Llinatges
El llegat de la Força 2
Karen
Traviss
Una nova era d’emocionants
aventures i revelacions esgarrifoses continua desenvolupant-se, mentre la
llegendària saga d’Star Wars segueix endavant cap a un nou i sorprenent
territori.
La guerra civil
plana mentre la recent Aliança Galàctica s'enfronta a un creixent nombre de
mons rebels... i la guerra que s'aproxima està estripant a les famílies
Skywalker i Solo. Han i Leia tornen al planeta natal d'en Han, Corèllia, el cor
de la resistència. Els seus fills, Jacen i Jaina, són soldats a la campanya de
l'Aliança Galàctica per aixafar els insurgents.
Jacen, ara un mestre
complet de la Força, té els seus propis plans per posar ordre en la galàxia.
Guiat per la seva mentora Sith, Lumiya i amb Ben, el jove fill d’en Luke al seu
costat, Jacen s'embarca pel mateix camí pel que ho va fer una vegada el seu avi
Darth Vader. I mentre que Han i Leia veuen al seu únic fill esdevenir un
estrany, un assassí secret enreda a la parella amb un nom temut del passat d’en
Han: Boba Fett. En el nou ordre galàctic, els amics i enemics ja no són el que
semblen...
Pròleg
SISTEMA ATZERRI, DEU
ANYS ESTÀNDARD DESPRÉS DE LA GUERRA YUUZHAN VONG: ESCLAU I EN PERSECUCIÓ DEL PRESONER H'BUK. REGISTRE PRIVAT D’EN
BOBA FETT.
-Sigui el que sigui
el que t’estiguin pagant, Fett, jo ho duplicaré -digué la veu del comunicador.
Ho diuen molt. Simplement no entenen la naturalesa d'un
contracte. Aquest cop és un tractant de glitterstim atzerri anomenat H'buk que
ha creuat la línia amb la Coalició de Mercaders per la quantitat de
quatre-cents mil crèdits. La coalició pensa que valia la pena pagar-me
cinc-cents mil crèdits per ensenyar-li, a ell i a tots els altres, una lliçó
sobre el fet de complir amb els seus pagaments.
Estic d'acord amb la Coalició de Mercaders de tot cor.
-Un contracte és un
contracte -li dic.
L'Esclau I està prou a prop de la seva cua per tenir
una visual d'ell: juro que està pilotant un vell Caçacaps Z-95. No té
hipermotor, o hauria saltat ja. I no m'estranya que estigui sorprès.
Un Firespray molt, molt vell com l'Esclau I no hauria
de ser capaç d'agafar-lo només amb el motor sublumínic.
Però he afegit uns quants... extres recentment. L'única
part completament original de l'Esclau I ara és la cadira en la qual estic
assegut.
-Els meus canons
làser estan armats -diu H'buk sense alè.
-Bé per tu. -Perquè sempre volen conversa, no ho sabré
mai. Mira, dispara o calla. Sé que hauràs de venir a apuntar-me amb aquest canó
i en aquest segon o dos destruiria els teus motors-. La galàxia és un lloc
perillós.
El Caçacaps executa
un gir net cap a babord amb els seus propulsors de maniobra i els làsers de l'Esclau es fixen en la signatura del
motor del Caçacaps, igualant els seus girs i tirabuixons sense necessitat que
jo el guiï. Els seus motors s'encenen en una bola de llum blanca. El caça
comença un gir incontrolat i he d’accelerar per fixar-lo amb un raig tractor i
estirar d’en H'buk.
Els braços
d'adherència fan un satisfactori chunk-unkkkk
contra el fuselatge del Caçacaps mentre asseguro el caça contra la carcassa
per sobre del llançador de torpedes de l'Esclau.
El so d'això reverberant a través del teu
casc, segons m'han dit, és com la porta d'una cel·la tancant-se darrere teu: el
punt en el qual els presoners perden tota esperança.
Té gràcia. Això només em faria lluitar amb més força.
