El parany del paradís (XI)

Anterior

11

Velocitat de fugida

Bria, aterrida i plena de fúria, va mirar al Han.

–Oh, fantàstic! I què anem a fer ara?

Han va pensar a tota velocitat.

–Anem a sortir d'aquí. Amb la llista A tenim més que suficient, d'acord? Agafa la motxilla, Bria..., i pren això també. –Han va treure el desintegrador de recanvi del seu cinturó, l'hi va allargar i li va ensenyar com apuntar i on estava el gallet activador–. Potser hàgim de lluitar per poder sortir d'aquí.

–Meravellós –va dir Bria amb amargor–. Ho tenies tot controlat, eh, Han? No hi havia res de què preocupar-se!

Han només va poder encongir-se d'espatlles en un gest d'impotència. Aquesta vegada no hi havia cap dubte que era culpable.

–Per on? –va voler saber Muuurgh, sempre pràctic–. Per la porta del sssacerdot, o per la porta principal?

Han va reflexionar durant uns moments, però no va arribar a haver de prendre una decisió..., perquè les dues portes es van obrir de cop.

Teroenza va aparèixer en el llindar dels seus apartaments, deixant anar esbufecs de ràbia. Zavval i un escamot de guàrdies ocupaven el buit de les grans portes dobles.

Han va agafar a Bria i es va llançar darrere de la gegantesca font de jade blanc, mentre que Muuurgh buscava refugi darrere d'un dels pilars centrals de la sala.

–Acabeu amb ells! –udolà Zavval, avançant ràpidament sobre la seva plataforma repulsora mentre Teroenza es llançava a la càrrega com un animal embogit, el cap baix i la llarga banya preparada per envestir.

Han va disparar la seva arma, va veure el feix blavós de la descàrrega atordidora i va maleir mentre augmentava la intensitat fins a la lectura de MÀXIM amb el polze. El feix atordidor ni tan sols va reduir la velocitat de l'atac de Teroenza. Muuurgh va apuntar i va disparar, i va derrocar a un guàrdia sullustà.

Han va tornar a prémer el gallet, però el feix desintegrador va rebotar en la plataforma de Zavval i va xocar amb el pilar de sustentació més proper a la porta, consumint la meitat del seu grossor. El pilar s’estremí, però no va arribar a cedir.

Mentre Teroenza es llançava sobre Muuurgh, l'enorme togorià es va aixecar d'un salt i va agafar al Gran Sacerdot, subjectant-lo per la banya i amb una presa al voltant del coll. Muuurgh va enfonsar els talons en la catifa i va tibar tots els músculs per resistir el moviment cap endavant del Gran Sacerdot. La inèrcia adquirida pel t'landa Til va fer que el seu descomunal cos «espetegués el fuet», i els gegantescos quarters posteriors van girar per l'aire per acabar estavellant-se contra el pilar central amb un tremend retrunyir ofegat.

El sòl va tremolar, i molècules de pols van caure del sostre. Les potes posteriors de Teroenza van relliscar sobre les rajoles, i el Gran Sacerdot va caure. El sòl va tornar a tremolar.

Han va apuntar i va disparar, i un gamorreà udolà i va ser llançat al passadís per l'impacte. Bria va treure el cap d'una banda de la font amb el desintegrador preparat, però un dels guàrdies va obrir foc sobre ella abans que pogués disparar. La jove va cridar i es va apressar a ajupir-se mentre un feix desintegrador arrencava un tros de la font, escampant un diluvi de fragments de jade per l'aire. Teroenza, que estava tractant d'aixecar-se, va deixar escapar un angoixant udol de protesta.

Un altre feix desintegrador va passar xiuxiuant al costat d’en Han, lliscant tan a prop d'ell que el jove corellià va sentir com li socarrimava els cabells. Han es va deixar caure al terra, va rodar sobre si mateix i va llançar dos trets més contra la part inferior de la plataforma de Zavval. Tal com havia pretès, els feixos desintegradors van donar de ple en la carcassa de la unitat repulsora. Però en comptes de derrocar la plataforma, el que va aconseguir amb això va ser que els controls de velocitat i direcció deixessin de funcionar.

Amb Zavval fent inútils intents de controlar-la, la gran plataforma va sortir disparada cap endavant a màxima velocitat. Uns segons després va xocar contra el mur del fons i va rebotar en ell. Derrocant tot allò que es trobava en el seu camí, la plataforma va recórrer la sala d'exhibicions en una embogida travessia, amb Zavval com a passatger impotent.

Un guàrdia rodià que estava tractant de donar-li a Han no la va veure venir i va ser abatut entre una ruixada de sang. La plataforma va travessar una vitrina d'exposició, i Teroenza udolà en veure com la seva preuada col·lecció de gerros antics quedava reduïda a pols.

El hutt va xocar contra la paret oposada, i tota la sala va tremolar. Una pluja de pols i runa va caure del sostre. Han i Bria es van llançar al terra mentre la plataforma, llançada a tota velocitat, xocava amb una de les nimfes de jade i la feia miques.

Zavval estava cridant frenèticament, i en aquestes altures la majoria dels guàrdies ja havien demostrat que eren prou llestos per fugir a tot córrer.

I llavors la plataforma, amb l'enorme pes de Zavval damunt d'ella, va anar en línia recta cap al pilar central de la sala. La columna de sustentació es va tentinejar i va gemegar, i després es va anar doblegant per la meitat fins a partir-se..., i després el pilar que Han havia deixat parcialment vaporitzat va cedir del tot.

Amb un últim i agònic gemec, la plataforma repulsora descendí lentament cap al sòl i va deixar de funcionar.

Han, paralitzat per l'horror, va veure com la meitat del sostre grunyia, s'engruixava i s'omplia d'esquerdes, tot això tan a poc a poc que semblava ocórrer a càmera lenta, per acabar disgregant-se en una confusió d'enormes fragments que es van precipitar cap al sòl. Es va recuperar just a temps per apartar la Bria de la trajectòria d'un gegantesc tros de recobriment de pedra que queia sobre ells des del nivell superior. Han va llançar a la jove al terra sota el bol de la font de pedra i després es va llançar sobre ella, protegint-la amb el seu cos.

Zavval va deixar escapar un estrident esgarip mentre gruixuda runa queia sobre ell, deixant-lo atrapat entre les restes destrossades de la seva plataforma. La pols es va elevar sota la forma d'un núvol asfixiant. Han, tossint i ennuegant-se, es va arrossegar cap a un costat per sortir de sobre la Bria tan aviat com va estar segur que el sostre havia deixat d'esfondrar-se. Va tornar la mirada cap al lloc en el qual hi havia estat Zavval, però l'única cosa que va poder veure del cap hutt enterrat va ser una cua que s'agitava en una terrible sèrie de sacsejades espasmòdiques.

Teroenza s'havia enganxat al terra sota la protecció que li oferia una enorme taula antiga, i estava relativament il·lès. Quan la runa va deixar de caure, el Gran Sacerdot va sortir a ròssec de sota de la pols i els fragments acumulats damunt de la seva taula, que havia quedat plena d'esquerdes. Teroenza va anar trontollant cap al Han, Bria i Muuurgh –el togorià havia buscat refugi en l'entrada de les estances del sacerdot– i udolà, bavejant de pura ràbia. Òbviament encara decidit a venjar-se, el t'landa Til va baixar el cap, deixant la banya dirigida cap endavant, i es va llançar a la càrrega.

En Han va apuntar i va disparar un feix d'energia contra el seu flanc dret, fent que el Gran Sacerdot caigués al sòl amb un renill. La repugnant pudor de la carn cremada va impregnar l'aire. Un feix desintegrador disparat per un dels guàrdies va tornar a fer impacte en la font, i diminutes estelles de la pedra que cruixia i xiuxiuava van passar volant al costat del rostre d’en Han. Una d'elles es va enterrar en el seu coll, i quan la va arrencar els seus dits van quedar coberts de sang.

Han va prendre punteria al llarg del canó del seu desintegrador i disparà, i l'últim guàrdia va caure al terra.

–Anem! –va cridar, agafant la Bria i la motxilla mentre li feia senyals a Muuurgh–. Hem de sortir d'aquí!

Relliscant sobre la runa i ensopegant amb els cossos, els tres lladres van anar cap a les portes dobles. Quan van arribar a elles, Han va fer retrocedir als seus camarades amb un gest i va apuntar cautelosament el cap per la vora de la porta..., per veure's recompensat amb la sobtada aparició d'un feix desintegrador que va estar a punt de deixar-li sense orella.

–Porta la Bria cap a l'altre costat, Muuurgh! –va ordenar–. Aneu per la porta de Teroenza, i així podrem enxampar-los en un foc creuat. Compteu fins a cinquanta i comenceu a disparar!

El togorià va assentir, i ell i Bria van tornar a ficar-se a través de les ruïnes de la sala del tresor per passar al costat de Teroenza, que gemegava i es queixava, i desaparèixer per la porta de les estances del Gran Sacerdot.

En Han va anar comptant en silenci. Quan va arribar al quinze, va treure la mà pel buit de la porta i va disparar quatre vegades en ràpida successió, obtenint un udol d'agonia.

«Un menys...»

Va esperar, panteixant i tractant de no tossir a causa de la pols que encara saturava l'atmosfera.

«Quaranta-cinc, quaranta-sis, quaranta-set, quaranta-vuit, quaranta-nou... Cinquanta!»

En Han va saltar pel buit de la porta, va aterrar en el passadís rodant sobre si mateix i va disparar. Feixos desintegradors d'energia vermellosa solcaren l'aire al costat de les seves cames i van travessar el buit allà on havia estat el seu cap, però el seu tret va aconseguir acabar amb un altre guàrdia, un whíphid. Tal com havien planejat, Bria i Muuurgh ja estaven disparant des de darrere dels guàrdies, i dos més van caure al sòl.

Els dos guàrdies restants, un gamorreà i un devaronià, van arrencar a córrer i van fugir de Muuurgh i Bria, saltant per sobre del cos encara prostrat d’en Han mentre fugien.

Han va aconseguir aixecar-se just a temps de sentir com Muuurgh deixava escapar un ensordidor rugit de batalla i començava a lluitar amb... Amb qui estava lluitant? Han no podia veure a ningú!

Es va preguntar si Muuurgh s'hauria tornat boig, però un instant després va aconseguir distingir un ull de color taronja vermellós i una boca plena de dents i va sentir una estrident xiulada. Va veure com un desintegrador oscil·lava, aparentment suspès en el buit, i de sobte va poder veure a una criatura de pell pàl·lida, berrugosa i coberta d'escates. «Un dermomorf!»

Muuurgh grunyia i rugia mentre atacava salvatgement a l’aar'aa. El togorià li portava un avantatge d'altura tan gran al seu oponent que Muuurgh gairebé s'havia doblegat sobre si mateix. Han no va poder evitar arrufar el nas mentre el togorià queia de genolls sense deixar anar al seu enemic. La criatura reptiliana era d'un color idèntic a les parets i el sòl, de tons pàl·lids, del passadís tènuement il·luminat. Amb un moviment tan vertiginós com el d'un escurçó-gral llançat a l'atac, el togorià va enfonsar els seus ullals en la gola de la criatura i va estripar la seva carn. Dolls de sang vermella i ataronjada van saltar per l'aire.

Muuurgh va retrocedir d'un salt i Han, fascinat, va veure com l’aar'aa trontollava durant uns moments per acabar caient al terra amb pesada lentitud. Mentre la criatura es quedava immòbil, la pàl·lida coloració que havia adquirit es va anar esfumant-se a poc a poc fins a tornar al color natural de la seva pell, que era d'un marró grisenc. Han no va necessitar mirar-lo dues vegades per tenir la seguretat que estava mort.

Bria estava contemplant amb els ulls plens d'horror la silueta immòbil de l’aar'aa mort que jeia en el passadís.

–Va estar a punt de matar-me... –va murmurar–. Si no hagués estat per Muuurgh...

–Com vas aconseguir veure’l, col·lega? –va preguntar Han, enfundant el seu desintegrador–. Jo no podia veure absolutament res!

–No li vaig veure. Li vaig olorar –va dir Muuurgh, com si el que havia fet fos el més natural del món–. Els togoriansss cacen mitjançant la visssta i l'olfacte. Muuurgh és un caçador, recordesss?

–Gràcies, amic –va dir Han, i va envoltar a Bria amb un braç–. Te’n dec una. I ara serà millor que...

– Vigila! –va cridar Bria.

Han es va ajupir instintivament. El feix del desintegrador de la Bria, ajustat en la modalitat atordidora, va passar just per sobre del seu cap, fent que li brunzissin les oïdes. Han s’alçà just a temps de veure com Ganar Tos queia lentament al terra mentre un desintegrador s'escorria d'entre els seus dits verdosos.

Han va anar fins al vell majordom, va agafar el desintegrador i se’l va ficar sota el cinturó. Bria es va reunir amb ell.

–No deixo de pensar que si no haguessis tornat, aquesta nit m'hauria convertit en la seva esposa –va murmurar, i es va estremir tan violentament que Han la va embolicar en una abraçada tranquil·litzadora.

–M'alegro que només li hagis deixat inconscient –va dir–. Potser fos un fastigós vell verd, i ho dic en tots els sentits del terme, però... Bé, com puc retreure-li que se sentís atret per tu? –va murmurar, somrient mentre clavava els ulls en el rostre de la jove.

Bria va baixar la mirada, i les seves faccions van començar a recuperar el color que havien perdut.

–No volia casar-me amb ell, però així i tot m'alegro que no estigui mort.

–Bé, amor... Te’n dec una –va dir Han.

–No –va replicar Bria–. Estem en pau. De no ser per tu, ara estaria enterrada sota aquell sostre, igual que aquest hutt.

–Sí, em temo que el vell Zavval ja no està amb nosaltres –va dir Han–. I m'imagino que els hutts em culparan del que li ha ocorregut.

Durant un moment Han es va recordar de Teroenza, que seguia viu i només estava ferit. Potser seria convenient que rematés al t'landa Til, però... No, la idea de plantar-se davant d'una criatura intel·ligent que estava totalment indefensa i fotre-li un tret a sang freda no li semblava gens atractiva.

–Sortim d'aquí –va dir fent-li un senyal a Muuurgh, que s'estava llevant la sang de l’aar'aa de les potes amb meticuloses llepades i visible repugnància–. Vinga, Muuurgh... Sempre pots acabar de pentinar-te els bigotis més tard. Recorda que Mrrov ens està esperant.

Quan van sortir corrent del Centre Administratiu, van poder veure que la factoria de brillestim continuava llançant dolls de guspires blaves cap a les altures. Però el cel ja no era negre, sinó gairebé blau.

–No falta molt perquè claregi –va dir Han–. Anem!

Els tres van arrencar a córrer per la senda de la jungla. Quan arribaren al final, Han va indicar amb un senyal de la mà a Muuurgh i Bria que havien de romandre ocults mentre ell examinava cautelosament la pista de descens. No va veure cap guàrdia: pel que semblava tots seguien ocupats combatent l'incendi o estaven al Centre Administratiu.

Així i tot van avançar el més cautelosament possible, amb els desintegradors preparats i tots els sentits alerta per captar qualsevol so o moviment.

Quan va arribar al Talismà, Han va introduir ràpidament al pany el codi d'accés que li havia proporcionat Bria i els tres van pujar per la rampa.

El Talismà era una mica més gran que el Somni d’Ylèsia, i tenia forma de llàgrima amb una protuberància que es perllongava al llarg de la seva quilla. Però en comptes de per l'espai de càrrega, la major part del seu interior estava ocupat per les comoditats i les opulentes cabines per al passatge. Tot havia estat dissenyat i construït pensant en les dimensions dels t'landa Tils, per la qual cosa només la cabina del pilot contenia seients a l'estil humà. Hi havia una sola llitera de proporcions humanes en una cabina per a un guàrdia, però la resta de les cabines de passatge estaven equipades amb les «hamaques» per dormir que tant agradaven als t'landa Tils.

Una vegada dins, Han li va assenyalar el seient del copilot a Bria amb un gest de la mà i li va dir a Muuurgh que fora a una de les lliteres de passatge i es posés l’arnés de seguretat.

Mai havia tingut ocasió de pilotar aquell model de nau durant la seva estada a Ylèsia: Teroenza havia estat massa preocupat pels atacs dels pirates per córrer el risc de viatjar abans que els tècnics haguessin acabat les operacions de millora de l'armament i els escuts.

Han es va familiaritzar ràpidament amb els controls. El Talismà no tenia tant armament com el Somni i els seus escuts no eren tan potents, però per ser un iot particular, no hi havia dubte que estava potentment armat i molt ben protegit.

–Comprovacions anteriors a l'enlairament acabades. Estem llestos per remuntar el vol. Bé, amics... Fotem el camp d'aquí! –va cridar Han, i es va enlairar.

El Talismà responia perfectament a les seves ordres i semblava una nau fàcil de controlar, encara que no massa veloç.

–I ara a per Mrrov –va dir Muuurgh, ple d'excitació–. Veritat, Vykk?

–Així és, amic –va dir Han–. Hauríem d'arribar allà cap a l’alba. On reuneixen als pelegrins que viatjaran en la nau de Kèssel?

–A l'Altar de les Promesesss –va replicar Muuurgh.

–L'Altar de les Promeses Trencades –li va corregir Bria en un to ple d'amargor–. Em pregunto si Teroenza sobreviurà...

–No el vaig deixar tan malferit –va dir Han–. Aposto al fet que en aquest mateix instant va cap a la infermeria i l’androide mèdic. –Va seguir pilotant la nau sense apartar els ulls del mapa–. Oh, per cert... Crec que hi ha una cosa que hauria de dir-vos.

–Què? –van preguntar Bria i Muuurgh a l’uníson.

–No em dic Vykk Draygo. El meu veritable nom és Han Solo, i m'agradaria que comencéssiu a usar-lo a partir d'ara.

–Et dius Han? –va murmurar la Bria–. I per què no m'ho vas dir abans?

–Perquè si ho feia temia que poguessis dir-me «Han» en algun moment de distracció, i llavors Teroenza i els seus matons haurien caigut sobre mi –va replicar despreocupadament Han–. Però sempre he volgut que ho sabessis, així que t'ho he dit tan aviat com m'ha estat possible.

–Vykk era un àlies?

–Sí. Un entre diversos, de fet.

–Muuurgh haurà d'acostumar-s’hi –va dir el togorià–. A quina distància estem..., Han?

–Hauríem d'arribar allà aproximadament en cinc minuts –replicà Han.

–I com anem a fer-ho? –va preguntar Bria–. Vull dir... Bé, allà també hi haurà guàrdies, no?

–No ho sé –va dir Han–. Però ja se m'ocorrerà alguna cosa.

Va concentrar tota la seva atenció en els controls, i quan van arribar a la Colònia Dos va fer que el Talismà sobrevolés el campament a baixa altura sobre les copes dels arbres en una trajectòria de sud a nord.

–Vas dir que se suposa que els pelegrins han de congregar-se davant de l'Altar de les Promeses, no? –li va preguntar a Muuurgh.

–Sssí.

–D'acord. Em pregunto si tindrem espai suficient per fer el que estic pensant... –va murmurar.

Va fer un cop d'ull a la pantalla visora que mostrava la zona que estaven sobrevolant, i va examinar els diagrames que indicaven els trets topogràfics i els edificis del campament. La Colònia Dos estava separada de la Colònia U per les Muntanyes de la Fe, una serralada que s'estenia al llarg de la costa nord-oest de Zoma Gawanga, l'oceà d'aigües poc profundes que envoltava tot el continent de l'est.

–Sí, crec que podem fer-ho –va dir per fi–. Espero que els repulsors d'aquesta monada estiguin en bones condicions. Haurem de descendir i deixar anar un cable, perquè no crec que hi hagi lloc suficient perquè puguem posar-nos. Muuurgh, ves a l’escotilla central i mira si hi ha algun cable que puguem desenrotllar. Em sembla que la majoria de naus d'aquest model compten amb equip d'emergència, i un cable i un cabrestant haurien de formar part d'ell.

Muuurgh va desaparèixer, i Han va tornar a concentrar tota la seva atenció en la tasca de descriure un lent circuit a la Colònia. Bria va fer un cop d'ull a la pantalla visora.

–Ja els veig! –va exclamar de sobte–. Hi ha una gran multitud davant de l'Altar!

–Fantàstic –va dir Han sense prestar-li molta atenció.

Muuurgh va reaparèixer.

–Sssí, tenim un cable. També hi ha un arnèsss que pot ser unit a ell.

–Perfecte, amic. Vaig a explicar-vos què és el que farem. Portaré aquest trasto fins a l'amfiteatre i aniré descendint molt, molt a poc a poc. Després ajustaré els feixos repulsors perquè ens mantinguin immòbils damunt de l'amfiteatre. Mrrov no té cap raó per saber qui som, així que suposo que haurà de veure't perquè decideixi arrencar a córrer cap a la nau, veritat?

–Sssí.

–Doncs llavors hauràs de baixar suspès de l’arnés i permetre que Mrrov et vegi. Tu controlaràs el cable, Bria.

–Molt bé..., Han –va dir la jove.

–Mantingueu-vos el més alerta possible. Pot ser que disparin contra nosaltres. Els deflectors de la nau haurien de protegir-nos de les armes de petit calibre, però quan estigueu fora ja no podreu comptar amb ells. Ho has entès, Muuurgh?

–Entenc.

–Si els guàrdies es posen massa agressius, sempre puc llançar-los una andanada amb el canó làser lleuger de la nau –va dir Han–. Apuntaré per sobre dels seus caps perquè no vull ferir als pelegrins, però això hauria de ser prou perquè es calmessin.

–Muuurgh essstà preparat, Han.

–D'acord. Bé, allà hi anem...

Han va pilotar cautelosament el Talismà fins a deixar-lo damunt de l'amfiteatre, desitjant disposar d'una mica més de temps per acostumar-se al «tacte» d'aquells controls. Va descriure un cercle sobre l'amfiteatre i va connectar les holocàmeres de la quilla per poder fer un cop d'ull al lloc. Han era conscient que tots els pelegrins estaven mirant cap amunt, i que els assenyalaven amb el dit a mesura que anava descendint una mica més amb cada nova passada. Finalment va estar prou a prop per poder connectar els feixos repulsors, amb el que el Talismà va quedar suspès en l'aire a uns dotze metres per sobre del permacret.

Podia veure a diversos sacredots i un grup de guàrdies darrere de la inquieta multitud de pelegrins. Sabia que els sacredots devien estar preguntant-se per què s'havia decidit usar el iot personal del Gran Sacerdot per transportar pelegrins fins a la nau dels traficants d'esclaus de Kèssel.

–No puc descendir més sense perdre el control de la nau! –cridà–. Vés baixant a Muuurgh, Bria!

Han va mantenir un dit suspès sobre els controls que farien descendir el canó làser, però no volia ser el primer a iniciar una acció agressiva. Podia sentir com Bria i Muuurgh parlaven entre ells, les seves veus ofegades per la distància. Va tornar la mirada cap a la pantalla que mostrava les imatges de les holocàmeres ventrals just a temps per veure com Muuurgh començava a descendir, amb el desintegrador encara enfundat.

Aquelles càmeres no disposaven de connexió auditiva, però Han va veure que Muuurgh obria la boca i va comprendre que devia estar cridant a Mrrov.

