Capítol 11
-Ani, estic
embarassada.
Encara en
les ombres del vestíbul de les oficines del Senat, de sobte Ànakin es va sentir
feliç. Padme el va mirar fixament als ulls, esperant que digués alguna cosa.
-Això és...
-Va començar, va sospirar i va apartar la mirada. Amb la sobtada comprensió que
el seu matrimoni ja no podria ser un secret per més temps, els seus primers
pensaments van ser sobre com aquest esdeveniment impactaria en les seves vides.
Padme podria ser enviada de tornada a
Naboo, i jo cauré en desgràcia en l'ordre Jedi. Serà un escàndol...
Llavors la
seva mirada es va creuar de nou amb la de Padme, i va veure com n’estava
d’espantada.
-Bé -va dir
-, això és mera... ¡És meravellós!
Va
somriure.
- Què farem
ara? -Va dir Padme, sense tranquil·litzar-se en absolut.
-Per
començar gaudir-ho i no preocupar-nos -va dir l’Ànakin, abraçant-la ben fort -.
D'acord? És un moment feliç. El moment més feliç de la meva vida.
Més tard
aquesta mateixa nit, a l'apartament de Padme a la Ciutat Galàctica, Ànakin va
tenir un malson tan terrible que gairebé va cridar al despertar-se. Va tractar
de sortir del llit amb compte perquè Padme no notés la seva absència, però ella
també es va despertar i el va trobar dempeus a la terrassa, observant el
trànsit aeri passar lliscant a l'altre costat de les finestres de l'apartament.
- Què et
preocupa? -Va preguntar Padme.
-Res -va dir. Padme portava l'amulet de bona
sort que l’Ànakin havia tallat per a ella poc després d'haver-se conegut. Va
estirar la mà per tocar l’amulet -. Recordo quan et vaig regalar això -va dir.
Padme li va
llançar una dura mirada.
- Arribarà
el dia en què siguem sincers l'un amb l'altre? -Va dir.
Ànakin va
inspirar profundament.
-He tingut
un somni -va admetre.
- Dolent?
-Com els
que solia tenir sobre la meva mare... abans que morís.
- I?
-En aquest
somni apareixies tu.
Padme es
va acostar al’ Ànakin.
-Explica-m’ho
-va dir.
Ànakin es
va allunyar una mica.
-Només era
un somni -va dir, però tan aviat les paraules van ser pronunciades, va sentir
que no eren certes.
No era només un somni. Era real, i
passarà.
Es va
girar per mirar la Padme.
-Et mories
durant el part -va dir.
Padme va
tractar de no espantar-se.
- I el nadó?
-No ho sé.
Padme va
tornar a acostar-se a l’Ànakin.
-Només era
un somni -va dir, tractant ara a un temps de convèncer a si mateixa i de calmar
l’Ànakin.
-No
permetré que aquest es faci realitat -va jurar l’Ànakin.
-Aquest
nadó vindrà a canviar-nos la vida -va dir Padme -. La reina no em permetrà
continuar servint al Senat. I si el Consell descobreix que ets el pare,
t’expulsaran.
-El... ho
sé -va quequejar l’Ànakin, tractant d'apartar-se d’aquestes realitats -. Ho sé.
- Creus
que podríem demanar ajuda a l’Obi-Wan?
-No
necessitem la seva ajuda -va dir l’Ànakin, i va arrufar les celles en imaginar
les reprimendes del seu mestre. Quan es va adonar que Padme semblava espantada
per la seva expressió, Ànakin va transformar els seus trets en un amable
somriure -. El nostre nadó és una benedicció.
Ànakin va
tornar a pensar en el somni, desitjant que no fos una profecia precisa de coses
que anaven a passar, però d'alguna manera sabent en el fons del seu cor que sí
que ho era. Per sort, coneixia a algú que era una espècie d'expert en
premonicions.
-
Premonicions? -Va dir el Mestre Yoda-. Premonicions. Hmm.
Era al
matí següent després del seu malson sobre Padme, i l’Ànakin era a les
habitacions d’en Yoda en el Temple Jedi. Estaven asseguts cara a cara, i tires
de brillant llum solar es colaven a través de les cortines que cobrien les
finestres de la austerament moblada sala.
-Aquestes
visions que tens... -Va dir Yoda.
-Són de
dolor, de patiment. Mort.
- De tu
mateix tu parles, o d'algun conegut?
Ànakin
estava reticent a oferir més detalls, però va contestar.
-D 'un
conegut -va admetre.
- Proper a
tu és?
Ànakin va
abaixar la mirada, i es va sentir gairebé avergonyit mentre responia.
-Sí.
Alçant un
dit en senyal d'advertència, Yoda va traspassar l’Ànakin amb una mirada
penetrant.
-Molt
acurat has de ser en percebre el futur, Ànakin -va dir -. La por a la pèrdua un
camí cap al costat fosc és.
Ànakin va
recordar els somnis que havien precedit a la mort de la seva mare i després el
seu fracàs en intentar salvar-la.
-No
deixaré que les visions es facin realitat, Mestre Yoda -va dir secament,
tornant a enfrontar-se a la mirada d’en Yoda.
-La mort
una part natural de la vida és -va explicar Yoda -. Alegra't pels que
t'envolten que en la Força es transformen. Plorar no has. Enyorar-los tampoc.
L'afecció a la gelosia condueix. La negra ombra de la cobdícia és.
- Que puc
fer, Mestre Yoda? -Va dir Ànakin, desitjant romandre en el camí correcte
aquesta vegada.
-Aprendre
a alliberar-te d'allò que precisament perdre tems.
Podria ser capaç d’alliberar-me del fet
de ser un Jedi, va pensar Ànakin, però no puc alliberar-me de Padme. Senzillament no puc. La vull massa.
No deixaré que mori. No, no ho faré.
No deixaré que mori. No, no ho faré.
Poc
després de la trobada d'Ànakin amb Yoda, Palpatine va confessar a l’Ànakin que
temia que el Consell Jedi volgués més control sobre la República que el que ja
tenia.
Ànakin va
trobar això difícil de creure, però va accedir a convertir-se en el
representant personal d’en Palpatine en el Consell. Com que només els Mestres
Jedi servien en el Consell, Ànakin va suposar que el seu nomenament garantiria
el seu ascens a Mestre, i es va sentir insultat quan el Consell va insistir que
seguís sent Cavaller.
Després de
la seva primera i incòmoda reunió amb el Consell, Ànakin va saber per Obi-Wan
que el Consell volia que els informés de totes les accions del Canceller
Palpatine.
Semblava
que Ànakin era l'únic Jedi que confiava en Palpatine.
Palpatine sospita que el Consell planeja
alguna cosa, ¡i el Consell vol que espiï en Palpatine! En qui s'ha de confiar? Ànakin va
tractar de parlar amb Padme, però quan ella li va expressar les seves
preocupacions sobre que la democràcia ja no existia a la República, la va
acusar de parlar com una separatista.
¡S'està tornant també ella contra mi?!
Més tard
aquella nit, Palpatine va convocar l’Ànakin per reunir-se amb ell a la llotja
privada del Canceller al Palau de l'Òpera de les Galàxies. Allà, mentre
observaven a una companyia de Mon Calamari interpretar un ballet a gravetat
zero a l'interior d'immenses esferes d'aigua tremolosa, Palpatine va informar
l’Ànakin que les Unitats d'Intel·ligència Clon havien descobert que el general
Grievous s'ocultava en el sistema Utapau. Després d'ordenar als seus assistents
que sortissin de la llotja, Palpatine va seguir confessant que havia arribat a
sospitar que el Consell Jedi volia controlar la República, i que estava
conspirant per trair-lo.
-T'han
encarregat la tasca d’espiar-me, oi? -Va dir Palpatine.
Ànakin es
va estremir en el seu seient al costat del Canceller.
-No, eh...
-Va respondre -. No sabria dir.
-Refresquem
les teves primeres lliçons -va continuar Palpatine -. Tot aquell que accedeix
al poder tem perdre’l algun dia. Fins i tot els Jedi.
No, això no és cert, va pensar
Ànakin.
-Els Jedi
utilitzen el seu poder per al bé -va insistir.
-El bé és
un punt de vista, Ànakin -va dir tranquil·lament Palpatine -. Els Sith i els
Jedi són similars en gairebé tots els aspectes, inclòs el de la recerca d'un
major poder.
Això tampoc és cert.
-Els Sith
confien en la seva passió per la seva força -va dir l’Ànakin -. Pensen cap a
dins, només en si mateixos.
- I no és
el que fan els Jedi? -Va preguntar Palpatine, alçant les celles per deixar
clara la seva creença que la resposta era tan visible com la seva cara.
-No, són
desinteressats -va replicar l’Ànakin -. Es preocupen pels altres.
Hi va
haver un aplaudiment del públic, i l’Ànakin i Palpatine dirigir la seva atenció
als artistes.
- Has
sentit parlar de la tragèdia de Darth Plagueis el Savi? -Va dir Palpatine.
-No -va
admetre Ànakin.
-Ho
suposava -va dir Palpatine amb petulància -. Un Jedi mai te la contaria. És una
llegenda Sith. Darth Plagueis era un Lord Tenebrós del Sith, era tan poderós i
tan savi que podia utilitzar la Força per influir en els midiclorians i
crear... vida. -Lentament va tornar la seva mirada a l’Ànakin abans de
continuar -. Era tal el seu coneixement del costat fosc que fins i tot podia
arribar a evitar que els éssers que l’importaven morissin.
Ànakin va
pensar immediatament en Padme, i en els seus malsons més recents, i va sentir
un pessigolleig recorre l'esquena.
- Podia
salvar... -Va dir-... a una persona de la mort?
-El costat
fosc de la Força és un camí que pot aportar facultats i dons que molts no
dubten a qualificar d’antinaturals.
Ànakin va
pensar en Darth Plagueis, preguntant-se quant hauria de veritat en aquesta
llegenda.
-Bé -va
dir -. I què li va passar?
Apartant
la mirada d'Ànakin, Palpatine va respondre lentament.
-Va
arribar a ser un home tan poderós, que el seu únic i incessant temor era perdre
el poder, que per descomptat va perdre. Va cometre l'error de transmetre al seu
aprenent tots els seus coneixements. Un dia el seu aprenent el va matar mentre
dormia. És irònic. Era capaç de salvar de la mort a qualsevol menys a si
mateix.
A causa
que el Canceller era un home molt instruït i havia discutit amb membres del
Consell Jedi sobre la recerca de Darth Sidious que s'estava portant a terme,
Ànakin no va sentir curiositat sobre com podria haver après una història tan
estranya sobre els Sith. Ànakin només volia saber una cosa.
- I és
possible aprendre aquest poder? -Va preguntar.
Alçant les
celles, Palpatine va tornar de nou la seva mirada cap a l’Ànakin.
-Ho és, però no d'un Jedi -va dir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada