Rescat perillós (XIX)

Anterior

CAPÍTOL 19

Adi i Qui-Gon van escoltar el relat de la Siri i Obi-Wan. Adi va assentir satisfeta.

-Estan aquí. Això vol dir que Noor també -Adi va mirar a Qui-Gon-. Tenim prou com per parlar amb el Líder. Hem de córrer el risc.

-Hi estic d'acord -va dir en Qui-Gon-. Si tenim sort, podrem evitar una batalla. Tant si Uta S'orn està amagant voluntàriament a Zan Arbor com si ho està fent per la força, ell ha de saber-ho.

Al seu voltant havien començat els preparatius per a la celebració. El Líder havia decidit donar una gran festa per a la ciutat de Senta. Cada vegada hi havia més gent al palau. Als jardins relluïen espelmes. Els músics es col·locaven prop del jardí de flors. Hi havia servents, funcionaris i gent del poble per tota la gespa, que seguia arribant com la rosada de la tarda.

Min K'atel, radiant, estava assegut al costat de la seva dona. La seva filla estava entre ells, embolicada en una manteta. Uta S'orn es trobava a la seva dreta. Quan els Jedi es van acostar l'ample somriure d’en Min K'atel es va esvair, i els hi va clavar una freda mirada.

-He rebut informes que un grup de sabotejadors es va infiltrar a la central depuradora, sens dubte per introduir més bacteris letals -va dir ell-. El meu responsable de seguretat m'ha dit que aquests intrusos eren Jedi. O no sou veritables jedi, o tot el que creia saber sobre el vostre Orde és fals. Quina de les dues coses és?

El Líder va fer un gest, i els lluents androides vigilants van aparèixer, flanquejant al grup de Jedi.

-No som sabotejadors ni imitadors -va dir l’Adi amb la seva forta i imperatiu to de veu-. Som Cavallers Jedi. Hem vingut a per un dels nostres, i a investigar els seus problemes.

-No necessitem la seva ajuda -va dir en Min K'atel, tallant.

-Però li cal saber el que hem descobert -va dir en Qui-Gon-. El bacteri que van introduir a l'aigua va ser creat deliberadament.

-Sou forasters -va replicar en Min K'atel durament-. No sabeu que aquest bacteri apareix cada set anys a Belasco.

-Sí ho sabem -va dir en Qui-Gon-. I també ho sap la persona que va crear el bacteri perquè es reproduís. Ella sabia que no sospitaríeu si l'haguessin introduït artificialment en el sistema perquè era una cosa que ja havíeu vist abans. Però aquest bacteri és diferent. Va ser creat per respondre davant els intents d'eliminar-lo.

Min K'atel els mirava fixament.

- Qui faria una cosa així i per què?

-Algú que tragués benefici de l'eliminació -va respondre l’Adi-. Una brillant científica anomenada Jenna Zan Arbor. Està darrere del grup de científics que va trobar el remei, i farà una fortuna, prou com per poder escapar de la justícia i viure com una fugitiva.

-Ella no és belascana -va dir en Min K'atel-. Com podria haver fet una cosa així sense ajuda?

-Compte amb l'ajuda d'un eminent personatge de Belasco que tenia accés a les zones d'alta seguretat -va respondre l’Adi. Va fixar la mirada en Uta S'orn.

S'orn no es va posar vermella ni va negar res. Va alçar una cella i va mirar amb menyspreu als Jedi.

Min K'atel mirà la S'orn.

-Això és ridícul –va dir ell-. Intenteu cobrir-vos acusant a una de les millors ciutadanes de Belasco. Vaig a posar-me en contacte amb el Consell Jedi. No permetré que aquesta acusació segueixi en peu!

-Uta S'orn està ocultant a Jenna Zan Arbor i al Mestre Jedi que aquesta, al seu torn, té presoner -va afirmar en Qui-Gon-. Si dóna l'ordre de registre de les seves estances, els trobarà.

- No donaré aquesta ordre!

Adi i Qui-Gon van activar els sabres làser immediatament. Obi-Wan i Siri van fer el mateix.

-Em temo que hem d'insistir -va dir en Qui-Gon-. Hi ha un Jedi captiu en el seu palau, i això li fa responsable. Si hem de lliurar una batalla per alliberar-lo, ha de saber que ho farem.

Min K'atel els va mirar indecís.

-Aquí no hi ha més Jedi. Només hi ha pavellons plens de nens i ancians malalts.

-Jo he vist a un ancià malalt -va intervenir la filla d’en Min K'atel, Joli. Va agitar la nina que tenia a la falda, movent braços i cames-. Em va fer això.

- I com te’l va donar? -li va preguntar l’Adi amablement.

-El va tirar als matolls -va dir la Joli-. Va tirar altres nines per als nens. La meva és la millor -va somriure a la seva nina-. És la més bonica.

- La meva és la més bonica! -va dir una nena petita que es va acostar corrent, agitant una nina.

- No, la meva! -un nen va agitar la seva en l'aire.

Qui-Gon va avançar unes passes. Va agafar suaument la nina de les mans de la Joli i la va posar al costat de la seva túnica. El color i la textura dels fils coincidien exactament.

- Segueix afirmant que no hi ha un Jedi en la seva propietat? -va preguntar a Min K'atel.

La mirada d’en Min K'atel va recórrer la façana fins a la finestra en la qual la seva filla havia vist l'ancià que fabricava les joguines. Eren les estances d’Uta S'orn.

-Registreu la seva habitació -va dir al capità de la guàrdia.

Uta S'orn va arronsar les espatlles quan els membres de la guàrdia real s'allunyaven.

-No trobaran res.

-En aquest cas, t'oferiré les meves més sinceres disculpes -va dir en Min K'atel. Es va tornar cap als androides de la guàrdia-. Rodegeu a la senadora S'orn.

Els androides es van posar en formació. Però en lloc de tornar-se cap a l’Uta S'orn, es van tornar cap als Jedi.

Següent