Revan (i Ep)

Anterior

Epíleg

-Per què està el teu cabell tot gris? -Va preguntar Reesa, la més jove dels néts de la Bastila.

-Perquè sóc una dona molt, molt vella -Va replicar la Bastila.

-És per això que també està tota arrugada? -Va preguntar el seu germà Bress.

-Veniu, els dos -Va dir la seva mare, recollint-los en els seus braços-. Crec que és hora d'anar al llit.

Va portar als nens fora del saló, deixant la Bastila sola amb el seu fill.

-M'alegro que vinguéssiu avui -Va dir la Bastila-. Significa molt per a mi.

En Vaner va allargar el braç per embolicar la seva mà al voltant dels dits de la seva mare i donar-li una encaixada reconfortant.

-Sé que aquesta és una època dura per a tu -Va dir ell-. Sempre et deprimeixes quan s'acosta el vostre aniversari. Has estat pensant en ell?

-Penso molt en ell -Va respondre ella.

-I jo -Va admetre el seu fill-. Em pregunto que em diria si ens coneguéssim alguna vegada.

-Et diria que estava orgullós de tu -li va assegurar la Bastila.

-No creus que estaria decebut que mai m'unís a l'Orde Jedi?

La Bastila va negar amb el cap.

-Has fet massa en la teva vida per tenir aquesta classe de remordiments -li va dir ella-. Els Jedi són guardians i protectors de la galàxia, però aquests últims cinquanta anys hem necessitat molt més. La República havia de reconstruir-se. Necessitàvem líders perquè ens uníssim, perquè ens ajudessin a treballar junts. Vas veure aquesta necessitat i la vas cobrir.

El seu fill va riure.

-Somnies com el meu cap de campanya. Vota per Vaner Shan com a Canceller Suprem!

La Bastila va negar amb el cap.

-Fas broma, però si volguessis aquest lloc podries tenir-lo.

-Em venjaré de tu per això.

-A més -Va afegir ella després de pensar-ho un moment-, si fossis Jedi mai podries haver-te casat amb l'Emess.

-Quan la vaig conèixer per primera vegada, vas dir que era massa jove per a mi -li va recordar ell.

-Ara sóc més vella i més sàvia -Va dir ella.

-No ho som tots?

Va guardar silenci durant uns quants minuts més abans que en Vaner fes una altra pregunta.

-Creus que encara és viu?

-No ho sé -Va admetre la Bastila-. Si ho està, per què no va tornar? D'altra banda, hi ha vegades en les que crec que encara puc sentir la seva presència, com si s'estigués obrint a mi des d'algun lloc molt llunyà.

En Vaner va somriure, però no va dir res.

-Creus que la teva vella mare s'està tornant senil, oi?

-A vegades la Força és una mica difícil de comprendre.

-Serà millor que t'acostumis a això -li va dir ella-. Ho portes a la sang. Ja puc sentir-la en aquests nens teus.

-Crec que se salta una generació -Va dir en Vaner amb un riure suau.

Després d'uns minuts més de silenci ell va parlar de nou. Era una pregunta que la Bastila havia esperat sentir durant molts anys.

-Alguna vegada haguessis volgut que s'hagués quedat amb tu en lloc d'anar-se'n?

-Trobo a faltar al teu pare cada dia de la meva vida -Va dir ella-, però mai vaig pensar això.

-Per què no?

-En Revan sabia que hi havia alguna cosa allà fora, una cosa que amenaçava la República. Potser alguna cosa que amenaçava la galàxia sencera. Va anar a detenir-la i sé que va tenir èxit.

-Com pots saber això?

-Perquè tu i jo som aquí parlant d'això -Va dir ella-. No hem estat arrasats per la guerra o convertits en refugiats. La galàxia no ha assolit cap mena de final horrible. Fos el que fos el que en Revan va fer, ell va fer possible que tu i jo visquéssim les nostres vides sense por ni penalitats. I per això, sempre li estaré agraïda.

Ella va allargar els braços i va col·locar una mà arrugada en cadascuna de les galtes del seu fill, apropant-lo i besant-li suaument al cap.

-Serà millor que vagi a veure l'Emess i als nens -Va dir ell, posant-se dret.

-És clar -Va dir ella, agitant la mà-. Vés, vés. Jo simplement em quedaré aquí a la butaca i faré una petita migdiada.

El seu fill va marxar cap a l'habitació de convidats a la part de darrere i la Bastila va tancar els ulls, deixant-se portar ràpidament pel somni. Com sempre, va somiar amb Revan.

FI

Revan (XXIX)

Anterior

Capítol 29

-El ritual està a punt de començar -entonà l'Emperador.

L'Scourge va assentir, fins i tot encara que si hagués volgut negar-se ara era massa tard.

Estava dret al centre d'una plataforma de metall cilíndrica de només dos metres de diàmetre. Dotzenes de cables i tubs IV havien estat enganxats al seu cos. Els cables estaven connectats a diversos generadors col·locats en un cercle al voltant de la plataforma i els tubs IV anaven fins tancs clars plens d'un estrany líquid verd amb bombolles.

Encara estaven dins de la ciutadella, però aquesta sala privada era molt més petita que la sala del tron. No estava moblada i, a part de l'Emperador, l'Scourge i la maquinària infernal a la qual estava enganxat, estava completament buida.

Després de la derrota d'en Revan, l'Emperador no l'havia convertit en un membre del Consell Fosc després de tot. En el seu lloc, havia creat una nova posició per a ell: la Còlera de l'Emperador.

L'Emperador havia cregut la seva explicació sobre Revan. Com a recompensa l'Scourge es convertiria en el seu agent i executor personal, rebent ordres directament de l'Emperador i responent davant ningú que no fos ell.

No obstant això, aquest no era l'abast màxim de la seva recompensa. Pel seu paper a exposar a Xedrix, Nyriss i Revan, l'Emperador havia promès concedir a l'Scourge el do de la vida eterna. Serviria eternament al costat de l'Emperador, un honor de lluny més gran que ser escollit per al Consell Fosc.

L'Scourge havia acceptat àvidament, sabent que la seva nova posició li donaria el temps i l'oportunitat per trobar una altra manera de detenir a l'Emperador abans que la seva bogeria i gana consumissin la galàxia.

-Obre't al Costat Fosc -Va dir l'Emperador i l'Scourge va sentir que l'aire al seu voltant començava a arremolinar-se pel poder.

Trair els seus aliats no havia alterat el resultat inevitable. L'Emperador hauria guanyat de totes maneres. Almenys d'aquesta manera l'Scourge encara era viu per continuar amb la seva causa.

En Revan també estava encara viu, però per a ell era com si estigués mort. L'Emperador el tenia presoner en una instal·lació secreta i l'Scourge sabia que mai s'arriscaria a intentar trobar la seva localització. No podia fer res que pogués suggerir una relació continuada entre ell i en Revan. Fer-ho exposaria la veritat a l'Emperador, fent el sacrifici dels Jedi injustificat.

-Deixa que l'espurna de la vida eterna prengui en el teu interior! -Va dir l'Emperador.

L'Scourge va sentir un esmolat esclat de calor en el seu pit. Va estrènyer les dents pel dolor quan la calor es va tornar més intensa.

No sentia culpabilitat o remordiments pel que havia fet. Per descomptat, sabia que els Jedi no haurien triat aquest camí. Haurien sentit que el preu de la traïció era massa alt.

L'Scourge sabia que estaven equivocats. No tenia sentit dilapidar la seva vida amb les d'ells. La traïció era el preu de detenir l'Emperador i només ell havia estat disposat a pagar-lo.

No obstant això, en Revan havia tingut raó en una cosa: l'atac havia fet que l'Emperador fes un pas enrere en els seus plans per envair la República. En comptes de buscar més enllà de les fronteres de l'Imperi Sith, havia tornat la seva atenció cap a dins, concentrant-se a restaurar l'estabilitat i el control sobre Dromund Kaas i els altres planetes que governava.

El Consell Fosc hauria de ser reconstruït. Era inevitable que hi hagués lluites internes i grans moviments durant els primers anys mentre els nous membres competien uns amb altres per fer-li la pilota a l'Emperador. I ell, a canvi, vigilaria de prop les accions del Consell fins que els complots i les conjures tornessin a un nivell més normal i esperat.

Passarien diverses dècades, potser fins i tot més, abans que l'Emperador tornés a revisar la idea d'envair la República. En aquest temps, podien passar moltes coses. En Revan havia parlat que un altre campió s'alçaria. L'Scourge havia vist en aquest campió en la seva visió final. Beneït amb la vida eterna, l'Scourge serviria fidelment al costat de l'Emperador, esperant mentre esperava que aquest campió emergís de la boira del temps.

Mentre li servia, estudiaria l'Emperador. Ho aprendria tot sobre ell. Arribaria a comprendre les seves fortaleses i les seves debilitats, de manera que quan arribés el moment, pogués ajudar al campió profetitzat d'en Revan a destruir l'Emperador d'una vegada i per sempre.

-Sent la teva mortalitat mentre és arrabassada.

L'Scourge cridà quan unes urpes invisibles van esquinçar les seves entranyes, aparentment esbocinant els seus òrgans vitals.

La calor del seu pit s'havia expandit fins a la resta del seu cos. Era com si la seva sang estigués feta de foc. L'agonia es va tornar insuportable i ell va cridar i es va ensorrar sobre el sòl.

-El Ritual no es pot desfer -Va dir l'Emperador quan l'Scourge es va retorçar i va plorar als seus peus.

A través del seu turment, l'Scourge va comprendre amb horror creixent el que l'Emperador havia estat dient. El ritual havia acabat, però la calor abrasadora i l'esquinç de les seves entranyes continuaven constants.

Concentrant la seva voluntat, se les hi va arreglar per calmar les convulsions que turmentaven el seu cos. Es va forçar a posar-se de genolls, tot i que cada moviment semblava amplificar el dolor. Tremolant, es va posar dret i es va dirigir a l'Emperador.

-Quant durarà aquesta angoixa? -Va preguntar, amb la mandíbula premuda.

-Conforme passi el temps aprendràs a acceptar i a suportar el teu patiment -Va respondre l'Emperador-. La ment i el cos trobaran maneres de tractar amb el dolor. Després de molts mesos t'acostumaràs prou a ell com per funcionar en el teu paper com la Còlera de l'Emperador. Al final simplement et tornaràs insensible, incapaç de sentir res de res.

-Per què? -Va preguntar l'Scourge, amb la seva veu sent alguna cosa entre un sanglot i un gemec.

-Tot té un preu -li va explicar l'Emperador-. Aquest és el preu de la immortalitat.

La cel·la d'en Revan era tan laboratori com a presó. Atrapat en una caixa suspesa de brillant energia, surava en algun lloc entre la vida i la mort.

El seu cos paralitzat estava en alguna classe d'estasi, preservat i protegit de manera que fins i tot el mateix temps no pogués tocar-lo. Però la seva consciència estava completament alerta.

La Meetra podia sentir el seu patiment. Quan ella va morir, no s'havia convertit en una amb la Força. Lleial fins al final, el seu esperit havia romàs amb Revan, una presència invisible surant just fora de la seva cel·la.

Ella no podia parlar amb ell. Fos el que fos l'arcana bruixeria Sith que l'Emperador havia utilitzat per retenir a Revan en la seva cel·la feia això impossible. Ella dubtava que en Revan fora fins i tot conscient que ella hi era. No obstant això encara que no podia comunicar-se amb ell, era capaç d'oferir ajuda i suport, amb el seu poder fluint lentament a través de la barrera d'energia que l'envoltava, com una línia vital a la qual ell podia aferrar-se en el fosc oceà del seu empresonament.

Igual que l'Emperador s'alimentava d'ell, la Meetra estava permetent que en Revan s'alimentés d'ella. El seu suport enfortia la resolució d'ell cada vegada que ell s'afeblia, refrescant-lo i recuperant-lo de manera que pogués continuar la seva guerra mental sense fi.

A causa d'ella, en Revan era capaç de fer quelcom més que lluitar simplement per mantenir l'Emperador a ratlla.

En Revan podia sentir a l'Emperador alimentant-se d'ell, extraient poder per saciar la seva fam infinita. Encara que els dos estaven separats físicament per una dotzena de pàrsecs, encara hi havia un vincle mental irrompible, establert per l'Emperador i sostingut per les màquines infernals que li donaven energia a la cel·la.

No obstant això l'Emperador volia quelcom més que esgotar l'energia del seu adversari caigut per sostenir la seva pròpia existència retorçada. En Revan podia sentir l'enemic dins del seu cap. Podia sentir la inequívoca foscor de l'Emperador rebuscant en els seus pensaments i records, buscant, indagant, cavant a la recerca de respostes.

Volia informació de la República i els Jedi. Com eren de forts? On eren vulnerables? Quant sabien sobre els Sith i el propi Emperador? Volia informació d'en Revan. Què havia passat durant la seva pròpia invasió de la República? Per què havia fallat? Com s'havia alliberat del control de l'Emperador?

Les respostes eren totes allà, però en Revan no les lliuraria fàcilment. Encara que estava físicament indefens, mentalment era prou fort per lluitar una guerra contra l'Emperador, guardant i protegint els seus secrets durant el temps que fes falta.

I en Revan sabia una cosa que l'Emperador no sabia. La connexió entre ells era de doble sentit. Hi havia breus moments, vegades en què l'Emperador estava intensament concentrat en una altra cosa, en les quals podia corrompre la seva relació i plantar llavors en els pensaments d'Emperador.

Havia de ser curós, perquè el seu enemic no descobrís el que estava fent. Però era capaç d'empènyer i estimular els propis pensaments i creences de l'Emperador, manipulant-lo subtilment de maneres que podrien tenir profunds efectes. En Revan jugava amb la precaució i la paciència de l'Emperador, empenyent-les constantment cap al front en la ment del seu enemic. Augmentava la seva por irracional a la mort. A cada oportunitat reforçava la idea que envair la República era imprudent i perillós.

Era impossible saber què hauria passat si l'Scourge no els hagués traït a la sala del tron. Podrien haver perdut de totes maneres, però també podrien haver derrotat a l'Emperador, alliberant a la galàxia per sempre de l'amenaça d'aniquilació a mans d'un boig. No hi havia manera d'estar segur i no tenia sentit posar l'accent en el passat.

Encara que en Revan estava segur d'una cosa: durant els segles que el seu cos sobrevisqués en estasi, lluitaria per evitar que l'Emperador envaís la República.

S'aferrava en aquesta seguretat. Això li donava esperança. Sabia que no tenia ocasió d'escapar de la seva presó. Sabia que era inevitable que un dia l'Emperador guanyés la seva batalla de voluntats sense fi.

Però si se les arreglava per retardar-lo durant cinquanta anys, la Bastila podria no haver d'experimentar mai els horrors d'una altra guerra galàctica. Cent i el seu fill podria viure tota la seva vida en una era de pau, sense conèixer mai la por d'enfrontar-se l'aniquilació completa.

Cada vegada que els seus pensaments es tornaven cap a la seva dona i el seu fill, intentava obrir-se a ells a través de la Força, oferint-los consol i fortalesa des de l'altre costat de la galàxia. No sabia si ells fins i tot ho sentien, però li agradava imaginar que si.

Encara que no podien sentir-lo, només pensar-hi li donava fortalesa. En Revan estava lluitant pel futur de la seva dona i el seu fill i aquesta era una baralla que no pretenia perdre.

Següent

Revan (XXVIII)

Anterior

Capítol 28

Mentre la Meetra i l'Scourge lluitaven amb la Guàrdia, en Revan va carregar cap a l'Emperador.

El seu oponent estava perfectament quiet, concentrant-se i canalitzant el seu poder. En l'últim moment possible, l'Emperador va alliberar una onada d'energia que va arrencar a Revan del sòl i el va enviar volant cap enrere.

En Revan es va retorçar a la meitat de l'aire de manera que va ser capaç de rodar amb l'impacte quan aterrés. Es va posar ràpidament dempeus i va avançar de nou, movent-se més lentament aquesta vegada.

L'Emperador estava exactament en la mateixa posició que abans. Era com si ni tan sols s'hagués mogut. En Revan va començar a sentir la presència opressiva del Costat Fosc pesant sobre ell. L'Emperador estava intentant aixafar la seva voluntat, per dominar-lo i esclavitzar la seva ment com havia fet abans. Aquesta vegada, però, en Revan estava preparat.

En comptes de carregar cap endavant, es va obrir a la Força, deixant que els costats lluminós i fosc fluïssin a través d'ell com precipitats rius bessons. Però en lloc de concentrar-se o canalitzar la Força, ell la va alliberar en la seva forma més pura.

Hi va haver un centelleig brillant quan l'aire entre els dos combatents es va il·luminar. L'energia alliberada era prou poderosa com per enviar a Revan trontollant. L'Emperador, en no estar preparat i amb gran part de la seva fortalesa desviada cap el seu esforç de dominar la ment d'en Revan, va ser enviat volant cap enrere.

Va aterrar en un munt a terra i en Revan va córrer cap a ell. L'Emperador va rodar, es va aixecar sobre un genoll i les seves mans van volar cap endavant quan va llançar una descàrrega de llamp del Costat Fosc cap al seu enemic.

En Revan va interceptar la descàrrega amb la fulla del seu sabre làser, encara que l'impacte va aturar de cop la seva càrrega.

L'Emperador va alliberar tres raigs més en ràpida successió. En Revan va desviar el primer a un costat amb el seu sabre làser, es va ajupir sota el segon i després va desviar el tercer de tornada a la direcció de la seva font.

Aquest va colpejar a l'Emperador al pit, enviant-lo lliscant diversos metres cap enrere per terra. Per primera vegada l'aparença sense emocions del Sith es va trencar quan va deixar anar un xiuxiueig primitiu d'odi. El so va enviar sotracs per l'esquena d'en Revan cap abaix.

L'Emperador es va posar dret, amb les seves vestidures fumejant i socarrimades on el raig li havia colpejat. Els seus ulls negres van centellejar en vermell i ell va aixecar les dues mans per sobre del seu cap.

En Revan sabia que estava reunint el seu poder per alliberar una tempesta giratòria de pura energia del Costat Fosc, just com havia fet la Nyriss. El Jedi va calcular les seves opcions ràpidament. Comprenent que no podia recórrer la distància entre ells prou ràpidament com per aturar l'assalt, va reunir la seva pròpia energia i separà les mans davant d'ell, a punt per rebre i absorbir l'atac de l'Emperador.

Una dotzena de raigs de llampecs porpra van traçar un arc des de l'Emperador cap a ell. En Revan va intentar atreure'ls al seu interior i contenir-los, però l'Emperador era infinitament més poderós del que ho havia estat la Darth Nyriss.

El cos d'en Revan es va embolicar en agonia quan l'electricitat va viatjar a través del seu cos. La seva pell va començar a bullir i a omplir-se de butllofes, amb la pell de la seva cara fonent-se i pegant-se al metall superescalfat de la seva màscara quan l'Emperador va abocar més i més energia en ell.

A través de la boira de dolor indescriptible, va veure a T3-M4 llançant-se per ajudar-lo. El droide va alliberar el seu llançaflames, banyant en foc a l'Emperador. En l'últim instant l'Emperador es va embolicar en la Força com en una petxina per salvar-se de ser incinerat, trencant la seva concentració sobre en Revan.

El Jedi es va ensorrar sobre el sòl, cremat però encara viu, amb l'empunyadura del seu sabre làser apagat descansant a terra a menys d'un metre més enllà de la seva adherència.

Gairebé massa feble per moure's, en Revan se les hi va arreglar per aixecar el cap just a temps de veure l'Emperador tornar-se contra el seu petit astromecànic valent. Una petita tremolor va fendir a través de l'aire quan l'Emperador va alliberar el poder total de la Força contra el droide indefens.

T3 mai va tenir una oportunitat. El petit droide va explotar en un milió de trossos, amb els circuits interns i la carcassa externa aniquilats en un únic instant.

-No! -Va cridar en Revan des del terra mentre trossets del seu amic plovien sobre ell en la forma de metralla irreconeixible.

Ell va intentar aixecar-se, però el seu cos ferit es va negar a respondre. Instintivament, va cridar a la Força perquè li donés fortalesa i guarís les seves ferides.

L'Emperador s'estava aproximant a ell amb passos calmats i determinats. Quan va arribar al costat d'en Revan es va inclinar calmadament i va recollir l'arma caiguda del Jedi, encenent la fulla.

Les propietats curatives de la Força eren poderoses, però les ferides d'en Revan eren severes i ell necessitava més temps per restaurar la seva fortalesa. Indefens, només podia mirar cap amunt a l'Emperador mentre aixecava el sabre làser per donar el cop de mort.

Fins i tot mentre cridava a l'Scourge perquè l'ajudés, la Meetra ja estava esprintant cap a la part més allunyada del saló del tron. L'Scourge va dubtar abans d'unir-se a ella, prenent-se un moment per examinar la situació, amb records de la seva visió de la seva derrota encara frescos en la seva ment.

El que va veure no era bo. En Revan estava sent electrocutat, amb el seu cos patint espasmes incontrolablement quan l'Emperador li va colpejar amb un raig porpra fosc.

L'astromecànic d'en Revan va llançar un raig de flames a l'Emperador, alliberant a Revan, que es va ensorrar sobre el sòl. Com a càstig, l'Emperador va desintegrar el droide ofensor, va caminar fins on jeia en Revan i va recollir el sabre làser del Jedi vençut del sòl.

Tot va passar en l'espai d'uns segons. La Meetra s'estava movent ràpidament, però estava massa lluny per evitar que l'Emperador no esbudellés al Jedi inclinat als seus peus.

Amb desesperació, ella va llançar el seu sabre làser amb un salvatge llançament lateral, guiant-lo amb la Força de manera que girés sobre si mateix per interceptar la fulla que descendia, arrencant-lo de l'agafada de l'Emperador i enviant-lo rebotant per terra.

De sobte amb les mans buides, l'Emperador va fer un ràpid pas enrere. La seva atenció havia estat concentrada únicament en Revan. El truc de la Meetra li havia agafat per sorpresa. L'Scourge es va adonar que si ella hagués apuntat a l'Emperador en comptes de la fulla, podria haver acabat amb la seva vida fins i tot mentre ell acabava amb la d'en Revan. Però els seus instints de salvar al seu amic sobrepassaven el seu desig de matar al seu enemic i l'Scourge només podia lamentar l'oportunitat perduda.

La Meetra encara estava llançant-se cap endavant, utilitzant la Força per tornar el seu sabre làser a la seva mà que esperava.

Sentint el dubte i la inseguretat en l'Emperador mentre intentava avaluar la fortalesa i les debilitats de la seva nova enemiga, l'Scourge es va llançar cap endavant per reunir-se amb la Meetra i en Revan.

La Meetra s'havia col·locat entre l'Emperador i en Revan, protegint valentament al seu amic ferit. Mentre l'Scourge arribava fins a ell, en Revan se les va apanyar per posar-se dret de nou. Va allargar la mà amb el palmell obert i el seu sabre làser saltà del sòl i cap a la seva adherència, que esperava.

Els tres estaven els uns al costat dels altres, dos Jedi i un Senyor Sith contra l'Emperador.

-Esperava quelcom millor de tu, Lord Scourge -Va dir l'Emperador.

L'Scourge es va preguntar si estava fent temps perquè la seva Guàrdia pogués entrar per les portes segellades. No obstant això, no hi havia moltes possibilitats d'això. Per quan entressin a la sala del tron ​​la batalla ja s'hauria decidit, en un sentit o l'altre.

-Ha vist les profunditats de la teva maldat -Va declarar en Revan-. Està amb nosaltres ara.

-Llavors morirà amb vosaltres, també.

-No pots derrotar-nos als tres -Va dir en Revan-. Units, som fins i tot més forts que tu.

-Això està per veure -Va replicar l'Emperador.

Per a l'Scourge, l'univers de sobte va semblar congelat en el lloc, com si el mateix temps s'hagués aturat. Va comprendre que estava en un punt crucial en la història. El fat i el destí s'alterarien per sempre en els moments següents.

La Força li va embolicar en una onada i un milió de possibles futurs va parpellejar a través de la seva ment simultàniament. En alguns l'Emperador no existia. En altres havia transformat la galàxia sencera en un erm buit. Va veure el triomf i la derrota d'en Revan a la sala del tron. Va veure variacions de la seva pròpia vida i la seva pròpia mort repetir-se una vegada i una altra en cada mode, estat i forma concebible.

Havia de triar, però no hi havia manera de saber quin era el resultat probable, o quines accions seves portarien a quin resultat. En Revan havia dit que les visions podien guiar als Jedi, però per a l'Scourge no portaven res excepte confusió.

El moment va passar i l'univers va tornar a moure's de nou, encara que tot semblava estar passant a càmera lenta. En Revan i la Meetra van donar un pas endavant, llestos per iniciar la confrontació final. L'Scourge sabia que havia d'actuar ara. Havia de fer la seva elecció.

En un sobtat moment de claredat va veure a l'Emperador tendit derrotat als peus d'un poderós Jedi... però aquest Jedi no era ni en Revan ni la Meetra. I el Lord Sith va saber el que havia de fer.

En lloc d'avançar amb els seus dos companys, l'Scourge es va apartar cap al costat de manera que estava dret directament darrere de la Meetra. Hi va haver un centelleig en la seva consciència mentre l'univers va tornar a tota velocitat i ell va lliscar la fulla de la seva espasa laser entre les espatlles d'ella.

La Meetra va panteixar i va caure cap endavant, morta abans de colpejar el sòl. El cap d'en Revan es va girar de cop cap al costat, amb el xoc i l'horror emanant d'ell fins i tot encara que la seva màscara ocultava la seva expressió. La distracció li va donar a l'Emperador l'oportunitat que necessitava i ell va alliberar un altre raig de llampecs al pit del Jedi.

L'Scourge va poder olorar la carn ardent quan en Revan va cridar una vegada i llavors es va ensorrar a terra, inconscient.

L'Emperador es va tornar per enfrontar-se a l'Scourge i el Lord Sith va caure sobre un genoll, amb el cap inclinat en súplica.

-Explica't -Va dir l'Emperador i l'Scourge sabia que si triava malament les seves paraules serien les últimes que diria mai.

-Els Jedi estaven treballant amb la Nyriss -va dir, parlant ràpidament-. Ell clamava que havia estat una vegada el vostre servent, però que havia tornat per destruir-lo. Jo sabia que no era prou fort per derrotar-lo jo mateix, així que el vaig atreure a ell aquí perquè s'enfrontés a vós.

-Per què no vas esmentar això quan em vas parlar de la traïció de la Nyriss?

-No ho sabia -Va mentir l'Scourge-. Només ho vaig descobrir després que la Guàrdia assolés la seva fortalesa. Els Jedi em van buscar a mi. Ells sabien que jo vaig treballar per a la Nyriss. Mai van sospitar que vaig ser jo qui la va trair.

-Així que els vas portar fins a mi.

-Sabia que ells mai podrien derrotar-vos -Va dir l'Scourge-. Així que els hi vaig seguir el joc, esperant la meva oportunitat de lliurar-los i demostrar-vos la meva lleialtat una vegada més.

-Si això és cert -Va dir l'Emperador-. Llavors has d'acabar amb això.

L'Scourge va assentir i es va aixecar. Va caminar cap a Revan, es va inclinar i li va arrencar el casc. La cara del Jedi estava molt cremada, amb el perfil de la seva màscara cremada indeleblement en les seves galtes i el seu front. Encara estava inconscient, amb el seu cos en xoc per les seves ferides. Sense atenció mèdica aviat moriria de totes maneres.

El Senyor Sith va elevar el seu sabre làser per donar el cop de gràcia. Va baixar el seu braç, però de sobte es va aturar com si una mà invisible i impossiblement forta hagués agafat el seu canell. Va mirar cap enrere cap a l'Emperador amb sorpresa.

-Aparta la teva fulla. Has passat la prova -Va dir l'Emperador-. Però en Revan encara pot ser-me útil.

Malgrat la seva curiositat, l'Scourge sabia que era millor no preguntar com. No podia arriscar-se a fer res que pogués fer semblar que estava preocupat pel destí del Jedi. Per vendre la seva mentida, havia de fer que semblés com si tot el que havia fet havia estat per les raons més òbvies i egoistes.

-Dues vegades he detingut aquells que buscaven derrotar-vos -Va dir, extingint la seva fulla i inclinant el cap davant l'Emperador-. Confio que recordareu això quan trieu els membres del nou Consell Fosc.

L'Emperador va somriure i tot el cos de l'Scourge es va quedar fred.

-Et prometo que se't donarà la teva justa recompensa.

 Següent