Llaços que uneixen (XI)

Anterior

CAPÍTOL 11

Obi-Wan va contemplar als dos amics. Li va donar la impressió que s'havien oblidat que ell estava a l'habitació. Fins i tot semblaven haver-se oblidat de la missió. Ell no podia ni imaginar-se el cúmul de sentiments que forjava aquella profunda amistat. Tahl havia estat enfadada amb Qui-Gon, que es va mantenir apartat d'ella durant un temps. Aquestes coses les sabia. Però no sabia per què havien succeït. Només que tenia alguna cosa a veure amb el ressentiment de la Tahl per la necessitat que tenia Qui-Gon de cuidar-la des que ella es va quedar cega.

En aquesta missió, Obi-Wan s'havia sentit confós diverses vegades amb Qui-Gon. Amb els anys havia arribat a aprendre la manera que tenia el seu Mestre d'actuar, però ara era com si Qui-Gon estigués seguint algun tipus de lògica interna que no podia desxifrar. No sabia el que el seu Mestre pensava. En moltes ocasions, els pensaments d’en Qui-Gon li resultaven indesxifrables; però mai tant com en aquell moment. Hi havia un vel entre ells. Tot i així, mirant la Tahl, es va adonar que ella no se sentia igual. Va intentar no envejar-la per això. La Tahl es va aixecar.

-Aquí no podem parlar. Seguiu-me. La sortida està per aquí.

Va caminar decidida cap a la porta i va sortir. Era obvi que coneixia bé el lloc. Va girar a la dreta pel passadís. Obi-Wan no podia imaginar-se bé l'edifici en el qual es trobaven. Era industrial i completament diàfan. Potser en una altra època va ser algun tipus de magatzem.

La Tahl va pujar per una rampa al pis superior. No van veure a ningú. Es va dirigir cap a una sèrie de portes altes que semblaven habilitades per a l'entrada de mercaderies. A prop d'elles hi havia una porta més petita per als Obrers. Va entrar i els tres van sortir a la freda nit.

-És un magatzem abandonat -els hi va dir-. Els Absoluts el van comprar. Tenen una immensa fortuna. El carrer està al final del pati. Us acompanyaré una estona, però després hauré de tornar.

Van avançar pel pati i van sortir a un estret carreró.

- On som? -va preguntar Qui-Gon.

-En el límit del Sector Civilitzat -va explicar la Tahl-. Si seguiu per aquest carrer, arribareu al Bulevard de l'Estat, on es troben els edificis oficials.

-Explica’ns el teu pla -va dir en Qui-Gon-. És obvi que la situació és més complicada del que pensàvem. Som aquí per ajudar.

-He d'admetre que l'ajuda seria molt útil -va dir la Tahl-. No em va costar adonar-me que les bessones estaven en perill, però encara no sé qui les amenaça. Sospito dels Absoluts, per això em vaig infiltrar entre ells; però no he trobat res. Roan podria ser el seu líder secret, però encara he de descobrir si això és veritat.

-Les bessones ens van dir que no t'havien vist -va dir l’Obi-Wan.

-Estan intentant protegir-me -va dir la Tahl-. Vam acordar que el millor era que jo actués de forma clandestina. Em van aconseguir documents falsos que m’acreditaven com a antic membre dels Absoluts. Hi va haver una època en què era una enorme organització burocràtica. Gairebé ningú coneixia la cúpula del poder.

-Així que les bessones et van trucar de veritat -va dir en Qui-Gon.

Tahl va assentir.

-Quan vaig arribar em va sorprendre veure que no estaven amagades, com havien dit. Em van dir que no havien tingut més remei que "adornar" el seu missatge per assegurar-se que jo vingués. Sospiten que va ser en Roan qui va matar al seu pare. Són presoneres a casa. Jo estava disposada a treure-les del seu planeta cap a l’exili, però vam discutir la situació i em va impressionar la seva maduresa i el seu valor. També em vaig quedar molt disgustada amb l'estat de la situació a Nou Àpsolon. Les bessones són un símbol per al poble. Si se'n van, l’últim rastre de govern honrat s'anirà amb elles. Les bessones van canviar d'idea i van insistir de quedar-se. Vaig decidir que el primer era esbrinar quant poder real tenen els Absoluts, i els hi vaig proposar actuar d'incògnit. Les bessones es van oposar a la idea, però finalment van accedir i em van ajudar.

- Quanta força tenen els Absoluts?

-No tanta com ells pensen -va dir la Tahl-. Són pocs en nombre, i la seva organització és caòtica. No hi ha una cadena de comandament real. A mi em va resultar fàcil ascendir en l'estructura. Els Absoluts estan ara desenvolupant activitats a baix nivell. Reuneixen informació i realitzen tasques de vigilància i assetjament ocasional a la Resistència Obrera. Però el que no m'agrada és que tenen una immensa fortuna. Estan acumulant armament.

-Així que deuen tenir un important suport per algun costat -va deduir en Qui-Gon.

-Sí, però no sé d'on procedeix. Encara. I aquí és on entreu vosaltres.

Obi-Wan va mirar al seu Mestre. S'apreciava el conflicte a la cara d’en Qui-Gon. Sabia per què. El Jedi no volia oposar-se a la Tahl, però no estava d'acord amb ella. La raó era òbvia.

-Tahl, els Jedi no han rebut una sol·licitud oficial per ajudar a cap de les parts d'aquest conflicte -va dir en Qui-Gon-. Encara no és segur que Roan estigués involucrat a la mort de l'anterior líder. No se sap si els Absoluts arribaran a acumular poder suficient per suposar una amenaça real. El planeta està lluitant amb aquesta nova societat, si. Però és raó suficient perquè els Jedi intervinguin?

-Però sí que hem rebut una petició -va replicar la Tahl-. De les bessones. Elles són les filles del líder assassinat. La seva crida d'auxili és oficial. I estan en perill.

La Tahl es va aturar.

- Què passa amb la nostra lleialtat cap a les noies?

-Això no és una qüestió de lleialtat...

-Al contrari. Elles em van demanar ajuda i jo els hi donaré. Volen més que seguretat. Volen quedar-se al seu planeta natal. Un planeta que sigui estable i pacífic.

-Els Jedi no poden prometre això -va dir en Qui-Gon.

-Però què lògic ets -va dir la Tahl, negant amb el cap-. Estàs bloquejant els teus sentiments, igual que ho vas fer fa anys. Ho veus tot des d'una perspectiva tan freda. La veritat és que et dóna una mica igual.

Obi-Wan es va adonar que les paraules de la Tahl havien fet mal a Qui-Gon.

-Sóc un Jedi -va dir ell-. Igual que tu. Hi ha formes d'enfocar una missió. Formes amb un funcionament que ha estat demostrat amb el pas de milers d'anys.

-A tu mai et va costar trencar les regles.

-Quan la missió ho requeria. Aquesta missió no ho demana. I, si us plau... -la veu d’en Qui-Gon es va endurir-, no m'acusis d'indiferència. És injust.

Van caminar en silenci durant un moment. Obi-Wan tractava desesperadament de trobar paraules sàvies per arreglar les diferències entre els dos amics, però no sabia com. Tahl havia fet mal a Qui-Gon, i Qui-Gon havia ferit la Tahl. Això podia sentir-ho. Es va sentir incapaç de posar-hi remei. Els dos amics semblaven gairebé odiar-se. Podia sentir la seva ira i la seva frustració en el crispat so de les trepitjades en el paviment.

Per fi, Tahl va parlar.

-Arribem a un acord -va dir-. Necessito que m'ajudis. Dóna'm una setmana. Restaré d'incògnit amb els Absoluts. Obi-Wan i tu investigareu l'assassinat de l’Ewane. Us demano que comenceu per Manex, el germà d’en Roan. Manex és extraordinàriament ric i va emprar els seus contactes polítics per fer fortuna abans i després de la revolució sense sang. Hi ha moltes persones que sospiten que és un corrupte. Potser va estar darrere d'un complot per assassinar a Ewane i així tenir al seu germà al poder. Potser Roan estigués també en el complot. Si aconseguim trobar proves que Roan o el seu germà són culpables, podrem començar a portar la pau a Nou Àpsolon.

-Una setmana no és massa temps -va dir en Qui-Gon.

-No per a molts -va dir la Tahl-. Per a tu serà suficient. Si no aconseguim descobrir les proves, traurem a les bessones del planeta. Si es neguen, tornarem a Coruscant i només tornarem a Nou Àpsolon en cas de tenir una petició oficial per part dels Guardians de la Pau.

Qui-Gon s’ho va pensar un moment.

-Suposo que no hi ha forma de convèncer-te perquè abandonis les casernes dels Absoluts el més aviat possible.

-No n'hi ha -va dir la Tahl.

-Llavors accepto el compromís. I que la Força ens acompanyi.

Les paraules del seu Mestre semblaven sinceres, i no un mer formalisme. La seva preocupació queia sobre ells com una densa boira. Obi-Wan es va adonar que a la Tahl li molestava profundament. Tahl es va donar la volta sense afegir res més, i va tornar a les casernes dels Absoluts. Qui-Gon es va girar per mirar-la fins que va desaparèixer a la foscor.

Següent