Llaços que uneixen (XVIII)

Anterior

CAPÍTOL 18

Obi-Wan va esperar davant la porta tancada. No entenia per què Qui-Gon havia demanat intimitat. Què hauria de dir a la Tahl que el seu padawan no pogués sentir? Obi-Wan va intentar no sentir-se molest. Qualsevol decisió que prengués el seu Mestre era sens dubte la millor. Tot i així, se sentia marginat, assegut a les escales davant d'una porta tancada, com un nen petit.

A la fi, la porta es va obrir. Qui-Gon va veure’l a les escales i es va acostar a ell, amb la Tahl al seu costat.

-Tahl acudirà a la reunió de pau -va dir a Obi-Wan-. Nosaltres esperarem aquí amb les bessones. Quan torni, si el Govern oficial de Nou Àpsolon no sol·licita la nostra ajuda, escortarem a les bessones fora del planeta, seguint els seus desitjos. Controlarem la situació des del Temple i només tornarem en cas necessari.

Obi-Wan va assentir. Ell ja sabia tot això abans que es tanquessin a l'habitació. Llavors per què semblava Qui-Gon diferent? Ja no tenia la mirada absent. Una cosa molt profunda havia canviat en aquella habitació.

-No deixarem un planeta estable, però almenys ens emportarem a les bessones a lloc segur -va dir en Qui-Gon-. Aquesta era la nostra meta en un principi.

-I ens anirem amb les negociacions en marxa, espero -va dir la Tahl.

En aquest moment va aparèixer Balog.

-És l'hora.

Tahl va assentir.

-Estic llesta.

No es va acomiadar de Qui-Gon ni d'Obi-Wan, simplement es va allunyar caminant al costat d’en Balog. Qui-Gon els va mirar fins que la porta es va tancar darrere seu.

Amb l'alba va arribar l'activitat. El cos d’en Roan va ser aixecat, en presència d’en Manex. Es van realitzar les preparacions pertinents perquè el Governador Suprem jagués de cos present en el seu funeral. Les bessones es van retirar a descansar abans de fer les maletes per marxar cap a Coruscant.

Qui-Gon va organitzar un esmorzar. Obi-Wan se sentia molt agraït. Havia estat una llarga nit i tenia gana de nou. Es va menjar tot el que hi havia a la safata i contemplà a Qui-Gon, que bevia a glopets el te i picava uns trossets de pa.

- Estàs preocupat per la reunió? -li va preguntar Obi-Wan.

Qui-Gon es va quedar mirant la seva tassa.

-No ho estava. Però hi ha una cosa..., una cosa que segueix preocupant-me.

Van sentir crits a l'altre costat de la porta i quelcom semblant a una baralla.

- Treu-me les mans de sobre, llangardaix llardós de l'espai! Deixa’m veure'ls! Digues-los qui sóc! Ells em rebran!

Qui-Gon es va acostar a la porta i la va obrir. Irini hi era, i un dels guàrdies de seguretat la tenia agafada pel braç.

- Digues-los que em deixi anar! -va dir ella, furiosa-. He vingut per parlar, no per lluitar.

Qui-Gon va fer un gest al guàrdia perquè la deixés anar. Irini el va mirar ombrívola mentre s’escapolia i entrava a l'habitació.

- Però quin dret tenen a maltractar-me? -es va queixar als Jedi, arreglant-se la túnica-. No sóc una delinqüent, sóc una ciutadana. I per què necessiteu seguretat vosaltres? Sou Jedi. Sou neutrals, no?

-Potser necessitem seguretat perquè hi ha gent que ens envia sondes robot perquè ens persegueixin i ens disparen en carrerons -va comentar en Qui-Gon.

Irini es va quedar pàl·lida.

- Estàs suggerint que jo he fet això?

-Vam trobar la teva marca entre la munició -va dir Obi-Wan. Va assenyalar al collar de la noia, que penjava per sobre de la seva túnica.

-És la insígnia dels Obrers -va dir l’Irini-. No és només meva. Jo no us vaig disparar, Jedi. He d'admetre que no em va agradar la idea que estiguéssiu al nostre planeta, però la violència no és el meu estil. Ni és l'estil dels Obrers. No crec que cap dels nostres intentés fer-vos mal. Potser va ser algú que volia fer-vos creure això.

-És probable -va dir Obi-Wan. Ja no sabia què pensar.

Qui-Gon va indicar a la noia que s'assegués.

- Per què has vingut, Irini?

-Estic preocupada per l'agitació a Nou Àpsolon -va dir la dona-. Volíem el canvi, però no així. No amb un altre assassinat i el segrest d'unes nenes. Tinc una informació que podria ser-vos útil, si és que realment heu vingut a salvaguardar la pau. Ja que no sabem de qui refiar-nos al Govern, hem votat i hem decidit fiar-nos dels Jedi –Va arrufar les celles -. Espero que sigueu dignes de la nostra confiança.

- Si no confieu en nosaltres, no us convencerà la nostra garantia -va dir en Qui-Gon-. Us correspon a vosaltres prendre aquesta decisió.

Ella va mirar-los a tots dos amb fredor.

-Aquesta decisió ja ha estat presa pel meu comitè. Jo sóc l’emissària. He de dir-vos que els Civilitzats culpen als Obrers de l'assassinat d’en Roan i del segrest de les bessones. I he de dir-vos també que els Obrers no són culpables de cap d'aquestes dues coses.

- Pots parlar per tots els Obrers? -va preguntar Qui-Gon.

-Sí -va dir ella-. Estem molt organitzats i funcionem com un tot. Si hi hagués faccions violentes, ho sabríem.

- I ho admetríeu públicament? -va preguntar l’Obi-Wan.

Irini va sospirar.

-La situació està així. Sabem que estem a la vora d'una altra guerra civil. I ningú desitja això. Per tant, sí, seríem sincers si penséssim que hi ha Obrers rebels amb intencions de segrestar nenes i assassinar governadors per aconseguir els seus objectius. Però no creiem que n'hi hagi.

-Vas dir que tenies informació -va dir en Qui-Gon.

Ella es va inclinar cap endavant.

- Sabem que hi ha algú en el cercle íntim d’en Roan que és responsable tant del segrest com de l’assassinat. Algú important. Algú que vol més poder.

- Qui? -va preguntar Obi-Wan.

-Això ho ignorem.

- Com podeu estar segurs que aquesta informació és correcta? -va preguntar Qui-Gon.

Irini va dubtar un moment.

-Perquè tenim un espia a la casa. Algú que vigila les bessones per protegir-les.

-Doncs no va fer molt bé la seva feina -va assenyalar Obi-Wan.

-No -va admetre l’Irini-. Això és perquè els sistemes de seguretat van ser sabotejats al més alt nivell. Com ja sabeu, la seguretat en aquest lloc és màxima. Només podria ser travessada per algú que la conegués bé. Algú que tingués les claus del codi. Algú que sabés exactament com dominar als guàrdies i quant de temps tardarien a arribar els reforços.

- Qui és el vostre espia? -va preguntar Qui-Gon.

-Un dels guàrdies de seguretat. Per això sabem tant sobre la seguretat d’en Roan.

-Si els Obrers coneixen la seguretat, bé podrien haver segrestat les bessones -va assenyalar Obi-Wan.

-No. Coneixem els procediments, però no el codi -va explicar l’Irini-. Molt poca gent coneix aquesta informació.

- Qui?

Ella va negar amb el cap, frustrada.

-No estem segurs d'això. Només sabem que és gent propera a Roan.

Obi-Wan va mirar a Qui-Gon.

-El primer dia, quan vam venir a veure les bessones...

Qui-Gon es va quedar pàl·lid de sobte.

-La nostra seguretat està en mans del màxim responsable, el mateix Balog...

- Creus que podria tractar-se d'en Balog? -va preguntar Obi-Wan-. En aquest cas, enviar-lo a la reunió no ha estat bona idea. Té els seus propis plans. No està a favor d’en Roan, sinó en la seva contra.

-Les possibilitats de pau es veurien eliminades -va dir en Qui-Gon, ombrívol. Es va girar cap a l’Irini -. Has de ser conscient que és probable que Balog menteixi en les negociacions de pau. No estem segurs, però cal tenir això en compte. Aquesta reunió és massa important per posar-la en perill.

-Per cert, tu no hauries d'estar allà? -va preguntar Obi-Wan-. Començava a l'alba.

Irini es va quedar d'una peça.

- Quina reunió? -va preguntar.

Següent