La Treva De Bakura (II)

Anterior

2

Els dirigents van continuar conferenciant mentre en Luke surava cap a una escotilla. El guàrdia de pelatge gris, un gotal, es va encongir de temor quan el va saludar. En Luke va recordar que els gotals sentien la Força com un vague brunzit en les seves banyes sensores en forma de con, i va accelerar el pas per no causar mal de cap al fidel gotal.

L’R2 va emetre un so estrident darrere d'ell. Ja al passadís, en Luke va disminuir la velocitat de la seva cadira flotant i va deixar que el petit androide hi arribés. R2 va aferrar la barra estabilitzadora esquerra de la cadira i la va remolcar, sense deixar d'emetre estàtica electrònica.

-Sí, R2.

En Luke va recolzar una mà sobre la cúpula blava de l’R2. Va permetre, agraït, que el transportés cap al centre mèdic. Va imaginar un miler de naus alienígenes que convergien en..., en un planeta que encara era incapaç de recrear. Volia veure-ho amb l'ull de la seva ment.

I saber per què els alienígenes prenien presoners.

Quan va arribar a la clínica, es va treure les botes i es va estirar sobre el llit de flotació. Se sentia de meravella quan cedia sota el seu pes. Després de fer una ullada al tanc bacterià d’en Wedge, va tancar els ulls i va imaginar que podia escoltar les converses de la sala de guerra.

Que se n'ocupin ells. De moment, ell estava acabat. Literalment.

L’R2 va refilar una pregunta.

-Repeteix, si us plau -va dir en Luke.

L’R2D2 va rodar cap a l'escotilla oberta i va projectar un braç manipulador. La porta es va tancar.

-Ah, gràcies.

L’R2 hauria pensat que li agradaria despullar-se en privat.

Però R2 ignorava que estava massa cansat per despullar-se. Va estendre les cames sobre el llit.

-R2 -va dir -, demana-li a 2-1B una pantalla de dades portàtil. Introdueix-te en aquests arxius de dades emmagatzemats de la nau missatgera. Els donaré un cop d'ull mentre descanso.

L’R2 va cantussejar una resposta desaprovadora mentre s'allunyava, però va tornar menys d'un minut després amb un carret de rodes. El va detenir al costat del llit d’en Luke i li va endollar un connector.

-Bakura -va dir en Luke -. Arxius de dades.

Mentre l'ordinador analitzava la seva pauta de veu per confirmar que tenia permís de seguretat, en Luke es va estirar i va parpellejar. Mai havia agraït tant una visió normal.

Un planeta blau cobert de núvols va aparèixer a la pantalla.

-Bakura -va anunciar una veu femenina, desapassionada i madura. Inspecció Imperial sis-zero-set-set-quatre.

La capa de núvols es va acostar. A sota, va aparèixer una immensa cadena de muntanyes verdes. Dos amples rius paral·lels travessaven una vall profunda, s'internaven en les muntanyes i serpentejaven fins un delta verd. En Luke va imaginar olors intenses i humides, com a Endor.

-Salís D’aar, la capital, és la seu del govern imperial. La contribució bakurana a la seguretat imperial inclou una modesta quantitat de metalls estratègics...

Tan verd. Tan humit. En Luke va tancar els ulls. El seu cap va caure.

... Estava estès sobre la coberta d'una nau estranya. Un enorme alienígena reptilià, d'escates marrons, cap gegantí i rom, va carregar cap a ell, empunyant una arma. En Luke va encendre l'espasa de llum. Coberta per les empremtes dactilars de l'emperador, va relliscar entre els seus dits. Llavors, va reconèixer el «arma» del gran llangardaix: un cep Propietari, utilitzat per controlar androides. Va llançar una riallada i va adoptar una postura de combat. El Propietari de l’alienígena va brunzir. En Luke es va quedar petrificat.

- Com?

Va baixar la vista, incrèdul. Tenia cos d’androide, amb les articulacions rígides. L’alienígena va alçar el seu artefacte...

En Luke es va esforçar per recuperar la consciència. Va notar una potent presència a la Força i es va incorporar amb excessiva rapidesa. Martells invisibles van repicar en les seves temples.

La pantalla estava apagada. Ben Kenobi es trobava assegut al peu del seu llit, vestit com de costum amb robes senzilles sense blanquejar, que brillaven sota les tènues llums nocturnes de la cabina.

- Obi-wan? -Va murmurar en Luke-. Què passa a Bakura?

L’aire ionitzat va ballar al voltant de la silueta.

-Aniràs a Bakura -va ser la resposta.

- Tan greu és la situació? -Va preguntar encantat en Luke, sense esperar resposta. Ben les proporcionava en molt poques ocasions. Feia la impressió que venia sobretot per renyar en Luke, com un professor que perseguís a un estudiant fins i tot després de la graduació (encara que Ben no havia estat present per completar la seva formació).

L’Obi-wan es va asseure sobre el llit, però el llit no es va moure. La manifestació no era física, en un sentit literal.

-L'emperador Palpatine va ser el primer que es va posar en contacte amb els alienígenes que ataquen Bakura -va explicar l'aparició -, durant una de les seves meditacions en la Força. Els va proposar un tracte, que ja no pot complir-se.

- Quina mena de tracte? -Va preguntar en Luke en veu baixa -. Quin perill corren els bakurans?

-Has d'anar. –En Ben seguia sense fer cas de les preguntes d’en Luke-. Si no t'encarregues personalment de l'assumpte, Luke, Bakura, i tots els altres planetes, tant aliats com imperials, patiran un desastre molt més gran del que t’imagines.

Per tant, era tan greu com temien. En Luke va moure el cap.

-He de saber més. No puc llançar-me a cegues, i a més, estic...

L'aire va oscil·lar i va brillar quan la imatge es va esvair.

En Luke va llançar un grunyit. Hauria d'enginyar-se-les per convèncer el comitè mèdic que li donés l'alta, per després convèncer a l'almirall Ackbar que li encomanés la missió.

Prometria descansar i autocurar-se en l'hiperespai, si inventava un mètode. Tot d'una, la idea d'entrar en batalla ja no el va entusiasmar.

Va tancar els ulls i va sospirar. El mestre Yoda se sentiria complagut.

-R2 -va dir -, truca a l'almirall Ackbar.

L’R2 va balbucejar.

-Ja sé que és tard. Disculpa't per despertar-lo. Digues... -Va mirar al seu voltant -. Digues-li que si no vol anar al saló de la clínica, ens veurem a la sala de guerra.

-Bé, doncs...

En Luke va aixecar la vista. La porta del saló de la clínica es va obrir. En Han i la Leia van aparèixer en l'escotilla, i es van estrènyer entre el general Madine, que es trobava dret, i la Mon Mothma, asseguda en una unitat d'èxtasi.

-Perdó -va grunyir en Han.

2-1B havia donat la seva aprovació a la conferència, sempre que en Luke no abandonés el centre mèdic. L’atapeït salonet, d'un blanc immaculat com la resta del centre, feia de magatzem transitori per guardar unitats d'èxtasi freda. El «seient» de la Mon Mothma albergava a un Ewok ferit de mort, que descansava en animació suspesa fins que l'Aliança el traslladés a un hospital ben equipat.

En Han es va recolzar contra la mampara. La Leia es va asseure al costat de la Mon Mothma.

-Continueu.

La imatge projectada de l'almirall Ackbar (en miniatura) brillava sobre el terra al costat d’R2, el qual, en posició de ferms, s'encarregava de mantenir la projecció.

- El general Obi-wan Kenobi li va donar ordres?

-Sí, senyor.

En Luke va desitjar que la Leia i en Han no haguessin interromput la seva explicació en el moment més impressionant.

L'almirall Ackbar es va estirar els tentacles de la barbeta amb una mà palmejada.

-He estudiat l'ofensiva d’en Kenobi. Va ser magistral. Tinc poca fe en les aparicions, però el general Kenobi va ser un dels Cavallers Jedi més poderosos i, en general, es pot confiar en la paraula del comandant Skywalker.

El general Madine va arrufar les celles.

-El capità Wedge Antilles s'haurà recuperat per complet quan un batalló arribi a Bakura. He pensat donar-li el comandament del grup. No s'ofengui, general -va afegir, i va dirigir un lleu somriure al Han.

-En absolut -va replicar en Han -. Separeu-me de l'ambaixadora aquí present, i dimitiré del meu càrrec.

En Luke va dissimular un somriure amb la mà. La Mon Mothma ja havia assignat a la Leia la representació de l'Aliança a Bakura, i davant les forces imperials destacades al planeta.

