La Treva De Bakura (I)

LA TREVA De Bakura 

  Kathy Tyers

No puc pensar en La guerra de les galàxies sense recordar la fanfàrria que obre la banda sonora. No puc imaginar la llarga silueta triangular d'un Destructor Estel·lar Imperial sense sentir els ominosos tresets. Qui és capaç de recrear en la seva ment la cantina de Mos Eisley sense aquella inimitable orquestra de jazz?
Dedico aquesta novel·la amb la meva major admiració a l'home que va compondre les bandes sonores per a les tres pel·lícules de La guerra de les galàxies:

JOHN WILLIAMS.

1

Sobre un planeta mort, una lluna habitada penjava suspesa com una turquesa vetllada pels núvols. La mà eterna que subjectava la cadena de la seva òrbita havia empolsat el seu teló de fons vellutat d'estrelles brillants, i energies còsmiques ballaven sobre les arrugues de l'espai-temps; cantaven la seva música intemporal, alienes per complet a l'Imperi, l'Aliança Rebel, o les seves breus i insignificants guerres.

Però en aquella insignificant escala humana de la perspectiva, una flota d’astronaus girava al voltant del planeta primari de la lluna. Cicatrius de carboni estriaven els costats de diverses naus. Eixams d'androides efectuaven reparacions al voltant d'altres. Fragments metàl·lics que havien estat components fonamentals de naus espacials, així com cadàvers humans i alienígenes, giraven amb les naus. La batalla per destruir la segona Estrella de la Mort de l'emperador Palpatine hi havia costat enormes pèrdues a l'Aliança Rebel.

En Luke Skywalker va creuar la pista d'aterratge d'un creuer, amb els ulls enrogits, però encara emocionats per la victòria, després de la celebració dels ewoks. Quan va passar al costat d'un grup d'androides, va captar l'olor de refrigerants i lubricants. Sentia tots els ossos del cos adolorits, després del dia més llarg de la seva vida. Avui (no, ahir) s'havia enfrontat a l'emperador. Ahir, gairebé, havia pagat amb la seva vida la fe dipositada en el seu pare. No obstant això, un passatger que viatjava en la llançadora procedent del poblat Ewok, amb rumb al creuer, ja hi havia preguntat si en Luke havia matat a l'emperador, i a Darth Vader, amb les seves pròpies mans.

En Luke encara no estava preparat per anunciar que «Darth Vader» era, en realitat, Ànakin Skywalker, el seu pare. De tota manera, havia contestat amb fermesa que en Vader havia matat l'emperador Palpatine. En Vader l’havia llançat al nucli de la segona Estrella de la Mort. En Luke va suposar que hauria explicar-ho durant setmanes seguides. De moment, només volia comprovar l'estat del seu caça Ala-X.

Va descobrir, sorprès, que l'equip de manteniment se li havia avançat. Una magnogrúa havia baixat a R2D2, encaixant-lo en el seu nínxol cilíndric, darrere de la cabina.

- Què passa? -Va preguntar en Luke, i es va aturar per recuperar l'alè.

-Ah, senyor -va respondre un tripulant vestit amb un uniforme caqui, mentre desenganxava una mànega de combustible plegable -, el seu pilot de relleu se n'ha anat. El capità Antilles va tornar a la primera llançadora i va sortir de patrulla a l'instant. Va interceptar una nau teledirigida imperial, una d'aquestes relíquies que utilitzaven per transportar missatges abans de les Guerres Clòniques. Va arribar des de les profunditats de l'espai.

Va arribar. Algú havia enviat un missatge a l'emperador. En Luke va somriure.

-M’imagino que encara no s'hauran assabentat. En Wedge vol companyia? No estic tan cansat. Podria acompanyar-lo.

El tripulant no va somriure.

-Per desgràcia, el capità Antilles va accionar un mecanisme d'autodestrucció mentre intentava extreure els missatges codificats. Està bloquejant manualment una bretxa perillosa...

-Oblideu-vos del pilot de relleu -va exclamar en Luke.

Era amic d’en Wedge Antilles des dels dies de la primera Estrella de la Mort, quan havien volat junts en l'atac final. Sense esperar a sentir res més, en Luke es va girar cap al vestidor. Un minut més tard, s'estava posant un vestit pressuritzat taronja.

Els tripulants es van dispersar. Va pujar per l'escaleta, es va acomodar en el seu seient encoixinat, es va posar el casc i va accionar el generador de fusió de la nau. Un conegut brunzit d'alta energia es va elevar al seu voltant.

L'home amb qui havia parlat va pujar darrere seu.

-Però, senyor, crec que l'almirall Ackbar volia sentir el seu informe.

-Tornaré de seguida.

En Luke va tancar la coberta corredissa de la cabina i va efectuar una ràpida inspecció dels seus sistemes i instruments. Res va cridar la seva atenció. Va connectar el comunicador.

-Cap Rebel, preparat per enlairar-se.

-Comporta oberta, senyor.

Va connectar el propulsor. Un segon després, un dolor ferotge va recórrer el seu cos. Totes les estrelles desplegades davant el seu camp de visió es van dividir en binàries i van girar unes al voltant d'altres. Les veus dels tripulants van ressonar-li a les orelles. Atordit, va buscar al seu interior el centre de serenitat que el Mestre Yoda li havia ensenyat a tocar...

Tocar...

Ja.

Va exhalar un tremolós sospir i va exercitar el seu control sobre el dolor. Les estrelles van tornar a transformar-se en centelleigs. Fora quina fos la causa, ja pensaria en ella més tard. Va projectar la Força i localitzar en Wedge. Les seves mans es van moure sobre els controls del caça gairebé sense esforç, mentre es desviava cap en aquell extrem de la flota.
De camí, va poder fer un bon cop d'ull als estralls de la batalla, l'eixam de mecànics androides i naus remolcadores. Els creuers Estel·lars Mon Calamari estaven blindats i cuirassats per aguantar múltiples impactes directes, però va creure recordar que havia vist més d'aquelles enormes i voluminoses naus. Absort en lluitar per la seva vida, el seu pare i la seva integritat al saló del tron ​​de l'emperador, ni tan sols havia percebut les pertorbacions en la Força provocades per tantes morts. Ha confiat que no s'acostumés a elles.

-Wedge, em sents? -Va preguntar en Luke per la ràdio subespacial. Va triar una trajectòria entre les enormes naus de la flota. Els analitzadors han indicat que el transport pesat més proper s'estava allunyant amb cautela d'alguna cosa molt més petita. Quatre caces A es van col·locar darrere d’en Luke-. En Wedge, estàs aquí?

-Em sap greu -va respondre una veu amb prou feines audible -. Estic gairebé fora del teu abast. He de... –en Wedge es va interrompre i va grunyir -. He de mantenir apartats aquests dos vidres. És una mena d’artefacte autodestructiu.

- Vidres? -Va preguntar en Luke, perquè en Wedge continués parlant.

Hi havia dolor en aquella veu.

-Conductors de vidre electrònics. Relíquies dels vells dies «elegants». El mecanisme intenta aproximar-los fins que s'ajuntin. Si arriben a tocar-se, ¡puf! Tot el motor de fusió.

En Luke va sobrevolar lentament la resplendor blava d'Endor i va veure el caça-X d’en Wedge. Al seu costat surava un cilindre de nou metres de llarg amb els distintius imperials, tan llarg com el caça i gairebé tot motor, un tipus de nau teledirigida que l'Aliança encara no podia permetre’s. Per algun motiu, la nau li va produir un sinistre presagi. L'Imperi ja no utilitzava aquelles relíquies. Per què, els qui l'havien enviat, no havien usat els canals imperials habituals?

En Luke va xiular.

-No, no tenim el menor desig que aquest motor tan gran esclati.

No era estrany que el transport s'estigués allunyant.

-Exacte.

En Wedge estava subjectat a un extrem del cilindre, amb un vestit pressuritzat que el connectava al seu caça mitjançant un cable de suport vital. Devia haver alliberat l'aire de la cabina, per tal de dirigir-se cap al control principal del cilindre quan va comprendre que havia activat per accident el mecanisme de detonació. Podria sobreviure en el buit durant diversos minuts, proveïts del seu vestit pressuritzat de pilot i el casc d'emergència hermètic.

- Des de quan ets fora, Wedge?

-No ho sé. Tant és. El panorama és fantàstic.

En Luke es va acostar i va invertir els motors amb cura. En Wedge tenia una mà a l'interior d'un panell. Va tombar el cap per seguir amb la vista el caça d’en Luke, quan aquest va compassar la seva velocitat a la del cilindre.

-Em vindria bé una altra mà. –En Wedge va parlar amb desimboltura, però el to va trair la seva tensió. Havia de tenir la mà mig aixafada -. Què feu aquí?

-Admirant el panorama.

En Luke va sospesar les seves opcions. Els pilots dels caces A van desaccelerar i es van endarrerir, potser assumint que en Luke sabia el que feia.

-R2 -va cridar -, quin és l'abast del teu braç manipulador? Si m'acosto prou, podries ajudar?

-“No: 2,76 metres com a mínim, en un angle òptim”-, va aparèixer a la pantalla.

En Luke va arrugar les celles. Gotes de suor van amarar el seu front. Qualsevol cosa petita, sòlida i d’un sol ús serviria d'ajuda. Si no es donava pressa, el seu amic moriria. La Força concentrada en Wedge ja començava a oscil·lar.

En Luke va fer un cop d'ull a la seva espasa de llum. No estava disposat a desprendre’s d'allò.

Ni per a salvar la vida d’en Wedge? A més, podria recuperar-la. Va fer lliscar amb tota cura l'espasa a l'interior del tub d'alimentació del portell d'ejecció. La va llançar i va estendre una mà cap a l'arma, separada per deu metres de buit. La va enviar cap en Wedge. Quan ja estava prop de l'objectiu, va torçar el canell. El full blanc-i-verdós va aparèixer, silenciós en el buit de l'espai. Els grans ulls marrons d’en Wedge van parpellejar darrere del seu visor.

-Quan doni el senyal, salta -va ordenar en Luke.

-Perdré els dits, Luke.

-Deixa't anar -va repetir en Luke -. Perdràs alguna cosa més que els dits si et quedes aquí.

-Hi ha alguna possibilitat que em bloquegis una mica els nervis amb les teves capacitats Jedi? Em fa un mal horrible.

La veu d’en Wedge va sonar més feble. Va arronsar les cames i es va disposar a deixar-se anar.

En moments com aquells, la granja de l'oncle Owen a Tatooine no li semblava tan malament.

-Ho intentaré -va dir -. Ensenya’m els vidres. Mira'ls fixament.

-D’acooord.

En Wedge va girar-se per mirar l'interior de l'escotilla. En Luke va deixar que l'espasa derivés i va buscar la presència amiga d’en Wedge. Confiava que no es resistís, en què li deixés...

A través dels ulls d’en Wedge, i mentre combatia el terrible dolor que patia la mà del pilot, en Luke va veure un parell de joies rodones i multifacètiques, una en el seu palmell, mentre l'altra, a l'extrem d'un mecanisme de ressort, es clavava al dors de la mà. De la mida d'un puny, llançaven reflexos daurats, produïts per l'espasa de llum, sobre el vestit taronja d’en Wedge. En Luke va pensar que amb el guant de vol no n'hi hauria prou per mantenir-les apartades, en cas contrari hauria indicat al Wedge que es desprengués d'ell. Una breu despressurització no afectava massa a les extremitats.

Si en Wedge saltava, en Luke només comptaria amb un segon, com a màxim, per alliberar un vidre, i molt poc temps més abans que en Wedge es desmaiés. En Wedge estava connectat al cable i seguiria respirant, però perdria molta sang. La visió era borrosa a les vores.

En Luke va pessigar la percepció del dolor d’en Wedge.

Massa malabarismes. En Luke començava a perdre el control sobre el seu propi dolor.

-Ho tinc -va grunyir.

- Què? -Va preguntar en Wedge amb veu desmaiada.

-El panorama. Salta quan compti tres. Salta amb força. U...

En Wedge no va posar objeccions. En Luke va serrar les dents i es va acostar més a l'espasa. Sempre que mantingués la vista clavada en l'espasa, aconseguiria mantenir el control.

-Dos...

Mentre contava, va experimentar l'espasa, els vidres i la bretxa crítica, tot com a parts de la totalitat de l'univers.

-Tres! -No va passar res -. Salta, en Wedge!

En Wedge es va deixar anar. En Luke es va capbussar a l'interior. Un cristall va quedar lliure i va reflectir un calidoscopi verd girant vertiginosament sobre la superfície del caça-X.

-Oooooh –va cantussejar la veu d’en Wedge a l'orella -. Fantàstic.

Va girar en rodó, aferrant-se la mà.

- Wedge, endreça’t!

No hi va haver resposta. En Luke es va mossegar el llavi. Va estabilitzar l'espasa i va desactivar la fulla. El cable d’en Wedge es va tensar sobre l'altre caça-X. Les seves extremitats van oscil·lar a l'atzar.

En Luke va connectar la ràdio d'emergències.

-Cap Rebel a Llar U. Explosius desarmats. Necessito ajuda mèdica. Ja!

Darrere dels caces A, allunyats de la zona de perill, va aparèixer una nau mèdica.

El cos d’en Wedge s'alçava i s'enfonsava cada vegada que respirava, mentre flotava dret al dipòsit de fluid bacterial cicatritzador de la flota. En Luke hi havia esbrinat amb gran alleujament que salvaria els dits. El cirurgià androide 2-1B va disposar el tauler de control i es va tombar cap al Luke. Esvelts membres articulats es van agitar davant de la seva lluent secció mitjana.

-Ara vostè, senyor. Poseu-vos darrere de l'analitzador.

-Estic bé. -En Luke va recolzar el seu tamboret contra la mampara -. Només estic cansat.

L’R2D2 va refilar amb suavitat al seu costat, com preocupat.

-Si us plau, senyor. Només serà un moment.

En Luke va sospirar i va arrossegar els peus cap a un panell rectangular de l'alçada d'un home.

- D’acord? Ja puc marxar?

-Un moment més -va respondre la veu mecànica. A continuació, uns sorolls metàl·lics -. Un moment -va repetir l'androide -. Ha experimentat visió doble en els últims temps?

-Bé... -En Luke es va gratar el cap -. Sí, però només un moment.

Aquell breu mareig no havia de ser significatiu.

Mentre el panell de diagnòstic s'enfonsava en la mampara, un llit flotador mèdic es va projectar des de la paret contigua a 2-1B. En Luke va retrocedir.

- Per què és això?

-No es troba bé, senyor.

-Només estic cansat.

-Senyor, el meu diagnòstic és: sobtada i massiva calcificació de la seva estructura cerebral, d'un tipus poc comú a causa d'una greu exposició conductora a camps elèctrics i d'altres energies.

Camps d'energia. Ahir. L'emperador Palpatine, que somreia burleta mentre espurnes blanc-i-blaves brollaven dels seus dits i en Luke es retorçava sobre la coberta. En Luke va trencar a suar, tan recent era el record. Va pensar que anava a morir. Estava morint-se.

-La brusca disminució de minerals en la sang està provocant microparàlisis musculars en tot el seu cos, senyor.

Per això li feia mal tant. Fins a una hora abans, no havia tingut l'oportunitat de seure’s dret i notar-ho. Va mirar a 2-1B, desolat.

-No es tracta de danys permanents, oi? No haurà de substituir ossos?

Es va estremir de només pensar-hi.

-L'estat es tornarà crònic, llevat que vostè descansi i em permeti tractar-lo -va respondre la veu mecànica -. L'alternativa és la immersió bacteriana.

En Luke va desviar la vista cap al dipòsit. Una altra vegada no. Hi havia notat el gust de bacteris en el seu alè durant tota la setmana posterior. Es va treure les botes de mala gana i es va estendre sobre el llit flotant.

Va despertar, sobresaltat, un temps després.

La cara metàl·lica de 2-1B va aparèixer al costat del seu llit.

- Un sedant, senyor?

En Luke sempre havia llegit que els humans tenien tres ossos a cada orella. Ara, estava convençut. Podia comptar-los.

-Em sento pitjor, en lloc de millor -va protestar -. No han fet res?

-El tractament ha acabat, senyor. Ara, ha de descansar. Em permet oferir-li un sedant? -Va repetir amb paciència l'androide.

-No, gràcies -va grunyir en Luke.

Com Cavaller Jedi, havia d'aprendre a controlar les sensacions, i com més aviat millor. El dolor era un risc de l'ofici.

L’R2 va refilar una pregunta.

En Luke va endevinar la traducció.

-Molt bé, R2. Pots quedar-te a vigilar. Faré una altra migdiada.

Va rodar sobre el seu costat. A poc a poc, el seu pes va dibuixar un altre solc al contorn flexible del llit. Aquesta era la part dolenta de ser considerat un heroi. Havia estat molt pitjor quan va perdre la mà.

Pensant-ho bé, la mà biònica no feia mal.

