divendres, 9 de desembre del 2016

Llinatges (Pr)



Llinatges

 


El llegat de la Força 2


Karen Traviss


 

Una nova era d’emocionants aventures i revelacions esgarrifoses continua desenvolupant-se, mentre la llegendària saga d’Star Wars segueix endavant cap a un nou i sorprenent territori.
La guerra civil plana mentre la recent Aliança Galàctica s'enfronta a un creixent nombre de mons rebels... i la guerra que s'aproxima està estripant a les famílies Skywalker i Solo. Han i Leia tornen al planeta natal d'en Han, Corèllia, el cor de la resistència. Els seus fills, Jacen i Jaina, són soldats a la campanya de l'Aliança Galàctica per aixafar els insurgents.
Jacen, ara un mestre complet de la Força, té els seus propis plans per posar ordre en la galàxia. Guiat per la seva mentora Sith, Lumiya i amb Ben, el jove fill d’en Luke al seu costat, Jacen s'embarca pel mateix camí pel que ho va fer una vegada el seu avi Darth Vader. I mentre que Han i Leia veuen al seu únic fill esdevenir un estrany, un assassí secret enreda a la parella amb un nom temut del passat d’en Han: Boba Fett. En el nou ordre galàctic, els amics i enemics ja no són el que semblen...


Pròleg

SISTEMA ATZERRI, DEU ANYS ESTÀNDARD DESPRÉS DE LA GUERRA YUUZHAN VONG: ESCLAU I EN PERSECUCIÓ DEL PRESONER H'BUK. REGISTRE PRIVAT D’EN BOBA FETT.

-Sigui el que sigui el que t’estiguin pagant, Fett, jo ho duplicaré -digué la veu del comunicador.
Ho diuen molt. Simplement no entenen la naturalesa d'un contracte. Aquest cop és un tractant de glitterstim atzerri anomenat H'buk que ha creuat la línia amb la Coalició de Mercaders per la quantitat de quatre-cents mil crèdits. La coalició pensa que valia la pena pagar-me cinc-cents mil crèdits per ensenyar-li, a ell i a tots els altres, una lliçó sobre el fet de complir amb els seus pagaments.
Estic d'acord amb la Coalició de Mercaders de tot cor.
-Un contracte és un contracte -li dic.
L'Esclau I està prou a prop de la seva cua per tenir una visual d'ell: juro que està pilotant un vell Caçacaps Z-95. No té hipermotor, o hauria saltat ja. I no m'estranya que estigui sorprès.
Un Firespray molt, molt vell com l'Esclau I no hauria de ser capaç d'agafar-lo només amb el motor sublumínic.
Però he afegit uns quants... extres recentment. L'única part completament original de l'Esclau I ara és la cadira en la qual estic assegut.
-Els meus canons làser estan armats -diu H'buk sense alè.
-Bé per tu. -Perquè sempre volen conversa, no ho sabré mai. Mira, dispara o calla. Sé que hauràs de venir a apuntar-me amb aquest canó i en aquest segon o dos destruiria els teus motors-. La galàxia és un lloc perillós.
El Caçacaps executa un gir net cap a babord amb els seus propulsors de maniobra i els làsers de l'Esclau es fixen en la signatura del motor del Caçacaps, igualant els seus girs i tirabuixons sense necessitat que jo el guiï. Els seus motors s'encenen en una bola de llum blanca. El caça comença un gir incontrolat i he d’accelerar per fixar-lo amb un raig tractor i estirar d’en H'buk.
Els braços d'adherència fan un satisfactori chunk-unkkkk contra el fuselatge del Caçacaps mentre asseguro el caça contra la carcassa per sobre del llançador de torpedes de l'Esclau. El so d'això reverberant a través del teu casc, segons m'han dit, és com la porta d'una cel·la tancant-se darrere teu: el punt en el qual els presoners perden tota esperança.
Té gràcia. Això només em faria lluitar amb més força.
H'buk està fent els sorolls de pànic i precs dels que difícilment me n'adono aquests dies.
Alguns presoners són desafiants, però la majoria es lliuren a la por. Ell em fa ofertes durant tot el camí de tornada fins a Atzerri, prometent-me qualsevol cosa per sobreviure.
-Puc pagar-te milions.
El contracte és per lliurar-lo viu. És molt específic.
-I les meves accions de Kuat Drive Yards.
Crec que és la silenciosa rutina el que al final els fa enfadar.
-Fett, tinc una filla bella...
No hauria d'haver dit això. Ara estic enfadat, i no m'enfado molt sovint.
-Mai utilitzis els teus fills, sac d'escòria.
Mai.
El meu pare sempre em posava a mi primer. Qualsevol pare ho hauria de fer. No és que jo mai sentís pena, ni res, per H'buk, però ara estic complagut que mereixi tot el que la Coalició de Mercaders vagi a fer-li. Si jo fos de la classe compassiva, el mataria. I el contracte diu viu.
-Vol negociar la tarifa d'aterratge? -pregunta el Control de Trànsit Aeri d’Atzerri.
-Vol negociar amb un canó d’ions?
-Oh... Les meves disculpes, Mestre Fett, senyor...
Ells sempre comprenen les meves raons.
Aterrar a Atzerri és una mica arriscat quan estàs remolcant un caça incapacitat en la teva part superior. Poso l'Esclau I sobre la pista d'aterratge, baixant-lo lentament sobre els impulsors, sentint la secció posterior vibrant sota la càrrega.
I tinc audiència.
La coalició vol mostrar que es poden permetre contractar al millor per caçar a qualsevol que es passi amb ells. Jo els hi dono el gust. Una mica d'amenaça, una mica de relacions públiques: com una armadura mandaloriana, ho deixa tot clar sense que es necessiti disparar un tret. Camino al llarg de la carcassa de l'Esclau I per enfilar-me fins al fuselatge del Caçacaps i obro els tancaments de la cabina amb el làser incrustat al canell del meu guantellet.
Així que copejo a H'burk més fort del que necessito fer-ho i l’arrossego fora de la cabina per baixar dels deu metres fins al terra de la zona d'aterratge amb ell.
Em dol en el més profund del meu estómac.
No deixo que ningú ho vegi.
Llavors diposito al presoner a la pista d'aterratge davant dels homes que em deuen quatre-cents mil crèdits. Això sempre fa comprendre les raons. M'agrada fer comprendre les raons.
La presentació és la meitat de la batalla.
-Vol quedar-se també amb el caça? -pregunta el meu client.
-No és del meu gust.
L’estibador utilitari de l’espaiport ve a retirar-lo de l’Esclau I. Mantinc la meva mà estesa cap a fora: vull la resta de la meva paga.
Ell em lliura els 250.000 crèdits deguts en un xip verificat.
-Per què fas això encara, Fett?
-Perquè la gent encara m'ho demana.
És una bona pregunta. Ho medito mentre em torno a seure a la cabina i em poso al corrent amb els titulars financers en les holonotícies de l'HoloRed mentre l'Esclau I es dirigeix ​​cap a Kamino amb el pilot automàtic. El meu doctor es trobarà amb mi allà. A ell no li agraden els viatges llargs però no li pago perquè sigui feliç.
Ara descobreixo que estic pensant en una filla, Ailyn, que no he vist en cinquanta anys, preguntant-me si encara és viva.
Veus?, estic malalt. Crec que m'estic morint.
Si m'estic morint, llavors hi ha coses que he de fer. Una d'elles és descobrir què li va passar a l’Ailyn. Una altra és decidir qui serà Mandalore quan me’n vagi.
I el tercer, per descomptat, és enganyar la mort.
He tingut molta pràctica en això.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada