El destí de Chessa

El destí de Chessa

Peter Schweighofer

Els Gossos Negres 1

Algunes persones conten millors històries que d’altres.

1

-I això és tot el que cal comptar -va dir Stàrter.

-Això és un enfilall de mentides -va exclamar Platt, inclinant cap enrere el seu cap, fent onejar els seus cabells ros platí. - Quin munt de fems de bantha.

-Em va agradar especialment la part en què vas segrestar el Destructor Estel·lar sense ajuda de ningú -va dir Tru'eb, gairebé amb serietat.- Tens un gran talent per les heroïcitats.

-Escolta, això és el que va passar -va declarar Stàrter -. De debò.

-Potser, però has d’admetre que és una gran història -va afegir Jai.

-Escolta, Harkness, has estat bastant callat tota la nit -va dir Stàrter-. Sens dubte tens alguna història que millori el meu relat del Destructor Estel·lar.

Harkness va aixecar la vista de la seva gerra, va observar els seus companys reunits al voltant de la taula central al Repòs de Gorkin, i es va gratar el pegat blanc sobre el seu ull esquerre.

Va tornar a baixar la mirada cap a la seva gerra.

-Ei, Harkness, no ens vinguis amb aquest aspecte deprimit -va dir Platt -. Et coneixem massa bé.

-Vinga, Dirk, explica’ns només una història -va demanar Jai, fregant la seva mà a l'espatlla d’en Harkness.

Harkness va posar la seva gerra sobre la taula, es va recolzar a la seva cadira i va recolzar les botes sobre la taula.

-Una història. No més.

- Genial! Explica'ns com un vell rondinaire com tu acabar en la Rebel·lió i tot això -va dir Stàrter.

-No sempre vaig ser un rondinaire -va començar Harkness -. Jo solia ser un tipus bastant despreocupat. Tot va començar cap a l'època en què es va destruir la primera Estrella de la Mort. Tenia uns 20 o 21 anys...

- Això no és veritat! -Va dir Jai, colpejant-li l'espatlla -. No ets tan jove.

Harkness va somriure a Jai.

-Jo havia estat treballant en un vaixell de càrrega com a mecànic de la nau. La primera oficial i jo, bé, teníem una història junts.

-Aquesta era Chessa, no? -Va preguntar Jai.

-Sí, el seu nom era Chessa, i era possiblement la persona més intel·ligent que hagi conegut solcant l'espai en aquella època. Solíem seure al costat de l'estació d'enginyeria i somiava amb casar-nos, viure en un petit món pacífic i formar una família.

-Però igual que tots els camins de les nostres vides, l'Imperi també va haver de creuar-se en aquest.

-Acabàvem d'acabar de descarregar un carregament de motors repulsors al port estel·lar de Kelada. El capità Granf ja s'havia anat cap al port estel·lar per acabar alguns tractes, deixant-nos a Chessa i a mi descarregant el carregament. Jo suposava que els equips de transport terrestre s'havien fet càrrec de totes les caixes, quan Chessa es va acostar cap a mi, demanant-me que l'ajudés a carregar unes caixes soltes en un esquif de càrrega...

■ ■ ■

- Què és tot això? -Va preguntar Dirk, lliscant l’última caixa allargada a l'esquif de càrrega.

Chessa estava assegurant a l’esquif la resta de les caixes.

-Oh!, només algunes peces de recanvi que he apartat per una comanda especial. Un tipus que conec a Kelada té un taller de reparació de repulsoelevadors i li agrada tenir un bon subministrament de recanvis al seu voltant.

- I què faràs després de fer aquest lliurament especial? -Va preguntar Dirk.

Chessa es va inclinar sobre les caixes i la barana de l’esquif i va besar suaument a Dirk al front.

- Per què no anem a un lloc que conec...?

-Podria convidar-te a sopar -va suggerir Dirk.

-O podria convidar-te a sopar jo -va dir Chessa, besant-li al front de nou-. Me n’he d'anar.

-Bé, seré dins fent neteja -va dir Dirk, pujant per la rampa de càrrega del vaixell de càrrega -. Et veig en una estona.

Es va aturar just dins del celler de càrrega per mirar melangiosament com Chessa assegurava la resta de les caixes.

Dirk estava a punt de dirigir-se cap l'escotilla d'enginyeria quan va sentir una veu diferent a la badia d'atracada.

- Atureu-vos! -Va exclamar el sergent de les tropes d'assalt.

Dirk va treure el cap d'un cantó de l'escotilla de la badia de càrrega. Vuit soldats d'assalt estaven avançant cap a Chessa des de l'ample port de càrrega de la badia d'aterratge.

- Què hi ha en aquestes caixes? -Va dir el sergent -. Volem veure-hi alguna identificació.

El blàster va brillar, va haver-hi crits, soldats d'assalt van caure i Dirk va cridar. Va seguir estrenyent el gallet fins que les seves orelles van cremar pel so dels seus trets.

Quan Harkness va obrir els ulls, estava a l'entrada de personal a la badia d'atracada. Va deixar caure la pistola blàster de la seva mà tremolosa i es va recolzar contra la porta. Va sentir veus darrere d'ell a la badia d'atracada. No va mirar enrere. Harkness va sortir corrent als carrers del port estel·lar de Kelada.

Harkness no sabia quant de temps va estar corrent, tot era una confusió de carrers de la ciutat, espaiants mirant-lo, mirades al terra, del cel, el rugit dels vaixells de càrrega enlairant-se i les entrades a les badies d'atracada girant en el seu cap.

Es va aturar davant d'un petit aparador, podria haver-se tractat d'un bar.

-Entra, noi -va dir un espaiador que passava i que el va empènyer cap a la porta -. Sembla que necessites un glop.

Les portes es van obrir de cop i Harkness va ensopegar amb una confusa multitud d’espaiants, fum i converses.

- Escolta, ves amb cura, amic!

-Gley Hinga to'el Natcha!

- Estàs bé, noi?

-Yulek Nak otkev!

-La barra és per aquí.

La barra es va materialitzar davant els ulls d’en Harkness i gairebé es va estavellar contra ella. Va deixar caure els braços a la barra i va enterrar el seu rostre en ells.

-Ei, hola, noi, puc posar-te un glop?

La dona darrere de la barra probablement era prou gran per ser la mare d’en Harkness, i hi havia alguna cosa de maternal en ella. Potser fos el seu greixós davantal de cambrera.

Harkness va aixecar la vista, amb els ulls plorosos i injectats en sang. Va assentir amb el cap.

- Què vols prendre? -Va preguntar la dona.

Harkness va encongir d'espatlles. Va colpejar dos dits a la barra.

 - Què et sembla si et poso un arregla-ho-tot Noonià? Potser t'ajudi a oblidar dels teus problemes.

Quan la dona va tornar, va deixar anar la beguda davant Harkness. Ell va rebuscar en les seves butxaques a la recerca d'alguns crèdits, però només va trobar algunes volanderes ventrator de recanvi i algunes abraçadores per a un alimentador de corrent.

La dona darrere de la barra va examinar un moment a Harkness.

- Una mica curt de crèdits? No et preocupis, aquesta és a compte de la casa.

Harkness va abaixar la vista i va donar un glop a la seva beguda. Quan va aixecar la vista de nou, la dona havia desaparegut.

Va sostenir la beguda a les mans. Era més fort del que hauria preferit, però no li importava. Chessa estava morta.

A l'altre costat de les ampolles de cervesa i els tubs de les màquines de mescla automàtica hi havia altres parroquians en una segona barra. L’atrafegada multitud i la congestió del bar van estar a punt de fer que Harkness es desmaiés. Va recolzar el cap a la barra abans de prendre un altre glop de la seva beguda.

Gairebé va saltar cap enrere quan va veure l'home a l'altre costat de la barra. Mirava directament a Harkness com un gundark acorralat. Era escuma el que degotava dels seus llavis? L'home simplement se’l va quedar mirant. El seu cabell estava eriçat en totes direccions, i el seu rostre era una gran taca de brutícia i llàgrimes.

-No t'espantis massa -va dir la dona darrere de la barra, bloquejant la vista d’en Harkness -. Només és un mirall. Aquest antre està completament ple d'ells.

Harkness es va quedar mirant la seva imatge en el mirall, el rostre d'un home perdut. No semblava l'enginyer d'una nau, semblava quelcom tret d'una pila de brut i humit pelatge de bantha. Els seus ulls havien canviat, ara no hi havia llum al seu interior.

-Escolta, tranquil, fill -va dir el de la barba molt retallada -. Estem aquí per ajudar-te.

-Som amics de Chessa -va dir l'altre a través del seu bigoti fosc -. Hem sentit que li va passar alguna cosa.

Harkness va tractar de dir-los que estava morta, però dels seus llavis no va sortir cap paraula.

Els dos homes es van mirar entre si i després es van tornar cap a Harkness.

-Pots contar-nos-ho més tard -va dir l'home de la barba, prenent suaument a Harkness pel braç -. Ara hem de portar-te a un lloc segur.

■ ■ ■

-I així va ser com vaig conèixer al general Corros i em vaig unir a la Rebel·lió.

- Res de Destructors Estel·lars esclatant ni grans combats aeris? -Va exclamar Stàrter amb incredulitat.

-Això és tot -va dir Harkness, retirant els peus de la taula i apartant-se cap al seu racó.

-Ho he d’admetre -va dir Platt -. La teva història és gairebé tan poc animada i melancòlica com tu.

-Però sí que revela les complexitats darrere de l'origen de la disposició d’en Dirk -va afegir Tru'eb.

- Què va passar després que coneguessis a Corros? -Va preguntar Stàrter -. Com et vas involucrar amb la Intel·ligència de l'Aliança?

-Com he dit, només una història per aquesta nit.

Harkness va tornar la mirada al fons de la seva gerra.

FI