Kella Rand, informant... (II)

Anterior

II

El sol ponent llançava una espectacular resplendor vermella daurada sobre els carrers de la ciutat quan la Kella finalment va pujar els graons que conduïen a l'oficina de l’RGN d’​​Indu. Rebuscant a la seva bossa de dades, va treure la seva targeta de crèdit identificativa i la va introduir a la ranura de la porta.

L'escena que la va rebre estava en marcat contrast amb el circ mediàtic que acabava de deixar. Hi havia dos reporters asseguts en escriptoris, en Juloff llegint un quadern de dades i la Crislyn mecanografiant al seu terminal, mentre que més a la cantonada en Nostler tenia els dos peus sobre la taula i es rascava la barbeta mentre observava un holo que sorgia de la tauleta en el seu escriptori. Els únics sons eren l'escàner de comunicacions que escopia fragments ocasionals de xerrada de l'Autoritat de la Ciutat, i la suau música que acompanyava a l'informe que tenia absort a Nostler. Va aixecar la vista quan ella va entrar

 -Ei, Kella. Vaig pensar que potser t'havies perdut -va saludar.

-No, només vaig enxampar un embús -va dir, buscant una cadira buida al seu voltant. En Nostler va assenyalar un escriptori davant del seu, i ella va lliscar agraïda al seu seient -. No et creuries la multitud que hi havia a la roda de premsa..., totes les emissores de mig pèl del sistema han d'haver enviat a algú. Tampoc és que fos tan emocionant -va afegir -. Les autoritats van oferir una declaració, respondre a quatre preguntes, i se'n van anar. -Va arronsar les espatlles (la mateixa història de sempre) i després va preguntar-: Llavors, de quant temps disposo?

-El termini acaba a les 22:00, el droide arribarà en algun moment després d'això -va dir en Nostler-. Aconsegueix que el teu article estigui llest per llavors, i et donaré el codi d'accés al banc de notícies perquè puguis transmetre les actualitzacions directament.

-Està bé. -Es va quedar en silenci un moment, pensant. Al voltant de tres hores per desenterrar alguna cosa més, i llavors la seva història hauria d'esperar fins que pogués enviar-la en el següent droide de missatgeria programat, dins de quatre dies. Encara que, amb l'aparent escàndol polític que s'estava gestant, l’RGN podria considerar la història prou calenta com per a enviar un correu especial per recollir una actualització abans... En Nostler va interrompre la seva línia de pensament.

-Tinc entès que l'assassinat se li està atribuint a la Nova República -va dir.

Ella va alçar la mirada.

-Sí, això sembla. En realitat, els industrials encara no han arribat a acusar-los, però més o menys tothom ho pensa.

-Amb quina base?

-No hi ha res concloent, però és probable que sigui suficient -va dir -. Gairebé segur que és suficient per oblidar-se de qualsevol possibilitat d'una aliança. Passaran uns dies fins que els investigadors esbrinin exactament com es va produir l'explosió, però el Consell ja ha anunciat la seva intenció d'escollir un nou president i s'han afanyat a convocar una altra votació demà. Per a mi, sona com que ja tenen una idea clara.

- Què ha de dir la Nova República sobre tot això? -Va preguntar en Nostler-. Segur que vas poder aconseguir la història des de dins, ja que coneixes tan bé a L'varren.

-No tan bé -va dir, pel que semblava ser la centèsima vegada des d'aquell incident a Corèllia l'any passat. Alguna vegada s'oblidarien d'això? - Està sorprès, atordit, horroritzat... més o menys el que s'espera quan el teu ajudant és sospitós de fer esclatar al líder del sistema.

-Ahà -va dir Nostler-. Alguna possibilitat que no ho fes?

-Les autoritats no semblen creure-s’ho. Aquesta espècie de detonador fa que la cosa pinti molt malament per a l’Aden, i L'varren no va ajudar al·legant immunitat diplomàtica per evitar que la resta de la seva gent fos arrossegada fins a la Sala i interrogada.

- Tu què penses? -Va preguntar.

La Kella va vacil·lar.

-No estic segura -va admetre -. L'evidència circumstancial apunta certament a l’Aden, i si tenen altres sospitosos, no ens ho estan dient. Però d'altra banda, quin sentit tindria? Per què voldria la Nova República desfer-se d’en Barayel?

-Potser votaria no -va suggerir Nostler.

-Sí, però desfer-se'n només significa que han de començar des del principi amb algú nou que també podria votar no -va dir -. I, en qualsevol cas, no és desgavellat suposar que els industrials ja no veuen amb bons ulls la idea d'una aliança després de tot aquest desastre. Llevat que la Nova República planegi atacar i conquerir-nos, tot el que s'ha aconseguit en realitat és assegurar-se pràcticament que Indu San acabarà romanent neutral fins que la guerra hagi acabat. I -va afegir -, potser trobi això interessant. Alguns indus fins i tot van en la direcció oposada. Vaig parlar amb un grup de pressió per un consorci empresarial que bàsicament vol expulsar la Nova República fora del sistema i convidar a tornar a l'Imperi.

En Nostler va assentir, sense mostrar sorpresa.

-L’imperi no era tan impopular aquí, no almenys entre algunes de les persones en el poder -va explicar -. Naturalment, els grups de la resistència van estar contents de veure'ls marxar, però també hi ha un munt de gent que va fer un munt de crèdits amb els imperials, i no volen renunciar a això. A menys -va afegir -, que la Nova República vulgui recórrer al mateix tipus de comissions il·legals que el governador imperial els oferia per mantenir-se grossos, contents i lleials... -Va negar amb el cap -. No Probablement no.

-Bé, això no ve al cas ara -va dir la Kella -. Sembla que no voldran mullar-se, com tots els altres.

- Pots culpar-los?

-En realitat, no -va reconèixer -. Amb totes les escaramusses que hi continua havent, per què irritar als imperials amb una gran mostra de suport a la Nova República quan sempre hi ha una possibilitat que l'Imperi torni a estar algun dia al comandament? -Va furgar en la seva bossa de dades, i va extreure un grapat de targetes de dades -. Bé, suposo que serà millor que em posi a treballar. Hi ha alguna cabina que pugui fer servir?

-Com si fossis a casa teva.

-Sempre ho faig. -Va somriure obertament mostrant el seu agraïment.

Instal·lant-se a la petita cabina d'edició, la Kella va passar la següent hora i mitja repassant els clips de vídeo que havia recollit durant les dues darreres setmanes. En vista de la nova direcció que havia pres la història, amb l'enfocament passant de l'aliança a l'assassinat, la majoria d'ells eren inutilitzables, però un pervers sentit de la curiositat li va fer estudiar de nou tots els concernents a Barayel.

Potser mostressin algun indici que revelés en quin sentit havia planejat votar, o alguna pista que sabés que les coses estaven a punt d'esclatar. Només per si hi havia deixat escapar alguna cosa important... Cap a la meitat, va descobrir que així era.

El clip procedia de la targeta de dades que havia utilitzat ahir quan, com de costum, després d'un lacònic "sense comentaris" d’en Barayel, s'havia aconseguit arraconar el seu ajudant. L’aerocàmera mostrava que l'havia trobat a prop de la cadira del seu cap a la Sala del Consell, i que havien passat diversos minuts xerrant.

Però mentre mirava, a poc a poc va caure en el compte que el veritable tema d'interès en l'entrevista no era la conversa en si. Més aviat, era el que podia albirar de tant en tant el que estava passant al fons.

Algú estava trastejant amb alguna cosa en el lloc de Barayel a taula. El lloc que, tot just vint-i-sis hores després, havia esclatat tan desagradablement a la cara del conseller en cap.

Colpejant el botó de pausa, va congelar la imatge i va estudiar la pantalla. Visible més enllà de l'espatlla de l'ajudant, algú vestit amb l'uniforme blau de l'Autoritat del Consell estava ajupit davant del lloc d’en Barayel a la capçalera de la llarga taula en forma d’U del consell. S'havia retirat la part de darrere del panell de comunicacions i votació del cap, i encara que no podia distingir el que aquest home estava fent, sí que va reconèixer qui era.

De genolls, de nou, estava Darme, el mateix agent de l'autoritat que havia disparat a l’Aden.

La Kella es va recolzar en el seu seient i va arrufar les celles pensativament davant la pantalla. En les últimes setmanes, havia vist tants dels guàrdies vestits de blau en el Saló del Consell que havia deixat de fixar-se en ells. A càrrec de la seguretat, estaven per tot arreu, tot el temps, fent tot tipus de coses. Sense cridar en absolut l'atenció, i per sobre de tota sospita.

Però donades les circumstàncies actuals...

Fent retrocedir el clip de vídeo al punt on l’aerocàmera havia començat la gravació de l'entrevista, va envoltar un lloc en la pantalla de visió amb una ploma d'edició i aquesta secció va quedar ampliada immediatament. Tot i la mala qualitat, la imatge era prou clara per veure el que Darme tenia a la mà i, amb el cor accelerat de sobte, va fer avançar el clip clic a clic.

I mentre mirava, va somriure.

Alguns éssers pensaven que la millor manera d'ocultar alguna cosa era simplement posar-lo a la vista. Semblava que l'assassí d’en Barayel estava d'acord. Per accident, havia descobert a Darme col·locant una petita però poderosa bomba dins del panell de comunicacions d’en Barayel. I que ella sabés, era l'únic reporter que ho sabia i, més encara, que tingués una gravació visual del fet.

¡Beu-te aquest ou, que l’altre es cou TriNeb!

Colpejant la taula amb emocionat delit, es va aixecar d'un salt i va obrir la porta de la cabina d'edició, estavellant-la contra la paret i fent que tothom aixequés la vista, sorprès.

- Feu una ullada a això! -Va cridar, i va desaparèixer de nou a l'interior. En Juloff i la Crislyn es van mirar confosos, però en Nostler va prémer el botó de pausa del seu holovídeo i la va seguir, deixant sobre el seu escriptori a un artista ithorià suspès en meitat del seu refiló. Tots dos reporters es van esforçar per seguir la conversa que es filtrava per la porta oberta.

- Sap aquest vell dit sobre ocultar-se a plena vista? -Va preguntar la Kella a Nostler-. Bé, doncs miri això!

Un breu silenci i després...

- Què dimonis? Això és el que sembla?

-És una bomba -va confirmar -. I aquest tipus és el mateix agent de l'autoritat que va disparar i va matar a l'ajudant d’en L'varren. Sobre qui van trobar el detonador -va afegir de forma significativa.

A fora, a la sala de premsa, els periodistes es van mirar.

-Això he de veure-ho -va dir la Crislyn i es va aixecar per estar dempeus a la porta de la cabina d'edició, mirant per sobre de les espatlles de la parella. En Juloff va esperar uns minuts per assegurar-se que estaven tots absorts. Després, traient el seu comunicador, es va dirigir a la porta de l'oficina.

Entusiasmats pel descobriment de la Kella, ningú a la cabina d'edició es va adonar que havia marxat.

Següent