Llaços que uneixen (XVI)

Anterior

CAPÍTOL 16

Qui-Gon va passar suaument la mà sobre els ulls d’en Roan, tancant-los. Balog i Obi-Wan es van acostar. Balog es va agenollar.

-Descansa en pau, amic meu -va murmurar, apesarat.

Amb molta cura, Balog, Qui-Gon i Obi-Wan van aixecar el cos. Van portar a Roan a casa per última vegada. Les llàgrimes rodaven per les galtes d’en Balog, però mantenia les bones formes i guardava silenci.

-He d’encarregar-me de tot això -va dir mentre tombaven a Roan a la sala de recepció-. Hem d’ocultar-ho el major temps possible. Hem de trobar primer a les bessones. Crec que el millor serà que de moment no ho expliquem a ningú.

-Això serà difícil d'ocultar -va dir en Qui-Gon-. Qui va matar a Roan voldrà que se sàpiga.

Qui-Gon tenia raó. En poc temps, la foscor exterior es va veure il·luminada per les barres lluminoses i les espelmes. Obi-Wan havia pensat que hi havia molta gent al carrer aquella tarda, però ara era com si tota la població de Nou Àpsolon hi fos, expressant la seva ràbia i el seu dolor.

Balog va contemplar les manifestacions de l'exterior.

-He d’enviar un missatge a Manex. No vull que s'assabenti així.

Els Jedi van seure en un saló interior. Obi-Wan no estava segur del següent pas a prendre. Sabia que no marxarien fins a trobar a les bessones. Potser podrien treure-les del planeta, tenint en compte com era de complicada la situació. Va contemplar a Qui-Gon i a la Tahl, que estaven asseguts l'un enfront de l'altre, però sense dir paraula.

Poc temps després van sentir sorolls al rebedor. Obi-Wan va seguir a Qui-Gon i la Tahl cap a l'entrada.

Es tractava de Manex. Alçava la veu pel seu estat alterat.

-Estava donant un sopar a casa meva. He estat informat -tenia un aspecte una mica ridícul amb la seva opulenta túnica verda de vellut, i una gorra vermella que a Obi-Wan li va semblar el menys apropiat per a les circumstàncies.

Balog va parlar amb ell en veu baixa.

-Creiem que la causa de la mort va ser un agent paralitzador que va atacar-li el cor i els pulmons. No sabem si el que intentaven era matar-lo o paralitzar-lo, però va ser massa tard per fer-lo reviure.

Manex va assentir tristament i va mirar als Jedi.

- Sabia que el meu germà acabaria així -va dir-. Crec que ell també ho sabia, però va seguir endavant.

-Ell sempre seguia endavant -va dir en Balog.

Manex va recolzar la mà sobre l'espatlla d’en Balog.

-Gràcies per tot el que has fet. Jo vetllaré al meu germà fins al matí.

-Et faré una mica de menjar -va dir en Balog.

-No em portis res -Manex es va acostar lentament cap a la porta de la sala en què jeia Roan, la va obrir i va entrar.

Els Jedi van tornar a la sala petita.

- Creus que és sincer? -va preguntar Obi-Wan a Qui-Gon-. No se li donava molt bé el paper de germà dolençós.

- Sí -va dir en Qui-Gon-, però hi ha una altra perspectiva. Podries dir que no va tenir temps de canviar-se perquè va venir quan va saber això del seu germà. El seu abillament podria ser la confirmació del seu dolor.

- Penses això? -va preguntar Obi-Wan.

-No ho sé, però necessito tenir les dues perspectives perquè la meva visió segueixi clara.

Obi-Wan va assentir. Van tornar a seure. Les hores van passar. Els llums van baixar d'intensitat fins que tot just il·luminaven la penombra. Obi-Wan es va adonar que estava donant cops de cap, però no volia adormir-se llevat que Qui-Gon ho suggerís. Era estrany que Qui-Gon no s'adonés de com de que cansat que estava.

Tot d'una, Qui-Gon es va aixecar i va col·locar la mà en l'empunyadura del sabre làser.

-Espera aquí -va dir Qui-Gon a la Tahl-. Obi-Wan i jo ens anem a investigar.

Però la Tahl els va seguir fins al passadís. En aquell moment es va obrir la porta principal. Els guàrdies de seguretat van córrer cap al rebedor, alertats per una alarma oculta; però, en lloc d'uns intrusos, Eritha i Alani van irrompre a l'edifici. Les bessones estaven pàl·lides, amb la roba arrugada i tacada, però estaven bé.

- On és Roan? -va cridar l’Alani-. Porteu-nos davant seu!

Eritha es va acostar a la Tahl.

-Estàs aquí. M'alegro molt de veure't. Què ha passat? Sentim al carrer que Roan havia mort. No pot ser veritat. Ho és?

Balog es va acostar a elles.

-Em temo que és cert. Està dins.

Alani es va girar cap a l’Eritha i va envoltar a la seva germana amb els braços.

-Anem amb ell.

-Ell no va matar el nostre pare -va dir l’Eritha-. Va córrer molts riscos per nosaltres. Alani, tu i jo som culpables!

-No estaria mort si no hagués intentat rescatar-nos -va dir l’Alani, alçant la veu.

-No -Tahl es va acostar a elles-. No sou culpables de res. Roan va prendre les seves pròpies decisions.

-Vau escapar o vau ser alliberades? -va preguntar en Balog.

-Ens van deixar anar. No vam arribar a veure'ls-hi la cara -Alani es va netejar les llàgrimes de la cara.

-Creiem que el millor serà que vingueu amb nosaltres a Coruscant demà al matí -va dir la Tahl amb suavitat.

Alani mirà la seva germana.

- Sí, crec que això és el millor.

-Jo no vull anar-me'n -va xiuxiuejar l’Eritha-. Mai vaig pensar que diria això, però és cert.

-Hem de veure a Roan ja -va dir l’Alani.

Eritha i Alani, abraçades, van entrar a la sala on jeia Roan. La porta es va tancar darrere d'elles.

Balog va mirar als Jedi.

-Venia a veure-us. Portem tota la nit intentant organitzar una trobada pacífica. No sabem qui està darrere d'això, però no podem esperar mentre el carrer es revoluciona. Els Obrers i els Civilitzats han acceptat reunir-se. També hi haurà un representant dels Absoluts, mentre li donem un salconduit de tornada i no el detinguem. Hem accedit a les seves condicions perquè no podem fer una altra cosa. Jo també assistiré a la reunió. Com Obrer que forma part del Govern actual, em necessiten per a l'equilibri. Irini representarà els Obrers.

-És una bona notícia -va dir en Qui-Gon-. Només si comencen les negociacions es podrà resoldre la situació. El Govern ha d’estabilitzar-se.

- Només hi ha una condició -va dir en Balog-. És necessària la presència d'un representant Jedi. Totes les parts ho han sol·licitat excepte els Absoluts. No obstant això, el representant ha accedit amb prou feines. La reunió serà a la matinada -Balog va mirar el seu cronòmetre-. Dins d'una hora.

-Jo aniré amb tu -va dir en Qui-Gon.

-No -va dir la Tahl-. Jo aniré -es va tornar cap a Qui-Gon-. He d'anar jo, Qui-Gon. Jo em vaig infiltrar a l’organització dels Absoluts. Sé coses que gairebé ningú sap. Si el representant dels Absoluts intenta falsejar dades de l'organització, jo sóc l'única que pot saber-ho.

-Això és cert -va dir en Balog-. Els Obrers i els Civilitzats confien menys en els Absoluts que els uns en els altres.

-Emporta’t les bessones a Coruscant a l'alba -va dir la Tahl-. Jo em reuniré allà amb vosaltres després de la reunió.

Obi-Wan va mirar fixament al seu Mestre. Qui-Gon s'havia quedat pàl·lid. Era obvi que no li agradava l’esdevenir dels esdeveniments. Ell volia anar a la reunió, però hi havia encara una cosa més, un sentiment més poderós que Obi-Wan no comprenia. Semblava estar desenvolupant-se una lluita titànica a l'interior d’en Qui-Gon.

La Tahl també es va donar compte. Va arrufar les celles i va estar a punt de dir alguna cosa.

Llavors, per un instant i per a sorpresa d'Obi-Wan, va veure quelcom a la mirada d’en Qui-Gon. Era gairebé com si hagués somrigut per alguna broma privada. Va passar tan ràpid que Obi-Wan va pensar que s'havia confós.

El seu Mestre va negar amb el cap com per aclarir-se. Semblava alhora confós i decidit. Qui-Gon va mirar a Balog.

- Ens disculpes un moment? He de parlar amb la Tahl tot sol.

-És clar -Balog es va inclinar i es va retirar.

Obi-Wan va començar a caminar amb Qui-Gon i Tahl cap a la sala privada. Però Qui-Gon es va donar la volta.

-Si us plau, padawan, espera aquí -li va dir amablement.

Sorprès, Obi-Wan es va limitar a assentir. Va veure al seu Mestre seguint la Tahl cap a la sala, tancant fermament la porta darrere d'ells.

Següent