Un punt al seu favor.

Havia arribat el moment de recrear l'antic art Jedi d’autocurar-se. Les lliçons esquemàtiques de Yoda deixaven molt a la imaginació.

-Vaig a marxar, senyor. -2-1B va girar en rodó -. Procuri dormir, l'hi prego. Truqui si necessita ajut.

Una última pregunta va impulsar al Luke a aixecar el cap.

- Com està en Wedge?

-La convalescència va bé, senyor. Li donarem d'alta demà.

En Luke va tancar els ulls i va tractar de recordar les lliçons d’en Yoda. Peus calçats amb botes van passar amb rapidesa davant l'escotilla oberta. Ja concentrat en la Força, va percebre una presència alarmada que corria pel passadís. Per més que va forçar l'oïda, no va reconèixer l'individu. Yoda havia dit que el discerniment perfecte, fins i tot dels estranys, arribaria amb el temps a mesura que aprengués el profund silenci del jo que permetia a un Jedi distingir les oscil·lacions que produïen els altres en la Força.

En Luke va rodar sobre el seu costat, desitjós de dormir. Li havien ordenat dormir.

Però seguia sent en Luke Skywalker, i havia de saber el que havia alarmat en aquell soldat. Es va incorporar amb cautela i es va posar dempeus. Amb el dolor localitzat en un extrem del seu cos, podia disminuir-lo fent veure que els seus peus no existien..., o alguna cosa per l'estil. La Força no podia explicar-se. Era una cosa que s'utilitzava..., quan et deixava. Ni tan sols Yoda ho havia vist tot.

L’R2 va llançar un xiulet d'alarma. 2-1B va rodar cap a ell, agitant els membres.

-Estiri’s, senyor, si us plau.

-D'aquí un moment. -Va apuntar el cap al llarg passadís i va cridar:-Alto!

El soldat va parar en sec.

- Ja han descodificat el missatge d'aquesta nau teledirigida?

-Segueixen en això, senyor.

Llavors, el lloc havia de ser la sala de guerra. En Luke va retrocedir cap a l’R2 i va recolzar una mà sobre la cúpula blava del petit androide.

-Senyor -va insistir el metge androide -. Estiri’s, si us plau. El seu estat es tornarà crònic ràpidament, llevat que descansi.

En imaginar-se torturat pel dolor durant tota la seva vida, o l'alternativa (una altra estada al tanc enganxós), en Luke es va asseure a la vora del llit flotant i es va remoure inquiet.

Llavors, una idea va anar a la seva ment.

-2-1B, aposto a què tens...

La sala de guerra de la nau insígnia, amb capacitat per a cent persones, estava gairebé buida. Un criat androide va seguir la corba d'un banc, i va passar entre un tub llumínic i unes mampares blanques espurnejants. A prop de la taula de projecció circular que ocupava el centre de la sala, prop de l'únic tècnic que estava de servei, la Mon Mothma, la dona que havia fundat i liderava ara l'Aliança Rebel, estava dreta al costat del general Crix Madine. La presència de la Mon Mothma resplendia visiblement en la seva llarga túnica blanca, encara que era invisible per a la Força, i la confiança del barbut Madine havia augmentat des de la batalla d'Endor.

Tots dos van mirar en direcció al Luke i van arrufar les celles. En Luke va somriure sense gran convicció i va subjectar-se als recolzabraços de la cadira repulsora que havia trobat a l'hospital. Va avançar cap als dos sobre els esglaons.

-Mai aprendràs, oi? -Les arrugues que havien aparegut en les celles del general Madine es van suavitzar -. El teu lloc és al centre mèdic. Aquesta vegada, ordenarem a 2-1B que et lligui al llit.

Un múscul es va agitar a la galta d’en Luke.

- I el missatge? Algun comandant imperial ha dilapidat un quart de milió de crèdits en aquesta relíquia.

La Mon Mothma va assentir i va renyar al Luke amb la seva plàcida mirada. Una consola lateral, que també era una petita taula de projecció, es va encendre. Sobre ella es va materialitzar un holograma en miniatura de l'almirall Ackbar, els enormes ulls sobresortien a banda i banda del seu cap alt i cònic. Encara que el calamarià havia dirigit la batalla d'Endor des d'una cadira, sota l'ampli mirador situat a l'esquerra d’en Luke, l’Ackbar se sentia més còmode en el seu vell creuer. El suport vital estava més adaptat als patrons calamarians.

