Llaços que uneixen (IV)

Anterior

CAPÍTOL 4

Abans d'aterrar a Nou Àpsolon, Qui-Gon i Obi-Wan van canviar les seves túniques Jedi per la roba que solien portar els viatgers: túniques curtes amb caputxes de colors foscos, i pantalons de cuir per dins de les botes. Qui-Gon es cuidaria de posar-se la caputxa al planeta. No creia que li recordessin, però no volia arriscar-se.

Van fer baixar la nau en una zona d'aterratge als afores de la capital, que també es deia Nou Àpsolon. La ciutat era gran i ocupava una superfície de diversos quilòmetres. La resta del petit planeta estava dedicat a la segona indústria en grandària: el cultiu de la pedra grisa que s'emprava en gairebé tots els edificis. Hi havia unes poques ciutats i pobles més, però la majoria de la població vivia a la bulliciosa ciutat.

Van pagar al propietari perquè es quedés amb la seva nau i van agafar un turboascensor en la superfície del planeta.

Van arribar al Sector Obrer de la ciutat. Els edificis no tenien més de sis pisos d'alt, i gairebé tots estaven construïts amb duracer de baixa qualitat. Els altres, amb finestres petites i sostres arrodonits, estaven fets de la pedra grisa típica del planeta. Qui-Gon va reconèixer el típic disseny que resultava massa fred a l'hivern. Més endavant s'albiraven els elegants i elevats edificis del Sector Civilitzat. Tot i que el Sector Obrer estava més net i millor cuidat del que Qui-Gon recordava, la seva pobresa contrastava profundament amb la lluminosa ciutat que veien a la llunyania.

Nou Àpsolon no semblava tenir moltes seqüeles dels enfrontaments civils que havien enderrocat al Govern sis anys abans. Qui-Gon havia visitat planetes que havien destruït les seves ciutats durant els anys de conflicte. Havia vist ruïnes, edificis convertits en runes i places que antany van ser esplèndides de les que només quedaven bassals de fang. Nou Àpsolon no mostrava cap d'aquests senyals. El Sector Civilitzat seguia lluent. La ciutat sempre havia estat un centre tecnològic, i els edificis eren elevats: estructures impressionants. Qualsevol indici d'un enfrontament de carrer havia estat eliminat feia temps.

Una cosa que Qui-Gon no recordava de la seva última visita era la presència d'unes columnes de vidre tou d'aproximadament la seva alçada i il·luminades per dins. Estaven situades a les cantonades dels carrers i en les places públiques. Algunes formaven grups i altres estaven soles. Algunes brillaven amb una llum blanca, altres amb un blau pàl·lid.

- Què creus que són? -va preguntar Obi-Wan -. No semblen servir per a res.

Qui-Gon va reconèixer la cruïlla de dos carrers.

- Aquí hi havia la tanca electrificada que portava al Sector Civilitzat -enfront d’ells, en una petita plaça, es veia el major grup de columnes lluminoses que havien trobat -. Anem a veure de prop aquestes columnes.

Estaven col·locades a centímetres les unes de les altres. Juntes formaven un tancat cub lluminós. Qui-Gon va veure davant del cub una placa polida i negra amb alguna cosa escrita en la superfície.

"EN MEMÒRIA DELS NOSTRES COMPANYS, OBRERS TOTS, QUARANTA EN TOTAL, QUE VAN MORIR A MANS DE LES FORCES ABSOLUTES MENTRE INTENTAVEN TRENCAR LA TANCA ELECTRIFICADA."

Obi-Wan va comptar les columnes.

-Hi ha quaranta, una per cada Obrer. Són monuments commemoratius.

-S'ha assenyalat cada lloc en què va morir un Obrer -suposà Qui-Gon.

Els dos Jedi van contemplar les columnes lluminoses. Ara semblaven cobrar la presència d'éssers humans. Qui-Gon podia imaginar als quaranta Obrers avançant cap a la tanca electrificada. Potser ho van fer agafats del braç.

-Recordo que a la nostra missió a Melida/Daan em va impressionar moltíssim la devastació de la ciutat -va dir Obi-Wan-. Cada resta estava plena de tristesa. Es veien les vides trencades i perdudes. I això, d'alguna manera, és igual de terrible. La ciutat no està afectada, però s'han anat tants éssers. I la vida continua al seu voltant -Obi-Wan va tocar el vidre-. És bo tenir present tot el que es va perdre.

