Llaços que uneixen (I)

Llaços que uneixen

Aprenent de Jedi 14

Jude Watson

CAPÍTOL 1

En aquell planeta, l'atmosfera era freda i tallant. Obi-Wan Kenobi va trigar gairebé un dia sencer a acostumar-s'hi, però ara li agradava sentir aquesta punxada d'aire fresc en els pulmons.

Ell i el seu Mestre, Qui-Gon Jinn, es trobaven al cim de les muntanyes de Ragoon VI, un planeta conegut per la seva espectacular i remota bellesa. Els Jedi tenien com a única missió sobreviure portant només els equips de supervivència. Abans que ells, un altre Jedi havia anat deixant una filera d'empremtes que conduïa a un transport. El rastre s'estenia entre la neu, altes muntanyes i grans formacions rocoses, pel que no era fàcil de seguir.

Qui-Gon havia decidit realitzar aquella prova després de la seva última missió. Després de tornar al Temple va estar un temps distret, gairebé trist; cosa que no era propi d'ell. Finalment, un matí, a l'alba, es va presentar a l'habitació d'Obi-Wan.

-És hora de divertir-se -va dir.

Divertir-se? Obi-Wan mai havia sentit al seu Mestre pronunciar aquesta paraula. Es va recolzar somnolent, recolzant-se en els colzes, i va parpellejar en la penombra. Es va preguntar si estava somiant.

Tan sols una hora després es trobava en un transport en direcció a Ragoon VI. Un pilot Jedi anomenat Rana els va deixar en una explanada assotada per forts vents. Qui-Gon va explicar a Obi-Wan que posarien a prova les seves capacitats de supervivència i rastreig, a més de contemplar un dels paratges més sorprenents de la galàxia. Obi-Wan va tenir fred, fam i dubtes des del principi, però en els últims deu dies s'ho havia passat molt bé.

Obi-Wan es va asseure en una pedra plana que dominava la vall als seus peus. Era mig matí, i el sol ja havia escalfat la pedra. Va recolzar els palmells de les mans sobre ella. Sota ell, al vessant d'una muntanya, hi havia un mar de flors silvestres grogues. El cel era d'un blau molt intens. De nit es tornava porpra. Durant una tempesta, s'havia tenyit de groc i verd. Obi-Wan mai havia vist uns colors tan clars i definits en l'atmosfera. No hi havia ciutats a Ragoon VI, ni indústria, ni transports que emetessin gasos que contaminessin l'aire pur.

El seu Mestre i ell no van parlar molt. Qui-Gon estava sumit en els seus pensaments. Hi va haver moments en què semblava estar... No era tens, va pensar Obi-Wan, buscant la paraula adequada, més aviat distret. Obi-Wan sabia que Qui-Gon tenia quelcom al cap, però també era conscient que encara no havia arribat el moment que el seu Mestre li ho expliqués.

Obi-Wan ja havia complert setze anys, i la seva relació amb el seu Mestre estava experimentant un subtil canvi. Ara eren més camarades, a més d'alumne i professor. Obi-Wan sabia que encara li quedava molt per aprendre d’en Qui-Gon, però li agradava aquella nova sensació de maduresa. Per primera vegada, era capaç de veure el dia en què pogués estar costat a costat amb el seu Mestre com un autèntic Cavaller Jedi.

Va escoltar el cruixit de les petjades del seu Mestre a la neu. Qui-Gon es va posar a la gatzoneta al costat d'ell i va escodrinyar el paisatge.

-La Tahl i jo vam venir aquí en una missió d'entrenament com aquesta fa molt de temps -va dir-. Sempre havíem pensat que algun dia tornaríem junts, però mai ho vam fer.

La Tahl era una Jedi que havia entrenat al costat d’en Qui-Gon en el Temple. Ara gaudia de gran prestigi, i l'amistat de tots dos era llarga i profunda. Feia uns anys s'havia quedat cega, i Obi-Wan sabia que el seu Mestre sentia una profunda tendresa quan parlava d'ella.

Els ulls blaus d’en Qui-Gon escanejaven les muntanyes i la vall.

-Estem aquí i de sobte desapareixem -va dir lentament -. Cal estar segur del que es vol i del que es creu, Obi-Wan. Algunes vegades, el camí serà confús, però pren-te temps per comprendre't a tu mateix. Canvia de vida si cal.

Obi-Wan va fer que sí, però les paraules d’en Qui-Gon li semblaven una mica confuses. Normalment, els consells del seu Mestre eren clars i directes. Però ara, fins i tot la seva mirada estava perduda.

I llavors, en un dels canvis de concentració que definien el seu caràcter, Qui-Gon es va aixecar de cop i volta, clarament concentrat.

-Alguna cosa ens segueix -va dir enèrgicament.

- Alguna cosa?

-Animals. Deuen haver olorar el menjar. Les empremtes indiquen que és un ramat de màlies.

- Màlies?

- Bèsties salvatges d'alta muntanya. No són grans, viatgen en grups de quatre i amb prou feines t'arriben al genoll; però són molt perillosos. Es diu que si estàs prou a prop com per sentir el crit d'un màlia, ja estàs mort.

Tot i que el sol brillava al cel, Obi-Wan es va estremir.

- I ens estan seguint?

-L’hivern ha estat dur aquí. És millor evitar-los. Anem-hi!

Qui-Gon es va carregar l'equip de supervivència a l'espatlla i va començar a caminar. Obi-Wan es va afanyar a recollir les seves coses i el va seguir. Van passar una hora caminant per entre els penyals que conduïen cap als camins forestals. La senda oberta pel Jedi era difícil de seguir; però, gràcies a la mirada aguditzada per la Força, podien distingir les mínimes diferències a terra, les fulles i la neu que indicaven el pas d'una presència. Podien moure’s amb rapidesa. Obi-Wan tenia l'esperança d'estar ampliant la distància entre ells i el ramat de màlies.

Tot d'una, Qui-Gon es va aturar. Obi-Wan va veure que el camí es dividia. Els dos Jedi van estudiar la zona, i després es van dividir per investigar part dels dos camins, buscant pistes. No necessitaven parlar: havien passat per allò moltes vegades.

Normalment, Obi-Wan o Qui-Gon trobaven alguna pista que els assenyalava el camí a seguir. Aquest cop van tornar a la cruïlla sense tenir una idea clara de quina senda seguir. Una sonda robot o un androide de seguiment haurien estat de gran utilitat, però aquest exercici estava pensat per ensenyar a Obi-Wan com sobreviure sense aquests aparells.

-Rana ens ha deixat un desafiament -va dir Qui-Gon-. Hem de triar un camí i tornar aquí si ens hem equivocat.

Obi-Wan va assentir.

-Si ens veiem obligats a tornar, haurem perdut el temps que hem guanyat -va dir Qui-Gon -. Podríem trobar-nos amb el ramat de màlies. Per què no esculls tu la direcció?

Obi-Wan es va quedar mirant tots dos camins. Cap li cridava especialment l'atenció. Va escollir el de la dreta, que pujava abruptament per un turó rocós. Potser en Rana volgués que fessin una mica d'exercici.

Van caminar durant una hora sense trobar més pistes. Finalment, Qui-Gon es va aturar.

-Crec que hauríem de tornar, padawan. Ja hauríem d'haver trobat algun indici que aquest camí és el correcte -Qui-Gon va mirar al cel-. Aviat enfosquirà.

La marxa era més difícil en la creixent foscor del capvespre. La temperatura va baixar i els tolls es van glaçar en el camí de pedra. Van baixar pel vessant, completament concentrats en no relliscar.

Segons s'apropaven al punt de partida, Obi-Wan va escoltar un crit estrident. Es va aturar de sobte.

-No és humà -va dir-. Almenys, no ho sembla.

-És el crit dels màlies -va dir en Qui-Gon-. Semblava venir de prop.

Obi-Wan no va percebre por en la veu del seu Mestre, mai ho percebia; però Qui-Gon tampoc semblava molt còmode.

- Et fan por? -va preguntar Obi-Wan.

-No exactament -va dir Qui-Gon-. Els hi tinc respecte. Si ens trobem amb ells, padawan, recorda que són molt ràpids. Molt astuts. Quan cacen, tenen un sentit molt desenvolupat de l'estratègia.

Van seguir baixant pel vessant, avançant el més silenciosament possible. Obi-Wan no va moure ni una pedra, ni una fulla.

-Quant trobem un lloc adequat, acamparem per passar la nit -va dir Qui-Gon en veu baixa-. El retard no ens perjudicarà. I el foc ens protegirà.

Obi-Wan no veia ni sentia cap moviment al seu voltant. Els arbres s'estrenyien al costat del camí, amb les seves fulles verd-blavoses, que no es movien gens ni mica. Tot i així, tenia la sensació que els hi estaven seguint. Tot i el fred, va sentir un fil de suor caient-li pel clatell.

Les ombres de les fulles es van allargar, enfosquint el camí. Tot just podia albirar la cruïlla en què s'havien aturat. Allà hi havia un clar on podien acampar.

Va veure a la dreta una espurna verdosa, un color fluorescent completament fora de lloc entre els tons naturals del bosc. Estava a punt d’assenyalar-la a Qui-Gon, quan el seu Mestre va desenfundar el sabre làser.

- Els màlies! -va exclamar Qui-Gon.

Tot just un segon després, Obi-Wan va veure una bola de pèl gris blavós: un animal que sortia disparat cap a ells d'entre els arbres. Per fi va comprendre que els estranys centelleigs verds eren els ulls dels màlies, que relluïen, enfervorits per la imminent matança. Els animals, àgils i llargaruts, li arribaven a Qui-Gon al genoll. A Obi-Wan li fastiguejà la lletjor de les seves cares, amb el morro xato i les dents grogues letalment esmolades.

El sabre làser ja estava a la mà d'Obi-Wan, que va saltar cap enrere per protegir a Qui-Gon. Alhora, una altra criatura va sortir d'entre els arbres per l'altre costat. I una tercera, una quarta i una cinquena. Es movien amb rapidesa, tan veloços que semblaven canviar de forma. Descrivien cercles i fent petar les dents sense deixar de mirar els sabres làser dels Jedi, mantenint-se sempre fora de l'abast. Els seus moviments semblaven una coreografia per cansar a la presa. Els Jedi no podien deixar de moure’s davant la constant amenaça.

-Estan jugant amb nosaltres -va diren  Qui-Gon, girant per protegir-se d'un atac per darrere de dos màlies.

Obi-Wan va serrar les dents.

-No puc suportar aquesta tensió.

-Vigila, Padawan. No deixis que s'apropin. Si un màlia et mossega el canell, podria arrencar-te el braç.

-Això és molt tranquil·litzador -va murmurar Obi-Wan.

-Si els mantenim a ratlla, podrien rendir-se i buscar una presa més fàcil -va dir Qui-Gon. Es va girar i girar en una ràpida combinació, rebutjant a tres màlies que atacaven alhora.

Llavors, Obi-Wan va veure un altre moviment de cua d'ull i es va girar per enfrontar-se a l'amenaça. Un màlia s'havia llançat des de la branca d'un arbre, directe cap a Qui-Gon. Obi-Wan va saltar cap endavant, amb el feix blau del sabre làser retallant sobre el firmament.

Va veure al màlia ensenyant-li les dents groguenques en una ganyota de frustració. Girà en ple salt i va aterrar a certa distància, prou lluny d’en Qui-Gon.

Un altre màlia es va acostar cap als arbres. Ara els anaven a atacar des de dalt i des de terra. Obi-Wan va relliscar amb un peu en un dels tolls gelats i va caure sobre una mà. Qui-Gon va saltar cap endavant per protegir-lo; però, just abans, un màlia va saltar, aprofitant-se del mínim punt feble. Obi-Wan va veure les dents esmolades del màlia dirigint-se a la seva mà. Va fer un salt i va intentar donar un cop de peu a l'animal en el seu flanc. Va convocar la Força i el sorprès animal va volar grunyint i escopint.

Obi-Wan es va posar dempeus ràpidament. Li costava respirar. Mai havia vist animals tan ràpids. Els màlies eren incansables. El so dels seus crits gelava la sang a les venes.

Un màlia va caure de cop i volta d'entre les branques, saltant cap a Qui-Gon mentre dos li atacaven des del darrere. Qui-Gon va donar un gir de 360 ​​graus amb el sabre làser imparable. En un moment, el màlia que havia saltat jeia mort al terra del bosc, i els altres dos es donaven la volta. Qui-Gon en va agafar un, que va tornar per atacar-lo. L'animal va caure en un remolí de cabells.

L'altre màlia es va quedar a uns metres, grunyint a Qui-Gon. Obi-Wan va veure que es preparava per saltar. Tot d'una, se li van posar els ulls en blanc i va caure mort.

Obi-Wan va mirar a Qui-Gon i va veure que el seu Mestre estava tan sorprès com ell. Tot d'una, com si s'haguessin comunicat amb un senyal silenciós, la resta dels màlies es van posar a cobert entre arbres.

- Què ha passat? -va preguntar Obi-Wan, escodrinyant els voltants per assegurar-se que els màlies realment s'havien anat.

-De seguida ho sabrem.

Tot d'una, un grup d'éssers va aparèixer d'entre la mala herba. Eren de curta alçada, amb la pell colrada i marró i amb torsos forts. Tenien la cara coberta d'una espessa capa de pèl, i les orelles llargues i punxegudes. Portaven armes que Obi-Wan no havia vist mai: llargs tubs de pedra polida. Va suposar que es tractava d'una espècie de sarbatana.

-No et moguis -va dir Qui-Gon a Obi-Wan amb calma.

Un dels éssers es va avançar i va parlar en bàsic:

-Nosaltres us proporcionarem una mort molt més agradable que els màlies -va dir-. Els nostres verins són ràpids -va fer un gest cap als altres. La tribu es va posar les sarbatanes als llavis.

-Podeu quedar-vos amb els màlies -va dir Qui-Gon. No hi havia indicis de constrenyiment ni por en la seva veu -. Només som visitants del vostre planeta. Gràcies per salvar-nos la vida.

El líder va alçar una mà. Els altres no van baixar les sarbatanes. Es van quedar contemplant als Jedi, cautelosos.

- No voleu carn de màlia? -va preguntar el líder.

-Ja tenim provisions. Dinar del nostre planeta - va dir Qui-Gon -. No hem vingut a caçar.

El líder se'ls va quedar mirant un moment.

-Llavors, marxeu.

Obi-Wan estava encantat amb la invitació. No volia donar l'esquena a la tribu, però es va fixar que Qui-Gon ho va fer sense problemes. Va seguir al seu Mestre. Junts van passar per sobre dels tres cadàvers dels màlies i van continuar el seu camí.

-Quina sort -va panteixar Obi-Wan quan es van allunyar un tros.

-Aquesta regió és preciosa, però una mica perillosa -va dir en Qui-Gon-. Sé que les tribus utilitzen els màlies per obtenir aliment i pells. Són difícils de matar i molt valuosos. Aquesta era la seva major preocupació. Gairebé cap ésser de la galàxia mata sense tenir un propòsit. Si ho descobreixes, podràs impedir una batalla.

- I què hi ha dels que maten sense tenir una raó?

-Aquests són els que han de preocupar-te. I ara, padawan, hem de... -de sobte, Qui-Gon es va aturar i va tancar els ulls.

Obi-Wan va esperar. Alguna cosa havia pertorbat al seu Mestre. No només ho veia, podia sentir-ho. Qui-Gon va semblar hipnotitzat per un moment, com bressolat per alguna cosa que tingués a dins.

Quan va obrir els ulls, Obi-Wan no va poder interpretar la seva expressió ennuvolada, però va poder percebre que Qui-Gon estava inquiet.

- Què has vist? -va preguntar.

 Qui-Gon va prémer els llavis.

-És perillós interpretar les visions -va dir tallant-. Hem de tornar immediatament a Coruscant.

Següent