H'buk està fent els sorolls de pànic i precs dels que
difícilment me n'adono aquests dies.
Alguns presoners són desafiants, però la majoria es
lliuren a la por. Ell em fa ofertes durant tot el camí de tornada fins a
Atzerri, prometent-me qualsevol cosa per sobreviure.
-Puc pagar-te
milions.
El contracte és per lliurar-lo viu. És molt específic.
-I les meves accions
de Kuat Drive Yards.
Crec que és la silenciosa rutina el que al final els fa
enfadar.
-Fett, tinc una
filla bella...
No hauria d'haver dit això. Ara estic enfadat, i no
m'enfado molt sovint.
-Mai utilitzis els
teus fills, sac d'escòria.
Mai.
El meu pare sempre em posava a mi primer. Qualsevol
pare ho hauria de fer. No és que jo mai sentís pena, ni res, per H'buk, però
ara estic complagut que mereixi tot el que la Coalició de Mercaders vagi a
fer-li. Si jo fos de la classe compassiva, el mataria. I el contracte diu viu.
-Vol negociar la
tarifa d'aterratge? -pregunta el Control de Trànsit Aeri d’Atzerri.
-Vol negociar amb un
canó d’ions?
-Oh... Les meves
disculpes, Mestre Fett, senyor...
Ells sempre comprenen les meves raons.
Aterrar a Atzerri és una mica arriscat quan estàs
remolcant un caça incapacitat en la teva part superior. Poso l'Esclau I sobre
la pista d'aterratge, baixant-lo lentament sobre els impulsors, sentint la
secció posterior vibrant sota la càrrega.
I tinc audiència.
La coalició vol mostrar que es poden permetre
contractar al millor per caçar a qualsevol que es passi amb ells. Jo els hi
dono el gust. Una mica d'amenaça, una mica de relacions públiques: com una
armadura mandaloriana, ho deixa tot clar sense que es necessiti disparar un
tret. Camino al llarg de la carcassa de l'Esclau I per enfilar-me fins al
fuselatge del Caçacaps i obro els tancaments de la cabina amb el làser
incrustat al canell del meu guantellet.
Així que copejo a H'burk més fort del que necessito
fer-ho i l’arrossego fora de la cabina per baixar dels deu metres fins al terra
de la zona d'aterratge amb ell.
Em dol en el més profund del meu estómac.
No deixo que ningú ho vegi.
Llavors diposito al presoner a la pista d'aterratge
davant dels homes que em deuen quatre-cents mil crèdits. Això sempre fa
comprendre les raons. M'agrada fer comprendre les raons.
La presentació és la meitat de la batalla.
-Vol quedar-se també
amb el caça? -pregunta el meu client.
-No és del meu gust.
L’estibador utilitari de l’espaiport ve a retirar-lo de
l’Esclau I. Mantinc la meva mà estesa cap a fora: vull la resta de la meva
paga.
Ell em lliura els 250.000 crèdits deguts en un xip
verificat.
-Per què fas això
encara, Fett?
-Perquè la gent
encara m'ho demana.
És una bona pregunta. Ho medito mentre em torno a seure
a la cabina i em poso al corrent amb els titulars financers en les holonotícies
de l'HoloRed mentre l'Esclau I es dirigeix cap a Kamino amb el pilot automàtic. El
meu doctor es trobarà amb mi allà. A ell no li agraden els viatges llargs però
no li pago perquè sigui feliç.
Ara descobreixo que estic pensant en una filla, Ailyn,
que no he vist en cinquanta anys, preguntant-me si encara és viva.
Veus?, estic malalt. Crec que m'estic morint.
Si m'estic morint, llavors hi ha coses que he de fer.
Una d'elles és descobrir què li va passar a l’Ailyn. Una altra és decidir qui
serà Mandalore quan me’n vagi.
I el tercer, per descomptat, és enganyar la mort.
He tingut molta pràctica en això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada