Anterior
CAPÍTOL 16
Un assistent va portar al Luke
al sumptuós despatx
del de CorDuro, Durgard Brarun. Il·luminat
per ratlles creuades
al sostre i a les parets, el punt focal era
una decorativa reixeta de circulació d'aire. Hi
havia altres reixetes negres que anaven del
terra al sostre amb dissenys de tot tipus. A
la part frontal hi havia un
taulell estret, com
sortit d'un tapcaf.
En ell estava un
duro assegut. La insígnia triangular de CorDuro del
seu pit lluïa un tall daurat. La pell daurada
verdosa li penjava en plecs sota la barbeta.
Sobre les orelles, el crani nu s'estava
quedant pàl·lid.
Es va aixecar per saludar als dos imitadors
de kubaz.
-Senyors, en què puc ajudar-los?
En Luke no estava segur de la
informació que podien obtenir
d'ell. Volia convèncer el vicedirector Brarun que
l'Ànakin i ell eren inofensius per poder introduir-se
així en cercles perillosos.
Ara més
que mai era important
que les coses li
sortissin bé. Ara
tot tenia més
importància. Estava ajudant a donar forma al futur en el qual creixeria
el seu fill.
Parlant en bàsic amb el seu millor
accent kubaz, va dir:
-Molts dels
nostres s'han quedat
sense casa. Hem assentat
una colònia a Yag'Dhul, però necessitem subministraments.
Em van dir que aquí podríem comprar mercaderies
bàsiques a cert preu.
El duro va posar les mans sobre
el taulell.
-El preu
podria ser més del
que poden pagar, senyors -va dir.
Dos humans
alts van aparèixer per darrere d'una
pantalla marró. En Luke va
reconèixer la determinació en la
seva mirada, i la desesperança que hi havia darrere. Havia vist abans
aquesta barreja: en els col·laboradors de la Brigada de la Pau, en
humans convençuts que els yuuzhan
vong guanyarien aquella
guerra.
Era una complicació que no
necessitaven. S'havia corromput Cor-Dur? O havia desaparegut Thrynni
Vae per detectar
una col·laboració que arribava a estaments encara més
elevats?
Un segon pensament li va venir a
la ment com un tret de canó iònic, interrompent
tots els altres.
És que els yuuzhan
vong tenien ja a
Duro en el seu punt
de mira i aquests eren els agents de la seva
avançada?
Es va
esforçar per recuperar les bones formes.
-Estem preparats
-va roncar- a oferir
crèdits de la Nova República, bons de Kubindi amortitzables
fora del planeta, o...
Es va
sentir un xiulet a l'estada i el seu amfitrió es va redreçar.
-Un moment,
senyors.
En Brarun va tocar alguna cosa que tenia
davant, va mirar les
lectures d'un monitor i va somriure a mitges. En Luke va tenir ganes de
demanar als estranys que
marxessin, però es va contenir,
i va suggerir a Brarun
que considerés els seus convidats
kubindi com a testimonis neutrals. Després de
tot, ja no tenien planeta.
En Brarun va
semblar considerar aquella nova opció i va
dir:
-Senyors, si us plau, quedin-se aquí uns minuts. M'acaben
de recordar que
el meu personal ha fet esperar a un
convidat per fer-li saber quin és el seu lloc. Ara
li faré passar. No es moguin o els seus
escortes hauran d'acompanyar-los a l'exterior.
-Encantats -roncà en Luke-. Ho
farem pel nostre poble.
Va indicar a l'Ànakin que s'acostessin
al paravent marró. A mesura que s'allunyaven, en Luke va tornar a avaluar
els grans guàrdies humans: d'una grandària imponent, però no d'una
brillantor devastadora. No suposarien un gran
repte per a dos Jedi
si allò acabava
en violència física... cosa que no tenia per què succeir.
En Luke va percebre a Jacen
quan aquest va entrar; portava una gorra blau
clar i un vestit de
pilot marró. El que li va preocupar profundament
va ser que en Jacen ni va invocar ni
obrir les portes
a la Força. De fet, en Luke va
percebre en el seu antic aprenent
un bloqueig deliberat a la Força molt més acusat
que abans.
Li havia dit a l'Ànakin que en Jacen havia de
trobar el seu propi camí. Ho sabia amb
el cor i la ment, però veure al Jacen
així li feia moltíssim mal. En Luke
havia comès errors. Sabia com de doloroses que
podien ser les conseqüències.
Sobretot en el moment i en el lloc en què es trobaven.
En Jacen s'havia passat la major part de l'última hora a
l'avantsala, esperant que el
vicedirector li rebés. Hi havia intentat seure
pacientment i reflexionar sobre la seva visió. Sabia que la seva vocació no era
exactament la diplomàcia, però tampoc li semblava
un mal camí.
Però, com
un ressò de la seva visió, va percebre al seu oncle:
allà, en un dels
dos kubaz del racó, entre dos guardaespatlles musculosos.
L'altre kubaz era l'Ànakin.
Del seu oncle va percebre una cosa que li va semblar una petició perquè fes parlar al
duro.
Es va
posar dret i es va enfrontar al vicedirector
Brarun. Quina oportunitat!
Així podria demostrar al seu oncle i al seu germà la
direcció per la qual li estava
portant la seva visió, la seva
consciència i les seves experiències.
-Sóc el Jedi Jacen Solo -el vicedirector, igual
que altres empleats de CorDuro,
portava un vestit de vol marró amb
costures vermelles.
-No esperàvem
la seva visita.
-Gràcies per... -En Jacen es va
anar acostant a l'escriptori.
-Detingui's -va dir el duro-. Aquesta
distància està bé.
En Jacen es va aturar. Volia en Brarun que es col·loqués exactament en aquest punt? Per
comprovar-ho, es va fer a un costat. El vicedirector no va protestar.
Va deduir que el que el duro volia
no era que en Jacen
es col·loqués sobre
un parany, sinó senzillament
que el Jedi li
feia por i intentava protegir-se'n.
-Senyor, estic
aquí en nom d'un
poble molt necessitat. Els refugiats que estan
a la cúpula de la meva mare...
-Leia Organa
Solo. Corrrecte?
L'oïda d'en
Jacen per als accents i idiomes gairebé s'havia adaptat a la tendència
dels duros a arrossegar les erres.
-Així és,
senyor. Aquests refugiats estan vivint en
condicions increïblement primitives.
Estan...
-On és el
seu vestit Jedi, Jacen Solo? Està aquí com a
infiltrat?
-No -En
Jacen va obrir les mans-. En absolut.
El duro va assenyalar-lo amb una
mà llarga i nuosa.
-Les seves dificultats de proveïment no són problema nostre. Potser
el COSERE els estigui retallant el subministrament.
-I per
què havia de fer
això el COSERE?
El duro va arronsar les espatlles a manera de resposta.
-I per què
no? El COSERE va decidir per nosaltres que volíem recuperar el nostre planeta -va alçar una
mà abans que en Jacen pogués respondre-. Ens
van consultar, però només nominalment.
-I quin
problema hi ha en això? -va replicar en Jacen-. És que no volen que el planeta
que tenen allà baix sigui habitable?
-Nosaltres -va dir el vicedirector- estem satisfets amb
haver tallat les nostres arrels. Aquesta esfera
de pedra va ser un llast per a nosaltres. Les seves fàbriques només aconseguien crear
descontentament i malestar. Ara aquests ciutadans estan
tornant a les ciutats que tan bé governàvem,
desestabilitzant l'equilibri social -decantà el seu allargat
cap. I si s'aconsegueix crear un planeta habitable, als yuuzhan vong
podria donar-los per
envair-nos. I si
ho fan, la culpa serà únicament del COSERE -Va
mirar de reüll els kubaz.
En Jacen va recolzar el pes d'un
peu a un altre sobre la tova i gruixuda moqueta.
-Senyor, si els subministraments no arriben, la gent començarà
a tenir gana. Necessitarem
la seva ajuda. És urgent.
El duro va tocar la cantonada del
taulell. Va sonar un xiulet
elevat i la porta que en Jacen tenia darrere
es va obrir amb un xiuxiueig. Dos duros
armats van entrar donant gambades.
Què significava
allò? En Jacen va mantenir les mans
baixades.
-Senyor, només estic demanant les
substàncies químiques que necessitem per conrear aliments.
No tinc intenció d'amenaçar-lo.
-Ah, no?
-va preguntar el vicedirector-. Quan van habilitar l'estació
Centràlia, el
nostre veí proper, van canviar l'equilibri de poder de la regió. Els
Jedi em posen nerviós.
Sobretot els joves
que empren paraules com «urgent». No solen
tenir la maduresa suficient per saber quan
han de retirar-se.
Gràcies, Kyp Durron, es va dir en Jacen per dintre seu. Esperava
que l'Ànakin estigués prestant atenció a tot allò.
-Senyor, no va ser un Jedi qui
va activar l'estació Centràlia.
-Crec que
per tota la Nova República
s'està propagant un
sentiment nou -va dir en Brarun-. Sens dubte haurà
sentit a gent qüestionar la filosofia Jedi.
-Així és
-va reconèixer en Jacen-. L'última vegada, aquí, a Port Duggan. Només
arribar.
-Vaja -va
dir-. Llavors ha conegut a la meva germana, Ducilla.
-Una eloqüent
oradora -va dir en Jacen, tot i que la
filosofia d'aquella dona podria
haver estat elaborada a les oficines de propaganda dels yuuzhan vong. Encara que, pensant-ho
bé, probablement ells mai es prenguessin la molèstia
del subterfugi.
De tota
manera, si el que el Mestre
Luke volia era
informació, allò estava sortint
bé. Ara havia de
reafirmar la seva postura.
-No té
res a témer de mi, vicedirector. M'ha preguntat
on era el meu abillament
Jedi. De moment, he
abandonat el meu estatus d'aprenent de Jedi.
El duro va tirar el cap cap
endavant i va riure amargament.
-Cap Jedi
nascut d'una Skywalker pot fer-se enrere. Mai
-els seus ulls vermells
van lluir-. Ja era hora que ho sabessis.
En Jacen va
estrènyer els punys.
-Estic aprenent
a ser un home. No només el
fill de la meva mare.
Aquella vegada, fins i tot els guàrdies van riure.
-D'acord...,
Home -va dir el vicedirector-.
I què vols oferir
a Logística CorDuro a canvi d'aquesta mercaderia
perduda?
-No ho
entén -va insistir en Jacen-.
Aquests subministraments són nostres. Ens els va
enviar Coruscant.
-Llavors -va dir en Brarun- has
vingut a acusar-me de robatori.
Un cop més,
en el fons de la seva ment, en Jacen
va veure la galàxia precipitant-se cap a la foscor. Va obrir les mans
i va fer un pas enrere.
-Amb prou feines tinc res a oferir -va
admetre.
El duro va entrellaçar les mans
llargues i ossudes sobre el taulell que
semblava una barra de bar.
-Bé, Jedi
Solo. Ara deixa'm
que et digui un parell
de coses. Tinc edat
suficient com per
recordar a l'emperador Palpatine.
Aquest sí que era un humà que sabia mantenir
l'ordre. Potser portés massa lluny alguns projectes
que tenia, com el fet de voler eliminar els teus, però dubto que
els yuuzhan vong
haguessin ficat un
dels seus tatuats peus en aquesta galàxia quan
ell era al poder.
En Jacen es va quedar callat, preguntant-se
què més voldria dir-li el duro.
En Brarun semblava haver oblidat els
dos kubaz.
-Algunes de les nostres ciutats orbitals
segueixen tenint unitats
de motor -va dir-
de l'època en què els nostres avantpassats van arribar allà. Les
nostres llars no estan unides a Duro. Podríem
anar-nos i emportar-nos
les nostres cases.
Va ser llavors
quan en Jacen es va adonar
de per què volien desviar i emmagatzemar
els subministraments dels refugiats, encara que no ho volguessin admetre públicament.
-En cas
d'una possible invasió
-va dir en veu baixa-,
un ha de pensar primer en els seus.
El duro va alçar el cap i el va decantar sorprès.
-Exactament.
De què li servirien als yuuzhan vong envair hàbitats
mecanitzats?
En Jacen es va redreçar. Per fi el
duro estava anant al gra, perquè, en lloc
d'intentar imposar les seves exigències,
en Jacen estava mostrant
simpatia.
-Hi estic d'acord
-va dir-. Però destrueixen
el que menyspreen. Hi ha coses que no sap dels yuuzhan
vong. Jo fins i
tot he estat el seu presoner.