Els guàrdies encara no tenien molt clar què ocorria, però resultava obvi que estaven inquiets. Tot allò era altament irregular, i estaven començant a sospitar que ocorria alguna cosa estranya. Un guàrdia humà es va obrir pas a cops de colze i empentes a través de la multitud de pelegrins. Quan va arribar a la primera fila de la gentada, ja havia desenfundat el seu desintegrador i estava exigint a Muuurgh que s'identifiqués i expliqués què pretenia fer.

–Vés amb compte, Bria! –va cridar Han, tornant el cap amb molta cura per assegurar-se que el seu moviment no afectava als controls de la nau–. Sembla que van a...

I llavors dues coses van ocórrer simultàniament: una silueta molt alta que vestia una túnica de pelegrí va sorgir sobtadament d'entre la multitud i va arrencar a córrer cap a la figura suspesa d’en Muuurgh..., i el guàrdia va alçar el seu desintegrador.

Han va tenir un besllum de franges ataronjades sobre un pelatge blanc, i va comprendre que la silueta que corria devia ser Mrrov. Una fracció de segon després va veure com un doll de foc desintegrador brollava de l'arma del guàrdia i era respost dues vegades, en ràpida successió, per Bria i per Muuurgh.

Dos guàrdies més van desenfundar els seus desintegradors i van disparar. La multitud va sucumbir al pànic i va arrencar a córrer en totes direccions, amb els pelegrins calcigant-se uns a uns altres i aixafant als guàrdies.

Han va baixar el canó làser, agraint els atacs pirates que havien fet que Teroenza decidís reforçar els escuts de la nau i la seva capacitat armamentista. Va disparar una ràfega, assegurant-se que dirigia els feixos d'energia per sobre dels caps de la multitud que fugia entre crits i xiscles.

Els guàrdies van obrir foc de nou..., i Han va sentir un tènue miol de dolor! Va tornar la mirada cap a la pantalla i va veure que Muuurgh s'encongia dins del seu arnés i se subjectava un costat, encara que seguia empunyant la seva arma. Mrrov va arribar corrent un segon després i va saltar per embolicar al seu company amb els seus braços i les seves cames, agafant-se fermament a ell.

Bria no parava de disparar, i Han va veure caure a un gamorreà. El cable ja estava ascendint, girant lentament sota el pes de la seva càrrega desequilibrada. Mrrov va arrencar el desintegrador de Muuurgh d'entre els seus flàccids dits i va disparar per sobre de l'espatlla del seu company. Han no va poder veure si havia donat en el blanc.

Va veure que la majoria de pelegrins ja s'havien dispersat, i que als voltants de l'Altar de les Promeses només quedaven guàrdies i sacerdots. Molts guàrdies havien fugit juntament amb els pelegrins, però alguns seguien al costat dels sacerdots i continuaven disparant. Han va centrar l'Altar de les Promeses en les seves mires, s’assegurà que havia apuntat perfectament el sistema de localització i va tornar a disparar el canó làser.

L'Altar de les Promeses es volatilitzà amb una explosió tan potent que Han va poder sentir-la des de dins del Talismà. Dolls de pols van sortir disparats cap al cel, i un diluvi de pedres va caure sobre el terra. Els sacerdots es van dispersar, fugint al galop en totes direccions. Han es va sorprendre en veure com de ràpids i maniobrables que eren els immensos cossos quadrúpedes dels t'landa Tils. Els guàrdies s'havien esfumat.

El silenci es va ensenyorir sobtadament de tota la zona. Els segons van anar transcorrent un darrere l’altre, però a fora res es movia. Uns quants cossos, tant de guàrdies com de pelegrins, jeien immòbils allà on havien estat calcigats durant el pànic general.

–Ja els tinc! –va sentir cridar a Bria des dels nivells inferiors de la nau–. Sortim d'aquí!

Han va comprovar que les comportes del celler de càrrega estaven tancades i va fer que el Talismà ascendís a tota velocitat. Les holocàmeres de la quilla li van mostrar una vertiginosa panoràmica de l'amfiteatre empetitint-se a la llunyania. Han les va desconnectar mentre descrivia un cercle i examinava les condicions climatològiques per al seu vector de fugida més propera.

Irònicament, hauria de posar rumb cap a la Colònia U per arribar a la millor «finestra» d'allunyament d’Ylèsia. Han va donar més potència als motors del Talismà i va portar a la nau cap al sud i cada vegada més i més amunt.

«Ja gairebé ho hem aconseguit –va pensar, sentint-se envaït per una onada d'excitació–. Gairebé som lliures...»

Muuurgh va reprimir un gemec quan la seva espatlla va xocar amb el costat del Talismà. Va sentir les mans de la Bria sobre el seu cos, i un instant després va sentir la veu de la Mrrov parlant en bàsic.

–Ajuda'm. Puc aixecar-lo.

Muuurgh es va aferrar a l’arnés amb la seva mà bona i va sentir que el cos de Mrrov fregava el seu mentre era introduïda en el Talismà, que seguia suspès damunt de l'amfiteatre. La ferida del seu costat era com la llançada de flames infligida per les urpes d'un dimoni de la nit. Muuurgh va haver de recórrer a totes les seves reserves de voluntat per respirar sense fer soroll. Era un caçador, i els caçadors sabien com guardar silenci.

Els trets de desintegrador havien cessat. Muuurgh va obrir els ulls mentre l’arnés girava lentament i va veure que l'Altar de les Promeses havia quedat fet miques. Potser aquesta havia estat la potent explosió que havia sentit, encara que en aquell moment havia cregut que s'estava produint dins del seu cap.

La ferida de desintegrador havia començat a palpitar amb terribles onades de dolor. Muuurgh va fer desesperats esforços per no perdre el coneixement mentre Bria i Mrrov li agafaven pels braços i tiraven del seu arnés fins a introduir-lo en el Talismà. Un instant després va ser vagament conscient que l’escotilla del celler de càrrega es tancava darrere d'ell.

–Ja els tinc! –va sentir que cridava Bria–. Sortim d'aquí, Han!

