Llaços que uneixen (III)

Anterior

CAPÍTOL 3

Els temes que es tractaven en el Consell Jedi eren privats, però a Obi-Wan no li va resultar difícil descobrir el que havia passat a la Sala del Consell. La Tahl l'hi havia explicat a la Bant, i Bant, angoixada, li ho havia confiat a ell. Segons havia sentit, Qui-Gon va irrompre a la sala sense ser convidat i va sol·licitar acompanyar la Tahl en la seva missió. Obi-Wan sabia que el Consell i la Tahl s'havien negat.

A la Bant li feia pena el fet que la Tahl tornés a deixar-la enrere. Sí, era cert, la missió era curta; però la Bant no podia evitar sentir que la seva Mestra no arribava a confiar-hi.

-He d’aprendre a acceptar-la com és i entendre que ella sap el que és millor -va dir la Bant a Obi-Wan mentre passejaven al costat del llac al matí ben d'hora. Els focus d'il·luminació del sostre imitaven un suau capvespre-. Però em costa. Vaig pensar que per fi estàvem començant a ser companyes de veritat. Semblava fiar-se més de mi. Cada vegada anava sola a menys missions. Crec que Yoda li va dir alguna cosa sobre el fet que mai em portés amb ella, però ara descobreixo que s'ha anat ella sola, gairebé sense acomiadar-se de mi.

Obi-Wan sabia que, si Qui-Gon hagués fet això, ell estaria tan trist com la Bant. Potser més que ella. Ell portava amb Qui-Gon més temps que la Bant amb la Tahl. Ells havien tingut oportunitat de suavitzar les petites diferències en la seva relació. Bant ho havia tingut pitjor. La Tahl era encantadora i divertida, però molt reservada per a certes coses.

-Qui-Gon i jo vam trigar anys a assentar la nostra amistat -va dir Obi-Wan per tranquil·litzar-la -. Només puc aconsellar-te que siguis pacient. El mateix que tu em vas dir a mi una vegada.

-Però no tinc oportunitat d'apropar-me a ella -va dir la Bant-. Estic massa ocupada aquí, sola al Temple i passant el temps sense ella.

Obi-Wan comprenia part del seu dolor. Per primera vegada en molt temps, ell no sabia què pensava el seu Mestre.

En els dies que havien passat des que la Tahl s'havia anat, l'ansietat d’en Qui-Gon s'havia accentuat. Obi-Wan podia veure-ho. El seu Mestre havia decidit continuar els exercicis de rastreig i supervivència amb l'entrenament físic en el Temple. Qui-Gon es va dedicar a això sense pensar-s'ho dues vegades. Va estudiar amb els mestres Jedi, perfeccionant les seves habilitats de combat, la seva resistència i la seva força. Obi-Wan havia de recordar-li sovint que sopés. Qui-Gon semblava cansat, exhaust.

-Ara mateix, Qui-Gon i jo estem distanciats -li va confiar Obi-Wan-. No sé per què, però sé que amb el temps ho entendré. Qui-Gon m'ha dit que tots dos seguim sent individus. Tenim preocupacions i problemes que ens pertanyen només a nosaltres. No podem pensar que sempre anem a entendre'ns en tot. L'única cosa important és el compromís.

-Però serà important aquest compromís per a la Tahl? - Va preguntar la Bant. Els seus ulls platejats es van clavar en els d'Obi-Wan.

-Crec que sí -va respondre Obi-Wan -. És una Jedi.

-La intenció era que la missió li portaria dos o tres dies, com a molt -va dir la Bant preocupada-; però es va anar fa ja gairebé dues setmanes.

Obi-Wan li va posar la mà a l'espatlla. Les seves paraules no podien ajudar-la. Només esperava que la seva presència sí que ho fes.

Qui-Gon va intentar abstreure’s amb l'entrenament. Si feia el suficient exercici aconseguia mantenir les preocupacions de banda durant una estona; però van passar les setmanes i l'apressant sensació que la Tahl el necessitava seguia rondant. Ella no havia enviat informes al Consell. Però això no era estrany. De vegades passaven coses que impedien el contacte durant les missions. Yoda, amb la seva sobrietat habitual, li havia dit que el Consell no estava preocupat.

Ell era l'únic que es preocupava. Significaria això que s'equivocava?

***

Només podia veure els ulls de la Tahl. Normalment brillaven com gemmes verdes vinçades d'or. Ara els veia negres i opacs, plens de sofriment.

Quan ella el va veure, van tornar a brillar. "És massa tard per a mi, amic meu", va dir.

Qui-Gon es va despertar sobresaltat i es va posar la mà al cor. Si estava patint, era pel malson que acabava de tenir. No era real. Va procurar que el ritme dels batecs del seu cor s'atenués.

El patiment era temporal. S'estava esvaint mentre el seu cor recuperava el ritme. Però la visió... La visió era real.

Va deixar caure les cames per la vora del llit. Ja n'hi ha prou, es va dir a si mateix. No anava a seguir convencent-se que la visió era només fruit de la seva preocupació. No anava a seguir respectant la seva petició que la deixés en pau.

Ja n'hi havia prou.

Va esperar que acabés el període de meditació, quan els membres del Consell es reunien per una breu trobada. Llavors es va dirigir a la Sala del Consell.

Es va trobar amb Obi-Wan, que es dirigia al menjador per esmorzar. El seu padawan va saber immediatament que tenia alguna cosa en ment. Obi-Wan va mirar-lo interrogant.

-Vaig a la Sala del Consell -va dir en Qui-Gon.

- Tahl?

Ell va assentir.

-Vaig amb tu.

Qui-Gon va estar a punt de dir-li que no, però va veure la mirada decidida d'Obi-Wan. Va continuar caminant, i Obi-Wan va arribar a la seva alçada i va avançar al seu costat.

Aquest cop, Qui-Gon va sol·licitar permís per entrar. Necessitava al Consell del seu costat. L'hi van donar.

Va entrar a la sala i es va adonar que s'alegrava que Obi-Wan hi fos.

-Desitjo informar el Consell que seguiré a la Tahl a Nou Àpsolon -va dir sense preliminars.

- Quina és la raó d'aquesta iniciativa? -va preguntar Mace Windu. Després va entrellaçar els dits i va arrufar les celles, observant a Qui-Gon.

-Tahl va prometre mantenir el contacte amb el Consell. No ho ha fet. Han passat gairebé tres setmanes des que va marxar. I va dir que tornaria en menys d'un.

-Els Cavallers Jedi no tenen l'obligació de complir terminis -va dir en Mace Windu-. I cada missió requereix el seu temps. Els membres del Consell no estan preocupats.

-Jo sí ho estic -va dir Qui-Gon fermament.

-Completar aquesta missió sola la Tahl volia –Va dir en Yoda-. El millor per a ella és, nosaltres creiem.

-He intentat respectar els seus desitjos -va dir en Qui-Gon-, però percebo el perill. Ho he vist.

- Una visió? -va preguntar en Yoda-. Saps ja que les visions tant orientar-nos com perdre'ns poden.

-Aquesta ha d'orientar-me -va dir en Qui-Gon.

-Saps que la confidencialitat d'aquesta missió és crucial per a la Tahl -va dir Mace Windu-. Potser ja hagi emprès el viatge de tornada. Potser les bessones ja estiguin amb ella. Esperarem que es posi en contacte amb nosaltres.

-Jo no -va dir en Qui-Gon.

Yoda va intercanviar una mirada amb Mace Windu. La seva sorpresa i el seu desgrat eren obvis.

-De la teva preocupació per la Tahl en els anys, des que va quedar cega, conscients som -va dir en Yoda-. Natural és. Però bé per a ella no. Trobar el seu camí ella ha.

-Hi aniré -va insistir en Qui-Gon.

-Qui-Gon -el va advertir Mace Windu -, no escoltes la nostra opinió. És clar que ja has pres una decisió i que és inamovible. No és propi de tu tenir una mentalitat tan tancada, no és propi d'un Jedi.

Qui-Gon no va dir res. No anava a discutir amb Mace Windu. Però tampoc anava a abandonar el seu pla.

-Has d'obrir la teva ment a altres punts de vista. Si formem el Consell és perquè la nostra visió és més àmplia que la d'un únic Jedi.

Qui-Gon es va agitar impacientment.

-Estic perdent un temps preciós -va dir.

Obi-Wan el va mirar atònit. Qui-Gon sabia que havia estat una grolleria dir això, però estava desesperat per sortir del Temple. Tant era el que dictés el Consell, ell anava a marxar.

Mace Windu semblava furiós.

- Reunir-te amb nosaltres és una pèrdua de temps? -va assenyalar amb el dit a Qui-Gon-. Assabenta't, Qui-Gon Jinn. Si surts a la recerca de la Tahl serà en contra dels nostres desitjos i indicacions.

Era la condemna més dura que Mace Windu podia donar, llevat de prohibir-li-ho. Qui-Gon va assentir marcial. Es va donar la volta i va sortir de la càmera amb Obi-Wan trepitjant-li els talons.

No es va aturar, sinó que va pujar immediatament al turboascensor. Obi-Wan va haver de saltar per no quedar-se fora.

-Mai t'havia vist ser tan rude -va dir Obi-Wan, passant-se les mans pel pèl-. Has desafiat a Mace Windu!

El turboascensor es va obrir, Qui-Gon va sortir donant gambades.

-Qui-Gon, espera, per què no em parles?

El Mestre es va aturar i es va girar. El rostre del seu Mestre estava ple de preocupació. Podia veure com d’angoixat que semblava. Obi-Wan no comprenia que una visió pogués arribar tan profund com si el món desaparegués i estiguessis vivint una altra realitat. Qui-Gon havia de trobar la Tahl. Havia de veure-la, agafar-la de les mans, mirar-li la cara. Havia d’assegurar-se que seguia amb vida.

- Et marxaràs avui a Nou Àpsolon? -va preguntar Obi-Wan.

- Quant trobin transport.

-Llavors vaig a pel meu equip de supervivència. Ens veiem a la plataforma de llançament.

Qui-Gon va respirar fondo.

-No, Padawan -va dir amb tota l'amabilitat que va poder-. No pots venir amb mi. No puc demanar-te que desafiïs al Consell per culpa meva.

-No m'ho estàs demanant -va dir l’Obi-Wan.

-Hi ha motius perquè et quedis. No trigaré gaire.

-Això és el que va dir la Tahl.

Qui-Gon va sospirar.

-Però, al contrari que la Tahl, jo estaré en contacte amb tu. Et diré si et necessito -Va mirar a Obi-Wan als ulls -. Saps que ho faré.

Obi-Wan li va aguantar la mirada. Qui-Gon es va adonar que el seu padawan no ho comprenia. Però, tot i així, no donaria el seu braç a tòrcer.

-El meu lloc està al teu costat -va dir Obi-Wan.

Qui-Gon va respirar fondo.

-Llavors, marxem.

Següent