-Comandant Skywalker –va bleixar. Peluts circells es van agitar sota la seva mandíbula -. Hauria de reflexionar sobre els riscos que pren... amb més atenció.

-Ho faré, almirall. Quan pugui.

En Luke va inclinar la cadira flotant i la va estabilitzar al costat de la vora d'acer gris de la taula principal. Un xiulet electrònic va sorgir de l'escotilla situada a la seva esquena. R2D2 no el deixava escapar del seu abast fotoreceptor ni trenta segons. L’androide va haver de fer una llarga volta. Va eclipsar diminuts llums intermitents dels instruments i va rodar al costat del banc informàtic superior fins a una plataforma de descens. Va baixar, es va acostar a la cadira flotant d’en Luke i va emetre una sèrie de reprimendes, que transmetia a 2-1B, probablement. El general Madine va somriure.

En Luke no havia entès ni un sol xiulet, però en aquest cas també va endevinar la traducció.

-D'acord, R2. Retreu les teves rodes. Jo estic assegut. Això pot ser interessant.

El jove tinent Matthews es va aixecar sobre la consola lateral i va tombar el cap.

-Ja ho tenim -va anunciar.

En Madine i la Mon Mothma es van inclinar cap a la pantalla. En Luke va estirar el coll per veure millor.

El governador imperial Wilek Nereus del sistema de Bakura, al seu excel·lentíssim amo imperial Palpatine: salutacions precipitades.

No s'havien assabentat. Passarien mesos, potser anys, abans que gran part de la galàxia rebés la notícia que el regnat de l'emperador havia acabat. Fins i tot al Luke li costava creure-ho.

BAKURA ESTÀ SENT ATACAT PER FORÇA ALIENÍGENA PROCEDENTS DE L'EXTERIOR DELS NOSTRES DOMINIS. CALCULEM CINC CREUERS, DOTZENES DE NAUS DE SUPORT, MÉS DE MIL CACES PETITS. TECNOLOGIA DESCONEGUDA. HEM PERDUT LA MEITAT DE LES NOSTRES FORCES DEFENSIVES I TOTS ELS LLOCS AVANÇATS. LES TRANSMISSIONS AL CENTRE IMPERIAL I A L’ESTRELLA DE LA MORT DOS NO HAN OBTINGUT RESPOSTA. ENVIEU MILICIANS AMB URGÈNCIA, REPETEIXO, AMB URGÈNCIA.

En Madine va tocar un panell.

-Més dades -va exclamar -. Necessitem més.

La veu d'un androide d'intel·ligència es va filtrar pel comunicador.

-Tenim a la seva disposició imatges confirmades, senyor, així com bancs de dades introduïts accessibles mitjançant codis imperials.

-Això m'agrada més. -Madine va recolzar una mà sobre l'espatlla del tinent -. Projecti les imatges.

Una unitat de projecció es va elevar sobre la taula central. Va aparèixer una escena que va provocar una descàrrega aterridora d'adrenalina. «Yoda em donaria de mastegots en els artells -va pensar en Luke -. Emoció... Aventures... Un Jedi no es deleix per aquestes coses.» Va adoptar la calma Jedi. Un planeta aterrit necessitava ajuda.

Al centre de la imatge flotava un patruller imperial, d'un tipus que en Luke havia estudiat, però contra el qual mai hi havia combatut, que es projectava com una xarxa de línies tridimensionals, d'una lluentor roig-ataronjat. Es va acostar per examinar la seva bateria de làsers, però abans que pogués fer-li un bon cop d'ull, va esclatar en silenci. Un objecte ataronjat més gran va aparèixer ominosament en el seu camp de visió, i va dominar l'escena gràcies a la seva mida: molt més voluminós que el patruller, més rabassut que els esvelts creuers Mon Calamari, de forma ovoide, però eriçat de protuberàncies similars a bombolles.

-Realitzeu un estudi del disseny de la nau -va ordenar Madine.

Al cap d'uns tres segons, l'androide d'intel·ligència va respondre en to monòton.

-Es tracta d'un disseny que no utilitzen ni l'Imperi ni l'Aliança.