Fins i tot li havia demanat que intentés posar-se en contacte amb els alienígenes.

Imagina la força que podria oposar l'Aliança a l'Imperi, si aquest exèrcit alienígena es sumés a les nostres files, havia dit amb cautela la Mon Mothma.

-Però l'estat del comandant Skywalker és molt més greu -va adduir l’Ackbar.

-Per quan arribem a Bakura, ja m'hauré recuperat.

-Hem de pensar en totes les contingències. –L’Ackbar va bellugar el cap rubicund -. Ara, hem de defensar Endor, i hem promès ajuda al general Calrissian per alliberar Ciutat Núvol...

-He parlat amb Lando per comunicador –va interrompre en Han -. Diu que té les seves pròpies idees, però gràcies de totes maneres.

Les forces imperials s'havien apoderat de Ciutat Núvol quan Lando Calrissian (el seu baró-administrador) havia fugit amb la Leia i Chewie, en persecució del caçador de recompenses que havia escapat amb Han, a qui mantenia empresonat en carboni gelat. Lando s'havia vist obligat a oblidar Ciutat Núvol quan va dirigir l'atac sobre Endor. Li havien promès tots els soldats que poguessin desprendre’s.

Però en Lando sempre havia estat un jugador.

-En aquest cas, enviarem a Bakura una força de xoc petita però forta -va dir l’Ackbar -, per donar suport a la princesa Leia, que negociarà en el nostre nom. La majoria de les batalles en què participin tindran lloc en l'espai, no en terra. Cinc canoneres corellianes i una Corbeta escortaran al nostre vaixell de càrrega, de molt menor grandària. Serà suficient, comandant Skywalker?

En Luke es va sobresaltar.

- Em lliura el comandament, senyor?

-Crec que no ens queda cap altra alternativa -va dir amb placidesa la Mon Mothma -. El general Kenobi ha parlat amb vostè. Els seus èxits militars són immillorables. Ajudeu a Bakura en el nostre nom i reuniu-vos amb la nota immediatament.

En Luke, aclaparat per l'honor, la va saludar militarment.

L'endemà, d'hora, en Luke va examinar els informes sobre l'estat general del vaixell de càrrega rebel Frenesí.

-Està disposat per enlairar-se -va observar.

-Disposat i ansiós.

La capitana Tessa Manchisco li va donar un cop de colze. Acabada d'arribar de la Guerra Civil Virgiliana, la capitana Manchisco portava el seu cabell negre distribuït en sis gruixudes trenes que penjaven de l'uniforme color crema. Hi havia acceptat la missió de Bakura amb entusiasme. El seu Frenesí, un petit vaixell de càrrega/creuer molt poc convencional, renovat amb tots els components imperials que els espavilats virgilians havien pogut amuntegar a bord, portava una tripulació de pont virgiliana: a més de la Manchisco, tres humans i un timoner duro, sense nas i amb els ulls vermells. Els homes de l’almirall Ackbar hi havien embotit als cellers del Frenesí vint caces-X, tres caces-A i quatre caces-B d'assalt, el màxim que l'Aliança es podia permetre.

Des del mirador triangular del Frenesí, en Luke va veure dues de les seves canoneres corellianes. Sobre el vaixell de càrrega (solien establir un «nivell inferior» a totes les formacions, fins i tot en gravetat zero), flotava el vaixell de càrrega més trucat d'aquell quadrant de la galàxia, el Falcó Mil·lenari. Han, Chewbacca, la Leia i C3PO havien pujat al Falcó menys d'una hora abans.

El goig inicial d’en Luke per haver rebut el comandament ja s'havia esvaït. Una cosa era volar en un caça sota les ordres d'un altre, amb la Força com a aliat, i una altra molt diferent l'estratègia. Sobre les seves espatlles descansava la responsabilitat de totes les vides i totes les naus.

Però, havia estudiat manuals sobre estratègia i tàctica. I ara... Bé, de fet, gairebé ho desitjava...

De sobte, va sentir un formigueig en els artells. Va sentir o va recordar el suau riure d’en Yoda.

Va arrugar les celles, va tancar els ulls i es va relaxar. Encara li feia mal tot, però havia promès a 2-1B que descansaria i s’autocuraria. Va desitjar sentir-se millor.

-Llocs d’hiperpropulsió -va cridar la Manchisco -. Potser vulgui prémer el botó, comandant.

En Luke va passejar la vista per l’espartà pont hexagonal. Tres llocs, a més de la seva cadira de comandament, una filera de taulers de batalla, ara apagats en previsió del salt, i un sol entroncament d’androide R2, ocupat per la unitat virgiliana. Va prémer el botó, i es va preguntar quin «desastre» l’aguaitava a Bakura a menys que ell s'ocupés personalment.

En una coberta exterior d'un gegantí creuer de guerra anomenat Shriwirr, en Dev Sibwarra va recolzar la seva esvelta mà bruna sobre l'espatlla esquerra d'un presoner.

-Tot anirà bé -va dir en veu baixa. La por de l'altre humà va colpejar la seva ment com un fuet de tres cues -. No fa mal. T'espera una meravellosa sorpresa.

Una autèntica meravella, de fet, una vida sense fam, fred o desitjos egoistes.

El presoner, un imperial de pell molt més clara que la d’en Dev, havia deixat de protestar, i la seva respiració era entretallada. Estava ensorrat sobre la cadira de tecnificació.

Corretges flexibles subjectaven els seus membres davanters, coll i genolls, però només per mantenir l'equilibri. Amb el seu sistema nerviós desionitzat a les espatlles, no podia regirar-se. Un fi tub intravenós injectava una solució magnetitzadora blau-pàl·lid en ambdues artèries caròtides, mentre diminutes servo-bombes brunzien. Bastaven uns pocs mil·límetres de magsol per harmonitzar els fluctuants camps magnètics de les ones cerebrals humanes amb els aparells de tecnificació Ssi-ruuvi.

Darrere d’en Dev, el mestre Firwirrung va refilar una pregunta en ssi-ruuvi.

- Ja s'ha calmat?

En Dev va dedicar una breu reverència al seu amo i va canviar l'idioma humà a ssi-ruuvi.

-Prou -va contestar -. Gairebé està a punt.

Escates vermelles i llustroses protegien els dos metres de llarg d’en Firwirrung, des del morro punxegut fins a l'extrem de la cua musculosa, i una prominent cresta negra en forma de V coronava el seu front. De mitjana grandària per ser un Ssi-ruu, encara estava en període de creixement, i només es veien unes poques marques d'edat on les escates que creixien sobre el seu bell pit començaven a separar-se. Firwirrung va baixar un ampli arc de captació metàl·lic, que cobria el presoner des de la meitat del tors al nas. En Dev va mirar per sobre i va veure que les pupil·les de l'home es dilataven. En qualsevol moment...

-Ara -va anunciar en Dev.

En Firwirrung va tocar un control. La seva musculosa cua es va agitar de plaer. La caça del dia havia estat fructífera. En Dev treballaria fins ben entrada la nit, juntament amb el seu amo. Abans de la tecnificació, els presoners eren sorollosos i perillosos. Després, les seves energies vitals van donar impuls als androides seleccionats pels Ssi-ruu.

El brunzit de l'arc de captació va adoptar un to més agut. En Dev va retrocedir. A l'interior d'aquell crani humà rodó, el cervell impregnat de magsol estava perdent el control. Encara que el mestre Firwirrung li havia assegurat que la transferència d'energia incorpòria era indolora, tots els presoners xisclaven.

Igual que aquest, quan Firwirrung va tirar de l'interruptor de l'arc de captació. L'arc va vibrar, a mesura que l'energia del cervell saltava a un electromagneto perfectament sintonitzat amb el magsol. Un crit d'angoixa indescriptible es va transmetre per mediació de la Força.

En Dev es va entrebancar i es va aferrar al coneixement rebut dels seus amos: els presoners només creien sentir dolor. Ell només creia sentir el seu dolor. Quan el cos cridava, totes les energies del subjecte havien saltat a l'arc de captació. El cos ja havia mort.

-Transferència.

El xiulet aflautat d’en Firwirrung va delatar que s'estava divertint. Aquella actitud paternal va aconseguir que en Dev se sentís violent. Era inferior. Humà. Tou i vulnerable, com una larva blanca abans de la metamorfosi. Va anhelar ser destinat a la tecnificació i transferir la seva energia vital a un poderós androide de batalla. Va maleir en silenci el talent que l’havia sentenciat a seguir esperant.

