Llaços que uneixen (XII)

Anterior

CAPÍTOL 12

Qui-Gon va trobar una casa d'hostes per passar la nit. El seu padawan es va quedar profundament adormit, però ell va romandre despert. No entenia què li passava al seu cor. No podia entendre per què s'havia enfadat tant amb la Tahl. Hi havia perdut la capacitat de judici. Mai no s'havia sentit menys Jedi.

La seva visió li havia pertorbat, si; però ell pensava que aquella sensació d'angoixa es passaria per quan la trobés i s'embarqués en l'aventura d’ajudar-la. I no havia estat així. Què estava passant per alt?

Es va embolicar amb la manta i es va estirar de costat. Hi havia un finestró a dalt, a la paret, a través del qual es veien les tres llunes de Nou Àpsolon. La nit era serena i brillant, amb una lleugera resplendor rosada. Qui-Gon va meditar sobre la seva bellesa mentre lluitava per buidar la seva ment. Va intentar eliminar els pensaments sobre el demà i el que li oferiria el futur. Va intentar no pensar en la Tahl, envoltada de tots aquests fanàtics seguidors.

Es va girar una altra vegada.

- Qui-Gon? Estàs bé?

La veu somnolenta d'Obi-Wan va interrompre els seus pensaments des de la màrfega situada a l'altre costat de l’habitació. Estava molestant al seu padawan. I necessitaven descansar.

-Res. Dorm.

Qui-Gon va relaxar el seu cos i va obligar a la seva ment a obeir. La seva ment tossuda li desafiava, i el somni es resistia. En lloc d'això, es va quedar mirant la lluna.

Si Obi-Wan es va adonar de l'aspecte ullerós d’en Qui-Gon al matí següent, no ho va esmentar. El seu padawan va acceptar silenciosament la responsabilitat d'aconseguir l'esmorzar, i va desaparèixer per tornar amb una mica de te, pa i fruites.

Qui-Gon estava profundament agraït a Obi-Wan tant per la seva consideració com pel seu silenci. Es van vestir, es van posar les motxilles i es van dirigir a les direccions que la Tahl els hi havia donat.

Manex, el germà d’en Roan, vivia a prop de la residencia del Governador Suprem. La seva casa era molt més gran, i no estava construïda amb la pedra grisa tan present a tot arreu, sinó de lluents pedres blanques i negres disposades formant dibuixos. La casa semblava més un palau, i presumia amb desvergonyiment de la seva grandària enfront dels seus ombrívols veïns.

-La veritat és que no li importa fer gala de la seva riquesa -va comentar Qui-Gon mentre activava el dispositiu que anunciava la seva arribada.

Un androide de protocol summament abrillantat i amb el cos metàl·lic negre els va atendre a la porta. Qui-Gon va dir els seus noms i que eren Jedi. Ja no veia raó per ocultar-se. Tant els Absoluts com els Obrers sabien que estaven a Nou Àpsolon. Tahl estava segura que ningú descobriria qui era. Si treballaven ràpid, no posarien en perill la seva posició.

Manex els va rebre en una petita sala amb parets, terra i sostre de pedra negra. Hi havia gruixudes catifes verdes repartides pel terra lluent, i la sala estava repleta de bancs i seients de tota mena, tots entapissats amb teles en diferents tons de verd. Hi havia enormes coixins de color verd gespa tirats per terra. Unes gruixudes cortines de to maragda cobrien les finestres.

Un home alt i rabassut estava estirat en un d'aquests coixins, recolzat en un sofà llarg. Es va posar dret quan van entrar a l'estança. Tenia els cabells arrissats, foscos i curts, i es cobria el cap amb una gorra. Els seus ulls eren blaus i amistosos.

-Benvinguts, Jedi. Quina amabilitat que truquéssiu. M'alegro molt de veure-us.

Qui-Gon va saludar-lo inclinant-se. Es va sentir una mica aclaparat per la sala i l'efusiva benvinguda. No s'ho esperava. Imaginava que Manex seria un home de negocis fred i despietat.

-Estava amb la meva meditació matutina. Crec que vosaltres també la feu –hi havia alegria en els ulls de Manex-. Medito sobre totes les coses belles que hauria de tenir. Sens dubte la meva tècnica és diferent de la vostra.

-Sí -va dir Qui-Gon.

Manex va observar que Obi-Wan es mostrava fascinat amb l'estada.

-El verd és el meu color favorit. Em puc permetre complir tots els meus capricis. Què afortunat sóc, no? Però seieu, seieu.

Qui-Gon va prendre seient a la butaca bessona a la qual ocupava Manex. Es va enfonsar al seient. Obi-Wan va seure al seu costat, intentant mantenir l'esquena recta. Resultava difícil en una peça de mobiliari tan luxosa.

Manex els va assenyalar una safata d'or amb dolços.

-Tinc el millor pastisser de Nou Àpsolon. Proveu-ne un -es va ficar una cassoleta de fruites a la boca.

Qui-Gon va veure que Obi-Wan contemplava famolenc els preciosos dolços, però el seu padawan no en va agafar cap.

- Què puc fer per vosaltres? -va preguntar Manex, llevant-se les molles de la túnica daurada.

Qui-Gon havia estat pensant en la millor manera de procedir. No estava segur de quant podia esbrinar simplement parlant amb Manex. Després de tot, no anava a admetre de bones i primeres que era un corrupte. Però sovint la gent donava pistes sobre la seva veritable naturalesa sense saber-ho. Finalment, Qui-Gon havia decidit que el seu mètode seria el de la sinceritat.

-Vaig formar part de l'equip original de Jedi enviat aquí per supervisar les eleccions fa sis anys -va dir en Qui-Gon-. Ara no estic en missió oficial, però vaig sentir curiositat per l'esdevenir de Nou Àpsolon. I em temo que el que he vist m'ha produït certa inquietud.

Manex es va incorporar, com si parlar de coses serioses li redrecés l'esquena.

-L’assassinat d'Ewane va ser una tragèdia. Nou Àpsolon estava florint. No hi havia motius de descontent. Estàvem aconseguint que l'economia fos gairebé tan bona com abans dels conflictes. Tant els Obrers com els Civilitzats van veure com milloraven les seves vides mentre la riquesa creixia sense parar. La galàxia va perdre la fe en els nostres productes i ara està començant a recuperar-la. Ja vam perdre la prosperitat en el seu moment per un enfrontament. Seria una autèntica pena arriscar-la de nou.

-La riquesa és important per a tu -va dir Qui-Gon en to neutre.

-Sí -Manex va mirar-lo tranquil·lament als ulls-. M'agrada tenir-la. Hi ha gent que diu que vaig fer la meva fortuna gràcies a la corrupció i als meus contactes. Suposo que et refereixes en això.

Qui-Gon estava impressionat. Ara sí que havia albirat un indici de l'home de negocis. Manex parlaria sense embuts, o almenys en aparença.

-Contactes, si. Per què no anava a tenir-los? El meu germà tenia un lloc privilegiat en el Govern. Em vaig aprofitar de tots aquells que van intentar acostar-se a ell. Però això no és corrupció. Vaig veure la manera de millorar els meus negocis. Com Civilitzat, tenia permís d'exportació. Els Obrers no. La llei era injusta, però hauria estat una estupidesa per la meva part no aprofitar-me d’ella. Vaig obrir un ampli mercat de béns de Nou Àpsolon a la galàxia. Tenia una xarxa de contractes de tecno-informació. Així que em va alegrar veure un Obrer sent triat, perquè això estabilitzaria el Govern.

-En el seu moment no et vas unir al teu germà en la seva crida a la unitat -va assenyalar Obi-Wan.

-El meu germà és l'heroi. Jo sóc l'home de negocis

Qui-Gon va agafar un pastisset. No el volia. El va agafar perquè li ho havia ofert, i Manex estava visiblement orgullós del que tenia. Qui-Gon volia mostrar-se respectuós i que hi hagués un bon ambient. Es va ficar el delicat pastís a la boca. Tot d'una va sentir una explosió de sabor exquisit, dolç i complex.

Manex va somriure, perquè Qui-Gon no va poder evitar que la sorpresa es reflectís a la cara.

-No ha exagerat res. És el millor. Sí.

- Només dic que tinc el millor quan realment és així. No m’enganyo a mi mateix. Mira el meu germà -Manex es va recolzar en els tous coixins-. Ell és noble, valent i dedicat al bé comú. Tot el que jo no sóc. Hauria de menysprear-lo perquè, segons diuen, els germans senten gelosia quan un és visiblement superior a l'altre. Però jo no menyspreu a Roan. M'alegra que hi hagi éssers així en aquest planeta. Perquè fan possible que jo visqui bé.

-I ara que el teu germà és Governador Suprem, podràs obtenir encara més beneficis -va assenyalar Qui-Gon-. No guanyaries res menyspreant-lo.

-Podria menysprear-lo i explotar-lo al mateix temps -va replicar Manex -. Estic segur que has vist suficient en la galàxia com per saber això.

-Sí -va admetre Qui-Gon.

-Estàs suggerint que estic darrere de l'assassinat de l’Ewane -va dir Manex amb to suspicaç-. Sé que hi ha gent que ho pensa. Però per què anava a arriscar la meva fortuna així? -Manex va negar amb el cap-. M'agrada massa la meva comoditat com per arriscar-la.

-A més, no estaria bé -va assenyalar l’Obi-Wan.

-Sí, això també.

- Creus que el teu germà va tenir alguna cosa a veure amb l’assassinat de l’Ewane? -va preguntar Qui-Gon-. També hi ha gent que pensa això.

- Roan? -Manex va negar amb el cap-. Volia a Ewane com a un germà. Només cal veure com ha acollit aquestes nenes.

-Això podria ser una maniobra per guanyar-se la simpatia general -va dir l’Obi-Wan.

Manex no va semblar alterar-se davant el comentari. Es va inclinar cap endavant.

- Hi ha una cosa que heu de comprendre. El deure ho és tot per al meu germà. Se sent responsable de l’Alani i l’Eritha.

-Hi ha gent que diu que les bessones estan en perill, vivint a la casa d'algú que és sospitós de la mort del seu propi pare -va dir l’Obi-Wan.

-Hi ha gent a Nou Àpsolon que actualment diria qualsevol cosa per tal d'obtenir el que vol –Va dir Manex amb to ferm-. Aquestes noies són lliures de marxar, però es queden. Coneixen millor a Roan del que van conèixer al seu propi pare. Tot aquest dolor que estan demostrant... per qui és? No van arribar a conèixer al seu pare. Ewane va passar a la presó tota la infància de les nenes. Després va ser Governador Suprem i les seves obligacions eren innombrables. Mai va arribar a conèixer de veritat a les seves filles.

-Un no pot menysprear el dolor d'un fill pel seu pare, per molt distant que fos la relació -va dir en Qui-Gon.

-És clar que no. Estic segur que les bessones són sinceres -Manex es va posar dret i va acostar la safata de pastissets -. Quina conversa més ombrívola per a un matí tan esplèndid. Si us plau, mengeu. Vaig a demanar uns tes.

Qui-Gon es va aixecar.

-Hem de marxar. Gràcies per la seva hospitalitat.

-És un plaer rebre als Jedi. Torneu quan vulgueu -Manex es va aixecar per acomiadar-se'n.

El mateix androide de protocol els va guiar fins a la porta. Qui-Gon i Obi-Wan es van aturar a les escales. Qui-Gon va respirar profundament l'aire del matí. La brisa fresca i la llum del sol li infonien valor, però no se sentia més útil per a la Tahl.

- Tu què n’opines? -va preguntar a Obi-Wan mentre tornaven al carrer.

-L’he trobat desagradable -va dir Obi-Wan-. Seria perfectament capaç d'orquestrar un cop al Govern. Però no crec que tingui l'energia suficient per fer-ho. Hauria d’aixecar-se del sofà.

-Estàs deixant que els teus prejudicis influeixin en les teves percepcions, padawan -va dir Qui-Gon amb desaprovació-. Recorda que cal energia per pastar una fortuna. Manex ho va tenir més fàcil que la majoria, però la veritat és que va aixecar un imperi financer impressionant.

-Que utilitza per al seu propi plaer -va dir Obi-Wan amb repugnància.

-He vist homes i dones de gran riquesa que no gaudien de les seves pròpies comoditats -va comentar Qui-Gon-. Almenys, Manex gaudeix del que s'ha construït. Nosaltres no haguéssim pres les decisions que va prendre ell. No deixis que el seu amor pel plaer t'impedeixi veure els seus mèrits.

- Veus mèrits en ell? -va preguntar Obi-Wan, incrèdulament-. Jo veig corrupció.

-Jo veig un home que viu com vol i no fa apologies. La pregunta és fins a quin punt seria capaç d'arribar per tal de mantenir el seu nivell de vida? - Es va preguntar Qui-Gon-. Potser Manex sembli feble, però jo crec que no ho és. Malgrat les seves negatives, podria odiar en secret al seu germà, però no podem deixar de tenir en compte la seva perspectiva, padawan.

Qui-Gon va buscar a les butxaques de la seva túnica.

-I m'ha recordat una cosa important.

- Una pista?

Va donar a Obi-Wan un pastisset que havia agafat de la safata d’en Manex, i que s'havia guardat en sortir.

-Ni en plena missió has de rebutjar un pastisset.

Següent