En Luke va contenir l'alè. L'immens vaixell va augmentar de grandària sobre la taula. Ara, va distingir mig centenar de canons..., o es tractava d'antenes direccionals? No va disparar fins que sis caces TIE escarlates es van acostar, a continuació, els caces Rebels al mateix temps i van minorar la velocitat. Caces i bots d’escapament van accelerar en direcció a la nau alienígena, atrapats òbviament per un feix d'arrossegament. L'escena va disminuir de mida. Qui havia gravat les imatges havia fugit a corre-cuita.

-Han fet presoners -va murmurar en Madine, molt preocupat.

La Mon Mothma es va girar cap a un androide, alt fins a la seva espatlla, que s'havia acostat en silenci.

-Introdueix-t’hi en els bancs de dades emmagatzemades. Aplica els nostres codis imperials més normals. Localitza aquest planeta, Bakura.

En Luke va experimentar cert alleujament quan va comprovar que fins a la dirigent de l'Aliança, malgrat els seus coneixements, ignorava l'emplaçament del sistema.

L’androide es va girar cap a la taula i va tornar a connectar el seu braç. L'escena de la batalla es va esvair. Espurnes d'estels van aparèixer en una conformació que en Luke va reconèixer com aquell extrem de la regió Límit.

-Ja està, senyora -va anunciar l'androide -. Segons aquest registre, la seva economia es basa en l'exportació de components per a reimpulsors, i del sucre i el licor extrets d'una fruita exòtica. Va ser colonitzat per una empresa minera dedicada a l'especulació durant els últims anys de les Guerres Clòniques, i ocupat per l'Imperi fa uns tres anys, per apoderar-se de les seves fàbriques de components repulsors.

-Subjugat fa massa poc per recordar bé la seva independència. –La Mon Mothma va recolzar la seva prima mà sobre la vora de la taula -. Ara, mostreu-me Endor. Posició relativa.

Una altra partícula va llançar un centelleig blau. Oblidat al costat d’en Luke, R2 va xiular a sota veu. Si Endor estava bastant allunyat dels planetes del Nucli, la distància a Bakura era encara més gran.

-Està a la vora dels planetes del Límit, per dir-ho d’alguna manera -va observar en Luke -. Tot i viatjant per l'hiperespai, es trigarien dies a arribar. L'Imperi no pot ajudar-los.

Resultava estrany pensar que algú prestés la seva ajuda a l'Imperi. La decisiva victòria dels rebels a Endor condemnava als bakurans a una destinació desconeguda, perquè l'exèrcit imperial més proper no podia ajudar-los. Les forces de l'Aliança l'havien dispersat.
La veu de la Leia es va sentir amb claredat des d'un altaveu situat a l'esquerra.

- És molt gran la força imperial destacada en el sistema?

La Leia es trobava a la superfície d'Endor, al poble Ewok. En Luke ignorava que estava escoltant, però hauria d'haver-ho imaginat. Va projectar la Força i va fregar la càlida presència de la seva germana. Va notar una tensió molt justificada. La Leia s'havia quedat a descansar amb Han Solo, per recuperar-se de la cremada de l'espatlla i ajudar els diminuts ewoks a enterrar els seus morts, no tindria ganes de nous problemes. En Luke es va humitejar els llavis. Estimava la Leia des de feia molt de temps, i desitjava...

Bé, era cosa del passat. L’androide d'intel·ligència va respondre mitjançant una transmissió per ràdio subespacial.

-Una guarnició imperial defensa Bakura. El transmissor del missatge ha afegit un subtext, recordant a l'emperador Palpatine que les forces defensores del planeta estan antiquades, a causa de la llunyania del sistema.

-És evident que l'Imperi no va pensar que ningú li disputaria Bakura -va replicar amb desdeny la Leia -, però ara ja no hi ha flota imperial que pugui ajudar-los. Els imperials trigaran setmanes a tornar a reunir-se, i per llavors Bakura haurà caigut en poder dels invasors..., o formarà part de l'Aliança Rebel -va afegir, en un to més lleuger -. Si els imperials no poden ajudar els bakurans, nosaltres haurem de fer-ho.

La imatge de l'almirall Ackbar va plantar les seves mans palmades a les rodalies de la part inferior del seu tors.

- Què vol dir, Altesa?

La Leia es va recolzar contra la paret, fabricada a base de vímet i argamassa, d'una casa arbòria Ewok i va alçar els ulls cap a la cúpula del seu alt sostre de palla. Han es va estirar al costat del seu seient, recolzant-se en un colze, i va recargolar una branca entre els seus dits.

La Leia va aixecar un comunicador.

-Si enviéssim ajuda a Bakura -va contestar-li, a l'almirall Ackbar -, és possible que Bakura desertés de l'Imperi per gratitud. Podríem col·laborar en l'alliberament del seu poble.

-I fer-nos amb la tecnologia dels repulsors -va mussitar en Han a la branqueta.

La Leia només havia fet una pausa.

-Aquesta possibilitat mereix que destaquem una petita força de xoc. Necessitaran un negociador de categoria.

-Fica't en un planeta imperial -va murmurar en Han, amb les mans enllaçades darrere del cap-, i algú t’inclourà entre els seus futurs guanys. El teu cap té un preu.

La Leia va arrufar les celles.

- Podem permetre'ns el luxe d'enviar tropes, en l'estat que ens trobem? -Va preguntar la veu de l’Ackbar-. Hem perdut el vint per cent de les nostres forces, i només hem lluitat contra una part de la flota imperial. Qualsevol destacament militar imperial faria un treball millor a Bakura.

-I l'Imperi continuaria mantenint el control. Necessitem Bakura, com necessitem Endor. Tots els planetes que puguem afegir a l'Aliança.

En Han es va apoderar per sorpresa del comunicador i el va atreure cap a si.

-Almirall -va dir-, dubto que puguem permetre'ns el luxe de no anar. Una força invasora tan enorme representa un problema per a tot aquest confí de la galàxia. La Leia té raó: hauríem d'anar nosaltres. Hauria d’enviar una nau veloç, per si als imperials se'ls ocorregués alguna idea.

- I el preu pel teu cap, cervell de làser? -Va xiuxiuejar la Leia.

En Han va aguantar el xàfec.

-No aniràs sense mi, Altesa.

En Luke va estudiar l'expressió i l'estat d'ànim de la Mon Mothma mitjançant la Força.

-Haurà de ser un grup petit -va dir amb calma -, però una sola nau no és suficient. Almirall Ackbar, seleccioneu alguns caces que prestin el seu suport al general Solo i a la princesa Leia.

En Luke va estendre una mà.

- Què estan fent els alienígenes? Per què prenen tants presoners?

-El missatge no ho diu -va assenyalar Madine.

-Llavors, serà millor que enviï a algú perquè ho esbrini. Podria ser important.

-Vostè no, comandant, i em fa l'efecte que no podem esperar que es recuperi. -Madine va tamborinar sobre un passamans blanc-. El grup hi hauria de partir abans d'un dia.

En Luke no volia quedar-se, encara que confiava cegament en què en Han i la Leia es cuidarien mútuament.

D'altra banda, abans de posar fil a l'agulla, havia de curar-se, perquè el general Madine, de sobte, s'havia duplicat. Els seus nervis òptics l'estaven aconsellant que es posés horitzontal com més aviat millor, sota pena de patir un desmai, doblement humiliant, a la sala de guerra. Va fer un cop d'ull cap a la barana que s'alçava sobre la doble fila de bancs blancs, i es va preguntar si la cadira repulsora aconseguiria passar-hi per sobre. Detestava quedar en ridícul.

L’R2 va cantussejar amb accent maternal.

En Luke va manipular els controls de la cadira flotant.

-Torno a la meva cabina. Mantingui’m informat.

El general Madine va creuar els braços sobre el seu uniforme caqui.

-Dubto que l’enviem a Bakura. -Les robes de la Mon Monthma van cruixir quan es va quadrar les espatlles-. Penseu en la importància que té vostè per a l'Aliança.

-Té raó, comandant –va bleixar la petita imatge rubicunda de l'almirall Ackbar.

-No serveixo de res si em limito a romandre al llit.

No obstant això, havia de desfer-se de la seva reputació d'imprudent, si desitjava obtenir el respecte de la flota rebel. Yoda li havia encarregat que transmetés els seus ensenyaments. En la ment d’en Luke, això significava reconstruir l'Orde dels Jedi, quan tingués l'oportunitat. Qualsevol altra persona podia pilotar un caça. Ningú més podia reclutar i formar nous Jedi.

Va arrufar les celles, es va dirigir a la plataforma elevadora, va girar la cadira i va contestar a la Mon Mothma i l'almirall Ackbar quan es va aixecar.

-Si més no, podré ajudar-los a reunir la força de xoc.
 

Següent