El brunzit de l'arc de captació va augmentar d'intensitat, carregat del tot, més «viu» que el cos ensorrat sobre la cadira. En Firwirrung es va girar cap a una mampara eriçada d'escates metàl·liques hexagonals.

- Preparats allà baix?

La seva pregunta va sorgir com una xiulada labial ascendent, rematat per un espetec del bec dentat, i seguit per dos xiulets sibilants apagats a la gola. En Dev havia tardat força anys en dominar el ssi-ruuvi, a més d'incomptables sessions de condicionament hipnòtic, després de les quals anhelava complaure en Firwirrung, cap de tecnificació.

La tasca de tecnificació era interminable. L'energia vital, com qualsevol altra, podia ser emmagatzemada en les bateries adequades, però l'activitat elèctrica de les ones cerebrals, que penetrava juntament amb l'energia vital en les càrregues de l'androide, solia desencadenar freqüències harmòniques destructives. Els circuits de control vitals de l’androide «morien» a causa d'una psicosi fatal.

De tota manera, les energies humanes duraven més que les de qualsevol altra espècie a la tecnificació, tant sotmeses a circuits de navegació com a androides de batalla.

La coberta 16 de l’enorme creuer de batalla va xiular per fi una resposta. Firwirrung va prémer un botó amb la seva arpa davantera de tres dits. L'arc de captació va emmudir. L'energia vital de l'afortunat humà centellejava ara en una bobina de reserva, situada darrere dels grups sensors d'un petit androide de combat piramidal. Ara podria captar més longituds d'ona i veure en totes direccions. Mai necessitaria oxigen, control de temperatura, aliment o descans. Alliberat de la molesta necessitat del lliure albir, de prendre les seves pròpies decisions, el seu nou cos obeiria totes les ordres dels Ssi-ruu.
Obediència perfecta. En Dev va inclinar el cap i va desitjar ocupar el seu lloc. Les naus androides no patien tristesa ni dolor. Una metamorfosi gloriosa, fins que un dia, un raig làser enemic destruïa la bobina..., o aquelles harmonies psicòtiques destructives el desconnectaven dels circuits de control.

En Firwirrung va retirar l'arc de captació, les intravenoses i les corretges. En Dev va aixecar el cos flàccid de la cadira i el va introduir en un embornal hexagonal de la coberta. Va caure cap a la foscor.

En Firwirrung es va allunyar de la taula, amb la cua relaxada. Es va servir una tassa de ksaa vermell, mentre en Dev baixava un braç polvoritzador i ruixava la cadira diverses vegades. Dos subproductes biològics van desaparèixer pels desguassos del centre del seient.

En Dev va aixecar el braç polvoritzador, el va tancar i va moure la mà en direcció a un interruptor de la cadira, perquè aquesta s'assequés.

-Preparat -va xiular, i es va tombar cap a l'escotilla.

Dos menuts p'w'ecks joves van portar el següent presoner, un home arrugat amb vuit rectangles vermells i blaus, separats per espais molt breus, sobre la part davantera de la seva túnica imperial gris-verdosa, i els cabells blancs i esvalotats. Es va regirar per alliberar els seus braços de les urpes davanteres dels seus guàrdies. La túnica li havia proporcionat escassa protecció. Sang vermella humana brollava de la seva pell i de les mànigues estripades.

Tant de bo sabés que n’era d’innecessària la seva resistència. En Dev va fer un pas endavant.

-Tranquil. -Guardava el seu ionitzador en forma de paleta, un instrument metge que també podia utilitzar com a arma de bord, en les franges laterals blaves i verdes de la seva llarga túnica -. No és el que vostè s’imagina.

L'home va obrir tant els ulls que obscenes escleròtiques blanques van aparèixer al voltant dels iris.

- Què imagino? -Va preguntar l'home, aterrit -. Qui és vostè? Què fa aquí? Esperi, vostè és el...

-Sóc el seu amic.

En Dev va recolzar la mà dreta sobre l'espatlla del presoner, amb els ulls aclucats per ocultar les seves escleròtiques (només tenia dues parpelles, en lloc dels tres del seu amo).

-Estic aquí per ajudar-lo. No tingueu por.

Si us plau, va afegir en silenci, fa mal si em té por. Està de sort. Serà ràpid. Va prémer l’ionitzador contra el clatell de l'home. Sense deixar anar l’activador, va recórrer amb l'aparell l'espina dorsal de l'home.

Els músculs de l'oficial imperial es van distendre. Els seus guàrdies el van deixar caure a la coberta de lloses grises.

- Maldestres! -Firwirrung va avançar sobre les seves fortes potes del darrere, amb la cua tensa mentre renyava els petits p'w'ecks. Deixant a part la mida i el to desllustrat de la pell, gairebé s'assemblaven al mestre ssi-ruuk..., de lluny -. Un respecte al presoner! -Va cantussejar Firwirrung. Podia ser jove per al rang que ostentava, però exigia deferència.

En Dev va ajudar-los, als tres, a aixecar el suat i pudent humà. Totalment conscient (l'arc de captació no podia funcionar en cas contrari), l'home va relliscar de la cadira. En Dev el va aferrar per les espatlles, doblegant-li l'esquena.

-Relaxeu-vos -va murmurar en Dev -. No passa res.

- No feu això! -Va cridar el presoner -. Tinc amics poderosos. Pagaran un bon preu pel meu rescat.

-Ens encantaria conèixer-los, però no li negarem aquesta alegria.

En Dev va deixar que el seu centre espiritual surés sobre la por del desconegut, i després el va estrènyer com una manta confortable. Un cop els p'w'ecks van assegurar les corretges, en Dev va afluixar la seva presa i es va fer un breu massatge a l'esquena. L'arpa davantera dreta d’en Firwirrung es va alçar i va aplicar una intravenosa. No hi havia esterilitzat les agulles. No era necessari.

Per fi, el presoner va quedar indefens i preparat. Un líquid transparent va brollar d'un ull i de la comissura de la boca. La servo-bomba va enviar un fluid magnetitzador per la intravenosa.

Una altra ànima alliberada, una altra nau androide preparada per conquerir l'imperi humà.

En Dev va intentar fer cas omís del rostre humit i l'inquietant temor del presoner, i va recolzar una esvelta mà bruna sobre la seva espatlla esquerra.

-Tot anirà bé -va dir amb veu suau -. No fa mal. L'espera una sorpresa meravellosa.

Per fi, tots els presoners del dia van ser tecnificats, excepte una femella, que es va alliberar dels guàrdies p'w'ecks i es va colpejar el cap contra una mampara abans que en Dev pogués atrapar-la. Després d’esforçar-se diversos minuts en reviure-la, el mestre Firwirrung va deixar caure el cap i la cua.

-És inútil -va xiular amb tot -. Una trista pèrdua. Recicleu-la.

En Dev va posar-se a netejar. La tecnificació era una feina noble, i se sentia orgullós de la seva participació en el procés, encara que el seu paper era el d'un senzill criat que calmava els subjectes mitjançant la Força. Va lliscar el seu ionitzador a la part inferior d'una prestatgeria, amb la part plana cap amunt, i després va introduir el seu extrem punxegut en la beina fins que es va sentir un clic. La nuosa culata, especialment dissenyada per a la seva mà de cinc dits, va quedar penjant sota la paleta.

Firwirrung va conduir a en Dev per espaiosos passadissos fins a les seves estances, on va servir un ksaa tranquil·litzador per a tots dos. En Dev va beure agraït, assegut en l'única cadira de la cabina circular. Els ssi-ruuk no necessitaven mobles. Firwirrung va xiuxiuejar complagut i va descansar la seva cua i potes posteriors sobre la càlida coberta gris.

- Estàs content, Dev? -Va preguntar.

Els seus líquids ulls negres van parpellejar sobre la tassa de ksaa i van reflectir l'amarg tònic vermell.

Era una oferta de consol. Sempre que la vida afligia en Dev, sempre que trobava a faltar la sensació de totalitat que l'acompanyava quan la Força de la seva mare s'unia a ell, Firwirrung el portava en presència de l’Ancià Sh'tk'ith per a una nova teràpia.

-Molt content -va contestar amb sinceritat en Dev -. Un bon dia de treball. Molt agradable.

En Firwirrung va assentir.

-Molt agradable -va repetir. Les seves llengües olfactives van treure el cap per les fosses nasals, per assaborir i olorar la presència d’en Dev -. Projecta't, Dev. Què veus aquesta nit en l'univers ocult?

En Dev va somriure lleument. L'amo li havia fet un compliment. Tots els ssi-ruuk eren cecs per força. En Dev sabia ara que era l'únic ésser perceptiu, humà o no, que havien trobat.

 Gràcies a ell, els ssi-ruuk havien sabut la mort de l'emperador pocs moments després que passés. Perquè la Força existia en tota vida, havia sentit l'ona de xoc energètica que s'havia transmès mitjançant l'esperit i l'espai.

Mesos enrere, La seva Potencia, el Shreeftut havia respost immediatament quan l'emperador Palpatine va oferir presoners a canvi de diminuts caces androide de dos metres. Palpatine ignorava quants milions de ssi-ruuk vivien a Lwhekk, aquell distant raïm d'estrelles. L'almirall Ivpikkis va capturar i interrogar a diversos ciutadans imperials.

Va esbrinar que aquell imperi humà abastava pàrsecs. Els seus sistemes estel·lars s'estenien com fèrtils sorres sembrades de nius, ideals per plantar la llavor de la vida ssi-ruuvi.

I llavors, l'emperador va morir. No hi hauria tracte. Els traïdors humans els havien abandonat per tornar a casa com van poder, gairebé esgotada l'energia de la flota. L'almirall Ivpikkis s'havia avançat amb el creuer de batalla Shriwirr i una petita força d'avançada composta per mitja dotzena de naus de combat, amb equips de suport tecnificats. La flota principal es va mantenir allunyada, a l'espera de notícies que confirmessin l'èxit o el fracàs.

Si podien apoderar-se d'un planeta humà important, aquell equip de tecnificació, propietat del mestre Firwirrung, els aconseguiria conquerir l'imperi humà. Quan caigués Bakura, els proporcionaria la tecnologia necessària per fabricar dotzenes de cadires de tecnificació. Cada bakurà tecnificat significaria energia o protecció per a un caça de combat androide, o infondria nova vida en algun component fonamental d'un gran creuer. Amb dotzenes de grups de tecnificació ensinistrats i equipats, la flota ssi-ruuvi podria conquistar els populosos planetes humans del nucli. Hi havia 12.000 planetes que alliberar. Una tasca molt agradable.

En Dev gairebé reverenciava la valentia dels seus amos en anar tan lluny i arriscar tant pel bé de l'imperi ssi-ruuvi i l'alliberament de les altres espècies. Si un ssi-ruuvi moria lluny d'un planeta natal consagrat, el seu esperit vagaria per les galàxies per sempre més.

En Dev va bellugar el cap i va contestar.

-A fora, només percebo els silenciosos vents de la vida. A bord del Shriwirr, dolor i confusió en els teus nous fills.

Firwirrung va acariciar el braç d’en Dev, i les seves tres urpes oposables amb prou feines van enrogir la suau pell sense escates. En Dev va somriure, solidari amb el seu amo.

Firwirrung no tenia companys de niu a bord, i la vida militar significava hores de solitud i perills terribles.

-Amo -va dir en Dev -, algun dia tornarem a Lwhekk?

-És possible que tu i jo mai tornem a casa, Dev, però aviat consagrarem un nou món natal a la teva galàxia. Enviarem a buscar les nostres famílies...

Mentre Firwirrung contemplava el niu de dormir, una bafarada d'acre alè reptilià va fuetejar la cara d’en Dev.

En Dev ni tan sols va pestanyejar. Estava acostumat en aquella olor. Els seus olors corporals marejaven als ssi-ruuk, de manera que es banyava i bevia dissolvents especials quatre vegades al dia. En les ocasions especials, s'afaitava tot el pèl.

-Un niu de la teva espècie -va murmurar.

Firwirrung va decantar el cap i va mirar amb un ull negre.

-El teu treball m'acosta més en aquest niu, però ara estic cansat.

-T'estic mantenint despert -va dir en Dev, penedit -. Vés a descansar, si us plau. No trigaré.

Quan Firwirrung es va cargolar en el seu munt de coixins, el cos calent gràcies als generadors situats sota la coberta, i les parpelles triples cobrint els seus bells ulls negres, en Dev va prendre el seu bany vespertí i va beure el medicament desodorant. Per distreure la seva ment de les rampes abdominals que sempre li produïen, va acostar la seva cadira a un llarg escriptori/taulell corb. Va treure un llibre de la biblioteca que havia deixat sense acabar i el va carregar en el seu lector.

Durant mesos, havia treballat en un projecte que potser beneficiaria a la humanitat més que els seus propis esforços. De fet, temia que els ssi-ruuk li tecnifiquessin en circuits per completar la seva obra, i no en l’androide de combat al qual aspirava.

Sabia llegir i escriure abans que els ssi-ruuk l’adoptessin, tant lletres com música. Combinant les simbologies, estava dissenyant un sistema per escriure ssi-ruuvi, destinat a l'ús dels humans. En l'aspecte musical, anotava tons. Els símbols que havia inventat equivalien a xiulets amb tota la llengua, la meitat de la llengua i guturals. Les lletres significaven vocals i combinacions amb un espetec final. Ssi-ruu exigia tota una línia de dades: el xiulet amb mitja llengua s'elevava a una cinquena perfecta, mentre la boca formava la lletra e. Després, un xiulet labial amb la boca frunzida, baixant a una tercera menor. Ssi-ruu era el singular. El plural, ssi-ruuk, finalitzava amb un espetec de coll. El ssi-ruuvi era complicat però bonic, com el cant dels ocells que en Dev recordava de la seva joventut, al planeta G'rho.

En Dev tenia una bona oïda, però la complexa tasca l'aclaparava en l'última hora del seu temps lliure. En el moment que les rampes i les nàusees cessaven, tancava el seu lector i reptava en la foscor cap a l'olor una mica fètida del llit d’en Firwirrung. De sang massa calenta, amuntegava coixins per aïllar-se de la calor procedent de les estances situades sota la coberta. Després s'arraulia lluny del seu amo i pensava en la seva llar.

Les habilitats d’en Dev havien cridat l'atenció de la seva mare des d'una edat molt primerenca, allà a Chandrilà. Una aprenent de Jedi que no havia acabat el seu ensinistrament li havia ensenyat algunes coses sobre la Força. En Dev aconseguia comunicar-s'hi des de lluny.

Després, va arribar l'Imperi. Es va produir una purga de candidats a Jedi. La família va fugir a l'aïllat G'rho.

Amb prou feines s'havien instal·lat, quan van aparèixer els ssi-ruuk. El sentit de la Força de la seva mare es va esvair, i el va deixar lluny de casa, sol i terroritzat de les naus espacials invasores. El mestre Firwirrung sempre havia dit que els seus pares haurien matat en Dev d'haver pogut, abans que deixar-lo en mans dels ssi-ruuk. Una idea terrible: el seu propi fill!

Però en Dev hi havia escapat de la mort en ambdós casos. Els exploradors ssi-ruuvi el van trobar amagat en un barranc erosionat. Fascinat pels gegantins llangardaixos de rodons ulls negres, el diminut nen de deu anys havia acceptat el seu menjar i afecte. El van portar de tornada a Lwehekk, on va viure durant cinc anys. Per fi, va descobrir per què no l’havien tecnificat. Les seves increïbles facultats mentals el convertirien en un explorador ideal per acostar-se als altres sistemes humans. També li van permetre calmar els subjectes tecnificats. Desitjava recordar el que havia dit o fet per revelar aquell talent.

Havia ensenyat als ssi-ruuk tot el que sabia sobre la humanitat, des de les pautes mentals i els costums fins a la indumentària (incloent-hi les sabates, la qual cosa els divertia). Ja els havia ajudat a capturar diversos llocs d’avançada d’humans. Bakura seria el planeta clau... ¡I estaven guanyant! Aviat, els bakurans imperials fugirien de les naus de guerra i els ssi-ruuk podrien accedir als centres poblats de Bakura. Una dotzena de naus d'aterratge p'w'eck anaven carregades amb bots paralitzadors, disposats a ser-hi llançats.
En Dev ja havia anunciat als bakurans, mitjançant una freqüència de comunicació corrent, la bona notícia del seu imminent alliberament de les limitacions humanes. El mestre Firwirrung afirmava que la seva resistència era molt normal. Al contrari que els ssi-ruuk, els humans temien allò que desconeixien. La tecnificació era un canvi sense possibilitat de retorn.

En Dev va badallar. Els seus amos el protegirien de l'Imperi, i algun dia el recompensarien. Firwirrung li havia promès estar al seu costat i baixar l'arc de captació en persona.

En Dev es va acariciar la gola. Les intravenoses es clavarien... allà. I allà. Algun dia, algun dia.

Es va cobrir el cap amb els braços i es va dormir.

Següent