12
Al matí següent em vaig trobar amb el Mestre Skywalker
esperant-me a la meva habitació després d'acabar la meva carrera. Degotant
suor, amb el pit agitat per l'esforç, em vaig inclinar davant d’ell, i vaig
romandre encorbat, amb les mans descansant sobre els meus genolls.
—És un honor, Mestre.
Embolicat en negre, va assentir cap a mi.
—Pots aprofitar la Força per revitalitzar-te, ja ho saps.
A poc a poc em vaig redreçar i vaig somriure.
—Ho sé, però trio no fer-ho. La fatiga i els petits
dolors em fan sentir bé. Em recorden que sóc humà i mortal, i crec que això és
bo en aquest moment.
—Per descomptat, no és res dolent —la seva mà dreta va
sortir de sota la capa. Surant sobre el seu palmell estès vaig veure un bloc de
cristall de color verd lletós. Girava lentament en l'aire i brillava amb una
llum interna que feia que la carn d’en Luke adquirís un desagradable to
verdós—. Te’n recordes del que és això?
—Un holocró Jedi. Conté històries, saviesa i informació
sobre els Jedi, recopilada al llarg dels anys —vaig girar el tors cap a
l'esquerra i la dreta per estirar alguns dels músculs de l'esquena—. Tionne l’ha
estat usant per investigar la història Jedi. Ella va dir que el guardià és un
Jedi alienígena anomenat Bodo Baas.
—Exactament —Luke va fer cassoleta amb les mans i va
tocar el cub flotant amb els seus dits.
El cristall resplendí per un moment, llavors l'holograma
d'una criatura insectoide encorbada amb una closca bulbosa va sorgir per damunt
com un fantasma verd. La criatura es va orientar cap al Luke.
—Salutacions, Jedi —va entonar—, sóc Bodo Baas, el
guardià de l’holocró. Tens una pregunta per a mi?
Luke va mirar a través de l'holograma cap a mi.
—És un model funcional de la xarxa cognitiva de Bodo
Baas, utilitzat com a programa de cerca, recuperació i assignació
d'emmagatzematge. Hi ha prou informació emmagatzemada aquí. He passat algun
temps aquesta nit investigant per descobrir si el que vas fer ahir s'ha fet
abans.
—I tens alguna cosa?
El Mestre Jedi va somriure.
—Ho tinc. De fet, una de les primeres manifestacions de
les habilitats Jedi que em va mostrar Obi-Wan Kenobi va ser molt similar.
Guardià, explica el poder classificat com Alterar la Ment a Keiran Halcyon.
El guardià es va tornar cap a mi. Els seus negres ulls
compostos em van fixar amb la seva mirada.
—Les habilitats Jedi en la Força tenen les seves arrels
en tres àrees. Controlar és intern.
És la capacitat dels Jedi per reconèixer la Força en si mateixa i usar-la en el
seu benefici. Sentir implica el
següent pas, en el qual els Jedi reconeixen la Força en l'univers fora de si
mateixos. El Jedi sent la Força i és capaç de recórrer a ella per obtenir
informació sobre el món al seu voltant. A través d'aquesta àrea et connectes
amb la resta de l'univers. Alterar és
la tercera i més difícil àrea a dominar, ja que implica la capacitat de
l'estudiant per modificar la Força i redistribuir les seves energies. A través
d'aquestes habilitats, els Jedi poden influir en l'univers, fent els canvis que
siguin necessaris per dur a terme els seus objectius.
» El poder conegut com Alterar la Ment uneix totes
aquestes àrees d'habilitats. A través d'aquest poder un Jedi pot projectar la
seva percepció de la realitat en la ment d'un altre, o una il·lusió o conclusió
que necessiti que l'altre tingui com a veritat. Aquest és un poder magnífic i
molt útil, però també està ple de perills. Doblegar la voluntat d'un altre per
a un propòsit benigne pot ser noble i bo. Però el Costat Fosc aguaita a prop en
aquest poder, per la qual cosa s'ha d'utilitzar amb precaució.
Vaig parpellejar.
—Bé, això és molt interessant.
Luke va assentir.
—Quan ens vam trobar amb una patrulla de soldats d'assalt
a la recerca de droides a Tatooine, Obi-Wan va utilitzar aquest poder per
convèncer a un soldat d'assalt que els nostres droides no eren els que ell
estava buscant.
—Recordo tenir a un soldat d'assalt buscant-me durant la
meva fugida del Lusankya. Jo vaig fer
tot el possible per fer-me invisible, i ell no em va veure.
Els ulls del Mestre Jedi es van entretancar per un
moment.
—Creus que inconscientment vas tocar aquest poder abans
de començar l'entrenament?
—Suposo que sí. És això dolent?
—No, en realitat, és bo. Això explica algunes coses —Luke
va assentir cap a la imatge de Bodo Baas—. Com el guardià ha indicat, és una
habilitat de la Força molt poderosa. Alguns individus mostren una certa aptitud
cap a determinades àrees de poder Jedi... tenen un talent innat per a això. Pot
ser que el teu talent recaigui en aquesta àrea.
—Pot ser. És bo que tingui aptitud en alguna cosa, perquè
sóc inútil quan es tracta de la telecinesi. D'altra banda, no estic segur de com
d’eficient puc ser a influir en ments. Recordo tractar d'influenciar a un
soldat d'assalt a Thyferra amb resultats desastrosos.
—El fet que tinguis talent per a això no significa que
sempre tinguis èxit —Luke va somriure una miqueta tímidament—. Quan vaig
visitar el cau de Jabba el Hutt me les vaig arreglar per usar-ho amb el seu
assistent twi’lek per aconseguir una audiència. La meva temptativa d'usar-ho
amb Jabba just després va fracassar. Pot ser que el hutt tingués més força de
voluntat, i els patrons de pensament d'un hutt estan una mica més allunyats
dels humans que els d’un twi’lek. L'èxit tampoc està garantit per a mi.
Vaig assentir.
—També haig de prendre'm de debò l'advertiment sobre el
Costat Fosc.
—Sí, definitivament —Luke va alliberar l’holocró i el
guardià es va evaporar—. El Costat Fosc és seductor per a aquells que volen
massa i massa ràpid. Estava preocupat per la facilitat amb la qual te les vas
arreglar per fer que tots nosaltres veiéssim el que volies que veiéssim, per
això he consultat l’holocró sobre la teva habilitat. Penso que has de ser molt
acurat sobre com empres aquest poder. M'agradaria que formessis equip amb un
altre estudiant i tractessis d'alterar la seva percepció del color o de coses
simples sense importància, per posar a prova els teus límits. Per descomptat,
vull que ho facis només amb el permís de l'estudiant i el seu coneixement ple.
—Entesos —vaig somriure—. De totes maneres, la temptació
de fer que Gantoris cregui que ja està vestit quan no ho està existeix.
Luke esclafí a riure lleugerament per un moment, després
va retirar l’holocró de la vista.
—Encara penses com un pilot... tal vegada aquesta habitació
no era una bona idea després de tot. Si us plau, no li facis això a Gantoris.
Els poders Jedi no són per gastar bromes. Més endavant us provareu a vosaltres
mateixos uns contra uns altres per perfeccionar les vostres habilitats, però
hem de treballar junts. La teva rivalitat amb Gantoris em preocupa.
Vaig sostenir les meves mans en alt.
—Mestre, no considero a Gantoris un rival. No m'agrada
especialment. Em recorda a un pilot que vaig conèixer quan em vaig unir a
l'Esquadró Murri. Bror Jace i jo no ens portàvem bé al principi, però va
créixer un enteniment entre nosaltres. Mai ens vam fer bons amics, però ens les
vam arreglar per treballar junts i ens ho vam fer per alliberar el seu planeta
natal de les mans de l’Isard.
El Mestre Jedi va baixar el cap per un moment.
—Gantoris ha hagut de passar per una gran quantitat de
dificultats en la seva vida. Se les ha va manegar per mantenir a la gent d’Eol
Sha viva en un lloc molt dur. Hem traslladat la seva colònia a Dantooine i l’hem
rellevat de la seva responsabilitat cap a ells. Malgrat això s'empeny i es
manté a si mateix en l'estricte nivell de disciplina que li va mantenir amb
vida a Eol Sha. Aquí et veu a tu empenyent-te a tu mateix fins i tot més
durament, i el teu treball dóna els seus fruits amb èxits sorprenents. Ell no
et pot vèncer físicament. Encara que no vas poder aixecar la roca, vas exhibir
un poder pel qual ell no té aptitud i no pot entendre.
—Estàs dient que està tenint problemes per gaudir de la
llibertat que té ara perquè és nova per a ell. Totes les mesures per a la seva
conducta que havia usat abans no tenen valor aquí, així que m'ha pres a mi com
a escala amb la qual mesurar-se a si mateix? —vaig negar amb el cap—. És pitjor
del que pensava.
—Tal vegada puguis fer coses per ajudar-li.
Vaig sentir un corrent d'aire fred filtrant-se a través
de la meva túnica suada.
—Puc intentar-ho.
—Hauries de fer-ho.
—Si ell em deixa. Faré
el que pugui, però si no és receptiu, els meus esforços no donaran resultat.
—Agraeixo el que vas a fer —el Mestre Jedi va gesticular
més enllà de mi cap a l'estació de neteja comunal—. Vés a endreçar-te i menja
alguna cosa. Serà un dia atrafegat per a tots. Si les coses van com pretenc,
més aprendran el que tu has après i podrem passar a la següent etapa del camí
per convertir-vos en Cavallers Jedi.
En els diversos dies que van seguir a la nostra conversa,
una varietat de coses es van fer evidents per a mi. La primera era que la meva
capacitat per sentir la Força seguia un patró simple: quan em sentia
pressionat, podia tocar-la i usar-la. Quan només practicava la trobava difícil
d'invocar. Me les vaig manegar per fer que les orquídies nebulosa canviessin de
color per a la Kirana Ti, i vaig deixar que la Tionne contemplés el seu aspecte
si canviava el color del seu pèl, però fins i tot aquestes tasques senzilles em
cansaven.
El Mestre Skywalker va trobar aquest problema més
alarmant del que jo ho vaig fer. Crec que vaig ser capaç de posar-ho en
perspectiva a causa de la meva formació a SegCor. A tots els reclutes se'ns
ensenyava com manejar una varietat de blàsters. Ens ficaven en el cap una
vegada i una altra que solament havíem de treure un blàster i apuntar a alguna
cosa si teníem completa intenció d'usar-ho, o estàvem disposats a usar-ho. Ens
deien que utilitzar mètodes que escalaven la tensió d'una situació era mala
idea, la qual cosa significava que el meu estat per defecte era el de
contenir-me. Només quan havia de tenir èxit em deixava anar.
Dit això, era capaç d'accedir a la Força més que abans.
Luke tenia raó: recorrent a la Força podia refrescar-me després d'una llarga
carrera. Podia espavilar-me quan em sentia somnolent. Podia convèncer al meu
cos que realment no necessitava menjar encara i podia ensordir els dolors i
sofriments de la vida. El degoteig més feble d'energia de la Força era
suficient per aconseguir aquestes coses simples i, sense necessitat del vast
poder que havia demostrat anteriorment, no recorria a ell.
Sé que el Mestre Skywalker volia que tots nosaltres ens
sentíssim còmodes amb la Força i progresséssim al nostre propi ritme descobrint
com usaríem la Força, però jo volia una mica més de disciplina en el nostre
entrenament. No teníem cap referència amb la qual mesurar-nos a nosaltres
mateixos... en molts sentits, el problema de Gantoris era un que tots
compartíem. El progrés era difícil de determinar, i amb un enfocament més
organitzat podríem tractar de duplicar els assoliments previs i aprendre com ho
hem aconseguit.
No crec que ajudés que Luke hagués entrenat amb dos
professors i sota condicions extremes. Ell ens presentava les lliçons que Yoda
i Obi-Wan li havien ensenyat, però no eren sempre directament sobre el tema que
necessitàvem al moment. Tionne ajudava molt, oferint altres exemples de l’holocró,
però hi havia moments en els quals Luke tenia dificultats per expressar el seu
missatge.
Una nit, durant el més fosc de la Nit Autèntica, el Mestre
Skywalker ens va convocar a tots sense dir una paraula. Vestit només amb una
capa amb caputxa, em vaig unir a la resta dels meus companys i vaig caminar en
silenci al seu pas. Molt per davant meu, obrint la marxa amb una tènue llum
incandescent, el Mestre Skywalker ens va conduir a través del Gran Temple per
un túnel descendent que mai havia notat abans. Les pedres polsoses absorbien la
calidesa dels meus peus i els petits corrents d'aire fred que penetraven a
través de la bretxa de la meva capa tibaven la meva carn.
Caminem avall i avall, profundament en les entranyes de
la lluna. Els graons estaven desgastats, però no eren relliscosos, i d'alguna
manera em va fer l'efecte que aquest camí era anterior fins i tot al propi
Temple. Eventualment el nostre descens va acabar, i vaig sentir la proximitat
de la Tionne un segon abans de topar-me amb ella. Passat la seva espatlla vaig
poder veure el cercle de llum sobre el que semblava ser un sòlid mur de pedra,
però un besllum de vapor i l'olor de sofre suggerien que hi havia quelcom més
enllà del mur.
Luke va elogiar a Gantoris i a Kam per expressar les
seves sospites que el camí no havia acabat, i després va manipular algun tipus
d'interruptor que va fer lliscar un panell de pedra a un costat. El forat
resultant es va empassar la llum del seu llum. La nostra fila va començar a
moure's de nou i quan el camí es va corbar a l'esquerra, l'olor de sofre va
créixer. Amb ell va arribar una sensació d'humitat i calor. La condensació
cobria les pedres del camí.
Vaig entrar en la gruta subterrània l'últim i em vaig
trobar en un lloc amb l'esquena cap al túnel, enfront d’en Luke a través d'un
cercle. El seu llum incandescent enfocava la superfície d'una deu mineral bombollejant.
El vapor fluïa sobre l'aigua i s'alçava burlant-se de nosaltres amb carícies
càlides. L’staccato aleatori de bombolles esclatant va omplir el silenci, i
l'aire acre va començar a cremar en la part posterior de la meva gola. Sota la
llum del llum incandescent, l'aigua semblava ser d'un blau temptador, que
contrastava fàcilment amb les blanques crostes minerals de les vores de la
piscina i les roques visibles.
—Aquesta és la nostra destinació —va entonar Luke
solemnement. Va apagar el llum incandescent, enfonsant-nos en la foscor. Un
parell dels estudiants van panteixar, però la majoria esperàvem que fes això.
El que fos que tenia preparat per a nosaltres en aquest lloc, alguna cosa
mecànica com el llum incandescent semblava poc probable que fos part d'això.
Després d'un temps la distant llum estel·lar es va abocar
a través d'una esquerda en el sostre de pedra per sobre de nosaltres, la qual
cosa ens va permetre percebre formes i les vacil·lants reflexions ondulants
dels estels en el mirall bombollejant de l'estany. Les algues de l'estany
acomiadaven una tènue resplendor per si mateixes, delineant la vora de l'aigua,
però no feien res per dissipar la negra foscor de les seves profunditats.
La veu de Luke va omplir la gruta.
—Aquest és un exercici per ajudar-vos a concentrar-vos i
sintonitzar-vos amb la Força. L'aigua està a una temperatura perfecta: surareu,
us deixareu portar, us estendreu i tocareu la resta de l'univers —quan l'última
de les seves paraules va fer ressò a través de la cova, l'aigua es va ondar des
d'on havia estat dempeus, indicant que d'alguna manera s'havia ficat en l'aigua
silenciosament.
Sense esperar més invitació, em vaig alliberar de la meva
roba i em vaig endinsar en l'estany. Al principi l'aigua semblava bullint, però
sabia que només era perquè hi havia estat fred quan em vaig llevar la roba. Em
vaig enfonsar amb cautela fins a la cintura, llavors em vaig deixar anar de la
vora de l'estany i em vaig enfonsar sota la superfície. L'aigua es va emportar
les últimes restes de fred del meu cabell i barba mentre bombolles marxaven a
través del pèl del meu pit.
Vaig trencar la superfície de nou i vaig sacsejar el cap
per llevar-me l'aigua dels ulls. L'estany alleujava dolors i molèsties amb
facilitat, amb la calor penetrant a través de la meva carn per escalfar els
músculs i ossos. Vaig estirar els meus braços i vaig portar les meves cames a la
superfície, realitzant el meu millor esforç per relaxar-me i poder surar.
Inclinant el cap cap enrere, vaig mirar als estels i ociosament em vaig
preguntar quants d'ells havia visitat durant la meva vida.
Vaig sentir clapotejos ocasionals i disculpes murmurades
quan un aprenent surava cap a un altre. Amb la calor de l'aigua i la forma en
què ens sostenia, era molt fàcil oblidar els nostres cossos físics. Recordo a
Luke assenyalant que Yoda li havia dit que tots som criatures lluminoses, no
conglomerats crus de carn i os. Aquí en l'estany de la gruta, càlid i aïllat en
la foscor, oblidar el nostre jo físic es tornava més fàcil que mai.
I l'absent contacte
amb el nostre ésser físic, ens permet sentir la Força dins de nosaltres.
La veu d’en Luke va tornar a trencar el silenci.
—No hi ha emoció, hi ha pau. No hi ha ignorància, hi ha
coneixement. No hi ha passió, hi ha serenitat. No hi ha mort, només la Força
—va dir les paraules del Codi Jedi amb tal poder i solemnitat, que em vaig
trobar murmurant-les al costat d'ell. La meva veu es va unir a la dels altres estudiants,
fins que les nostres declaracions van omplir la gruta, unint-nos.
El Mestre Skywalker ens va instar a utilitzar l'aigua i
la calor per alliberar-nos, de manera que poguéssim sentir, realment sentir, la Força. Em vaig recolzar i vaig poder
sentir els ressons del meu cor colpejant en les meves oïdes. Em vaig concentrar
en això, percebent-ho com un signe de vida. Vaig deixar que els meus batecs es
fonguessin amb els ritmes de la Força i vaig sentir el guspireig de la Força
xopant-me.
Vaig sentir a Luke parlar més, però les paraules perdien
el seu significat davant el que veia a través de la Força. En lloc d'escoltar
cada síl·laba, encadenar-les juntes, i traduir els sons a conceptes, a través
de la Força vaig veure la seva voluntat crear remolins i corrents. Va conduir
la nostra atenció cap als estels sobre nosaltres, després ens va redirigir de
tornada a baix, a l'estany.
Em vaig donar la volta i vaig surar en vertical, mirant
cap avall en l'estany. La reflexió del cel s'enfonsava sota la superfície
ondulant, prenent profunditat. La franja de cel es va expandir com si les
roques per sobre de nosaltres s'haguessin convertit en transpariacer. Quan Luke
va preguntar «ho podeu veure?» la piscina havia desaparegut i em trobava surant
en les profunditats il·limitades de l'espai.
Em vaig estendre amb la meva ment i vaig unir els meus
pensaments amb els del Mestre Jedi. Em vaig aferrar a la seva energia mentre
ell ens llançava a través de diversos sistemes solars. Nebuloses donaven a llum
a estels mentre passàvem volant, i sols es convertien en noves, consumint sistemes
planetaris enters. Mons sencers passaven davant els nostres ulls, alguns els
reconeixia, uns altres no. Visitàrem sistemes on els senyors de la guerra
imperials lluitaven entre si per la supremacia, i planetes on refugiats
buscaven una nova vida.
En el nostre viatge vaig captar un centelleig d'alguna
cosa que vaig reconèixer. Vaig voler quedar-me enrere per un segon mentre
identificava la lleugera pinzellada de consciència que percebia contra la meva.
El segon que em va portar fer contacte va resultar ser massa llarg, perquè quan
vaig arribar a comprendre que sentia la presència de la Mírax, Luke ja m'havia
arrencat d'ella. Vaig girar al meu voltant, tractant de trobar-la de nou, però
no vaig poder.
En el seu lloc vaig sentir malvolença i perill. Al
principi va venir d'on l’havia percebut, després es va enfonsar profundament en
la lluna i es va concentrar sota nosaltres. Sabia que el que havia percebut
havia estat un perill, i el que estava sentint ara era part d'un advertiment
del Mestre Skywalker sobre un altre. Ell havia sentit una altra amenaça, una
més propera i immediata.
En alguna part, profundament sota l'escorça de la lluna,
abrasadors gasos calents s'havien alliberat i s'obrien camí fluint cap amunt. Arribarien
a l'estany brollant a través de les mateixes esquerdes que permetien que
l'aigua omplís la conca. En un batec de cor o tres l'aigua s'ompliria de gasos
calents, rostint-nos vius.
Vaig lluitar contra el pànic però no l’hauria derrotat de
no ser per dues coses. Sobre els clapotejos dels altres lluitant per aconseguir
la riba de l'estany, la veu del Mestre Skywalker es va alçar.
—Un Jedi no sent calor o fred. Un Jedi pot extingir el
dolor. Enfortiu-vos amb la Força —la tranquil·la intensitat de les seves
paraules va bandejar la meva por i em va permetre concentrar-me.
La segona cosa va ser un panteix ofegat de la Tionne.
S'havia abalançat a la riba de l'estany però els seus dits prims havien fallat
a hissar-la. Es va enfonsar bruscament i va tornar a pujar, escopint. Va tossir
amb força i va aspirar aire sorollosament, llavors es va adonar que mai
aconseguiria sortir. A la llum dels líquens reflectida en els seus ulls perlats,
vaig veure que ella sabia que anava a morir.
Em vaig negar a deixar-la morir. La frustració, el dolor
i la tristesa que m'havien torturat quan el meu pare va morir en els meus
braços, es van transformar en la determinació que la Tionne no moriria aquí.
Sabia que tenia en el meu interior, usant la Força, el necessari per evitar la
seva mort. Em vaig obrir a la Força, convençut que faria el que fos (fins i tot
morir) per salvar-la.
La Força em va inundar quan els gasos sobreescalfats van
irrompre en l'estany. Vaig sentir la calor colpejar els meus peus primer i vaig
esperar que la Força ho canalitzés al meu voltant. En lloc d'això, la calor va
fluir pujant a través meu. La Força em va aïllar del seu potencial destructiu,
després va semblar digerir-ho transformant-lo en energia que podia utilitzar.
Sense pensar-ho vaig fer un gest cap a la Tionne amb la meva mà dreta fent
cassoleta i la vaig aixecar.
Com si muntés sobre una butaca repulsora, l'aprenenta de
cabell platejat va emergir de l'aigua i es va desplaçar a un costat. La vaig
col·locar en terra tan suaument com vaig poder. Ella es va deixar caure sobre
un genoll i va tornar a tossir, amb el seu pèl platejat fluint cap avall com
una cortina entre nosaltres.
Em vaig tornar per veure si hi havia algú més que
necessités ajuda, però la superfície turbulenta de l'aigua havia tornat a un
estat més plàcid i tots els altres semblaven estar bé. No sentia cap dolor,
només sorpresa, gratitud i confiança. Un somriure va florir en la meva cara
quan em vaig adonar que jo, també, havia sobreviscut a un desafiament letal
utilitzant la Força.
—Suficient per aquesta nit —vaig sentir el xipolleig
mentre Luke sortia de l'estany—. Penseu en el que heu après.
Una vegada més, vaig trobar que quan era necessari era
capaç d'usar la Força. Aixecar la Tionne allunyant-la del perill em va sorprendre,
fent que assumís que l'energia que havia absorbit necessitava ser consumida
d'alguna manera. L'havia utilitzat per alimentar la telecinesi... una cosa pel
que no havia demostrat talent en el passat. Era bo saber que amb una ajuda energètica
podia fer telecinesi, però sense una seguiria sent impossible. No obstant
això, això no importava. La Tionne estava fora de perill i jo estava plenament
satisfet amb això.
Vaig nedar cap a la riba de l'estany i em vaig empènyer
fora de l'aigua. Immediatament vaig sentir la ganivetada de l'aire fred a sobre
meu, tibant la meva carn. Vaig mirar al meu voltant a la recerca de la meva
capa, llavors la vaig trobar surant per l'aire cap a mi. La vaig recollir i
vaig assentir en agraïment cap al Luke.
El Mestre Jedi m'observava amb cautela, els seus ulls
blaus reflectien intensitat fins i tot en la tènue llum.
—Saps el que has fet aquí?
—Fins a on jo sé, la Força em va permetre servir com a
conducte per a la calor.
—Molt bé. Hi ha un altre poder Jedi que es manifesta amb
l'absorció i dissipació d'energia. El meu pare tenia habilitat per a això.
Podia absorbir o desviar un tret de blàster sense ferir-se —la veu d’en Luke es
va tornar freda—. Fins i tot aconseguia fer trucs telecinètics amb l'energia
que absorbia.
—No m'agrada el so d'això, Mestre —vaig obrir les meves
mans cap a ell—. Només sabia que la Tionne moriria si no feia res. Elevar-la de
l'aigua semblava el mètode més directe per salvar-la. No vaig pensar, només
vaig actuar.
—Ho sé, i això està molt bé. La Força és més cor que cap.
No pretenia que sonés com una crítica —la seva veu es va suavitzar una mica—.
És només que fer alguna cosa amb precipitació pot conduir a la impaciència, i
això convida al Costat Fosc. Seria millor que deixessis que el poder retornés
l'energia a la galàxia a través de la Força. Si vas a emprar-ho de la forma en
què ho has fet, evita la precipitació per evitar problemes.
—Sí, Mestre.
Luke es va acostar i em va donar una palmada en
l'espatlla.
—Tu ho has fet bé, Gantoris ho ha fet bé i ha salvat a
Dorsk 81 en el procés, i els altres també han sobreviscut en aquest desafiament
inesperat. És un bon senyal per al nostre futur.
—Estic segur que tens raó, Mestre —em vaig trobar dient,
però l'esgarrifança que avançava des dels meus peus mentre pujàvem de nou cap
al Temple em va deixar preguntant-me si un altre desastre aguaitava per acabar
amb nosaltres.
