Llaços que uneixen (VIII)

Anterior

CAPÍTOL 8

La nit havia caigut i l'aire refrescava mentre Qui-Gon i Obi-Wan esperaven a l'entrada del Museu dels Absoluts. Portaven les caputxes posades i s'ocultaven en les ombres d'un monument situat just davant de l'edifici.

De seguida van rebre la seva recompensa. Un grup de gent va començar a sortir de l'edifici, i no van trigar a distingir la figura de l’Irini. Ella es va treure la caputxa mentre baixava per l'escalinata i prenia l'avinguda principal.

Els Jedi es van barrejar entre la gent de l'avinguda sense perdre-la de vista. La jove va pujar en un aerobús propulsat, i ells se les van manegar per saltar sobre la plataforma posterior. Per sort, l’aerobús estava ple. Tots els Obrers tornaven a casa.

L’aerobús va avançar a corre-cuita i sense aturar-se pels bulevards i avingudes del Sector Civilitzat. Es va endinsar en el Sector Obrer i va començar a realitzar parades. Els Obrers van anar baixant en diferents punts. Irini encara hi era, a la meitat de l’aerobús i amb la mà recolzada sobre una barra. Dirigia la seva mirada absent als foscos carrers.

Qui-Gon es va acostar a Obi-Wan.

-Ens baixarem d'aquí a poc, encara que l’Irini no ho faci. No podem arriscar-nos a que ens vegi. Haurem de seguir a l’aerobús a peu.

Els costaria una mica córrer pels atapeïts carrers. Obi-Wan va assentir. Millor arriscar-se a perdre a l’Irini que a ser descoberts. Sabien on treballava: sempre podrien trobar-la de nou.

En aquest moment, Irini va començar a acostar-se a la sortida. L’aerobús es va aturar a la següent parada. Abans de fer un senyal a Obi-Wan per saltar de la plataforma, Qui-Gon es va assegurar que l’Irini s'havia baixat.

Irini va caminar ràpidament pels carrers, intercanviant de tant en tant un somriure o una ràpida salutació. La gent anava d'un costat a un altre buscant menjar per al sopar, o passant el temps a les cafeteries. Mares i pares portaven els seus fills amb ells, i els llums van començar a encendre’s al districte dels Obrers.

Podien veure famílies immerses en les seves rutines, nens inclinats sobre els seus datapad, i adults preparant el sopar o simplement asseguts a la finestra, contemplant el retorn a casa de la resta dels habitants de Nou Àpsolon.

Els carrers es van començar a estrènyer, i cada vegada hi havia menys Obrers. Qui-Gon i Obi-Wan van reduir el ritme de les seves passes, permetent que Irini els avancés considerablement. Ella estava començant a utilitzar els reflexos de les finestres per veure si la seguien.

-Està comprovant si la vigilen -va murmurar en Qui-Gon.

Irini va travessar el carrer. Amb un suau cop de colze, Qui-Gon va indicar a Obi-Wan que retrocedís. Es van quedar ocults en les ombres mentre Irini, fent veure que mirava els cotxes, observava acuradament carrer. Satisfeta de veure’l buit, la dona es va afanyar a entrar en un edifici de pedra llisa que anava a ser demolit juntament amb l'edifici del costat. Un rètol deia: "CONSTRUINT UN FUTUR MILLOR PER A TOTS: EDIFICACIÓ DE NOUS HABITATGES OBRERS DE LUXE".

Qui-Gon també va escodrinyar acuradament el carrer abans de creuar, amb Obi-Wan seguint-lo de prop. Obi-Wan es va dirigir a la porta de l'edifici al qual havia entrat l’Irini, però Qui-Gon el va detenir. Havia estat contemplant l'edifici del costat.

-Anem a provar primer aquest -va dir.

La porta estava tancada amb un gran cadenat de duracer, però Obi-Wan el va tallar fàcilment amb el seu sabre làser. Empènyer la porta i es van quedar un moment en el vestíbul, a les fosques.

-No vull córrer riscos utilitzant la barra lluminosa -va dir en Qui-Gon-. Espera fins que la vista s'adapti a la foscor.

Obi-Wan dubtava que es pogués veure la llum d'una barra lluminosa des de l'altre edifici, però va fer el que Qui-Gon li va dir. En uns instants, els seus ulls s'havien adaptat a la profunda foscor interior. Va veure que estaven en un petit vestíbul que semblava haver albergat en el passat una centraleta de datapad, potser per als missatges i el correu dels habitants de l'edifici. L'havien arrencat, i les peces de la consola estaven escampades per terra. Hi havia un turboascensor, però era obvi que estava fora de servei. Una escala coberta de runes conduïa al pis superior.

Qui-Gon va començar a pujar.

-He vist des de fora que algunes plantes d'aquest edifici estan connectades a l'altre, probablement per ampliar els apartaments -va murmurar a Obi-Wan-. Potser puguem apropar-nos prou a Irini com per saber què passa.

Qui-Gon es va aturar al primer replà, escoltant detingudament. Obi-Wan va fer el mateix, però no va sentir res. Van seguir pujant, parant-se en cada planta. Van pujar fins al cinquè pis abans de sentir alguna cosa. Era un murmuri suau, res més. Es van dirigir cap al so.

Era tan feble que el van perdre un parell de vegades. Van intentar aïllar els sorolls propis de l'edifici: el corrent de brisa nocturna per una finestra oberta, el recorregut de la pols per terra. Llavors van tornar a sentir el murmuri i van seguir avançant.

Van passar per habitacions abandonades i van trobar restes de la gent que havia viscut allà: matalassos estrets, vells i bruts, una paella abonyegada a terra, una bota, un datapad de la mida d'una mà que semblava haver-se fos amb el terra, i una habitació que donava a una altra com si d'un laberint es tractés. Obi-Wan es va adonar que hi va haver un temps en què hi havia massa persones apilades en aquestes habitacions massa petites.

Qui-Gon es va aturar.

-Ara estem en l'altre edifici -va murmurar a Obi-Wan-. Estan molt a prop.

Obi-Wan podia sentir la presència d'altres persones, així com escoltar-les; però la qualitat del so estava minvada i els desorientava. Es va aturar per concentrar-se.

Van avançar com un de sol. Tots dos havien descobert la font del so. Estava darrere d'un armari. Qui-Gon va obrir la porta. Van veure una escletxa que pujava del sostre a terra i per la qual es filtrava llum. Es van introduir a l’armari i van enganxar les orelles a l'escletxa.

L'habitació del costat estava il·luminada només amb una barra lluminosa a baixa potència, però podien distingir clarament a l’Irini, que estava asseguda en un semicercle, acompanyada d'altres homes i dones. Tots anaven vestits de forma similar, amb túniques o capes fosques.

Les paraules de l’Irini els van arribar amb tota claredat.

-Els he vist amb els meus propis ulls, i us dic que va ser Roan qui els va portar -va dir.

- Ho han admès ells? -va preguntar un del grup.

- Per què anaven a fer-ho? Són l'eina d’en Roan. Els Jedi han estat enviats aquí per assegurar la permanència del Govern. I si, tal com estan les coses, el Govern es queda, cap dels Absoluts serà portat davant la justícia. Per tant, són els nostres enemics.

-Amb tot el respecte a la meva col·lega Obrera Irini, els Jedi van ser part neutral fa sis anys -va dir una dona de veu tranquil·la-. Van recolzar la voluntat del poble, al marge de les conseqüències que això comportava.

- La seva funció era únicament mantenir la pau –Va intervenir un altre home-. Per què són ara l'enemic?

-Perquè nosaltres no volem la pau -va dir l’Irini, orgullosa-. Sinó justícia. Hem de desemmascarar l'assassí de l’Ewane.

Una altra dona va prendre la paraula.

-Hem acordat que abans de planejar el desemmascarament d’en Roan hem de trobar proves de la seva culpabilitat. I encara no les tenim.

-Però les tindrem -va dir un altre-. Jo crec que Irini té raó. Els Absoluts s'han reagrupat. Això ho sabem. El seu poder és més gran cada dia. Roan ha d'estar darrere d'això. I si ha fet venir als Jedi, ells han d'estar al corrent.

- Tu què opines, Lenz? -va preguntar la dona de veu tranquil·la.

L'home a qui va dirigir la pregunta no havia obert la boca, però Obi-Wan s'havia fixat en ell. Contemplava a la resta amb mirada seriosa i reflexiva. Encara que estava encongit i amb les mans penjant a la falda, mostrava una aura de poder. Tenia la cara prima, més prima que l’Irini. Obi-Wan no va saber per què, però es va adonar que Lenz havia passat per un gran sofriment en algun moment de la seva vida, sens dubte a mans dels Absoluts.

-Tinc nova informació -va dir en Lenz-. Un nou grup de líders s'han alçat en el nou ordre Absolut. Ningú coneix la seva identitat. Estan fent esforços sobre-humans per ocultar-se. L'única cosa que sabem és que són molt intel·ligents. Ha començat l'assetjament al nostre moviment. Hem rebut informes d'un augment en la vigilància. Hem de tenir cura.

- I això què té a veure amb els Jedi? -va preguntar algú.

-Potser res. Però tot podria ser un senyal de la desesperació d’en Roan. Primer dóna suport a un canvi de direcció en els Absoluts per aixafar qualsevol tipus d'oposició. Després, en una demostració de bona fe amb la galàxia, demana ajuda als Jedi. El que més li interessa és que les coses es quedin com estan mentre ell consolida el seu poder.

Fins i tot l’Irini escoltava a Lenz amb respecte.

- Llavors què fem?

-Primer hem de canviar de punt de trobada. Cada setmana en un lloc diferent. Winati, tu t’encarregaràs de trobar un lloc. Mohn, la teva tasca serà explicar-ho als altres.

Lenz es va aturar de cop i va agafar l'intercomunicador. Potser va vibrar, assenyalant una comunicació entrant. Escoltà un moment i va apagar el dispositiu.

-Els Absoluts. És una batuda.

La veu d’en Lenz no mostrava pressa, però el grup es va aixecar immediatament i es va moure com una ombra. Ningú va reaccionar. Ningú va obrir la boca ni mostrar confusió. Era obvi que estaven entrenats per allò.

Winati va sortir ràpidament per una porta camuflada a la paret. Una escala conduïa cap amunt. Va esperar a què tots els altres sortissin i després va sortir ella. La porta es va tancar.

-Potser vagi al terrat -va murmurar en Qui-Gon-. Esperarem a veure qui són.

Un moment després, la porta es va obrir de cop. Un esquadró d'homes vestits de negre va aparèixer per l'entrada amb les pistoles làser a l'altura dels malucs. El cap va avançar unes passes.

-Massa tard -va dir, mirant un dispositiu que portava al cinturó.

-Tenim problemes -va murmurar Qui-Gon mentre començava a retrocedir.

El dispositiu era un sensor de calor. Apuntà a la paret darrere de la qual es trobaven ells, i aquesta va començar lluir.

Obi-Wan es va tirar enrere, però l'estada era tan estreta que no podien moure’s ràpidament. Un moment després, una eina tallant va obrir un forat a la paret. Va aparèixer una bota. La paret es va fer miques, i el cap va aparèixer pel buit.

Obi-Wan tenia la mà a l'empunyadura del sabre, però va mirar ràpidament al seu Mestre.

-Rendeix-te -va dir Qui-Gon amb calma.

En un instant, els tenien envoltats.

Següent