Rescat perillós (XIV)

Anterior

CAPÍTOL 14

De camí a la plataforma, Qui-Gon va trucar a la Tahl i li va demanar que investigués l'estranya formació bacteriana de Belasco.

Estava a punt de penjar quan es va recordar d'una cosa.

-Tahl, podries enviar-me les transcripcions de les càmeres flotants del Senat de...? Espera.

Qui-Gon va entrar a la llista de fitxers i llegir les dates i les hores.

-És clar -va dir la Tahl fredament. M'encanta tractar amb la burocràcia del Senat. És el que més m'agrada del món.

-Ja ho sabia jo -somrient, Qui-Gon va tallar la comunicació.

- Per què has demanat a la Tahl que faci això? -va preguntar la Siri.

-És només un pressentiment. Vull assegurar-me que les transcripcions del datapad de la senadora S'orn coincideixen amb les versions oficials arxivades -va explicar Qui-Gon-. He sentit que hi ha senadors que subornen als operadors per alterar les transcripcions oficials per diverses raons. Hi ha d'haver una raó perquè la senadora S'orn guardés aquestes transcripcions en el seu datapad. Potser esbrinem per què.

Un cop a la plataforma d'embarcament, els Jedi es van dirigir cap a l'oficial al comandament del registre de naus estrangeres. Els transports a Belasco s'havien reduït al mínim quan les notícies de l'escassetat d'aigua s'havien difós per la galàxia. Al responsable de l'hangar no ho va tenir gens difícil per repassar les entrades dels darrers dos dies.

-Aquest creuer Ala-V no és normal -va dir l'oficial-. No se solen veure per a ús privat. Crec que puc trobar-lo... aquí està. Registrat a nom d'un belascà natiu que tornava a casa. Cir L'ani i un passatger.

- Té registres d'aquest passatger? -va preguntar l’Adi-. Podria donar-nos la seva descripció?

- Creuen que recordo totes les naus que passen per l'hangar? -va preguntar l'oficial, negant amb el cap-. Només es va registrar el pilot de la nau. Això és l'únic que requerim. Ho sento.

Van donar les gràcies a l'oficial, i es van endinsar a la bulliciosa plataforma.

-Podrien ser ells, però necessitem proves -va dir Adi.

-Preguntem a un treballador -va suggerir Qui-Gon. Va mirar per la plataforma-. Que cadascú esculli a algú, i a veure què esbrinem.

El grup es va separar. Obi-Wan es va quedar on era. Va estudiar als diferents treballadors de la plataforma. Alguns comprovaven documents, altres dirigien les naus, i alguns emplenaven dipòsits. No sabia com triar.

Però llavors es va fixar en una noia vestida de mecànic que treballava a la secció de combustibles. La jove estava molt ficada en el seu treball, però observava totes les naus que aterraven. Una cosa en la seva actitud d'alerta va cridar l'atenció a Obi-Wan. Era algú a qui li agradaven les naus de disseny. Recordaria un creuer Ala-V.

Es va acostar i la va saludar.

-Si necessites proveir has de demanar número al controlador -li va dir ella-. Agafa número i espera torn. Pots fer-nos un senyal des de la teva nau o posar-te allà -va assenyalar a una cabina que hi havia a poca distància.

-No necessito proveir-me -va dir Obi-Wan-. Estic buscant a algú. Va arribar en un creuer Ala-V. Negre i amb el ventre platejat...

-Recordo aquesta nau -va dir la noia, a la qual se li va il·luminar la mirada-. Era una bellesa. M'encantaria posar les mans en aquests controls.

- Recordes al pilot i els passatgers?

Ella es va netejar les mans a la roba de treball, pensativa.

-Recordo que em va sorprendre. Esperava a algun flamant pilot sortint de la cabina, però va sortir una humana petita i un ancià malalt. El seu pare, va dir ella. Els hi vaig omplir el dipòsit.

- Com saps que estava malalt? –va preguntar l’Obi-Wan.

-Perquè el van portar en una llitera. No crec que estigués conscient. Un metge va venir a rebre'ls quan van arribar. Un belascà d'alta estatura.

Aquesta podria haver estat Ona Nobis disfressada.

- Saps a on anaven? -va preguntar Obi-Wan.

La mecànica recolzava el seu pes en cada peu de forma alternativa. No parava de moure’s mentre Obi-Wan li preguntava coses. I semblava nerviosíssima.

-No, però és obligatori omplir un pla de vol -va agitar un peu, mirant a Obi-Wan.

Obi-Wan va notar cert moviment i va mirar cap avall. Una maneta estava enroscada al voltant del turmell de la noia.

-És el meu fill, Ned -va dir ella en veu baixa-. Si us plau, no l'hi diguis a ningú. Aquesta setmana he hagut de portar-lo a la feina. La meva mare està malalta i és la que en té cura.

Obi-Wan va somriure al nen, que va mirar des de baix. Tenia una petita joguina agafada amb el petit puny brut.

-No ho diré a ningú. Gràcies per la teva ajuda.

Es va apropar ràpidament a Qui-Gon per explicar-li el que havia esbrinat.

-Això sembla una bona pista -va dir Qui-Gon-. Encara que estic segur que el pla de vol serà fals.

Però l’Adi era més escèptica.

-Jo preferiria confirmar-ho -va dir-. Hi ha molts ancians malalts a Belasco. No sé si això convencerà a Uta S'orn.

-No suporto pensar en Noor inconscient -va dir la Siri, preocupada.

-El més probable és que l’hagi drogat -va dir Qui-Gon.

-Si és que realment era Noor -va dir l’Adi.

Obi-Wan va captar la irritació d’en Qui-Gon. Els instints de l'Adi eren de tots coneguts, però no abandonava el seu amor pels fets. Necessitaven proves. Tot d'una, Obi-Wan va recordar una cosa que li havia cridat l'atenció.

-Un moment -va dir als altres. I va tornar corrent cap a la mecànica.

Ella el va mirar ansiosa.

-Perdré la meva feina si li comptes al meu supervisor això d’en Ned...

-No et preocupis -la va tranquil·litzar Obi-Wan. Es va ajupir i li va dir al nen-. Quina joguina més bonica. Me la deixes un moment? El nen va assentir amablement i l'hi va donar a Obi-Wan. Era un creuer Ala-V. Havia estat fabricat de forma intel·ligent a partir de fils fins lligats fortament al voltant de trossos de metall.

Obi-Wan va tocar els fils. Pertanyien a la túnica d'un Jedi. Noor no estava inconscient, només ho feia veure. I els hi havia deixat una pista.

 Següent