Kella Rand, informant... (I)

Kella Rand, informant...

Laurie Burns

I

Just quan la Kella estava segura que el líder del sistema Indu San votaria "no" a una aliança amb la Nova República, va anar i, en lloc d'això, va esclatar.

Literalment.

La pura sorpresa la va congelar momentàniament al seu lloc mentre les sirenes de seguretat van començar a udolar i un núvol d’aerocàmeres van brunzir sobre el seu cap, assemblant-se a un esbart d'ocells electrònics conforme s'anaven reunint en les ruïnes fumejants. Llavors el seu sentit de la notícia va tornar quan la galeria de mitjans va entrar en erupció i els periodistes es van afanyar a baixar a la sala del Consell, on el que quedava d’en Shek Barayel estava estès sobre la seva cadira. El caos prevalia mentre les aerocàmeres sobrevolaven la zona, registrant cada esgarrifós detall.

Inspeccionant la caòtica escena, la Kella va tractar de reprimir un impropi calfred de satisfacció. Portava a la Xarxa Galàctica de Notícies el temps suficient per saber que el crim era gairebé sempre més interessant que la política, i encara que un assassinat no era la història que li havien enviat a cobrir, sens dubte ho faria.

Encara que pel bé de la sensibilitat de la seva audiència, anava a intentar que no semblés que gaudia massa d'això.

Portava dues setmanes a Indu San, badallant a través dels interminables discursos i disputes diplomàtiques que van conduir a la gran votació d'avui. Totes les mirades s'havien posat sobre en Barayel, doncs malgrat que tot el Consell Indu havia votat, el seu era un mer paper consultiu. El conseller en cap, com el governador imperial al que havia reemplaçat, era aquell en qui la paraula era llei en última instància.

El problema era que ningú sabia com estava posicionat sobre la qüestió de l'aliança. Encara que la majoria del consell semblava que volia recolzar-la, ell havia estat exasperantment reticent durant les negociacions diplomàtiques, no havia pres la paraula en absolut durant els debats del consell, i havia declarat secament "sense comentaris" quan era preguntat pels reporters. L'ambaixador de la Nova República, Dictio L'varren, semblava prendre-s'ho amb calma com el negociador experimentat que era, però per als mitjans de comunicació, la història fins a aquest moment era d'un avorriment mortal.

Les accions d’en Barayel tenien totes les característiques d'un altre sistema de la Vora Exterior a punt de declinar una invitació per unir-se a la Nova República. No és que tingués gran interès periodístic, la neutralitat i un saludable respecte pels imperials que seguien actius en el sector eren massa comuns perquè els reporters mostressin entusiasme.

Però afegeix una mica d'assassinat i caos, i les xarxes de notícies de tota la galàxia bullirien amb la història.

Extraient el seu comunicador, la Kella va introduir la freqüència de l'oficina local de l'RNG i amb prou feines va deixar parlar al Cap d'Oficina Robbe Nostler quan aquest va respondre.

- Atureu el droide missatger! -Li va dir, cridant per fer-se sentir per sobre de l’estrèpit que ressonava a la cambra de pedra del consell-. Tenim una notícia calenta! ¡Barayel acaba de ser assassinat!

- Què? -Va preguntar en Nostler-. Quan?

-Assassinat. Al Saló del Consell. Ara mateix! -Va dir-. Enceneu l’holovídeo i mireu-lo, les emissores locals han d'estar emetent. -Sostenint el comunicador a l'orella, va escoltar el soroll magnificat a l'altre extrem quan Nostler va encendre l’holovídeo de l'oficina i va captar un reportatge transmès per una de les emissores del sistema.

La història hauria arribat a l'instant a tots els noticiaris planetaris, però els periodistes galàctics com ella havien d'esperar que el droide missatger de les seves respectives xarxes de notícies arribés al sistema, carregués els informes de l'oficina local, i després els tornés a l'hiperespai per portar-los al seu destí i que es difonguessin per tota la galàxia. Fugaçment, va envejar la facilitat i la immediatesa amb la qual, en el passat, els periodistes presentaven les seves històries a l'HoloRed, però feia temps que havia desaparegut i ara només quedaven els correus amb el seu maleït retard.

-Realment sembla calenta -va dir en Nostler després de mirar un moment l’holovídeo -. Pots confirmar si en Barayel està realment mort?

-Oh, i tant que sí, està mort -li va assegurar la Kella, fent una ganyota davant l'espectacle que tenia sota ella -. Una manera bastant lletja de morir, a més. – Veient a un conseller atordit arraconat per un reporter que brandava una vara de gravació, es va recordar de l'empresa en qüestió -. Així que, eh -va preguntar-. Quan arribarà el missatger? No m'agradaria que em pispin l'exclusiva.

-Estarà atapeïda la cosa –li va advertir Nostler-. S'espera que el droide missatger arribi més tard, aquesta nit, però també el de Notícies TriNebulon. El primer que arribi al sistema, serà el primer que es quedi amb la història, Kell.

Ella va arrufar les celles. De cap manera anava a permetre que TriNeb -aquella porqueria de xarxa de notícies -li trepitgés la notícia només perquè el seu missatger es presentés en primer lloc. Amb la seva inclinació cap al sensacionalisme, els reporters de TriNeb podrien fer que fins i tot el debat més avorrit sonés interessant, encara que no del tot exacte. Odiava pensar com magnificarien tot aquest assumpte. Ella li ho va dir, i va afegir-: Mantingueu un ull en els informes locals, i jo veuré com es desenvolupen les coses aquí baix. Digueu-me si s'assabenta d'alguna cosa bona.

-D'acord -va dir en Nostler, i va tallar la connexió, però la Kella ja no estava escoltant. A sota seu, hi havia arribat un esquadró d'agents de l'autoritat del Consell i estaven tractant de restablir algun tipus d'ordre en el caos. Amb els blàsters desenfundats i cridant ordres, van obrir pas al difunt conseller en cap, apartant als seus horroritzats col·legues als costats de la càmera i fent retrocedir també a la rajada de reporters massa ansiosos.

Però el que més li va cridar l'atenció va ser la visió d'un home sortint dissimuladament per una petita porta en el costat oposat de la càmera, seguit per un dels oficials d'uniforme blau. Reconeixent a Tev Aden, va alçar una cella, preguntant-se què volien les autoritats de l'ajudant de l'ambaixador L'varren.

Examinant l'atapeïda càmera de baix, va descobrir al diplomàtic de la Nova República embolicat en una conversa amb diversos consellers d’Indu, clarament massa absort per donar-se compte de la marxa de l'Aden, o per advertir que pel que semblava havia estat detingut. De fet, entre els crits de les autoritats, el balboteig ansiós dels consellers, i l'espectacle macabre a la taula principal que els mantenia a tots clavats al seu lloc, ningú en absolut semblava haver reparat en els dos homes que havien marxat. Des del seu lloc a la galeria dels mitjans de comunicació, la Kella tenia la millor vista de la sala, i el seu olfacte per les notícies li va xiuxiuejar que podria valer la pena investigar.

Baixant les escales de la galeria de dos en dos, va activar el senyal de trucada de la seva aerocàmera. Un transponedor en el comunicador li diria a l’aerocàmera on trobar-la, i esperava que ho fes ràpid. A la planta baixa, la notícia de l'assassinat s'estava obrint camí per l'edifici de govern, i els assessors del consell, funcionaris i buròcrates obstruïen el passadís intentant entrar a la cambra per poder veure al seu líder assassinat.

Més autoritats van arribar, agregant-se a la confusió. La Kella es va obrir pas a través de la multitud, tractant d'arribar al passadís lateral per on l’Aden havia desaparegut. El trànsit va disminuir considerablement quan va arribar a la cantonada, i va fer una pausa per mirar enrere buscant la seva aerocàmera. Va quedar alleujada veient que apareixia creuant la porta de la cambra principal i surava cap a ella per sobre de l’oscil·lant mar de caps.

Va avançar ràpidament per la sala amb l’aerocàmera brunzint sobre la seva espatlla, però mentre s'acostava a la porta per la qual havia sortit l’Aden, aquesta es va obrir i un corpulent oficial de l'Autoritat, amb el cabell curt i una disposició encara més tallant, va sortir i li va barrar el pas.

-Aquesta secció està sent precintada -va dir, fent cas omís de la brillant insígnia groga de periodista clarament visible a la part frontal de la seva armilla-. Tinc ordres de buidar la sala.

-Kella Rand, Xarxa Galàctica de Notícies -va dir, colpejant la insígnia de totes maneres i mirant amb impaciència cap al passadís darrere d'ell. A uns 15 metres de distància, es creuava amb una altra sala, on hi havia una sortida que conduïa al pòrtic sud de l'edifici i als carrers de la ciutat més enllà -. Tinc autorització de premsa, i necessito passar.

-Bé, consideri revocada la seva flamant autorització -va replicar –Com li he dit, aquesta secció està sent precintada. Així és que aparti’s, o hauré d’apartar-la per la força.

La Kella va aclucar els ulls. Aquest tipus de problemes eren els que no necessitava. Però seguir a l’Aden era només un pressentiment. Potser seria millor que retrocedís novament a la Sala del Consell per veure com netejaven el que quedava d’en Barayel; obtenir algun tipus de reacció al lloc de l'escena, potser parlar amb L'varren. D'altra banda..., indecisa, ella i el guàrdia seguien mirant-se mútuament quan el reconeixible esclat d'un tret blàster va ressonar a l'altre costat de la cantonada. Van mirar cap allà, i després una altra vegada l'un a l'altre.

-Quedeu-vos aquí -va ordenar l'agent de l'autoritat, traient la seva pistola i dirigint-se a la cantonada. Va fer un cop d'ull a l'altre costat de la vora de pedra, i després va estrènyer el pas.

La Kella el va seguir, amb l’aerocàmera brunzint darrere.

El passadís al qual van girar estava buit excepte per diverses portes tancades, però hi havia una altra intersecció a uns 25 metres. Ella va trotar darrere del guàrdia, el va seguir fins a la següent cantonada..., i es va aturar abruptament. Havia trobat a l’Aden, però no semblava que l'ajudant d’en L'varren pogués concedir una entrevista en breu.

Almenys, la seva mort havia estat més neta que la d'en Barayel. Jeia estès a terra, amb el forat socarrimat en el seu pit com a testimoni del tret blàster que l'havia matat. L'oficial que havia vist seguint-lo fora de la Sala del Consell estava agenollat ​​al seu costat mentre el corpulent li dirigia una dura mirada a la Kella i baixava lentament la pistola.

-Li vaig dir que s'aturés, però ell va seguir endavant -va dir l'agent de l'Autoritat agenollat ​​al costat de l’Aden, arrufant les celles amb la mirada fixa al cos -. Ell simplement em va ignorar, va actuar com si no em sentís. Després va donar mitja volta de sobte, es va posar la mà a la butxaca... -Va negar amb el cap, amb un fil ofegat de veu-. Vaig pensar que no tenia elecció, saps?

-Seu aquí, Darme, i no et moguis, anem a aclarir tot això -va dir l'altre agent, traient el seu comunicador i demanant reforços.

La Kella es va aprofitar de la momentània distracció.

- No l’havia registrat ja a la recerca d'armes? -Li va preguntar.

En Darme la va mirar com si reparés en ella per primera vegada, esmolant la mirada advertint la seva insígnia de premsa i l’aerocàmera gravant l'escena.

-No -va dir -. Com podria haver-ho fet? No vaig arribar a acostar-me prou.

-Em va donar la impressió que estava sota arrest quan van abandonar la sala del Consell -va insistir-. No va ser així?

Ell la va mirar fixament, amb un punt de cautela brillant en els seus ulls.

