Llaços que uneixen (II)

Anterior

CAPÍTOL 2

Immediatament no va resultar ser tant ràpid com Qui-Gon volia. Van trigar tres dies a arribar al transport. Qui-Gon va intentar una vegada i una altra meditar per ser pacient, però no ho va aconseguir. Sabia que estava pressionant a Obi-Wan, però no per ensenyar resistència al seu padawan, sinó per la seva pròpia ansietat.

La visió li va arribar sense avisar. Anava caminant pel camí i, de sobte, la Tahl va aparèixer davant seu. Estava en dificultats.

Durant aquell viatge, la Tahl va estar molt present en els seus pensaments. Era aquesta la raó? L’hi necessitava? O havien estat els seus propis pensaments els que havien provocat la visió?

El pilot conduïa a la màxima velocitat. Trigarien set hores a arribar a Coruscant. Cada minut semblava una eternitat.

Obi-Wan va estar tot el viatge en silenci. Amb el pas dels anys s’havien arribat a comprendre bé. Obi-Wan sabia que Qui-Gon requeria silenci.

El Mestre Jedi no sabia per què havia aparegut la pertorbadora visió de la Tahl. Només sabia que havia de tornar al Temple i assegurar-se que ella estava bé.

Per fi van entrar en l'atmosfera de Coruscant. Les altes torres de la ciutat, de diversos nivells, van aparèixer davant d'ells. Qui-Gon va portar la nau per l'avinguda més ràpida, avançant a un transport més gran. Obi-Wan el va mirar sorprès, però Qui-Gon es va limitar a accelerar a fons.

Va aterrar el transport i va activar la rampa. Es va posar dempeus, però, per primera vegada en quatre dies, va dubtar abans de moure’s.

-Disculpa el meu constrenyiment, Obi-Wan. Algun dia t'ho explicaré. -Quan m'entengui a mi mateix.

No va donar al seu padawan l'oportunitat de respondre, sinó que es va girar i va baixar ràpidament per la rampa. Va deixar que Obi-Wan s'encarregués dels procediments d'arribada.

Va entrar per la porta i es va aturar al control de seguretat, on estava apostat el Cavaller Jedi Cal-i-Vaun.

-Necessito trobar a la Jedi Tahl -va dir en Qui-Gon.

Cal-i-Vaun va tocar la pantalla que tenia davant seu.

-No està en les seves estances. Un moment -tocà altre punt de la pantalla-. No respon al seu intercomunicador.

-Gràcies -a Qui-Gon li va costar recordar donar aquesta simple mostra d’amabilitat-. Però es troba aquí, al Temple? -va exclamar.

- Sí, no hi ha registre de sortida.

Qui-Gon tamborinejà amb els dits al taulell. No tenia paciència per registrar el Temple. Només hi havia uns pocs llocs on la Tahl desconnectaria el seu intercomunicador. O estava meditant, o estava nedant al llac o...

O a la Sala del Consell Jedi.

Qui-Gon va arribar corrent fins al turboascensor i es va dirigir a la Sala del Consell. Les portes estaven tancades. El Consell estava reunit. Qui-Gon va trencar una regla del sagrat Temple i va entrar per la porta sense demanar permís. Va avançar donant gambades.

La Tahl estava enmig del cercle. Es va girar en sentir el soroll de la porta obrint-se. Tot i ser invident, de seguida va saber que era ell. Qui-Gon estava tan content de veure-la que no li va importar la seva expressió preocupada.

Yoda va parpellejar impassible en veure-li, però Mace Windu va alçar les celles.

- A què devem aquesta... intrusió, Qui-Gon? -va preguntar Mace Windu.

-Demano disculpes a tots els Mestres Jedi -va dir en Qui-Gon, inclinant-se -. Sabia que la Tahl era aquí i vaig sentir que havia d'estar present.

Per a la seva sorpresa, Mace Windu va assentir, com si la lògica acompanyés la raó d’en Qui-Gon.

-Tenint en compte que estàs connectat amb la missió, permetrem que et quedis -va dir-. Si haguéssim sabut que havies tornat, hauríem sol·licitat la teva presència.

Qui-Gon va ocultar la seva sorpresa. La Tahl es va agafar les mans davant seu durant un instant. Qui-Gon va veure els seus llargs dits retorçant-set una i altra vegada entre els plecs de la seva llarga túnica. Estava descontenta amb la seva irrupció, això era obvi.

No obstant això, la seva veu estava calmada quan va parlar.

-Resumiré la reunió -va dir, inclinant-se lleugerament, de manera que Qui-Gon li quedés a l'esquena. Això demostrava clarament davant els Mestres el seu desig de seguir sent el centre de la reunió-. Aquest matí vaig rebre una trucada de socors de les bessones Alani i Eritha, del planeta Nou Àpsolon.

En aquest moment, Qui-Gon va comprendre la reacció d’en Mace Windu davant la seva presència. Fa anys, Tahl i Qui-Gon van ser enviats en una missió a Àpsolon, com a observadors, per garantir una transició pacífica entre governs.

-Deixeu-me resumir la meva última missió allà -va dir la Tahl -. Àpsolon tenia un Govern totalitari que dirigia una civilització dividida entre una pròspera minoria anomenada els Civilitzats i una majoria anomenada els Obrers. Els Obrers vivien en un sector apartat de la ciutat, en habitatges paupèrrims, i havien de passar per controls de seguretat i a través de tanques electrificades per anar a treballar. Els Civilitzats mantenien el control a través d'un temut i secret cos de policia anomenat dels Absoluts. Com sens dubte saben els membres del Consell, Àpsolon és un centre d'indústria d'alta tecnologia. Els Obrers van intentar dur a terme el que ells van anomenar "una revolució sense sang", mitjançant una campanya de sabotatge industrial. La guerra civil va ser una mica violenta, però no tan terrible com en altres planetes. Gairebé tota la violència va procedir dels Absoluts, en el seu intent per aturar els sabotatges i les manifestacions. Però no van detenir els Obrers. Les pressions econòmiques van obligar al Govern a convocar eleccions lliures i atorgar el dret a vot als Obrers. Com a resultat, Ewane, el líder dels Obrers, que havia estat un líder per al poble, va ser escollit. Àpsolon es va rebatejar com a Nou Àpsolon per simbolitzar aquest nou rumb.

Qui-Gon recordava bé a Ewane i les seves dues filles. Ewane va estar empresonat durant diversos anys. La mare de les nenes havia mort quan eren petites, pel que van ser criades pels seus seguidors. Eren maques i tranquil·les, van agafar molt afecte la a Tahl i van despertar en ella una tendresa que Qui-Gon no havia vist mai.

-Ewane va ser Governador Suprem durant cinc anys i va ser reescollit -va prosseguir la Tahl-. Poc després va ser assassinat.

Qui-Gon va tancar els ulls per recordar. Ewane, alt i elegant, havia quedat afeblit després dels seus anys de captivitat, però la seva força interior li havia donat una aura de noblesa. El seu sentit de la lleialtat i la seva iniciativa el van convertir en el líder ideal. Va apostar per la justícia, i no pel càstig, per als quals havien estat els seus enemics. Era una pena que no li haguessin donat l'oportunitat de complir la seva gran promesa.

- El seu home de confiança li va succeir. El seu nom és Roan, i va ser un dels pocs Civilitzats que va demanar un canvi social des de molt aviat. Roan va ser admirat per la majoria durant un temps, però ara hi ha molts Obrers que opinen que va donar suport als assassins d'Ewane i que la seva pujada al poder va ser fruit d'un cop d'Estat. El planeta ha tornat a caure en la inestabilitat. Les filles d’Ewane, Alani i Eritha, tenen setze anys. Estan amagades i temen per les seves vides. M'han demanat ajuda. Volen venir a Coruscant. He d'anar a Nou Àpsolon i escortar-les fins aquí.

- Una missió que val la pena -va dir en Mace Windu-. És obvi que les noies han de ser rescatades.

-Que el planeta hagi caigut en el caos un cop més, trist és –Va dir en Yoda-. No obstant això, sol·licitud d'ajuda per part del Govern no hem rebut. Per tant, la teva missió no oficial és.

-Tinc un compromís amb aquestes noies -va dir la Tahl-. He d'anar.

A Qui-Gon no li va sorprendre la seva determinació. Tenia una estreta relació amb les joves bessones. Elles havien estat causa de seriosos desacords entre els dos Jedi. Quan es van celebrar les eleccions, i Ewane va ser reescollit, Qui-Gon es va disposar a abandonar el planeta. A la Tahl li preocupava la seguretat de la família de l’Ewane, i va pensar que el nou Govern era massa fràgil i recent per deixar-lo sol. Encara hi havia faccions poderoses entre la minoria benestant que volia que fracassés, i ella va sospitar que els Absoluts no s'havien dissolt, com es va prometre, sinó que seguien treballant en unes instal·lacions secretes. Qui-Gon va admetre que part de la seva teoria podia ser correcta, però la feina dels Jedi no era romandre en el planeta com a força d'ocupació.

Van discutir sobre si haurien de marxar o quedar-se. Qui-Gon sabia que els llaços que unien la Tahl amb Eritha i Alani influïen en la seva decisió. Les noies, òrfenes de mare, havien arribat a dependre d'ella, però al final Qui-Gon es va sortir amb la seva, i se'n van anar del planeta.

Per això es mostrava la Tahl freda amb ell? Podia sentir-la com una presència a la sala. Recordava ella la discussió que havien tingut? Per ventura ara sentia que tenia més raó? Les noies estaven en perill. Potser si els Jedi s'haguessin quedat per acabar amb les últimes restes dels Absoluts, Ewane no hauria estat assassinat.

Potser. No hi havia manera de saber-ho. I, darrerament, entre la Tahl i Qui-Gon havien sorgit tensions que no tenien res a veure amb les missions. Tensions que ell no arribava a entendre del tot. La Tahl havia acollit a l’estudiant Jedi anomenada Bant com a padawan, però no l'havia acceptat completament com a companya, i sovint partia en missions en solitari. Ella sabia que Qui-Gon no aprovava aquesta actitud, i ell sabia com de capacitada que estava ella i com de bé que compensava la seva ceguesa. No obstant això, temia que es fiqués en alguna situació en què sobrevalorés les seves capacitats. Li pertorbava profundament que la Tahl necessités anar a missions sola.

Per molt que intentés evitar-ho, Qui-Gon no podia deixar de sentir-se protector amb ella. No era per la seva ceguesa, sinó per la seva necessitat de demostrar que la seva ceguesa no era obstacle.

-Posarem a la teva disposició un transport i un pilot -va dir Mace Windu a la Tahl-. Si us plau, posa't en contacte amb nosaltres cada poc temps, ja que vas sola.

-Vull anar amb la Tahl en aquesta missió -va dir en Qui-Gon ràpidament -. I atès que també conec bé la situació, puc ser útil.

-No cal que Qui-Gon m'acompanyi -va dir la Tahl. -Tinc un contacte a Nou Àpsolon. Crec que podré recollir a les noies i tornar en pocs dies.

Qui-Gon va assenyalar la Tahl.

-Amb tots els meus respectes, he d'assenyalar que els Jedi van fer enemics a Àpsolon. En tots dos bàndols hi havia elements contraris a nosaltres. Els Civilitzats ens van culpar que fos triat un Obrer. Els Obrers ens van culpar per proposar judicis neutrals per als criminals de guerra. La Tahl podria córrer perill.

-No crec que això justifiqui una altra presència Jedi... -va començar a dir la Tahl, però Yoda la va interrompre.

-Qui-Gon la seva opinió clara ha deixat -va dir-. I bona és, però un company en aquest viatge tu no vols, i cert que un viatge curt serà. Que la teva identitat amaguis a l’arribada et suggereixo.

La Tahl va semblar alleujada.

-Així ho faré.

Qui-Gon va obrir la boca per intervenir, però Yoda li va clavar la mirada.

-Llavors acordat està -va dir en Yoda.

Qui-Gon no va poder fer altra cosa que seguir-la en la seva sortida de la sala. No podia explicar la seva pertorbadora visió al Consell, i no la hi volia explicar a la Tahl. Els Jedi no creien que les visions haguessin de regir necessàriament el comportament. Podien interpretar-les malament fàcilment, i algunes vegades estaven fundades en temors personals que un no arribava a comprendre del tot. No serviria de res que Qui-Gon expressés les seves preocupacions.

Quant van sortir de la càmera, la Tahl es va girar cap a ell.

- No sé per què t'entestes a interferir, Qui-Gon -va dir ella-, però no m'agrada.

-Jo era a la primera missió -va replicar en Qui-Gon-. Vaig pensar que podria ser d'ajuda.

Ella es va col·locar davant seu. Els seus peculiars ulls amb vetes d’or i verd tenien més intensitat que mai. Va arquejar una cella.

-Digues-me una cosa. Sabies que Nou Àpsolon era el motiu de la reunió?

Qui-Gon no podia mentir a la Tahl.

-No, no ho sabia.

L'expressió de la Jedi es va endurir.

-Llavors és el que jo pensava. Mai em deixaràs exercir com una Jedi independent. Com estic cega, consideres que necessito un cuidador.

-No...

En una inaudita expressió d'enuig, ella va donar una puntada al terra. La seva pell color caramel es va tornar gairebé rosa.

- Llavors què? Per què t'obstines a interferir?

-Per amistat.

Ella va esbossar un mig somriure.

-Doncs en nom de l'amistat, estimat Qui-Gon, deixa’m en pau.

Ella es va girar violentament cap al turboascensor. Ell va sentir la carícia de la seva suau túnica a la mà, i de sobte es va quedar sol.

Següent