessito és un pla –va murmurar Boba.

Va entretancar els ulls a través de la boirina de fum i espores. Des d'aquí tenia una visió més clara de la ciutadella de Wat Tambor.

No semblava molt millor. Estava ben vigilada, d'una banda. A més de les espines negres gegantesques que sortien de la fortalesa, hi havia droides patrullant el perímetre.

Droides de batalla, va assenyalar Boba amb gravetat. Va comptar una trentena, no els suficients per lluitar en una guerra, però més que suficients per mantenir a ratlla als intrusos.

També hi havia altres droides. Droides de defensa amb forma de cranc pul·lulaven al voltant d'una obertura triangular que semblava ser l'entrada de Mazariyan. Va veure a diversos súper droides de batalla, enormes i modificats, muntats en torretes làser.

I, surant per sobre del cim de la fortalesa de Wat Tambor, una massa gran, fosca i sense forma. Era com un núvol de tempesta negra i porpra o una ameba enorme, surant sobre el camp de batalla.

–Què és això? –Boba va ajustar l'enfocament del casc i després va parpellejar, va sentir un lleu formigueig darrere dels ulls quan la forma per sobre d'ell va tenir els contorns més nítids.

Les espores de Xeran estaven treballant. De sobte podia veure amb claredat. I el que va veure va ser que la massiva forma no era un núvol.

Era una flota de caces separatistes, embolicada per la boira de les espores. Mentre Boba mirava, un dels caces droide va disparar sobre les línies d'assalt de la República. Un doll de flames va esclatar en una de les trinxeres.

Un impacte directe!

Boba es va estabilitzar a si mateix quan l'impacte es va estremir a través de la terra com un terratrèmol. Mirà cap amunt una altra vegada, i aquesta vegada va poder veure una cosa més: una silueta deforme i més fosca que surava justament sobre el cim de la ciutadella. Uns droides pul·lulaven al voltant d'ella, carregant-la. Amb una sacsejada, Boba de sobte es va adonar del que era l'enorme objecte fosc.

Una nau-ariet.

Boba va moure el seu cap consternat i incrèdul. Les naus-ariet robòtiques, eren fabricades en els llocs més notoris de la Vora Exterior. Eren dissenyades i equipades per tècnics criminals.

Però no era això exactament el que era Wat Tambor?

Una nau-ariet no té tripulació orgànica. Utilitza el casc d'una nau de guerra abandonada, probablement robada, amb la suficient potència de foc per destruir una enorme nau amb una sola explosió. El creuer sencer era una enorme bomba, pilotada per un robot kamikaze sense cap objectiu, excepte la destrucció.

En aquest cas, la destrucció de la República.

Boba va estirar el cap cap a enrere. Els seus ulls van intentar penetrar en la boira violeta de l'atmosfera de Xagobah.

En algun lloc allà a dalt estava la nau de tropes de la República. I encara que Boba no sentia amor per la República, en aquell moment, compartien un enemic comú.

Wat Tambor.

I aquella nau-ariet era un creuer de Wat Tambor.

L'enemic del meu enemic és el meu amic, Jango li havia dit una vegada al seu fill. Boba era massa jove llavors per entendre aquestes paraules. Li van sonar com un trencaclosques.

Un puzle que acabava de resoldre.

Va veure soldats clon just a la vora del bosc de bolets. La General Jedi Glynn-Beti estaria allà en alguna part, actuant com a comandant. Probablement hi hauria uns altres Jedi, lluitant com a part de les forces de la República.

Però no va veure cap forma de vida, humana o alienígena, defensant Mazariyan. Ni xamsters; ni humans. Ni tan sols algun mercenari de llocs sense llei com Carratos o Ord Mantell.

Només droides.

Amb la nau-ariet pensa destruir a la nau de tropes de la República! Boba va aspirar d'emoció. Wat Tambor pensa que suposarà la fi del setge, i així serà!

Boba va mirar al seu al voltant furtivament, pensant ràpid.

Si la gran bomba voladora de Wat Tambor s'estavellava amb la nau de tropes, destruiria les possibilitats de la República de capturar al perillós separatista.

També destruiria les possibilitats d’en Boba per capturar a Wat Tambor.

El que significava acabar amb el futur d’en Boba com el caça-recompenses favorit d’en Jabba!

Això no pot passar!, va pensar Boba.

Però què passaria si a la nau-ariet d'alguna manera se li ordenés destruir la ciutadella de Wat Tambor i a ell al costat d'ella?

Dos poden jugar en aquest joc, va pensar Boba. Es va ajupir en les ombres de la vora del bosc de bolets. Mirà fixament a Mazariyan.

Dos poden jugar en aquest joc, però només un pot guanyar.

I aquest seré…jo!

Següent