Llaços que uneixen (XIV)

Anterior

CAPÍTOL 14

Els Jedi es van reunir amb la Tahl en un lloc acordat per endavant, ocult en ple Sector Obrer. Era un petit parc commemoratiu construït en honor a un dels primers Obrers que van protestar contra el sistema d’Àpsolon. Una única columna blanca s'aixecava enmig de la gespa. No es van treure les caputxes de la cara mentre donaven voltes al voltant del parc un cop i un altre. Quan la Tahl va saber allò de les bessones, va trigar tres voltes a parlar.

-No crec que fossin els Absoluts -va dir finalment-. Jo m'hauria assabentat. Hi havia faccions extremistes del grup, però ara estan sota el control del comitè central. O això crec. És una possibilitat, però m'inclino més a creure que Irini i els Obrers han segrestat les bessones. Estan convençuts que Roan va matar Ewane. Potser podien fins i tot justificar el segrest, al·legant que així allunyen les bessones del perill.

-Hauries d’unir-te a nosaltres en la recerca dels segrestadors -va dir Qui-Gon -. Si penses que els Absoluts no estan involucrats, és una pèrdua de temps que segueixis allà.

-He dit que no crec que hagin estat els Absoluts- va corregir-lo la Tahl -. Hi ha la possibilitat que ho hagin fet alguns membres pel seu compte. He de quedar-me allà i investigar-ho. El més normal és que els Absoluts intenten esbrinar qui ha estat. Puc emprar els seus recursos de vigilància.

Obi-Wan es va adonar que el seu Mestre semblava tenir objeccions. No entenia per què. Tahl tenia raó. Havia de romandre d'incògnit, almenys fins que sabessin qui s'havia emportat les bessones.

- Creus que Roan podria estar involucrat? –preguntà a la Tahl.

-No ho sé -va dir Tahl-, però és una possibilitat que hem de tenir en compte.

-Anàvem a parlar amb ell quan vam descobrir el segrest -va dir en Qui-Gon.

-Potser hauríem d'intentar parlar amb ell ara –Va suggerir Obi-Wan.

-Serà difícil -va assenyalar la Tahl-. Ara mateix estarà fortament vigilat. No tindrà temps per atendre'ns.

Just en aquell moment va sonar l'intercomunicador d’en Qui-Gon. Era Balog. Qui-Gon va escoltar atentament uns instants, i després va tallar la comunicació.

- Serà més fàcil del que pensàvem -va dir en Qui-Gon-. En Roan ha sol·licitat veure'ns.

***

Roan va rebre els Jedi al seu despatx, en l'enorme edifici de l'Institut de Servei Governamental. Tot i la grandesa de l'edifici, el seu despatx estava decorat amb sobrietat: cadires alineades al costat de la paret, una llarga taula que servia d'escriptori i el terra de pedra grisa i diàfan. La finestra donava al carrer. Qui-Gon i Obi-Wan havien començat a veure senyals de protesta. L'assumpte de les bessones s'havia fet públic, i la gent estava sortint al carrer.

Els Obrers s'havien organitzat ràpidament. A l'altra banda del carrer, a la plaça, havien format un sòlid cub d'éssers humans imitant la forma dels nombrosos monuments de la ciutat. I seguien arribant-ne més. La fila del principi portava una pancarta: "ARRESTEU A ROAN JA".

Roan, que es trobava davant de la finestra quan van entrar, es va donar la volta. Era un home de mitjana edat, amb una figura imponent i un floc platejat a un costat del cap. Es va inclinar a manera de salutació.

-Benvinguts. Si hagués sabut que estàveu aquí, hauria convocat abans aquesta reunió.

- No hem vingut en missió oficial, així que no volíem molestar -va dir en Qui-Gon.