Muuurgh jeia immòbil sobre la coberta i respirava amb panteixos entretallats, però estava començant a recuperar una petita part de les seves forces. El caçador togorià va poder sentir com Mrrov parlava amb Bria.

–Hi ha un equip d'auxilis mèdics a bord?

–Vaig a veure si el trobo!

La humana va desaparèixer entre un murmuri de teles, deixant-li a soles amb Mrrov. Muuurgh va aconseguir obrir els ulls.

Quan va veure que alçava la mirada cap a ella, Mrrov es va inclinar sobre Muuurgh i li va refregar afectuosament la galta amb la seva, intercanviant les seves olors.

–El meu caçador... –va murmurar en la seva llengua mentre li llepava el rostre amb una immensa tendresa–. Vas seguir el meu rastre. Ets el caçador més gran que mai hagi conegut el nostre poble!

–Mrrov... –va aconseguir murmurar Muuurgh.

–Silenci –va dir ella–. No intentis parlar. La teva ferida és greu, encara que crec que es guarirà amb el temps. Oh, Muuurgh! Quan et vaig veure baixar del ventre d'aquesta nau, no podia creure que fossis tu... Durant tots aquests dies i setmanes no he parat de preguntar-me si aconseguiries trobar-me alguna vegada..., i ho has aconseguit!

–Sabies que estava aquí? –Muuurgh se sentia molt confús–. Si ho sabies, llavors per què...?

Un núvol de preocupació va aombrar els bells trets solcats per franges ataronjades de la Mrrov mentre tornava a refregar les galtes contra les de Muuurgh. Els seus bigotis es van embullar, i Muuurgh va deixar escapar un sospir de plaer malgrat el dolor de la seva ferida.

–Portava molt poc temps aquí quan vaig comprendre que tot aquest lloc era un frau. Jo buscava veritats, però aquí només hi ha mentides. Els vaig dir als sacerdots que volia anar-me’n. I llavors m'ensenyaren un holocub teu, Muuurgh! Em van dir que si intentava marxar-me et matarien!

–I per això et vas quedar? Hauries d'haver-los escorxat les goles! –va protestar Muuurgh.

–Al preu de la teva vida? –Mrrov va bellugar el cap, els seus ulls enormes i vívidament daurats–. No, el meu futur company. No m’atrevia a córrer aquest risc. Vaig haver de conformar-me amb l'esperança que algun dia em trobaries, i que disposaries d'una nau. I ara..., ara aquest dia per fi ha arribat.

Muuurgh va assentir amb una inclinació gairebé imperceptible del seu enorme cap.

–Gràcies... a Vykk..., al Han.

Bria va entrar corrent en el compartiment de càrrega.

– L’he trobat!

Uns instants després el dolor que havia torturat a Muuurgh ja s'estava dissipant, i Mrrov i Bria havien començat a embenar la ferida del seu costat.          

–Et quedarà una cicatriu tremenda, Muuurgh –va dir Bria, semblant molt preocupada.

–A Togòria els caçadors mostren les seves cicatrius amb orgull –va dir la Mrrov–. Muuurgh es guarirà, i tindrà una cicatriu que tots envejaran.

Una sobtada vibració va recórrer la nau.

–Què ha estat això, Han? –va cridar Bria.

–Algú està disparant contra nosaltres! –va cridar Han des del pont–. Que algú pugi aquí per encarregar-se de l'armament! Necessito a Muuurgh!

Muuurgh va intentar incorporar-se.

–No –va dir Mrrov–. Entre la meva gent, les femelles són les expertes en totes les qüestions tècniques. Jo ho faré. Sóc enginyera. Sabré què cal fer.

Muuurgh va obrir els ulls i va veure l'expressió dubitativa de la jove humana.

–Creu-la –va dir–. De totes maneresss, Muuurgh no era molt bon tirador. Pregunta a Pilot...

Després va tancar els ulls, sentint que la negror aguaitava darrere de les seves parpelles. No podia resistir-se per més temps al seu avanç..., i, amb un sospir, Muuurgh es va deixar engolir per ella.

Han va tornar la mirada cap a l'alta silueta togoriana que acabava d'ocupar el seient del copilot al costat d'ell i va donar un grunyit de sorpresa.

–Tu no ets Muuurgh!

–Sóc Mrrov –es va presentar la togoriana. S'havia tret la túnica de pelegrina, i el seu magnífic pelatge blanc solcat per franges ataronjades semblava llampar–. Portaré l'armament mentre tu pilotes la nau. Posa'm al corrent de quines són les armes de què disposes, si us plau. Descobriràs que sóc un oficial d'armament molt millor que Muuurgh. En la nostra espècie, les femelles s'encarreguen de tot allò relacionat amb la tècnica i els instruments –Mirà a Han, i el jove corellià va veure que els seus ulls de pupil·les verticals eren d'un intens color groc–. I a més Muuurgh està ferit, i no es troba en condicions de portar les armes.

–Es posarà bé? –va preguntar Han, sentint una punxada de preocupació.

–No hauria de trigar molt a recuperar-se. El meu poble és molt fort i resistent. Bria... Es diu així? –Han va assentir– La teva Bria està amb ell. Muuurgh està descansant.

–D'acord –va dir Han–. Aquesta monada no té massa armament, però disposem d'uns quants coets d'alta potència i d'un canó làser lleuger. Els controls del canó làser estan a la teva dreta, i els llançadors dels coets es troben a la teva esquerra. L'ordinador de punteria està just davant teu.

–Molt bé. –Mrrov va assentir després d'haver dedicat uns moments a inspeccionar el tauler que hi havia davant d'ella–. Puc fer-ho. Qui ha disparat contra nosaltres?

–Això és el que estic intentant esbrinar –va dir Han amb la veu enronquida per la tensió mentre estudiava les lectures dels seus panells–. No crec que els sacerdots disposin de sistemes d'armament superfície-aire, però que em pengin si...

Es va interrompre bruscament per deixar escapar una sorollosa riallada en el mateix instant en què el Talismà tornava a estremir-se. Mrrov va mirar al Han, que seguia rient, com si estigués boig.

–Tot va bé –va dir en Han.

Mrrov va assenyalar la lectura tècnica dels seus voltants. El diagrama mostrava diverses cèl·lules de tempesta que es trobaven prou allunyades del seu vector de fugida perquè no suposessin cap perill, però també mostrava una petita nau amb forma de llàgrima que s'estava aproximant ràpidament al Talismà.

–Què vols dir amb això que tot va bé? Algú ens persegueix i dispara contra nosaltres, i cada vegada es troba més a prop!

–Ahhhh... No és més que el vell Jalus Nebl a bord del Somni d’Ylèsia –va dir Han, agitant una mà despreocupadament–. Els sacerdots deuen haver-li ordenat que pugi fins a aquí i que ens derroqui.

Va tornar a deixar anar una rialleta.

El Talismà es va tentinejar lleugerament. Han va tornar a riure.

Mrrov li estava mirant fixament, i la seva expressió deixava molt clar que es preguntava si la ment del jove corellià hi havia sucumbit a la tensió.

–No ho entens, eh? –va dir Han, obsequiant-la amb un somriure ple de jovialitat.

–No –va admetre Mrrov–. T'importaria explicar-m'ho?

–Per descomptat que no. Jalus Nebl i jo som amics. Seria tan incapaç de derrocar-me com jo de derrocar-li a ell, així que està disparant el seu canó làser..., però fallant pels pèls a cada andanada i aconseguint que sembli com si estigués fent tot el possible per acabar amb nosaltres. Anem guanyant velocitat a cada minut que passa i aviat haurem sortit de l'atmosfera, i uns cinc minuts després que això hagi ocorregut estarem fora del pou gravitatori del planeta. Tot va meravellosament, Mrrov. Confia en mi, d'acord?

Una suau tremolor va fer vibrar els bigotis de la Mrrov.

–Crec que estic començant a entendre-ho. El teu amic Jalus Nebl només fingeix que intenta derrocar-nos, veritat? Això vol dir que no hi ha cap motiu de preocupació, no?

–Exacte –va replicar alegrement Han–. Ja gairebé hem sortit de l'atmosfera, i si Nebl té un gram de sentit comú, el meu petit amic de grosses galtes caigudes i expressió eternament malenconiosa usarà el Somni d’Ylèsia per fotre el camp el més lluny possible d’Ylèsia. O potser hagi decidit seguir amb els sacerdots i demanar un augment de sou, naturalment... Ara només els hi queda un pilot, així que estaran desesperats.

Una altra andanada que va fallar el seu blanc per molt poc va fer vibrar el Talismà.

–Aquesta ha passat bastant a prop –va murmurar Han mentre comprovava el casc i els sistemes de la nau–. El molt desgraciat s'està exhibint...

Va seguir observant la trajectòria del Somni d’Ylèsia mentre els perseguia a través de les últimes capes de l'estratosfera i fins als tènues gasos de la ionosfera. Per davant d'ells s'estenia l'ombra gairebé impalpable de l'exosfera, el límit superior de l'atmosfera.

Mentre continuaven ascendint a tota velocitat, Han concentrà la seva atenció en l'ordinador de navegació i va comprovar la programació per al seu salt a l’hiperespai. Encara trigarien uns quants minuts a sortir del pou gravitatori d’Ylèsia, però volia estar preparat per a quan arribés aquest moment.

–Veig un vehicle en els nostres sensors –va dir Mrrov–. Està per sobre de nosaltres, i es troba en la nostra trajectòria.

–Oh, no és més que l'estació espacial dels sacerdots. Descriu una òrbita sincrònica amb la Colònia U –va dir Han sense aixecar la vista dels controls–. La usen com a punt de descàrrega per als pelegrins quan els porten les naus. Vas haver d'estar a bord d'ella.

–No, Han. –La veu de la Mrrov havia adquirit un to sobtadament urgent–. Em recordo molt bé d'ella, però aquesta lectura no pot correspondre a l'estació. Això no és cap estació espacial... És una nau espacial, i molt gran!

Finalment alarmat, Han va alçar la mirada..., i va començar a maleir en sis llenguatges diferents.

–És una corbeta corelliana! Què està fent aquí?

Les seves mans van volar sobre els controls mentre iniciava una sèrie de maniobres evasives, incrementant la velocitat i allunyant-se de la gegantesca nau. Una part de la ment d’en Han va prendre nota que el puntet que indicava la posició del Somni s'allunyava a tota velocitat en direcció oposada.

I de sobte una violenta sacsejada va fer tremolar el Talismà. Els motors van començar a gemegar.

–Què ocorre? –va preguntar Mrrov en el mateix instant en què Bria entrava corrent en la cabina.

–Què ha ocorregut, Han? –va preguntar la jove.

Han va connectar la potència auxiliar i va sentir com el iot ylesià intentava seguir endavant, però... no... anava... a... ser... suficient...

–No! –va cridar, frustrat i a la vora del pànic–. No, no podem tornar aquí a baix!

Els seus passatgers li van contemplar amb els ulls desorbitats per la por mentre Han començava a desconnectar els motors per evitar que es cremessin.

Mentre ho feia, una veu va sorgir sobtadament de la unitat de comunicacions.

–Atenció, Talismà: aquí el capità Ngyn Reeos, al comandament de la corbeta corelliana Grilló del Helot procedent de Kèssel. Li aconsellem que apagui els seus motors. Es troba dins de nostre raig tractor.

–Ja ho sé! –va xisclar Han sense molestar-se a activar la seva unitat de comunicacions–. Moltes gràcies per dir-m'ho!

El capità Reeos va prosseguir inexorablement.

–Els hem detingut perquè les autoritats planetàries ens han informat que s'han emportat el Talismà sense autorització. Aquestes mateixes autoritats planetàries ens han demanat que els portem de tornada a Ylèsia perquè s'enfrontin a les acusacions que els esperen allà. Preparin-se per ser abordats. Qualsevol intent de resistència serà aixafat immediatament mitjançant l'ús de la força.

Han va contemplar el navili d'esvelta cintura amb els seus setze gegantescs tubs reactors. La corbeta tindria fàcilment vint vegades la grandària de la seva nau, i Han va veure que havia estat modificada per a proporcionar-li un moll d’atracada.

–Aquesta nau és enorme –va murmurar Bria–. Estem sent remolcats cap a ella, Han.

–No puc fer gens, amor –va dir Han amb veu àtona–. Ens han atrapat..., i no podem deixar-nos anar.

–Quants tripulants hi ha a bord d'aquesta nau? –va preguntar Mrrov, contemplant la nau dels traficants d'esclaus, la nau que havia vingut per portar-la a ella i a altres pelegrins a una terrible destinació en les mines, com si estigués totalment fascinada per la seva enormitat.

–Amb una dotació de l'Armada a bord, el nombre total ascendeix a cent seixanta-cinc. Però en aquest cas estem parlant d'una corbeta modificada, és clar... Aquesta nau ha estat alterada perquè pugui dur a terme maniobres d’atracada a l'espai, probablement perquè li resulti més fàcil rebre carregaments o esclaus. Probablement tingui uns quaranta o cinquanta tripulants.

–Massa per lluitar –va dir Bria amb un fil de veu.

–No em capturaran sense haver de lluitar abans –va dir Han. Desenfundà el seu desintegrador i les va mirar fixament–. Qui està amb mi?

Bria es va limitar a bellugar el cap.

–Nosaltres tres... contra quaranta enemics? Tens més valor que sentit comú, Han!

Han va bellugar el cap i va tornar a enfundar el seu desintegrador amb un gest ple de sobtada ferocitat.

–Suposo que tens raó. Però això no vol dir que hagi d’agradar-me, veritat?

I llavors un sobtat guspireig d'una freqüència diferent va envair la cabina de control. Una veu va parlar amb la rapidíssima espetegadissa típica dels sullustans.

–Impulsió a màxima potència. Viratge a babord. Set segons... Comptant!

–Què...?

Els dits d’en Han es van moure automàticament mentre donava més energia als motors, utilitzant fins a l'últim àtom de potència que podia extreure de la propulsió principal i els sistemes auxiliars. El so del terrible esforç dels motors va ferir les seves oïdes mentre aquests acceleraven el seu ritme de funcionament, debatent-se inútilment contra l'inexorable raig tractor.

El Talismà ja gairebé havia estat atret fins a les gargamelles del moll d’atracada de la corbeta, i les dues naus només estaven separades per uns quants centenars de metres.

Han va programar els seus controls per a un brusc viratge a babord i la seva mà va quedar suspesa sobre el panell, llesta per introduir l'ordre. Els motors seguien gemegant i grunyint, i només trigarien uns moments a cremar-se.

–Que dimonis pretén fer aquest boig...?

Han es va interrompre amb un panteix de sorpresa quan el Somni d’Ylèsia va sortir disparat cap a ells, movent-se a una velocitat terrible.

Tots els ocupants de la cabina de control del Talismà s’ajupiren mentre el petit vaixell de càrrega passava vertiginosament per sobre dels seus caps i es desviava bruscament cap a estribord. Jalus Nebl va fer que el Somni d’Ylèsia passés entre el Talismà i el Grilló de Helot en un rapidíssim vector de màxima velocitat. La distància era tan reduïda que el petit pilot sullustà va haver d'inclinar el Somni fins a deixar-lo de costat per poder passar entre els dos navilis.

–Endavant! –va cridar Han–. Vinga, Nebl!

Va activar els controls, fent que el Talismà virés cap a babord en un gir el més brusc possible. Quan el Somni va passar entre les dues naus, va interrompre l'acció del raig tractor durant uns quants segons preciosos. La nau d’en Han, sobtadament alliberada, es va allunyar de la corbeta corelliana tan de pressa com un feix desintegrador, llançant-se cap a l'esquerra mentre que Jalus Nebl s'allunyava a tota velocitat cap a la dreta.

– Yiiiiihah! –va cridar Han, udolant de pura exultació mentre sentia com la seva nau s'allunyava del Grilló de Helot.

Quan van passar al costat de la gegantesca corbeta, Han, decidit a assegurar tot el possible la seva fugida, va llançar dos coets d'alta potència explosiva contra el col·lector solar i l'aleta estabilitzadora del Grilló, que ocupava una posició dorsal en el casc de la nau.

I un instant després va contemplar amb la boca oberta com el primer coet volatilitzava l'escut de mínima potència que havia estat l'única protecció de l'aleta, permetent així que el segon coet esclatés amb una potència mortífera que va destruir la major part de l'estructura.

–Aquests idiotes havien desconnectat els seus escuts d'alta potència! –va xisclar, boig d'alegria–. Creien que ens tenien atrapats, així que van deixar aquesta aleta gairebé sense protecció!

Han sabia que la corbeta encara podia suposar una seriosa amenaça per a ells, per la qual cosa no va reduir la velocitat. Jalus Nebl tampoc ho va fer. El petit sullustà encara estava accelerant quan uns minuts després els sensors d’en Han li van informar que havia aconseguit efectuar el salt a l’hiperespai.

–I ara ens toca a nosaltres –va dir Han, dirigint un somriure a Bria–. Acomiada't del paradís, amor...

Estenent el braç en un aparatós gest melodramàtic, Han va deixar que la seva mà caigués sobre els controls que els portarien a l’hiperespai, i va acollir amb un somriure d'èxtasi el sobtat increment de l'energia impulsora que els va treure de l'espai real per submergir-los en una resplendor esquitxada per les ratlles enlluernadores de les estrelles sobtadament allargades.

–Lliures per fi –va murmurar mentre s'enfonsava en el seu seient, finalment conscient de com terriblement esgotat que estava.

Bria li va somriure i li va estrènyer la mà. Mrrov va refregar la seva galta contra la seva.

–Gràcies –van murmurar les dues.

Han mai s'havia sentit tan meravellosament bé...

 Següent