He...
-I com vas
poder fugir? -va preguntar
en Brarun.
En Jacen va
esbufegar pesadament. Mirà a terra i va alçar
la vista.
-El meu oncle va venir a rescatar-me
-havia estat espectacular. Atès que el Mestre Luke
sens dubte estava temptejant els sentiments
del seu nebot, aquest va sentir una tremolor de gratitud.
-Ho veus?
-En Brarun es va redreçar -. Qualsevol nascut d'una Skywalker
està obligat a
ser un Jedi.
-Ho estic intentant -va dir en Jacen-.
Estic intentant amb
totes les meves forces esbrinar qui sóc,
a part de tot això.
En Brarun es va fregar els polzes
de color gris verdós amb les mans entrellaçades.
-He vist
coses horribles -va
prosseguir en Jacen. Li va
explicar algunes: la presa
d'esclaus, l'ocupació prèvia mitjançant el dolor-. I
la mort -va dir per acabar-. Els hem
vist sacrificar naus
senceres plenes de
presoners. I sabem que són sacrificis
i no simples assassinats.
He parlat amb una
dona que també va ser la seva
presonera. -La cara trista
de la Danni Quee
li va passar pel cap. Esperava que estigués sana
i salva i de tornada a Coruscant-. I no
crec que estiguessin fora de perill ni portant
aquests hàbitats a
un altre planeta. Destrossarien sense
objeccions la seva tecnologia.
-És això
una amenaça, Jedi?
-No -va
exclamar Jacen-. Estic intentant ajudar-lo, vicedirector.
Advertir-lo, no amenaçar-lo.
Hem de romandre units.
-El vell
dogma de la simbiosi. Sabies que mentre la
planta processadora d'aigua
del teu assentament es simbiotitzava amb
la cúpula de Pòrtic, aquesta intentava desenvolupar deus
pròpies més fiables
per poder-se independitzar
del vostre assentament? Això era el que deia
l'informe setmanal de la teva mare -decantà el cap amb gest triomfal-.
Ella, Skywalker, no
estava treballant per la simbiosi en absolut.
-Però és
que som interdependents -va insistir en Jacen-. L'esforç dels assentaments
contribuirà que la superfície del
planeta torni a ser habitable. -Llavors, una
estranya idea li va passar
pel cap. No estava autoritzat a fer allò... però... -. Vicedirector,
si els colons, els
primers pobladors d'un nou Duro, oferissin el pagament d'una
tarifa, un percentatge de totes
les futures mercaderies,
aconseguirien així garantir l'enviament? Diguem... un dos per cent?
Allò li
semblava de sobres generós.
El duro se'l va quedar mirant sobre
les mans entrellaçades.
En Jacen va contenir la respiració. Tots dos sabien que el noi no
estava autoritzat a oferir
allò. Si altres assentaments
ho prenien com
una traïció, exigirien el seu cap, i no la del vicedirector.
-El vint
-En Brarun agità una
mà. De cua d'ull, en Jacen
va veure que els enormes
guàrdies humans es
relaxaven.
-Això és massa -En Jacen es va
sentir cada vegada més incòmode. La seva
mare l'havia autoritzat a intentar-ho per la via diplomàtica,
però incloïa això
cedir mercaderia? -. El COSERE ja va negociar l'enviament
de mercaderies amb CorDuro -va insistir en Jacen-. Ja us està pagant.
-I tu
-va dir el vicedirector- has vingut aquí en
qualitat de negociador. Fascinant
-va alçar un dit, indicant a un dels seus fornits ajudants que
s'apartés dels dos inofensius
kubaz-. Jedi Solo,
m'encantaria continuar amb aquestes negociacions. Si
us plau, deixa'm ser el teu
amfitrió per ara,
fins que aconsegueixi contactar amb la teva mare i amb Coruscant.
És que el
duro l'anava a retenir pel rescat o en
qualitat d'ostatge? O anava a negociar de
veritat? Sort que tenia testimonis d'allò, encara que ningú diria que eren imparcials.
I tampoc podia esperar
explicar-li al Mestre Skywalker allò de la
seva visió. Per fi algú l'ajudaria a aclarir-li el cap.
-Amb una
condició.
En Brarun va arquejar les celles.
-No crec
que estigui en posició de posar condicions.
-Esperi. Escolti. Envieu tots
els subministraments que cal enviar a la superfície mentre jo sigui el seu...
hoste. -L'Ànakin era
massa jove per entendre-ho,
però al seu oncle li semblaria bé.
-No tens
forma de comprovar-ho,
Jedi.
-Ah, no?
-En Jacen mirà fixament al duro. La veritat és que no la tenia. Però
en Brarun no tenia per què saber-ho-. Ha d'ajudar-nos
a mantenir a ratlla als yuuzhan vong.
Si no mantenim
un front resistent contra ells, podran amb
nosaltres, entre sistemes. Ja ho estan fent.
-Ja hem
sentit aquesta història -va dir
el duro, però va indicar al segon guàrdia que s'acostés-.
Acompanya el jove Solo a l'habitació
de convidats -va dir-. I queda't amb ell, fora, al passadís. Més tard parlaré amb
ell.
En Jacen va mirar cap al paravent marró en sortir. Espero que hagis aconseguit esbrinar el que volies, oncle Luke, va pensar, sabent que el seu oncle només reconeixeria
una pregunta no formulada.
Un dels kubaz va assentir gairebé
imperceptiblement. L'altre va mirar cap a un altre costat.
* * *
La Mara va deixar el datapad a
la consola quan va tornar a la
unitat de l'hostal. Va comprovar
ràpidament que les dues habitacions estaven buides, i el seu experimentat
ull no va percebre signes que ningú hagués
entrat.
Lluint la
seva nova disfressa per Bburru, no havia tingut
problemes a l'hora
de trobar un duro disposat a parlar, sobretot
quan ella els hi va explicar que tenia por de despertar
un dia amb Kuat
ple de camps de
refugiats.
El comerciant duro va parlar sense
embuts, percebent una conversió potencial. Ella va gravar la filosofia
del duro al datapad, pressionant-lo i demanant-li aclariments de punts doctrinals.
Finalment, convençut per l'actitud lliurada d'ella,
li va prometre comunicar-li la darrera «notícia», que
havia d'arribar en dos dies.
En aquest punt, la intuïció de la
Mara per a la informació confidencial es va
estarrufar. Com podia saber-ho ell amb tanta
exactitud?
El comerciant va arronsar les espatlles. Perquè sempre era el dia en
què arribava.
La Mara li va donar les gràcies ferventment i se'n va anar amb més informació
de la que ell
creia haver-li donat.
Sense preocupar-se
per treure's la disfressa,
es va asseure davant d'una de les estacions
de dades de l'habitació llogada i va endollar
el seu datapad. Minuts
després, gràcies als codis desenvolupats anys
abans per Ghent
per a Talon Karrde,
va entrar en el més profund de l'oficina de comunicacions de Bburru.
Aquell dia
de la setmana «sempre» arribaven dotzenes d'emissions.
Va descartar totes les que va poder, però
va deixar tres que procedien de l'exterior del sistema i una que va arribar de la superfície, un informe oficial de
la cúpula Pòrtic del COSERE,
on s'estava duent a terme una investigació. El COSERE intentava
sàviament impressionar constantment als duros
amb el procés de
descontaminació.
Aquesta font podia comprovar-la
ràpidament. Va buscar l'emissió més recent.
Aparentment, no era
més que una sèrie d'informes
de progressos: dos aiguamolls tòxics sembrats d'organismes
de rompuda. Hi havia tres recintes que havien estat
drenats i preparats
per a la sembra. S'havien
deixat anar petits mamífers per les
praderies de pastura. Aquest experiment no havia
sortit molt bé: la meitat havia mort i
l'altra no va mostrar cap
intenció de reproduir-se.
Portava un dels programes de
descodificació d'en Ghent al
datapad. Era qüestió
d'un minut copiar
la transmissió i executar el programa. Va
esperar mentre aplicava diversos codis al
programa i no va obtenir més que
coses inservibles...
Fins que va donar en el blanc. La
cua li va caure per
la cara quan es va inclinar
sobre el datapad.
Un dels científics havia emprat un vell codi
militar rhommamulià.
La Mara va recordar l'apassionat i fins i tot il·lògic antagonisme
de l'assassinat líder espiritual rhommamulià, Nom Anor.
Gairebé al final del text, fins i tot va arribar a veure algunes de les
frases exactes que l'oradora
de Duro havia emprat
a l'estació Duggan.
Es va allunyar, decantant la barbeta per
tirar-se la cua darrere
del cap. Hi havia algú a Pòrtic (un duro,
o algú amb raons
per causar problemes en el sistema) que tenia connexions amb Rhommamul,
on ella ja havia
escoltat aquest tipus d'arguments.
L'Ombra de Jade havia pertangut a
un comerciant d'espècies abans que els androides de reajustament d'en Lando
instal·lessin l'armament de camuflatge. La nau podia
passar pel vehicle d'una noble.
Com a part de l'aristocràcia kuati, havia de comptar almenys amb un servent,
però no sempre podia
tenir el que volia.
Li va deixar
un missatge al Luke amb l'R2-D2.
* * *
El cap i les espatlles d'en Han relluïen
davant l'holoprojector de les oficines de la seu
administrativa de Pòrtic.
-Això fa
pudor a què en Randa s'ha colat
a la zona de comunicacions -va dir-. Amenaça'l si
cal. A tu et respecta.
-Abans sí
-va dir la Jaina-, durant un temps -ella
va negar amb el
cap. L'únic que volia era que els hutt la
deixessin en pau.
-Crec que no hauríem d'haver-lo deixat
dormir al barracó de control. Ni tan sols
havia d'haver-lo portat.
La Jaina va arronsar les espatlles.
-No, vau
fer el correcte.
-Bé, ves
a advertir-lo que s'està jugant un arrest
permanent i després vigila'l. Que no es
creui amb la Leia. Algú va intentar sabotejar
ahir a la nit el seu làser miner.
-Llavors jo tampoc em creuaré
amb ella.
La Jaina es va encaixar la suau gorra
blava del COSERE per cobrir-se les orelles
i va sortir.
Va trobar ràpidament la tenda d'en
Randa. Per les parets blaves es
filtraven sons borbollejants.
Va obrir la porta. En Randa estava
sobre el matalàs i
tenia una bola rugosa
en una de les manetes. Va girar el canell com
per intentar amagar l'objecte i després el
va tirar cap endavant vigorosament.
Els gemecs i
els borbollejos es
van extingir.
-Agafa això -li va ordenar al hutt-. Esperava a l'ambaixadora
Organa Solo o el
seu equip de seguretat.
La Jaina va reconèixer el víllip. Se li va fer un nus a l'estómac. En Randa era un espia? No
era d'estranyar que hi hagués estat rondant pels
centres de comunicació!
-Quant temps
fa que treballes per a ells? -li va preguntar en to
imperatiu, preparada per rebutjar un possible
atac.
-No treballo
per a ells -va rondinar el hutt-. Vaig demanar
parlar amb ells,
amb l'esperança de poder negociar per al meu poble.
Però em van rebutjar...
-Quan? -La
Jaina va donar un altre pas
endavant-. Quan has contactat amb ells?
-Ahir.
-Només una
vegada?
-Ho juro per la meva...
-Sí, és clar. Et crec -va dir ella
amb tot el sarcasme
que va poder-. Per això vas intentar advertir a la senadora Shesh que
els yuuzhan vong estaven de camí. Perquè
havies trobat un víllip de sobte, aquí, dins de
la cúpula de Pòrtic.
-La senadora
em va garantir que
els reforços no
trigarien a arribar.
La Jaina es va clavar una ungla a
la punta del polze. Si en Jacen tenia raó i la
Shesh no era
de fiar, llavors no s'esforçaria per enviar reforços. Potser
fins i tot delatés a Randa als yuuzhan vong.
-He comès
un error -li va assegurar el hutt-. Ho
sé. Però ja ho he reparat, ara...
-Creus que algú tornarà a confiar en
tu? Dóna'm això.
La Jaina va
agafar la bola rugosa.
En fer-ho, es va quedar pit contra panxa amb
el hutt, prou
a prop com perquè li arribés una bafarada de
la fètida olor de la criatura. Es va posar el
rígid víllip sota el braç i va sortir del refugi cap
a l'edifici gris d'administració.