-Considereu-vos en missió oficial -va dir en Roan, ombrívol. Els seus ulls foscos semblaven embruixats-. Necessitem ajuda per trobar les noies. Sé que vosaltres també voleu trobar-les. I també sé que hi ha gent que pensa que jo estic darrere de l'assassinat del seu pare i del seu segrest. Us he fet venir per dir-vos que no és així.

- Per què creus que va començar el rumor? -va preguntar Qui-Gon.

-Perquè després de l'assassinat de l’Ewane, l’estructura del Govern es va quedar en un estat precari. Hi ha gent que demana eleccions anticipades. Els meus enemics han alimentat el rumor que jo vaig matar a Ewane.

Roan caminava lentament d'un costat a un altre, davant de la finestra. Estava tintada perquè ell pogués veure l’exterior, però Qui-Gon es va adonar que la massa reunida no podia veure’l a ell. Es va girar i va mirar als Jedi. Després va obrir les mans.

-No sé què fer. El meu planeta ha lluitat per la justícia i ha aconseguit la llibertat per tot el seu poble. I ara corre el perill de perdre aquesta estabilitat. Quan tanco els ulls tinc visions de destrucció. I sé que puc evitar-la, però no sé com. És com si les coses succeïssin davant meu, i jo no pogués fer res.

Qui-Gon va sentir simpatia per Roan. L'home semblava realment trist. I Qui-Gon sabia perfectament el que era ser presa de les visions. Sabia el que se sentia quan les coses ocorrien com si un les hagués somiat i no fes més que recordar-les.

- I què podem fer nosaltres? -va preguntar Qui-Gon.

En aquest moment, la unitat de comunicació interna d’en Roan va xiular. Ell va respondre amb un gest d'impaciència.

-He dit clarament que no volia que em molestessin...

-Sí, Governador, però hem rebut una comunicació externa. Exigeixen parlar únicament amb vostè. Diuen ser els segrestadors.

Roan va mirar als Jedi.

-M'agradaria que sentíssiu això -va parlar a l’intercomunicador-. Si us plau, passa-me’ls.

La veu que va ressonar en el dispositiu estava manipulada electrònicament. Tenia un to esgarrifós, meitat màquina, meitat ésser viu.

-Bona tarda. Avui, les descendents de l’Ewane han estat segrestades. Les tenim nosaltres, i les alliberarem quant vostè compleixi una sèrie de condicions.

- Estan bé? -va preguntar Roan-. Deixeu-me parlar amb elles.

-Estan fora de perill, no han patit cap dany. No parlis. Escolta.

-Pagaré pel seu rescat...

- No parlis! No volem diners. Volem que dimiteixis del teu càrrec com a Governador Suprem. Diràs que estàs complint els desitjos del poble. Convocaràs eleccions anticipades. Mai revelaràs que vas renunciar per alliberar les bessones.

Roan va mirar a Qui-Gon als ulls. Qui-Gon va veure que anava a acceptar. No tenia elecció.

-Si no compleixes amb la teva paraula, tant tu com les bessones morireu. No dubtis que podem accedir a tu en qualsevol moment. Fins i tot amb protecció Jedi.

-D'acord -va dir en Roan, apropant-se a l’intercomunicador-. Accedeixo a les teves condicions, però he de veure a les bessones i posar-les a fora de perill. No vull que tornin a passar por.

-Això és acceptable. Ens posarem en contacte amb tu per donar-te detalls.

- Quan? –va preguntar Roan amb urgència, però la comunicació es va tallar.

Roan es va desplomar sobre el seient.

-Almenys estan vives. Això si creiem el que diuen.

-No has d'acudir sol a la trobada -va dir en Qui-Gon-. Quan tornin a posar-se en contacte amb tu, demana una escorta Jedi. Has d’assegurar-te que tant tu com les bessones torneu vius de la reunió.

Roan va assentir.

-Així ho faré. Sé que les protegireu. Jo sóc tot el que tenen. He de fer el que demanen els segrestadors. Però us agrairia la vostra ajuda. La nostra principal preocupació és la vida de les noies.

Següent