-No. El vaig veure sortir, i el vaig seguir. Teníem ordres de precintar aquesta secció, i això significava desallotjar qualsevol persona deambulant per aquí. Tot el que volia era arribar fins a ell i dir-li que se n'anés.

La Kella va obrir la boca però, finalitzant la seva trucada, l'altre agent de l'autoritat va fer un pas al capdavant i la va tallar bruscament.

-Tu, calla. No més preguntes. -Enfundant el seu blàster, es va posar a la gatzoneta a l'altra banda de l'ajudant mort -. Fem una ullada al que té aquí.

Evitant el punt carbonitzat, va passar amb cura les mans pel pit de l’Aden i va palpar les butxaques de la túnica, ficant després la mà en una i traient un dispositiu petit i pla. Mantenint-lo en alt, li va donar voltes a la mà, pensatiu.

La Kella va estirar el coll per veure què era, però llavors va recordar l’aerocàmera que brunzia per sobre de la seva espatlla.

-Primer pla -va dir, i una llum verda en el panell frontal va brillar, indicant el reconeixement de l'ordre. Escoltant la seva veu, els dos homes la van mirar de nou.

-Apaga aquesta maleïda cosa –li va ordenar el corpulent amb una nova mirada assassina, però ràpidament es va oblidar d'ella quan el so d'un esquadró de botes va ressonar a la cantonada i es va aixecar per consultar amb el seu comandant.

Fent-se a un costat, la Kella es va enganxar contra la paret de pedra amb l'esperança de passar inadvertida. Amb el descobriment del que semblava ser un detonador a la butxaca de l'Aden, ella ja havia trobat un punt de vista que cap de les altres xarxes de notícies tenia. I com l'única periodista a l'escena, si es quedava tranquil·la i discreta, podria obtenir encara més clips de vídeo de l'acció mentre passava.

Però no hi va haver sort. Mentre diversos dels nouvinguts envoltaven l’Aden i uns quants més s'apostaven en cada extrem del corredor, el seu comandant es va apartar de l'agent corpulent i es va abalançar sobre ella. Els seus freds ulls es van posar a l’aerocàmera que seguia brunzint al seu costat i li va ordenar:

-Deixa de gravar i abandona l'àrea immediatament. Aquesta secció està sent precintada.

La Kella va provar sort, encara que sabia que probablement era inútil.

-Kella Rand, Xarxa Galàctica de Notícies. Tinc autorització de premsa pel tot l'edifici del Consell.

-Com si ets el mateix difunt Emperador -li va deixar anar l'home -. L'accés als mitjans de comunicació han estat revocats. Tu i la resta de paràsits de la premsa podeu obtenir la vostra carnassa després, a la roda de premsa. Així que mou-te, o faré que t'arrestin. Llavors ni tan sols podràs anar a la roda de premsa, oi?

La Kella va obrir la boca per protestar, i la va tancar de nou quan ell va fer senyals al guàrdia més proper.

-Està bé, està bé, me’n vaig -va dir ella, apartant-se ràpidament de la paret i allunyant-se del grup reunit al voltant del cos de l'Aden. Odiava fer marxa enrere, però no podia presentar el seu informe des dels calabossos locals. I podrien passar hores abans que l’RGN autoritzés els fons per pagar la seva fiança..., si és que el sistema legal d’Indu permetia la llibertat sota fiança dels seus reclusos. Havia descobert per la via difícil que altres sistemes no ho feien.

Gairebé esperant que l’agafessin per la força i l’escortessin fora de l'edifici, va retrocedir pel passadís cap a la Sala del Consell. Es marxaria, però encara no havia acabat. Encara tenia fonts amb les quals contactar, fils a seguir, fets a confirmar, i una roda de premsa a la qual enfrontar-se.

La Kella va allargar la seva gambada, disposada a xocar contra la guàrdia a l'entrada de la càmera. Hauria de donar-se pressa per fer-ho tot abans de l'hora límit.

Següent