CAPÍTOL 40
Un raig de foc
turbolàser va passar disparat, cremant una línia socarrimada al finestral del
pont del Predominança. Va ser com un
presagi, va pensar obscurament la Leia mentre passava l'anell exterior de
monitors i entrava al raïm de control central: un presagi de la seva pròpia
imminent caiguda. El que estava a punt de fer, sabia, probablement seria la fi
de la seva carrera política. Possiblement podria enviar-la a una colònia penal.
Fins i tot podria costar-li la vida.
Però la vida d'en
Han estava de l'altre costat de la balança. Contra això, res més importava.
Es va aturar darrere
de l’ishori a l'estació del timó i va mirar sobre la seva espatlla al seu
tauler de control. Per descomptat, els indicadors i controls estaven marcats en
ishori, però el tauler en si mateix era un disseny directe de Kuat Drive Yards
i ella coneixia la distribució. Respirant profund, es va estirar a la Força i
va empènyer la palanca del motor sublumínic.
El mateix timoner va
ser el primer a notar que alguna cosa estava malament. Murmurant alguna cosa a
sota veu, va tirar de la palanca posant-la en la seva posició original. La Leia
la va empènyer endavant de nou, aquesta vegada també traçant un nou vector per
a la nau cap al cometa que flamejava en la distància. El timoner va murmurar de
nou, més sorollosament aquest cop, i de nou va agafar la palanca.
Excepte que aquesta
vegada no es va moure. La Leia la va sostenir ferma contra els seus
forcejaments, i quan es va aturar, confós, va aprofitar l'oportunitat per
empènyer encara més endavant. El timoner va girar al seu seient per mirar al
Capità Av'muru.
I de cua d'ull va
descobrir a la Leia parada darrere d'ell.
-Què fa aquí? -va
cridar, girant-se més per mirar-la. -Guàrdies!
La Leia es va
tornar. Dos guàrdies estaven marxant cap a ella, blàsters en mà. Estirant-se de
nou a la Força, els hi va llevar els blàsters i va estavellar les armes directe
contra la coberta tan fort que es van trencar.
-Consellera!- va
cridar l’Av'muru, saltant del seu seient per posar-se dret. -Què està fent?
La Leia no va
contestar, però es va estirar de nou al control de velocitat.
-No!- va cridar el
timoner, botant del seu seient amb les mans estirades cap a la seva gola.
Els dits que
l’intentaven agafar mai van arribar allà. La Leia el va atrapar enmig de l'aire
en un agafador de la Força, canviant la direcció del seu salt per enviar-lo
volant en canvi per sobre de l'anell de monitors i aterrant escampat i confós
en el fons del pont.
-Guàrdies!- va
cridar l’Av'muru. -Tots els guàrdies!
La Leia es va tornar
de nou al timó, una altra vegada incrementant la velocitat de la nau. Els seus
sentits van resplendir d'advertència, i va treure el seu sabre de llum al
mateix temps que dos guàrdies del costat llunyà de la cambra treien els seus
blàsters. Van disparar, els seus rajos d'atordir van ser escampats inútilment
per la seva fulla resplendent. De nou els hi va arrabassar les armes, aquesta
vegada portant-les volant a través del pont cap a ella i partint-les netament
per la meitat amb el seu sabre de llum.
-Aturi’s
immediatament, -va grunyir l’Av'muru, apropant-se amb un pas ferm i deliberat
cap a ella. -Si no, diré que hi ha un estat de guerra entre el Conferendo
Ishori i la Nova República.
-Tot aquest sistema
està en perill mortal, -va dir la Leia en veu forta. -Vostè s'ha negat a
prendre els passos per oposar-se en aquest perill. Jo per tant ho he fet en el
seu lloc.
-S'està arriscant a
una guerra entre Isht i Coruscant, -va cridar l’Av'muru, encara venint cap a
ella. -Té temps fins que arribi a vostè per cessar aquesta acció i tornar-me el
comandament d'aquest vaixell.
Pel cua d'ull, la
Leia va veure en Gàvrisom trotant per posar-se al costat de l’Av'muru... i ara
només li quedava exactament una carta per jugar.
-No hi ha necessitat
o raó per involucrar la Nova República, -li va dir a l’ishori. -Per aquest
acte, renuncio a l'Alt Consell, al Senat, i a la Presidència. Ja no sóc res més
que una ciutadana privada.
-Llavors també
renuncia a tots els seus privilegis diplomàtics, -va exclamar l’Av'muru. En
Gàvrisom ja havia arribat a la seva banda, avançant lleugerament l’ishori
mentre tots dos continuaven cap a la Leia. Pel pas d’en Gàvrisom, la Leia sabia
que estava intentant arribar-hi primer. Probablement esperant poder detenir-la
ell mateix, tenint cura de minimitzar el dany polític cap a la Nova República
que ella acabava de causar.
Però era massa tard
per a això, i en Gàvrisom segurament ho sabia.
-Està a bord d'un
vaixell de guerra ishori, -va continuar l’Av'muru. -La pena per motí a bord
d’aquest navili és la mort.
La Leia va sentir
que la seva gola s'estrenyia. I això, va comprendre funestament, era tot. El
capità havia dit la paraula -motí-, automàticament invocant el nivell més alt
de la llei marcial ishori. Si ella no cedia abans que l’Av'muru hi arribés, ell
no tindria cap opció mes que portar tot el poder de la seva nau de guerra
contra ella.
Podrien aturar-la? Probablement no. Certament no abans
que arribessin al cometa.
Però a quin cost? Encara que ella podria detenir-los,
gairebé certament no podria fer-ho sense un eventual vessament de sang. I si
les seves accions portaven a la mort, fins i tot a morts per trets pel rebot de
les seves pròpies armes, el seu destí estaria segellat. L'estricte codi de
justícia militar ishori demandaria a canvi la seva mort.
I pel bé de la
unitat dins de la Nova República, hauria de sotmetre’s. L’Av'muru i en Gàvrisom
ja gairebé hi havien arribat fins a ella...
I llavors, per
sorpresa de la Leia, en Gàvrisom es va posar de costat i es va aturar
abruptament, el seu llarg flanc es va estirar creuant el passadís entre dues
consoles, bloquejant el camí de l’Av'muru.
-Crec que no,
Capità, -va dir serenament. -Declaro que aquest navili de guerra està sota el
comandament directe de la Nova República.
-Així que també és
traïció de la Presidència de la Nova República? -va cridar l’Av'muru, intentant
empènyer al cos d’en Gàvrisom fora del seu camí. –Mogui’s a un costat o mori al
seu costat.
-No hi ha cap
traïció involucrada, -va dir en Gàvrisom. La seva veu encara era tranquil·la,
però no s'havia mogut ni un mil·límetre. -Tret que es busqui aquest càrrec per
a vostè mateix negant a una requisició d'emergència de la Nova República sobre
el seu navili segons la secció 45-2 dels Tractats de Fidelitat.
Abruptament
l’Av'muru va deixar d'empènyer.
-Això no té sentit-,
va dir, cridant ara amb tota la capacitat dels seus pulmons. -No hi ha hagut
cap requisició oficial.
-Els tractats són
prou vagues sobre com ha de ser feta semblant requisició, -va dir fredament en
Gàvrisom. -Ho són deliberadament, perquè una situació d'emergència a causa de
la seva mateixa naturalesa requereix de flexibilitat.
Va indicar a la Leia
amb una ala.
-En aquest cas, la
petició va començar quan l'Alta consellera Organa Solo...
-Ella ja no és Alta
Consellera, per la seva pròpia declaració!
-Quan l'Alta
consellera Organa Solo, -va repetir Gàvrisom, emfatitzant cada paraula, -va
començar a moure aquest navili cap a una font de perill percebuda.
L’Av'muru va mirar
intensament en Gàvrisom, va transferir la mirada a la Leia i va tornar a
Gàvrisom.
-No pot creure
seriosament que el Conferendo acceptarà una demanda tan absurda, -bramà.
-Que ho accepti o no
és un assumpte per a una discussió futura, -va assenyalar en Gàvrisom.
-Lamentablement, el bloqueig diamala ha eliminat qualsevol oportunitat que
vostè es comuniqui amb el seu govern per demanar consell.
Va sacsejar la
melena.
-És la seva decisió,
Capità. S'ha de basar en els requisits de la llei, la meva posició com a
President de la Nova República, i la paraula d'una Cavaller Jedi que la seva
nau està en perill mortal.
L’Av'muru tremolava
per l'emoció, els seus ulls passaven d'un costat a un altre entre en Gàvrisom,
la Leia, i la vista fora del finestral. La Leia també va robar una mirada allà
fora, i va confirmar que el Predominança
estava de fet apropant-se al cometa.
-Timoner? - va
cridar l’Av'muru.
-Aquí, el meu
capità, -va contestar l'altre, caminant endavant vacil·lantment.
-Reassumeixi el seu
lloc, -va ordenar l’Av'muru, la seva veu començant a tranquil·litzar-se.
-Continueu en el curs en què ens ha posat la Cavaller Jedi Organa Solo.- Va fer
una pausa. -I s'incrementi a velocitat de flanqueig.
-Sí, capità, -va dir
el timoner, fregant cautelosament a Gàvrisom al passar mentre el calíbop
s'apartava al costat. La Leia també es va fer a un costat, i ell va seure
cautelosament de nou al seu seient. -Curs i velocitat com va ordenar, capità.
-Vinga, Consellera,
-va dir en Gàvrisom, fent-li senyals a la Leia amb la punta d'una de les seves
ales. -Tornem a sortir del seu camí.
Junts, es van
retirar de nou darrere de l'anell de monitors.
-Gràcies, -va dir la
Leia en veu baixa.
-Només estava fent
la meva feina, -va dir en Gàvrisom. -Sovint he sentit dir que els calíbops som
llargs en les paraules i curts en les accions.
Es va arrissar la
seva cabellera.
-A vegades, però,
són les paraules les que han de venir primer.
-Sí, -va murmurar la
Leia, mirant fixament fora de la cabina al cometa. Només podia esperar que les
accions que vindrien a continuació arribessin a temps.
***
-Els tenim a tots
dos, Capità, -va cridar l'oficial de raig tractor d'estribord dalt a la passarel·la
de comandament. -Dos vaixells de càrrega: un YT-1300 i un Acció II corellià.
-Bé, -va dir en
Nalgol, encara furiós per l'inesperat canvi no anunciat en el seu itinerari
acuradament precís. L'equip d'assalt a la superfície, es va comprometre ominosament,
hi hauria algunes explicacions serioses que donar quan tot això hagués acabat.
Però mentrestant, el
Tirànic estava a punt per fer
qualsevol cosa que fos necessària. I el primer treball en aquesta llista seria
encarregar-se d'aquests espies d'allà fora.
-Portin-los més a
prop, Tinent, -va cridar.- Comproveu que no s'escapin.
-No ho faran,
senyor, -va prometre l'oficial de tractor.
En Nalgol va sentir
un moviment al seu costat.
-Em va fer cridar,
Capità? - va dir l’Oissan.
-Aquesta llista de
prioritat / amenaça que li vaig demanar, -va dir breument en Nalgol. -On és?
-La llista
preliminar ha estat reportada, -va dir l’Oissan, sonant una mica nerviós.
-Estàvem esperant tenir més temps per completar-la.
-Bé, no ho van
tenir, no? - va dir entre dents en Nalgol, completament disgustat. Primer
l'equip d'assalt, ara l’Oissan. -Torneu a la feina. Encara tenim una hora o
dues abans que la batalla allà fora arribi al punt on entrarem.
-Sí, senyor, -va dir
rígidament l’Oissan. -Vol al meu equip per interrogar els presoners?
-Quins presoners?
-Què? -va titubejar
l’Oissan. -Les tripulacions d'aquests vaixells de càrrega d'allà fora.
En Nalgol va agitar
el cap.
-No hi haurà cap
presoner.
-Però vostè va
dir...
-Vaig dir que els
portessin més a prop, això és tot, -el va tallar asprament en Nalgol. -No vull
que cap enderroc surti surant de l'escut invisible on algú podria notar-ho.
Va mirar de nou pel
finestral. L’YT-1300 s'estava retorçant bojament a l’agafador del raig tractor,
encara intentant escapar, el més gran Acció II curiosament quiet.
-Un altre minut o
dos, -va afegir, -i ens encarregarem d'ells. Permanentment.
***
-Allà!-va exclamar
en Lando, assenyalant fora pel finestral del Pensaments Industriosos. -No ho vaig dir? Els ishori han reconegut
el perill i s'estan dirigint a fer una ullada.
-Merament estan
corrent en un intent de salvar les seves pells, -va contraposar serenament el
Senador Miatamia. -O si no, senten que la major maniobrabilitat disponible a
l'espai profund els serà útil per a la seva defensa.
-Bé, -va dir en
Lando. -De qualsevol manera, no pot simplement deixar-los anar.
-Els diamales no
busquen cap venjança contra ningú-, va dir el senador. -Hem frustrat el seu
atac sense provocació contra Bothawui. Això és suficient per ara.
-Però què hi ha
sobre l'amenaça sobre la qual li vaig advertir? – li va recordar en Lando. –Vam
apostar sobre ella, recorda?
-Si tal amenaça
existeix, i si els ishori estan de fet buscant-la, segurament la descobriran
per si mateixos, -va dir tranquil·lament en Miatamia. -No hi ha cap raó perquè
cap nau diamalana s'exposi al perill.
En Lando va mirar
fora pel finestral a la nau que s'allunyava. De qualsevol manera que ho hagués
fet, la Leia havia aconseguit que el Predominança
es mogués contra el cometa i qualsevol sorpresa que els imperials haguessin
amagat allà fora.
Però amb en Thrawn
estirant els fils, la sorpresa seria probablement una de memorable. Gairebé
segurament massa gran perquè un sol creuer de guerra ishori la gestionés per si
mateix...
-Ja veig, -va dir,
esforçant-se per mantenir la seva veu casual, el to d'una part desinteressada
que no té res a guanyar amb una cosa o l'altra. -Estic segur que els ishori
també estan igual de feliços d'allunyar-se de vosaltres.
-Què importa com
vegin les coses els ishori? -va dir en Miatamia.
-Oh, res, -va dir en
Lando amb un encongiment d'espatlles. -Simplement estava pensant que si van
decidir que volen lluitar de veritat, necessitarien demanar reforços. I per
descomptat, una vegada que estiguin fora del rang del seu bloqueig, seran
capaços de fer això.
Les orelles d’en
Miatamia es van anar alçar.
-Segurament no
farien tal cosa.
-Per què no? -va dir
en Lando. -Recorda, creuen que tota l'espècie bothana ha de pagar per la seva
part en la destrucció de Caamas. Si jo estigués al seu lloc, em figuraria que
l'espai sobre de Bothawui seria el punt perfecte per tancar les seves
diferències amb els diamales.
Va tornar a
assenyalar amb el cap en direcció al planeta sota d'ells.
-Especialment amb
part de l'escut planetari caigut de la manera com està. Qualsevol enderroc de
la batalla que caigui en aquest forat és només cosa bona pel que els
concerneix.
En Miatamia ja era a
l’intercomunicador, parlant urgentment en ell. En Lando va mirar fora pel
finestral, contenint la respiració...
I llavors, a
estribord i babord, va veure que dues naus diamalanes giraven ponderadament cap
al creuer de guerra ishori que s'allunyava i començaven a perseguir-lo. Un
moment més tard, va sentir la lleugera empenta d'acceleració quan el Pensaments Industriosos els va seguir.
-Els mantindrem en
silenci fins que el generador d'escuts de Drev'starn sigui reparat, -va dir en
Miatamia, reunint-se amb Lando. -Però quan això estigui fet, seran lliures
d'anar-se’n si ho desitgen.
-És suficient, -va
dir en Lando. -Està portant només en aquestes tres naus?
En Miatamia mirà pel
finestral.
-Li he suggerit al
capità que totes les naus diamalanes també siguin convocades al nostre costat.
-Només en cas que jo
tingui raó després de tot?
Les orelles del
Senador es van agitar.
-Com li he dit
abans, a vegades pot passar allò inesperat, -va dir lentament. -Els diamales
creiem a estar preparats per a tal eventualitat.
***
-Agafa't,
-carrisquejà en Han, llançant al Falcó
primer abruptament cap a estribord i llavors a babord. No va servir de res, el
raig tractor encara els tenia agafats sòlidament. Estirant-se al tauler
d'armes, va canviar l'objectiu del quad làser superior, que ara disparava
contínuament cap al Destructor Estel·lar. Com la maniobra de gir, tot el poder de
foc tampoc estava servint de res.
-L’estabilitzador de
babord està fluctuant de nou, -va anunciar l’Èlegos, mirant les pantalles de
monitors. -Pots danyar-lo seriosament si continues d'aquesta manera.
En Han es va
empassar una maledicció. Sí, podria volar els estabilitzadors. També podria
cremar una secció del motor sublumínic, o fondre els quads, o fins i tot
fracturar el casc.
Però no tenia cap
opció més que fer qualsevol cosa que fos necessària per fugir, tot i que hagués
de llevar la vida al Falcó per fer-ho.
Un Destructor Estel·lar encobert significava una emboscada... i l'últim que un
imperial emboscat voldria, seria deixar enrere testimonis.
L’Èlegos, però,
encara no se n'havia adonat d'això.
-Potser cal intentar
rendir-nos, -va suggerir el caamasi.
-Sí? -va grunyir en
Han -Per què?
-Per prevenir la
nostra destrucció, per descomptat, -va dir l’Èlegos. -A més, en Carib i el seu
grup ja semblen haver fet això.
-Què vols dir? -va
preguntar en Han, arrufant les celles quan va mirar al cel. Preocupat per la
seva pròpia part de la lluita, havia perdut completament el rastre de l’Acció
II.
-Vull dir que no
estan lluitant contra el raig tractor, -va explicar l’Èlegos, assenyalant pel
finestral.
Tenia raó. Allà hi
havia el vaixell de càrrega d’en Carib, una mica a estribord i considerablement
més a prop al nucli fosc del que el Falcó
hi era. Sense fer cap intent en absolut per escapar.
Però això no tenia
cap sentit. Segurament en Carib sabia molt millor que ell que aquí no hi hauria
cap cosa com la rendició. Ja els haurien
matat a ell i als altres?
O la seva recentment professada lleialtat a la Leia i a
la Nova República mai havia estat res més que un truc?
-Solo? -va cruixir
una veu per l'altaveu. –Aquí en Carib. Prepara't.
-Preparar-me per
què?
-Què creus? -va replicar
en Carib. -I mira, si no sortim d'aquesta, vull que vostès s'encarreguin de
cuidar les nostres famílies. És un tracte?
En Han li va llançar
un gest a l’Èlegos. Quins espais?
-Tracte fet, -va dir
l’Èlegos pel comunicador, veient-se tan confós com en Han se sentia però
aparentment disposat a seguir-li el joc. -No et preocupis.
-Està bé. Ha estat
un plaer conèixer-los.
El comunicador es va
apagar amb un clic. En Han va mirar fixament al vaixell de càrrega, i una
sobtada premonició li va enviar un calfred per l'esquena.
I llavors, de sobte,
l’Acció II va explotar.
Al seu costat, va
sentir que l’Èlegos panteixava.
-Què?
-Només mira, -el va
tallar en Han, agafant el volant del timó. -I com va dir l'home, prepara't. -
La fogonada i la pols de l'explosió es va dissipar, volat per l'aire que
s'expandia des de dins o tirat pel raig tractor.
I de sobte, del
núvol de ruïnes, va sortir una dotzena d’Interceptors TIE.
No els va prendre
als imperials més de cinc segons reaccionar en aquesta nova i completament inesperada
amenaça. Però en aquest cas, cinc segons van ser per lluny massa temps. Els
TIEs van formiguejar junts per tot el nucli, esquivant a través del frenètic
foc turbolàser amb una facilitat casual, destruint sistemàticament els
emplaçaments de raig tractor.
En Han va mirar
fascinat, li van tornar records de la llegendària habilitat de vol del Baró
Fel. Només que aquesta vegada, hi havia una dotzena de Barons Fels fent
interferència per a ell.
I amb una sacsejada
que li va fer estrènyer les dents, el Falcó
va estar lliure.
-Agafa't!- va
exclamar, fent que la nau descrivís un cercle tancat i enviant energia al motor
sublumínic. Els turbolàsers del Destructor Estel·lar estaven començant a obrir
foc darrere d'ell quan van veure que la seva presa escapava, i va llançar al Falcó en una maniobra evasiva en
tirabuixó mentre s'esforçava cap a la vora imperceptible de l'escut invisible.
-Encara tens el comunicador llest per transmetre en aquests idiotes sobre de
Bothawui? -va afegir, mirant cautelosament l'indicador del deflector posterior.
Si els escuts queien abans que poguessin sortir, els imperials encara podrien
guanyar.
-Estic a punt, -va
dir l’Èlegos. -Pel que fa...
Es va interrompre
amb un panteix. En Han va girar el cap al costat quan la forma familiar d'un
Interceptor TIE va aparèixer de sobte al seu costat. Per reflex, va anar al
tauler d'armes.
I es va relaxar just
a temps. Blasonat en els panells solars del TIE estava la insígnia de la Nova
República. Més enllà del TIE la resta de la unitat d’en Carib s'estava formant
en el seu flanc.
I de sobte la foscor
al voltant d'ells es va esvair, i de nou van estar envoltats per estrelles.
-Això és, -va dir.
-Posa't a treballar amb el comunicador.
L’Èlegos es va
aclarir la gola.
-No crec, -va dir,
-que això sigui necessari.
Confós, en Han es va
tornar per mirar.
I va contenir la
respiració. Avançant resoltes cap a ells des de la direcció Bothawui hi havia
un grup de més d'una dotzena de naus de guerra pesades.
El comunicador va
cruixir.
-Han? - venir la veu
d’en Lando.
-Sí, Lando, -va
respondre en Han. -Vagin amb compte, hi ha un Destructor Estel·lar Imperial
sota d'aquest escut invisible.
-Entesos, -va dir en
Lando. -Aquests interceptors TIE estan amb tu?
En Han va somriure
sinistrament.
-Aposta a què sí.
Pots xiular per cridar una mica més d'ajuda?
-Capità Solo, aquí
el Senador Miatamia, -va dir una nova veu. -Estem transmetent el seu
advertiment a totes les naus aliades dels diamales i demanant la seva ajuda.
-Genial-, va dir en
Han. -Suggereixo que també convidin els ishori en aquesta festa. Anem a
necessitar tota l'ajuda que puguem aconseguir.
-Han? -Va tallar la
veu de la Leia, sonant alleujada, sense alè i tensa al mateix temps. -Han,
estàs bé?
-Estic bé, amor, -li
va assegurar. -Encara estàs amb els ishori?
-Sí, -va dir ella.
-El capità encara no segur...
Es va interrompre
abruptament.
-Leia? – bordà en
Han.
-No importa-, va dir
ella, amb un sobtat to greu a la veu. -No crec que encara segueixi tenint algun
dubte.
En Han va arrufar
les celles, girant el Falcó al
voltant en un cercle tancat i mirant enrere. El Destructor Estel·lar, ara amb
la seva emboscada frustrada, havia deixat caure el seu escut invisible.
Només que no era
només un únic Destructor Estel·lar allunyant-se del cometa cap a la flota que
s'acostava. N’eren tres.
Va respirar profund.
-Està bé, -va dir.
-Ara és una lluita.
