CAPÍTOL 9
Qui-Gon va deixar
que l’acuitessin mentre baixava les escales. Els seus capturadors no van dir
res, i ell no va considerar necessari formular cap pregunta ni comentari. No
estava segur de si sabien que Obi-Wan i ell eren Jedi. Suposava que pensaven
que eren Obrers.
Al brut vestíbul,
els van embenar els ulls amb gruixudes tires de tela. Els van emmanillar amb
dispositius electrònics i els van treure a batzegades per la porta. Qui-Gon va
sentir com l’introduïen en un lliscant. Van posar a Obi-Wan al seu costat.
El Mestre Jedi es va
concentrar, calculant la velocitat i el temps, per intentar endevinar la
distància que recorrien. Sabia que Obi-Wan estava fent el mateix. El trajecte
va ser curt, i en arribar van ser trets violentament del lliscant i portats per
un passadís. Havien aparcat el lliscant en una zona d'aterratge interior.
Escoltant l'eco, Qui-Gon va calcular la mida. Una zona d'aterratge d'aquella
mida devia pertànyer a un edifici de grans proporcions.
Va escoltar una
porta obrint-se, i va ser llançat a l’interior d'un espai més reduït. Va
escoltar a Obi-Wan ensopegant darrere d'ell.
-Aquí és on heu
d'estar, Jedi -va xiuxiuejar una veu.
Així que sabien que
els presoners eren Jedi.
- On som i per què
ens han detingut? Qui sou? -va preguntar Qui-Gon.
- "No és
assumpte teu" respon a la primera pregunta, i "perquè sou enemics de
l'Estat" a la segona. Pel que fa a la nostra identitat, som els salvadors
d’Àpsolon.
-No em diguis -va
respondre tallant Qui-Gon-. I, digues-me, per què som els vostres enemics?
-Recordem el que van
fer els Jedi fa sis anys. Gràcies a la vostra intervenció vam perdre al nostre
veritable Govern. Ara hem de recuperar la glòria que vam haver de cedir.
-Nou Àpsolon va celebrar
unes eleccions obertes per a tots...
-No reconeixem a Nou
Àpsolon, només a Àpsolon. I no tots els ciutadans es mereixen votar.
-Tens dret a opinar
així -va dir en Qui-Gon-, però es va triar un Govern legalment, segons les
lleis del vostre planeta, pel que...
- Creus que tinc temps
per discutir amb tu? -va cridar la veu iracunda.
La porta es va
tancar d'un cop de porta.
-Bé, quina conversa
més interessant -va dir en Qui-Gon-. Ara sabem que els Absoluts són exactament
el que semblen. Fanàtics.
-No són bones
notícies -va dir l’Obi-Wan.
- Segur que tindrem
un diàleg molt interessant.
- Creus que ens
torturaran? -Obi-Wan va formular la pregunta en to ferm. No volia que Qui-Gon
pensés que tenia por. Però quan va recordar els diferents mètodes de tortura
que havien vist aquell dia, no va poder sentir-se còmode amb la idea.
-No tinc ni idea del
que estan planejant -va dir en Qui-Gon.
No van parlar més.
Era bastant probable que estiguessin vigilant-los. Qui-Gon es va acostar a
Obi-Wan i va assenyalar dissimuladament el seu sabre làser amb el dit. Era
perquè el seu padawan sabés que en cas d'amenaça de tortura, no es deixarien sotmetre.
Obi-Wan va assentir.
No van haver
d'esperar molt. Va transcórrer menys d'una hora abans que sentissin la porta xiuxiuejant
en obrir-se. Van ser trets a l'exterior i conduïts a empentes durant una
estona. Es va activar una altra porta. Qui-Gon es va sentir empès a l'interior.
No tenia ni idea del
que li anava a passar, però tenia el seu sabre làser. Les seves mans seguien
lligades, però trobaria la manera de resistir-se.
El van obligar a
seure i li van posar un focus a la cara. Sabia que el seu padawan estava al seu
costat.
-Aquí hi ha els
Jedi.
-Ja ho veiem, germà
-la veu era greu i potent, amb un amarg deix en la cadència que Qui-Gon
coneixia bé-. Pots anar-te'n.
Sí, tenia les mans
lligades. Sí, tenia els ulls embenats. Era un presoner sense forma aparent
d'escapar. Però el seu cor cantava d'alegria. Havia trobat la Tahl.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada