CAPÍTOL 19
La mirada en el
rostre de l’Irini li va fer actuar més ràpid del que havia actuat en la seva
vida. Qui-Gon ja era al rebedor abans de ser conscient d'haver-se aixecat de la
cadira. Però per molt ràpid que es mogués, sabia que Obi-Wan li seguia de prop.
Hi havia enviat la
Tahl amb Balog. No hi havia reunió. Balog l'havia allunyat d'ells per alguna
raó. No sabia quina, però es temia el pitjor.
Li havia fallat.
Creia haver confiat en la seva visió; però, pel que semblava, no prou. Havia
deixat que ella marxés.
Balog els hi havia
dit que la reunió s'havia de celebrar en una estada secreta al proper Institut
del Servei Governamental. Qui-Gon i Obi-Wan van córrer cap allà pels carrers
buits. Els sols naixents tenyien de vermell el paviment. El món despertava.
-Potser ens
equivoquem -va dir Obi-Wan mentre corrien-. Potser hagi estat un altre el
responsable del segrest. Segons l’Irini, hi ha diverses persones que coneixen
el codi de seguretat.
- Sí, podríem estar
equivocats -va assentir en Qui-Gon. Però no ho creia.
Sabia que la sala
secreta estava fora del despatx d’en Roan. Van irrompre a l'entrada de
l'edifici. L'assistent d’en Roan estava obrint el despatx. Es va quedar de
pedra quan va veure aparèixer de sobte als Jedi.
- Què feu aquí?
-La sala de reunions
secreta -va dir en Qui-Gon-. Porta'ns allà.
-No... No sé -va quequejar
l'assistent.
Qui-Gon va donar
tres passos cap a ell i va dir una única paraula:
-Ara.
L'assistent va
assentir nerviós. Va entrar per una porta oculta a la paret i els va guiar al
llarg d'un passadís fins que van arribar a una porta de duracer.
Qui-Gon va caminar
més a poc a poc veient el que jeia en front a la porta. Una veu va cridar dins
del seu pit.
No!
El sabre làser de la
Tahl havia estat llançat a una paperera. I amb ell, diverses pistoles làser.
Ella mai s'hauria
separat del seu sabre làser, llevat que li haguessin dit que amb ell no es
podia celebrar la reunió.
-Obre la porta -va
ordenar Qui-Gon a l'assistent.
La porta es va
obrir, lliscant. Hi havia una taula buida. Cadires buides. Ni rastre d’en Balog
o la Tahl.
En una frustrant
agonia, Qui-Gon va alçar l'empunyadura del seu sabre làser i el va clavar a la
taula. Es va obrir una profunda esquerda, i la taula es va trencar.
Obi-Wan el va mirar
al·lucinat. Mai havia vist a Qui-Gon perdre el control.
Qui-Gon va tancar
els ulls i va lluitar amb les emocions que es debatien al seu interior. Va
veure els ulls sense vida d'ella, va sentir la seva debilitat, va sentir la
seva veu: "És massa tard per a mi, estimat amic".
El seu padawan li va
parlar.
-Els trobarem,
Qui-Gon.
Ell es va empassar
la seva ira i el seu sentiment de culpa, empenyent-los cap al fons, en algun
lloc on no interferissin amb el seu raonament, amb la seva capacitat de judici
i la seva iniciativa.
Va obrir els ulls i
es va trobar amb la mirada decidida del seu padawan. Hi havia alguna cosa que
sabia i que volia dir a Obi-Wan. Si no la trobaven a temps, si la seva visió es
feia realitat, ell canviaria per sempre. Seria per sempre la meitat del que
havia estat. Del que podria haver estat.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada