CAPÍTOL 17
-Estimat amic -va
dir la Tahl-, hem discutit massa vegades. No ho fem un cop més.
-No he demanat
que estiguem sols per discutir amb tu -va dir en Qui-Gon.
Sabia que, a l'altre
costat de la porta, la vida continuava. La gent patia. Hi havia conspiradors
planejant un cop d'Estat. El planeta Nou Àpsolon seguia girant sobre la seva
òrbita. Les seves llunes apareixien lentament en el cel.
Però tot això li era
igual, almenys en aquell moment. Per fi havia comprès una veritat. L'havia
fregat per un moment i s'havia sorprès, i es va riure de si mateix per no
haver-la vist abans. I tot això en només un instant.
Per estrany que
sembli, la clau de la seva revelació havia estat simple: la imatge del
pastisset que li havia donat a Obi-Wan el dia anterior. Hi havia recordat el
seu gust, la dolçor a la boca. Aquesta era la lliçó que havia estat esperant, i
que havia donat al seu padawan sense pensar-hi. A la meitat d'una vida
complicada de perills i abnegat servei, de tant en tant era necessari recollir
la collita.
-Desitjo explicar
alguna cosa -va dir-. Són dues coses. La primera és que estic d'acord que vagis
tu a la reunió; però no ens anirem amb les bessones, no fins que tornis. No puc
anar-me'n de Nou Àpsolon sense tu. Tinc la ferma convicció que si ho faig, no
tornaré a veure’t.
Ella va començar a
pair el comentari, però es va aturar.
- De debò sents
això?
-Així és. Vaig tenir
una visió en el Temple. Em moria de ganes per tornar a veure't. Quan per fi ens
vam reunir aquí, i malgrat tota la situació, no em va importar perquè sabia que
mentre estiguéssim junts estaries bé.
Ella va assentir
lentament.
-Però, Qui-Gon, jo
no sóc el teu padawan. No podem estar junts sempre.
-Ah -va dir Qui-Gon
-. Això em porta a la segona cosa que vull dir-te.
Però ara que havia
arribat el moment, no va poder continuar. La Tahl va esperar. No anava a
ficar-li pressa. Li donaria tot el temps. No ho feia sempre. La veritat és que
solia empaitar-lo, formulant-li preguntes que ell no volia fer-se a si mateix;
però el coneixia tan bé que sabia quan havia de donar-li temps.
Qui-Gon semblava
feliç, i ella va semblar adonar-se'n. L'expressió de la jove es va suavitzar,
però el Mestre Jedi va seguir sense parlar.
-M'he adonat d'una
cosa -va dir-. No puc deixar que te’n vagis. No puc deixar que passi un minut
més sense dir-te això. No vaig venir a Nou Àpsolon només perquè siguis la meva
amiga. No em vaig quedar perquè siguis una col·lega Jedi. Vaig venir per
adonar-me que no ets només una amiga ni una companya, Tahl. Ets necessària en
la meva vida. Et necessito. Ets el meu cor.
Ell va veure el pit
d'ella agitant-se. La seva cara es va omplir de color.
-No estàs parlant
d'amistat -va dir.
-Estic parlant de
quelcom més profund. Estic parlant d'una cosa que tots els éssers poden
donar-se entre si. Això és el que t'ofereixo. M'ofereixo a mi mateix.
No podia haver
parlat més clar. Era difícil dir-ho, però ho havia de fer.
Qualsevol altra
persona hauria fet un pas, s'hauria assegut, mogut, parlat. Ella es va mantenir
perfectament quieta. Ell va esperar, comptant els batecs del seu cor. Hi havia
fet un pas decisiu. Això posaria a prova la seva amistat.
Però ell volia
córrer el risc. Per fi s'havia trobat a si mateix i als seus sentiments. No
estava segur dels d'ella. En aquest moment de revelació havia arribat a
comprendre totes les tensions que havien sorgit entre ells els últims mesos,
tots els malentesos i les discussions. Tots tenien la mateixa causa. En algun
lloc del seu interior sabia que els seus sentiments per la Tahl s'havien fet
més profunds, però es mantenia poc inclinat a reconèixer-ho. I allà al rebedor,
la certesa s'havia convertit en un dolç alleujament.
Però ara no estava
segur. Tahl semblava aclaparada, però això podia ser per moltes altres raons.
- Si no sents el
mateix, tornaré a ser com abans i seguiré sent el teu amic -va dir en Qui-Gon.
Era un home a qui li agradava el silenci, però no aquest. No volia fer-li mal a
la Tahl.
-No -va dir la Tahl
amb to càlid-. No tornis a ser com abans. Donem junts aquest pas. Jo sento el
mateix, Qui-Gon.
Ell va fer un pas
endavant al mateix temps que ella. Ella li va agafar de la mà.
-No ho he sabut fins
ara -va dir ella-. O potser si. Potser porto un temps sabent-ho.
Ell va sentir els
seus dits, càlids i forts, entre els seus.
-Jo m'ofereixo a tu,
Tahl.
-I jo m'ofereixo a
tu, Qui-Gon.
Es van quedar
immòbils per un moment. Però tots dos eren conscients ja del que els esperava
en sortir per la porta.
-He d’acudir a la
reunió -va dir la Tahl.
-Sí -Qui-Gon va
assentir.
-Som Jedi. La nostra
vida en comú estarà plena de separacions.
-Però tindrem una
vida en comú, junts.
-Sí.
-Quan tornis, ens emportarem
a les bessones a Coruscant -va dir en Qui-Gon.
-A menys que el
Govern sol·liciti la nostra ajuda -va replicar la Tahl.
-Sí, llevat que ens
demanin oficialment que ens hi quedem -va assentir en Qui-Gon.
-Prenguem la decisió
que prenguem, seguirem junts -va dir la Tahl.
-Sí -va dir en Qui-Gon-.
Almenys això està clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada