Rescat perillós (XVI)

Anterior

CAPÍTOL 16

Davant l'evidència, Uta S'orn es va ensorrar.

-Sí -va dir-. Vaig alterar l'enregistrament.

Va seure en un banc, amb les mans penjant entre els genolls. El palau estava tranquil, i gairebé tots els pacients havien tornat als Pavellons Clínics.

-Vaig haver-ho -va dir Uta S'orn-. Ella tenia al meu fill.

-Així que va alterar els enregistraments del Senat per salvar-lo -li va dir Adi lentament. S'orn va assentir-. I llavors ella el va alliberar. Però alguna cosa no va sortir bé. El van trobar mort. Ella em va explicar que ell havia intentat entrar a la força en el laboratori, i que Ona Nobis l’havia matat. No sé si creure-la, però què puc fer? Vaig trencar les lleis del Senat. El meu fill ha mort. L'únic que puc fer és dedicar-me per complet al poble de Belasco de l'única manera que sé. No crec que la Jenna es posi en contacte amb mi. Ha hagut de venir per altres motius. Estic segura que em deixarà en pau, després de tot el que m'ha fet.

Normalment, Uta S'orn era una persona de caràcter brusc i impacient. I ara Obi-Wan s'adonava de com de dolguda que estava. Li tremolava la veu, i tenia els ulls plens de llàgrimes.

Un home alt i ricament abillat es va acostar, seguit de la guàrdia d'androides reals. Encara tenia els cabells blancs, la seva cara era la d'un jove.

- Uta, estàs bé? Vols que faci expulsar aquesta gent?

Ella es va assecar ràpidament les llàgrimes.

-No. Aquest és el nostre Líder, Min K'atel -va dir als altres.

Qui-Gon i Adi van fer una reverència.

-Som els Cavallers Jedi Qui-Gon Jinn i Adi Gàllia, i aquests són els nostres padawan, Obi-Wan Kenobi i Siri.

El Líder va saludar-los amb una breu inclinació de cap.

-Tant em fa que sigueu Jedi, no heu de molestar a Uta S'orn.

-Parlen de coses que m'agradaria oblidar -va dir Uta S'orn-. No tenen la culpa, però...

-No estàs bé i amb això en tinc prou -va dir Min K'atel. Es va tornar cap als Jedi-. He de demanar-los que abandonin el palau. Estan molestant a la millor senadora de Belasco.

-Ja ens anàvem -va dir Qui-Gon amablement.

El Jedi va saludar i va sortir del jardí. Mentre avançaven per la gespa, Obi-Wan va parlar.

-Mai havia vist tan afectada a Uta S'orn.

-Sí, això semblava -va dir Qui-Gon-. Però, si et dones compte, va manipular al Líder perquè ens fes fora.

-Ella menteix -va dir l’Adi.

Qui-Gon va clavar la mirada en l’Adi.

- Estàs segura?

Adi va assentir.

-No sé per què. Hi ha alguna cosa falsa en les seves paraules -minorà el pas i es va detenir-. Sé que ell és aquí. Per aquí a prop.

- Noor està en el palau? -va preguntar Qui-Gon-. Tornem amb Min K'atel i sol·licitem una recerca.

Adi va negar amb el cap.

-És només un pressentiment.

- Això és tot el que tenim! De què serveixen els instints, Adi, si no ens fiem d'ells?

Adi el va mirar fixament.

-Jo confio en ells. Però no vull que controlin tots els altres. No podem involucrar un govern en una investigació sense proves. I això ho saps tan bé com jo.

Qui-Gon va intentar calmar la seva impaciència. Tenia la ment cansada i el cos exhaust. No tenia la connexió amb la Força que tenia l’Adi. Els seus nervis destrossats li demanaven que posés hi fi.

Adi li havia parlat de cooperació i lleialtat. Ell anava a haver d'accedir als desitjos d'ella. La Jedi tenia tant dret a triar com ell.

- Llavors, què fem? -li va preguntar Qui-Gon-. Què suggereixes?

-Seguim les nostres sospites fins al següent pas lògic -va dir l’Adi-. Hem d'obtenir permís per registrar el palau. És poc probable que Min K'atel ens el concedeixi tal com estan les coses. L’haurem de convèncer. Ens queda un lloc on anar.

Qui-Gon va assentir.

-La central depuradora d'aigua. Però mai ens donaran permís per entrar.

-Llavors haurem d'entrar pel nostre compte -va dir l’Adi fermament-. Sí, hi ha vegades que em deixo portar pels meus instints, Qui-Gon. I la resposta està allà.

Següent