Llaços que uneixen (VI)

Anterior

CAPÍTOL 6

Sense pistes, Qui-Gon va decidir que l'observació era la millor estratègia fins que elaboressin un pla d'acció. Van passejar davant dels edificis del Govern, comentant les fortes mesures de seguretat de la zona. Tothom semblava alerta.

Obi-Wan va llegir una inscripció en un edifici sense finestres que hi havia per allà. Al contrari que els seus elegants veïns, era quadrat i llarg.

-Són les antigues casernes dels Absoluts -va dir a Qui-Gon-. Ara és un museu.

-Anem a entrar -va suggerir Qui-Gon-. Els Absoluts poden seguir tenint una mica de poder aquí. Grups com aquest no es dissolen tan fàcilment. Com més sapiguem d'ells, millor.

Van pagar una petita quantitat per l'entrada i es van trobar en un rebedor de sostre baix i sorprenentment petit. Gravada en l'arc de pedra que dominava l’entrada a la resta de l'edifici van llegir la inscripció: "LA JUSTÍCIA ABSOLUTA REQUEREIX UNA LLEIALTAT ABSOLUTA". Una dona fibrosa i de baixa estatura se'ls va acostar vestida amb una túnica blau marí i pantalons. Tenia els cabells curts i d'un negre fosc. Obi-Wan es va adonar que tenia la mà dreta torta, i els artells grans i nodosos.

-Benvinguts. Sóc Irini, la seva guia. Tots els guies del museu van ser presoners dels Absoluts. Comencem el recorregut.

La van seguir per sota de l'arc i a través d'un llarg passadís, al qual van accedir a través d'una gruixuda porta de duracer. Es van trobar en una zona de cel·les. Van passar pel desert taulell de seguretat, a través de la fila de cel·les.

-Aquí retenien als presoners abans d’enviar-los al procés de "reclassificació", que era el terme emprat pels Absoluts per a la tortura -va explicar Irini. En la seva veu hi havia calma i fredor-. Sovint se'ls mantenia sense menjar ni aigua durant un llarg període de temps per debilitar-los. No tenien dret a defensar-se ni a contactar amb les seves famílies. Si estan de visita al nostre planeta, hauran vist els nombrosos monuments commemoratius, sobretot en el Sector Obrer. Les columnes blanques es van aixecar en honor als que van donar la seva vida en aquell lloc. Les columnes blavoses hi són en memòria dels que van ser detinguts pels Absoluts. La meva columna està al carrer Teligi.

Irini es va aturar abans d'arribar a l'última cel·la.

-Vaig estar retinguda aquí durant tres dies. Després em van portar a la zona de reclassificació. Vaig estar presa sis mesos.

- Per què la van arrestar? -va preguntar Obi-Wan. Atès que l’Irini era la guia, Obi-Wan va suposar que preguntar allò era correcte.

-A més de treballar en el Sector Tecnològic, dirigia un diari dels Obrers -va dir l’Irini-. Escrivíem sobre el canvi a través de la protesta pacífica. La nostra activitat no era il·legal, però els Absoluts ens van acusar d'instigar la violència. Les acusacions eren falses. Tenien por de la nostra influència sobre la resta dels Obrers. Tècnicament, els Obrers tenien llibertat d'expressió; però la veritat és que els Absoluts intentaven controlar el que dèiem o fèiem.

- Podíeu votar? -va preguntar Obi-Wan amb curiositat.

-Tècnicament, sí, és clar; però l'Autoritat Ciutadana, que és el nom que solia tenir la nostra Legislatura Unida, va instal·lar en el Sector Obrer els sistemes de vot més antiquats. Aquests sistemes solien trencar-se, o els Obrers no aconseguien registrar-se. Els vots no es comptaven. Les apel·lacions demanant recomptes eren ignorades. Aviat ens vam adonar que per canalitzar el canvi havíem de prendre mesures més dràstiques.

- Sabotatge -va dir en Qui-Gon.

Ella va assentir.

-Sí, aquesta va ser l'estratègia principal. Quan em van alliberar em vaig unir a aquest moviment. Érem Obrers d'alta tecnologia que enviàvem productes a la galàxia. Si els productes resultaven ser defectuosos, els beneficis queien. La principal preocupació dels Civilitzats era els beneficis. Van acabar adonant-se que l'única opció que tenien era negociar amb nosaltres. Va ser una lluita llarga i àrdua. Us demostraré com de difícil que va ser. Acompanyeu-me a les sales de tortura.

Irini els va guiar sala rere sala, cadascuna dissenyada per a un tipus diferent de detenció o tortura. Algunes estaven buides, però les gruixudes parets i portes deien més sobre el que va tenir lloc allà que qualsevol dispositiu tecnològic. En una de les sales hi havia un únic objecte: un dispositiu amb forma de taüt fabricat amb duracer i materials plastoides. Tenia una obertura estreta a la part superior.

-Aquest és un contenidor de privació sensorial -va dir l’Irini lentament-. Tots van ser destruïts menys aquest, que guardem com a record del que va tenir lloc aquí. Algunes persones van estar tant de temps dins el contenidor que es van tornar boges. A altres els hi van donar substàncies paralitzadores i van morir dins.

Els va guiar fins a una altra càmera que mostrava pantalles en una de les parets. Darrere de les pantalles, una lent projectora emetia des de la paret del darrere.

-Però això és el que més por ens feia. Aquí és on ens obligaven a contemplar les tortures dels altres. Algunes vegades eren persones que coneixíem: amics, familiars... Els Absoluts utilitzaven sondes robot per monitoritzar als Obrers. Mantenien un seguiment intensiu de les dades vitals de cada un d'ells per tenir-nos controlats. Podien trobar a qualsevol si ho necessitaven -Irini es va quedar mirant les pantalles en blanc-. Es van assabentar que jo estava promesa i van trobar al meu xicot.

Obi-Wan es va quedar sense alè. No podia ni imaginar quina classe de ment podia ser capaç d'elaborar semblant tortura. Aquest cop no es va sentir amb forces per preguntar a l’Irini el que havia passat.

Irini el va mirar.

-Però els Absoluts no sabien que, d'aquesta manera, els que eren torturats eren també conscients que hi havia altres contemplant-los. Els Absoluts només pensaven en el dolor que podien infligir, el doble dolor de la víctima i l'observador; però a les víctimes els animava saber que podien ser valents per aquells que els coneixien i que els volien. Aguantarien qualsevol cosa per amor. Les sondes robot són il·legals ara a Nou Àpsolon. Ningú vol reviure aquella època.

Va tornar a contemplar les pantalles.

-En aquest lloc, em vaig acomiadar moltes vegades de la vida. Però vaig aconseguir sobreviure.

-Deu ser dur tornar -va dir en Qui-Gon -. Però aquí estàs, guiant les visites.

-Recordar és el més important -va dir l’Irini. A la penombra, va alçar la seva mà torta-. Em considero afortunada per haver sortit d'aquí amb només una mà danyada. Me la van trencar perquè no pogués treballar en el Sector Tecnològic, però van ser tan estúpids que no es van adonar que sóc esquerrana. Treballava igual de ràpid quan vaig sortir. Potser fins i tot més. No em va costar trobar una altra feina -el seu somriure era sorprenentment brillant i il·luminava el seu rostre tens i demacrat-. Tenia una causa per la qual treballar.

- Van ser arrestats tots els Absoluts? -va preguntar Qui-Gon.

Irini va negar amb el cap mentre els guiava per un passadís cap al pis inferior, passant davant d'una altra fila de cel·les. El passadís tenia el sostre tan baix que un adult no hauria estat capaç de mantenir-se drets. Van haver d’ajupir per entrar. A Irini se li va obrir lleugerament la túnica en ajupir-se, i Obi-Wan va veure que portava una petita cadena amb un emblema de plata al voltant del coll. La delicadesa de la joia contrastava enormement amb les seves maneres brusques i la seva roba austera.

-De cap manera. Molts dels que van ser Absoluts van seguir operant en la clandestinitat. Alguns gaudien de la protecció de poderosos aliats entre els Civilitzats. Fa poc es van trobar uns arxius dels Absoluts. El Govern els va classificar. Aquesta és una de les raons per les que seguim lluitant. Volem que els arxius es facin públics per poder saber qui eren els nostres enemics.

- Per què es van classificar? -va preguntar Obi-Wan.

Irini els va guiar fins a l'exterior de la petita estada, i de tornada a la passarel·la. Obi-Wan va deixar anar un sospir d'alleujament que va intentar amagar. Després d'uns pocs segons en el petit espai fosc sentia un pes que li oprimia.

-Els que estan al poder diuen que la publicació dels arxius comprometria els esforços que s'estan realitzant per trobar els criminals. També hi havia mers buròcrates entre els Absoluts: secretàries, ajudants, tècnics, que no van estar involucrats en tortures o detencions. Quina classe de càstig es mereixen, si és que es mereixen algun? El Govern tem que publicar els noms d'aquestes persones generi una situació fora de la llei i la possibilitat que la gent es prengui la justícia per la seva mà. Diuen que totes les persones d'aquestes llistes han de ser investigades abans de sortir a la llum, però hi ha alguns Obrers que no estan d'acord amb això. Segons ells, és un altre intent de protegir els criminals. Roan va prometre publicar els arxius així que fos escollit, però no ho ha fet.

-Encara -va dir en Qui-Gon.

-Encara -va dir l’Irini -. Potser mai ho faci. Després de tot, és un Civilitzat.

Va obrir la porta que conduïa de nou a la zona principal de l'edifici. Un corrent d'aire va passar pel buit, agitant la túnica d’en Qui-Gon. Irini va romandre dret davant seu, subjectant la porta, i es va quedar mirant el cinturó d'utilitats del Jedi.

Els seus ulls foscos es van reduir de sorpresa.

-Ets un Jedi.

- Què et fa pensar això? -va preguntar en Qui-Gon.

- Sé reconèixer un sabre làser quan el veig -Irini els va mirar de fit a fit -. M'hauria d'haver adonat que no éreu simples turistes. Per què heu vingut? Us ha fet cridar Roan? Tan malament estan les coses per a ell a Nou Àpsolon que creu necessari cridar als Jedi perquè ens protegeixin?

-Em fa l'efecte que no et refies d’en Roan -va dir en Qui-Gon.

La mirada de l’Irini es va quedar buida. El va mirar fredament.

-Per estúpids que fossin, els Absoluts em van ensenyar una cosa -va dir ella-. No et fiïs de ningú.

Següent