dijous, 1 de desembre del 2016

Rescat perillós (XI)

Anterior



CAPÍTOL 11

Obi-Wan va gatejar de volta a l'àmplia estada de la gruta. Es va treure la pols dels ulls i va agafar l'intercomunicador.
No funcionava.
- Siri?
Ella va negar amb el cap.
-El meu tampoc.
Astri es va passar les mans per la curta cabellera que ja li començava a créixer al crani rapat.
-Ho sento, Obi-Wan. Ens va deixar aquí per morir, però ella esperava que ens trobessis. Quan vau entrar a quatre grapes, vau activar un sistema de seguretat que va fer caure totes aquestes pedres.
Obi-Wan va assentir. Es va sentir fatal per haver tornat a caure en un parany. Mai va arribar a explicar-li a Qui-Gon això de l'amagatall de l'Ona Nobis. No hi havia hagut temps. Li ho va explicar a la Tahl, però no va arribar a donar-li detalls. Tot havia estat massa ràpid. I ara ningú sabia on eren.
La Siri va alliberar a Cholly, Weez i Tup. Tup va grunyir en estirar les cames.
-Quina fam tinc.
-No et durarà molt -va dir Weez.
A Tup se li va il·luminar la cara.
- Tenim menjar?
-No idiota. Anem a morir aviat -es va burlar Weez. Tup va empal·lidir.
-No tens per què ser tan negatiu, home. Estem amb els Jedi. Poden fer de tot.
Cholly es va ajupir per mirar per l'obertura a l'interior de la cova.
-No poden fer un túnel a una roca -va dir.
-Encara no heu mort -els hi va dir la Siri-. Anem, Obi-Wan. Vegem si podem travessar aquestes roques amb els nostres sabres làser.
Obi-Wan va seguir-la cap a la part estreta de la cova. Es van arrossegar per terra. El poc espai només els hi permetia estar a la gatzoneta, un al costat de l'altre. Van activar els seus sabres làser i van tallar les roques.
Les pedres es van polvoritzar, generant una sorra que va omplir els buits entre roques, el que va provocar que el munt es fes encara més compacte.
-Això no funcionarà -va dir Obi-Wan. Es va asseure i va apagar el sabre làser. Es va treure el fang de la cara amb la màniga. Ara és quan tu em dius: "ja t'ho vaig dir".
La Siri es va asseure al seu costat i es va treure la pols de la túnica amb les mans.
-Si tornes a dir alguna cosa així -va murmurar ella-, et pego. Hi ha d'haver una altra manera. Potser aquesta caça-recompenses tingui eines a la gruta.
-Estic segur que es va desfer d'elles. Ona Nobis ho planeja tot.
La Siri es va donar la volta amb un grunyit, i va començar a arrossegar-se de tornada cap a la caverna.
-Però pot ser que no sabés que era una eina.
Intrigat, Obi-Wan es va arrossegar darrere d'ella. Quant van entrar en l'àmplia estada es van posar drets. La Siri va trobar altres dues llanternes i les va encendre. Van buscar per la cova mirant en els bidons on Ona Nobis guardava els equips de supervivència i els paquets de proteïnes.
- Puc ajudar? -va preguntar l’Astri-. Què busquem?
-Eines -va dir Obi-Wan-. Una cosa amb el que poder excavar.
Astri va sospirar.
-Ona Nobis es va emportar un bidó d'eines en marxar. No va deixar res. Ni menjar ni aigua.
La Siri va seure a la gatzoneta.
-No podem excavar amb les mans. Mai aconseguirem sortir.
Un tènue lament d’en Tup va acabar en un udol quan Cholly li va donar un cop de peu.
La Siri va passar la mirada per la cova. Tot d'una, va alçar la llanterna. Es va posar dempeus i, amb un moviment ràpid, es va acostar a estudiar la paret de la roca.
-Mira, Obi-Wan.
Obi-Wan es va col·locar al seu costat. Va veure que les parets de la cova tenien incrustades bigues de metall.
- Creus que la cova s'enfonsaria si traiem algunes d'aquestes? -va preguntar la Siri.
Un altre lament per part d’en Tup. Aquesta vegada, Weez es va unir.
Astri es va acostar. Va mirar per la cova, comptant el nombre de bigues.
-No sóc enginyer, però aposto a què podríem treure’n algunes.
- Apostes? -va preguntar Tup-. No estàs segura?
-No puc estar segura -va dir l’Astri-. Però si és la nostra única oportunitat, crec que val la pena, no?
-No –va dir Tup amb un fil de veu.
Astri es va girar cap a la Siri.
- Què creus que podríem fer amb elles?
-Són brillants -va dir la Siri-. I semblen flexibles. Crec que si podem ficar-les entre les roques i la sorra, podrem fer senyals a l'exterior.
Cholly es va quedar atònit.
- Quin exterior? Aquí fora només hi ha desert!
-Hi ha una tribu a prop -va dir l’Astri-. Solen aventurar-se en la recerca de menjar. Potser algú ho vegi.
-O que algú vingui a buscar-nos -va dir l’Obi-Wan.
-O pot ser que tota la cova caigui sobre els nostres caps -va dir Tup. Les seves mans es van estremir imitant el moviment del sostre caient sobre ells-. Pum.
-Crec que hauríem de votar -va dir Obi-Wan. Va mirar a la Siri i a l’Astri, que van assentir immediatament. Choliy també va assentir, nerviós. Weez va accedir, encongint-se d'espatlles. Després va donar un cop de colze a Tup.
-Suposo que és millor que morir-se de fam -va dir Tup, tremolós.
La Siri va serrar les dents. Va activar el seu sabre làser i va començar a tallar lentament la barra de metall, que es va separar de la paret. Obi-Wan es va acostar per agafar-lo. Un raig de fang li va caure pel cap, i Tup va caure de genolls i es va cobrir el cap amb les mans.
- Per tots els planetes, estem morts!
La pluja de sorra va cessar. Obi-Wan va contemplar el sostre.
-Tot va bé -va dir ell-. Crec que aguantarà.
-Creu que aguantarà -va repetir Tup.
-Calla, Tup! -van cridar Weez i Choliy. Un altre raig de fang es va precipitar des del sostre.
-Va, Obi-Wan -va dir la Siri-. Vegem si podem ficar això.
Es van colar per l'obertura i van avançar, arrossegant-se. Els hi va costar moltíssim, però, primer Obi-Wan i després la Siri, van introduir la biga per les esquerdes de les roques. La Siri va colpejar una roca i va moure la biga per intentar seguir avançant. La biga es va partir.
-Haurem de provar amb una altra -va dir la Siri.
Aquesta vegada, Tup es va fer un cabdell i va tancar els ulls mentre Obi-Wan tallava la segona biga. La va treure de la paret i va haver de saltar cap enrere quan una cascada de fang i roques es va precipitar cap a terra. Van sentir una tremolor per sobre dels seus caps.
-Tup, no diguis ni un mot -va deixar anar l’Astri.
La Siri i Obi-Wan van tornar a l'entrada i ho van intentar de nou. Van tractar de guiar la barra per l'obertura més petita. Van empènyer, tirar, van provar i van maniobrar, però no van aconseguir treure la biga per l'altre costat. La suor els hi generava regalims en barrejar-se amb el fang de la cara. Obi-Wan va mirar fixament a la Siri. Van arribar a un acord tàcit. Aquest cop, el jove va tancar els ulls mentre movia la biga suaument. Tots dos van invocar la Força. Va sentir el poder arremolinant-se al seu voltant. La sorra i les roques eren part. Estaven connectades amb tot el que els envoltava. Podia sentir els petits rius d'espai entre l’amuntegada runa.
Obi-Wan va manipular la viga amb cura. Va sentir com avançava. La va agitar.
-Crec que ja està fora.
-D'acord. Empeny-la tot el que puguis -va murmurar la Siri.
Lentament, Obi-Wan va empènyer la biga fins que només va tenir l'extrem agafat. El va agitar.
-Potser si el vent amaina, el sol brilli sobre la biga -va dir la Siri.
Obi-Wan no estava segur que el vent amainés alguna vegada en aquell congost, però no l'hi va dir.
Durant les següents hores, van fer torns per ajupir-se en l'estreta entrada de la cova i subjectar la biga per l'extrem. La giraven i la movien acuradament, per si podien reflectir algun raig de sol.
El grup va dividir les racions de supervivència de la Siri i Obi-Wan, però no va aconseguir apaivagar la fam i la set. L'aire va començar a escalfar-se i a fer-se més dens.
Tot just parlaven i es movien, per poder conservar el poc oxigen que els hi quedava.
Quan li va arribar el torn, Obi-Wan va agafar la biga a un Tup afligit. Es va estirar cap per avall i va moure la barra metàl·lica. Estava fatigat després del rescat d’en Qui-Gon i la batalla contra Ona Nobis. No recordava l'última vegada que havia dormit, però havia de tombar-se aquí i mantenir-se el més alerta possible el major temps possible. Mentre hi hagués esperança...
- Hola? Hi ha algú aquí?
- Sí! Estem atrapats! -va cridar Obi-Wan.
-Sóc Goq Cranna. Qui està aquí?
- Goq Cranna, sóc Obi-Wan Kenobi! Sóc el Jedi que va visitar la teva tribu i et va demanar ajuda!
-Ah, llavors encara sort que m'he aturat. Aparta't, Jove Kenobi. Anem a treure't d'aquí.
Obi-Wan va tornar a la cova. Siri, Astri, Cholly, Weez i Tup estaven asseguts contra la paret de la caverna, exhausts.
- Goq Cranna ens ha trobat! -va dir Obi-Wan-. Estan excavant per treure'ns d'aquí.
-Lloats siguin els planetes i les estrelles -va dir Tup fervorós. A Gog li va portar bastant temps obrir l'entrada. Al final, la llum va entrar, i tots van veure la somrient cara de Bhu, el fill de Goq.
Van sortir de quatre grapes de la cova cap a la resplendor ataronjada del capvespre.
-El vent amaina al vespre. Gràcies a això hem vist la brillantor de la biga -va dir Goq-. Però estàvem investigant. Vam veure el pilot mort i vam saber que Ona Nobis havia estat aquí. Ens vam amagar. Però després, quan vam tornar a sortir, ens vam trobar amb un pilot que ens va dir que havia quedat en recollir a dos passatgers a la plataforma d'aterratge. No van aparèixer. Bhu va dir: "i si la senyora meravellosa que va salvar a la nostra tribu estigués en perill?". Així que vaig decidir investigar. Bhu us va salvar.
Bhu va somriure tímidament a l’Astri, que el va abraçar.
-Gràcies, Bhu.
En el seu últim viatge, Astri va realitzar un bescanvi amb Bhu a canvi d'informació sobre Ona Nobis. Ella va ensenyar a la tribu del desert a trobar menjar en un entorn hostil. Era obvi que ara Bhu l'adorava.
La Siri es va passar el pèl per darrere de les orelles, espolsant-se la sorra.
- Heu vist a Ona Nobis?
-La vaig veure tan a prop que podria haver-la tocat -va dir Goq-. Estava pròxim a ella quan va trucar a algú per l'intercomunicador. Algú estava intentant convèncer-la que fes alguna cosa, i li va oferir una enorme suma de diners a canvi.
- Has sentit si va acceptar, o cap a on es dirigia? -li va preguntar Obi-Wan amb urgència.
-Només vaig escoltar paraules soltes -va dir Goq. La mirada se li va quedar perduda. Obi-Wan va reconèixer el gest. Era la típica actitud d'un sorrusià que no vol veure’s involucrat en els assumptes d'un estranger. Obi-Wan va mirar a l’Astri.
-Estic segur que vas sentir alguna cosa -va dir l’Astri suaument, amb la mà encara recolzada a l'espatlla de Bhu.
La mirada de Goq es va entendrir veient-la amb al seu fill. Astri havia salvat a la seva tribu. Això era suficient per superar el seu instint sorrusià de l’autopreservació a tota costa
-Sé cap a on es dirigeix, senyora meravellosa. A Belasco.

* * *

Obi-Wan era a la plataforma d'aterratge d'Arra. Les postes de sol eren llargues a Sorrus, i el cel seguia tenyit de taronja i groc. Acabava d'acabar una difícil conversa amb Qui-Gon. No va ser fàcil explicar al seu Mestre que havia contrariat les seves ordres i que s'havia aturat al desert abans de dirigir-se cap a Coruscant.
I ara esperava mentre Qui-Gon callava.
El Jedi va parlar a la fi.
-Sabies que havies d'anar directament a Coruscant.
-Pensàvem que podríem fer una breu parada. I estava convençut que Astri estava en perill.
-La parada no va ser ràpida, i vas posar en perill la teva vida i la de la Siri.
-Però ara sabem que Ona Nobis es dirigeix a... És el planeta natal d'Uta S'orn, l'única amiga de la Jenna Zan Arbor! No pot ser una coincidència. Uta S'orn podria estar en perill. Hauríem d’anar-hi immediatament!
Es va produir un altre llarg silenci.
-Adi i jo estem molt decebuts amb vosaltres dos. Ho discutirem més endavant. Per ara, ens trobarem a Belasco.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada