Ascensió i caiguda d’en Darth Vader (XII)

Anterior

Interludi

Vint anys després del final de les Guerres Clon, Darth Vader no tenia dificultats per recordar la trobada d'Ànakin Skywalker amb el Canceller Suprem Palpatine al Teatre de l'Òpera. Tot i que encara no havia descobert que Palpatine era en realitat el Senyor del Sith Darth Sidious, va ser en aquest moment en particular quan Ànakin Skywalker va decidir que havia d'aprendre els secrets dels Sith.

En aquest moment, Ànakin s'havia convençut a si mateix que només volia obtenir els poders que l’ajudarien a salvar la seva dona. No volia prendre el camí cap al costat fosc. De fet, havia seguit comportant-se noblement després d'aquesta trobada en l'òpera. Quan el Consell Jedi va tornar a insultar-lo seleccionant l’Obi-Wan per perseguir el general Grievous a Utapau, Ànakin es va disculpar per la seva arrogància. I després de descobrir que Palpatine era el Senyor del Sith que hi havia assassinat a Darth Plagueis, i adonar-se que el Canceller no tenia intencions de baixar de la seva posició de poder després de la mort del general Grievous, Ànakin va informar del seu descobriment a Mace Windu, qui va liderar un grup de mestres Jedi per capturar en Palpatine. Ànakin havia fet el correcte.
Però com que Ànakin creia que l'única manera per evitar la mort de Padme era adquirint els coneixements arcans d’en Palpatine, havia estat incapaç de deixar que Mace Windu matés el Senyor del Sith. I així va permetre que Palpatine desencadenés els Llampecs Sith sobre Mace Windu, i va triar trair a tots els Jedi a Coruscant, i es va doblegar davant Palpatine. Com a nou aprenent del Senyor del Sith, va prendre el nom de Darth Vader abans de preparar-se per matar tots els Jedi que quedaven en el Temple Jedi. Ara, tants anys després, Vader va reflexionar sobre tots els Jedi que va matar aquell dia. Recordant l'expressió de sorpresa de Mace Windu en caure des de la finestra de l'oficina d’en Palpatine, i els crits dels nens Jedi i els seus professors, no va sentir remordiments. Va fer el màxim que va poder per ser un Jedi honrat, creia que les seves accions com a aprenent de Palpatine eren fins i tot més correctes.

Encara brollava fum del Temple Jedi quan Vader va viatjar al món volcànic de Mustafar per matar els líders separatistes en el seu amagatall. Mentrestant, Palpatine dictava una ordre a totes les tropes clon disperses en la galàxia perquè matessin els seus generals Jedi, i després va informar al Senat que els separatistes havien estat vençuts i la rebel·lió Jedi havia estat sufocada. Alegres visques van acompanyar la declaració d’en Palpatine que la República es reorganitzaria en el primer Imperi Galàctic.

Després de matar tots els líders separatistes, el nou aprenent de Palpatine va caminar a l'exterior de la fortalesa de la muntanya a Mustafar per observar els rius de brillant lava que corrien per sota. No es lamentaria per les vides que hi havia pres. Però per la pèrdua del seu antic ésser, el nen que havia somiat amb convertir-se en Jedi, va ser incapaç de reprimir les llàgrimes que van caure per les seves galtes.

Ànakin Skywalker havia desaparegut. O era ell? Després de tot, Padme s'havia enamorat d'Ànakin, no d’en Darth Vader. No hi havia previst que Padme, viatjant amb C-3PO, el seguiria a Mustafar i posaria en dubte la rectitud de les seves accions. Ni tampoc havia previst que l’Obi-Wan sobreviuria a la purga Jedi, i que la traïdora Padme el portaria amb ella. Malgrat els seus poders i d'anys d’empatització amb l’Obi-Wan, la seva ràbia havia bloquejat la seva capacitat de sentir la presència del seu antic Mestre a Mustafar fins que va veure el Jedi dempeus a l’escotilla de la nau estel·lar de Padme.

Tampoc havia imaginat mai que l’Obi-Wan posseís la força per derrotar-lo tan brutalment.

Capítol 12

- Tu eres l'Escollit! -Va cridar l’Obi-Wan en allò que quedava d’en Ànakin Skywalker, que agonitzava al final d'una rampa de sorra negra a la vora d'un riu de lava de Mustafar. El seu esgotador duel els havia allunyat de la plataforma d'aterratge on la nau de Padme s'havia posat, i on l’Ànakin havia utilitzat la Força per asfixiar la seva aparentment deslleial dona.

Però ara el duel havia acabat. Amb un simple balanceig del seu sabre de llum, Obi-Wan havia tallat les cames del seu antic Padawan, i també el seu braç esquerre.

Mentre l’Ànakin lluitava per aixecar el cap de l'ardent sorra, els seus ulls van brillar amb fúria quan va mirar l’Obi-Wan. No moriré així! Segueixo sent més fort que tu!

- Qui destruiria els Sith, no qui s’uniria a ells! -Va continuar l’Obi-Wan -. ¡Qui vindria a portar l'equilibri a la Força, no a enfonsar-la en la foscor!

Sentint que la intensa calor penetrava per la seva túnica esquinçada, l’Ànakin va veure el seu sabre de llum, caigut a poca distància d'ell. Massa atordit i ferit per enfocar els seus poders, va observar amb ràbia com l’Obi-Wan es va ajupir per recollir el sabre de llum, el va col·locar al costat del seu i va començar a ascendir el pendent.

- T’odio! -Va rugir l’Ànakin, mantenint els seus ulls fixos en la figura que se n'anava.

Obi-Wan va aturar els seus passos i es va girar per última vegada per enfrontar-se al furiós i derrotat monstre.

-Tu eres el meu germà, Ànakin -va dir Obi-Wan -. Jo t’estimava.

La roba d’Ànakin es va calar foc, i tot el seu cos aviat va quedar engolit per les flames. Els seus crits estaven tan plens de ràbia com de dolor, no gaire diferents als d'una criatura completament indefensa. El seu instint era rodar i sufocar les flames, però a causa de les seves ferides i a les pedres al roig viu sota el seu malferit cos i el seu cap, l'únic que podia fer era cremar-se sense parar.

Obi-Wan es va allunyar, deixant que l’Ànakin morís. D'alguna manera, a través de la seva agonia, l’Ànakin va sentir una última espurna de la presència d'Obi-Wan abans que el Jedi desaparegués de la seva vista.

Ànakin va seguir cridant.

Les flames s'havien extingit finalment. El braç mecànic d'Ànakin excavava a la sorra. Es va recolzar en ell, i va lliscar uns pocs mil·límetres cap amunt per el pendent.

Una altra vegada!

Amb cada moviment, ardents fragments volcànics esgarrapaven i esquinçaven la seva carn socarrada. Li va fer falta tota la seva concentració per desplaçar les seves restes cremades cap amunt en el pendent, allunyant-se del riu de lava.

Gemegar. Només els seus poders evitaven que perdés el sentit.

Una vegada més!

Només el seu odi cap a l’Obi-Wan li feia desitjar seguir vivint.

L’Ànakin, ell seguia pensant en si mateix com Ànakin, va escoltar el motor d'una nau estel·lar que arribava, sobre la seva posició. No va saber quant de temps va passar abans d'escoltar la veu d'un soldat clon.

-Majestat, per aquí -va exclamar.

Llavors va escoltar la veu d’en Palpatine.

-Aquí està. Encara segueix amb vida.

L’ennegrit tors d'Ànakin va quedar completament inert quan finalment va permetre que la foscor caigués sobre ell.

Ànakin es va despertar en una taula d'operacions, envoltat per droides. El recent nomenat Emperador Palpatine l’havia portat a un centre de reconstrucció quirúrgica de Coruscant, i els droides estaven ocupats encaixant membres robòtics al seu tremolós tors, que estava subjecte a la taula amb corretges metàl·liques. Els droides estaven treballant ràpidament per mantenir els preciosos midiclorians que existien en la sang i els teixits d'Ànakin. Per evitar que els midiclorians fossin danyats per substàncies químiques externes, els droides estaven treballant sense anestèsia.

Ànakin ho sentia tot.

Sentia cada freda fulla de metall que tallava la seva espantosament ferida carn per permetre que altres eines analitzessin i estabilitzessin seus danyats òrgans interns. Es retorçava de dolor quan els ossos estellats eren reemplaçats per plastoide, i s'encongia quan els làsers soldaven els nous membres en els seus llocs. En un moment donat, va escoltar en la llunyania com un droide quirúrgic explicava a Palpatine que necessitaria un casc especial i un equip addicional per fer circular l'aire dins i fora dels seus danyats pulmons.

Malgrat aquest dany, durant tot el procés, mai va deixar de cridar.

Finalment estabilitzat, l’Ànakin jeia silenciosament en la taula a la que seguia subjecte. Estava embotit en un vestit de suport vital d'un brillant color negre, amb un panell de control ple de llums situat sobre el seu pit. Observava com un mecanisme robòtic descendia lentament sobre el seu cap, col·locant en el seu rostre una màscara negra amb receptors visuals ovalats i una reixeta de respiració triangular, mentre que un altre mecanisme col·locava un casc sobre el seu crani. El casc i la màscara van encaixar entre si al mateix temps que s'encaixaven en l'anell blindat que envoltava el seu coll. Completament integrats amb el vestit pressuritzat, va escoltar un laboriós so mecànic, i llavors es va adonar que era el so de la seva pròpia respiració.

La taula es va inclinar, posant el lligat de mans i cos d'Ànakin dempeus. Des de les ombres de la taula d'operacions, l'encaputxat Emperador va avançar unes passes.

-Lord Vader -va dir -. Pots sentir-me?

Vader? És cert... Sóc Darth Vader. Ànakin ja no existeix.

Vader va exhalar.

-Sí, Mestre -va dir. El vocalitzador de la màscara havia convertit la seva veu en la d'un autoritari baríton. Es seguia sentint feble, de manera que va girar lentament el cap amb certa dificultat, ajustant la seva visió a través del casc per veure millor a l'Emperador. El rostre de l'Emperador estava arrugat i retorçat, deformat pels llamps Sith que hi havien estat reflectits breument per Mace Windu durant la seva lluita.

- On és Padme? -Va dir Vader amb la seva nova veu. Després de tot el que havia passat, seguia preocupat per ella, encara l'estimava, encara volia salvar la seva vida -. Està fora de perill? Es troba bé?

-Segons sembla -va dir Palpatine amb el seu to més conciliador -, portat per la ira, tu la vas matar.

- Jo? No pot ser -va dir amb incredulitat Vader. Jo l'estimava! Vaig fer tot el que vaig poder per salvar-la... La veu de la seva ment li sonava estranya, més feble que el bram de tro sintetitzat que emetia per la seva màscara. Va recordar haver asfixiat la Padme a Mustafar, com va observar el seu cos agitar-se i caure a la plataforma d'aterratge.

Jo no volia...

-Estava viva. Ho vaig percebre! -Va exclamar Vader.

Palpatine va fer un cautelós pas enrere quan Vader va rugir de dolor i ràbia. Al seu voltant, l'equip i els droides del laboratori van començar a agitar-se i rebentar quan Vader se’ls va carregar amb els seus poders de la Força en totes direccions. Es va sentir un fort espetec metàl·lic quan va alliberar el seu braç esquerre de la taula, i després el dret. Va trontollar cap endavant amb les seves cames d'aliatge, enfundades en botes maldestres i pesades, fins que va arribar a la vora de la zona d'operacions. I d'alguna manera, a través de tota la seva ira, va sentir de sobte com a mínim una veritat: Padme estava morta, juntament amb el seu nadó no nat.

- No! -Va bramar d’una manera tan forta i perllongada que el seu crit va ressonar pels murs. Rere de la seva màscara, va prémer amb força els ulls en un esforç de contenir les llàgrimes que era físicament incapaç de vessar.

Però no hi va haver llàgrimes. No sabia si és que els droides quirúrgics havien alterat o extret els seus conductes lacrimals, o és que ja no l’importava. Tot el que sabia del cert és que Padme s'havia separat d'ell per sempre... i que encara quedaven uns quants Jedi esperant a ser assassinats.

Mancant de l'amor de ningú, i incapaç de sentir el tacte de res a través dels seus dits enguantats i cibernètics, Darth Vader finalment estava preparat per abraçar per complet el costat fosc.

I així ho va fer.

Següent