-Sí, penso el mateix -Qui-Gon també se sentia commogut pel testimoni mut d'aquelles columnes.

Van seguir caminant i van deixar enrere el lloc on antany es va aixecar la tanca electrificada. El post de control seguia dempeus: una cabina de seguretat blindada. A l'altra banda de la part frontal, algú havia escrit a la paret: "ROAN ASSASSÍ".

Quan van entrar en el Sector Civilitzat, van veure més pintades semblants. "FORA ROAN" deien algunes, "AMUNT EWANE, MORT A ROAN" deien altres. Uns Obrers uniformats intentaven treure les pintades de la pedra polida.

-Regna el descontentament sota la superfície -va dir Qui-Gon.

-Ho puc percebre -va assentir l’Obi-Wan-. La gent està enfadada.

Cada vegada hi havia més gent als carrers. La diferència entre el Sector Civilitzat i l'Obrer era òbvia. Els Civilitzats tenien tot allò propi de la riquesa: robes de qualitat, lliscants lluents... Com era migdia, els rics eren al carrer, parlant en grups reduïts o en els opulents locals disseminats per l'àmplia avinguda. Els Obrers portaven túniques llises i pantalons, i semblaven molt ocupats amb els seus encàrrecs. No passejaven ni gaudien del dia.

-Hem d'informar en un post de seguretat -va dir Qui-Gon-. És obligatori per a tots els visitants. Una simple formalitat, però pot ser que esbrinem alguna cosa.

Els edificis del Govern estaven agrupats en un ampli districte, tots ells construïts al voltant d'una sèrie de grans cubs units entre si, plens de flors i bancs per seure. Al contrari que les lluents estructures elevades que els envoltaven, no eren molt alts i tenien més adorns, columnes, cornises. Així com grans escales que portaven cap a les lluents portes metàl·liques.

Obi-Wan i Qui-Gon van rebre una cordial benvinguda al taulell de l'entrada principal de l'Edifici de Serveis d'Administració, i van ser guiats al despatx del Cap del Control de Seguretat. Era un home de tors i espatlles molt fortes, baixa alçada i incipient calvície. Es va aixecar i els va saludar amb el cap.

-Sóc Balog, el seu receptor oficial. Benvinguts a Nou Àpsolon. Gràcies per complir immediatament amb els procediments d'arribada. Puc preguntar el motiu de la seva visita?

-Hem sentit parlar dels plaers de Nou Àpsolon -va dir en Qui-Gon-. Som turistes.

Balog va assentir.

-El turisme no està prohibit... de moment, però he d’advertir-los que el Govern està a punt d'emetre un comunicat oficial per a tots aquells que estiguin planejant visitar Nou Àpsolon. El planeta és un lloc perillós per als forasters. El nostre líder està sent perseguit, i hi ha molt descontentament. Els ànims estan excitats. La societat és un polvorí. No puc garantir la seva seguretat.

-No hem vingut a la recerca de seguretat -va dir en Qui-Gon-. No pretenem quedar-nos molt de temps, i tindrem cura.

Balog va assentir.

-Llavors gaudeixin de la seva visita.

Qui-Gon es va dirigir cap a la porta, però va fer com que dubtava.

-Ha esmentat que el seu líder està sent perseguit. I hem sentit que l'anterior va ser assassinat. Creu que Roan també està en perill?

-Hi ha gent que pensa que va ser ell qui va conspirar per matar Ewane -va dir en Balog-. Òbviament, això és fals. Però aquí és on resideix el perill. Aquesta gent vol venjança. Nosaltres la tenim sota control. Ewane era un gran home, però Roan també ho és. És un Civilitzat amb molta riquesa, però fins i tot abans de la revolució no sagnant va desafiar als membres del seu partit a ajudar els Obrers. Jo sóc un exemple d'això. Gràcies a Roan vaig obtenir aquest lloc. I ha fet el mateix per uns altres. Roan compta amb suport entre els Obrers. Els qui sospiten de la seva culpabilitat en l'assassinat no són més que una majoria sorollosa.

-Les filles d’Ewane estan amagades, no?

Balog va semblar sorprendre’s.

-En absolut. Van ser acollides per Roan després de la mort del seu pare. Viuen a la residència oficial, a dues illes d'aquí.

Següent