Relats recopilats del Sourcebook
Guia Imperial
Greg
Gorden
Fa molt temps en una galàxia molt, molt llunyana...
És una època fosca per a la Rebel·lió. Encara que l'Estrella de la Mort ha estat destruïda,
les forces imperials han instituït un règim de terror entre els mons
descoratjats de l'Imperi Galàctic.
L'Imperi té moltes armes en el seu arsenal, i cadascuna
d'elles s'ha tornat cap als rebels i els seus aliats; la tirania, l'opressió,
unes enormes flotes, exèrcits aclaparants, i la por. La por manté als sistemes
individuals en línia, reemplaçant al Senat Imperial i l'Estrella de la Mort com el principal motivador en el Nou Ordre.
La forana Aliança Rebel s'ha atrevit a guanyar una
batalla important contra l'Imperi a Yavin, però en realitat la guerra recentment
ha començat. Malgrat estar superada en nombre i potència de foc, la rebel·lió
crema en un miler de milers de mons, amb flames que encenen un incendi
d'esperança. Però l'Emperador ha ordenat que aquest foc sigui extingit; posant
en moviment la maquinària de guerra que ha construït.
Relats inclosos:
• Per la seva pròpia mà
• Comunicat Imperial #001044.92v
• Scandocs d'Intel·ligència Imperial
• Durant aquesta època de crisi...
• Testimoni de l'Almirall Jerjerrod
• Ja no ha de preocupar-nos...
• L'Imperi contraataca
• Picutorion vist des de dalt
• Folklore militar
• Una missió de recuperació
• Tot el poder de l'Imperi
• Comentaris sobre armes de suport a
infanteria
• La mort d'una base rebel
• L'assalt de Protazk
• Memoràndum
• Primer vol
1 Per la seva pròpia mà
Mira
als estels. Han estat aquí des de sempre, penjant com diamants sobre el vellut
de banús de l'espai.
Els
estels estaven allà quan l'Antiga República va aconseguir la seva glòria. Van
esperar, oferint les seves llums brillants quan la República va arribar massa
lluny i es va col·lapsar sota el pes de la seva pròpia hipocresia. Van aplaudir
quan el Senat pràcticament va suplicar a Palpatine que es fes càrrec de la
cancelleria. I llavors els estels van observar amb admiració com el Canceller
feia ús de l'engany, el suborn i el terror per proclamar-se Emperador.
I jo
també observava.
El
meu nom no és important, ja que tot el que jo sóc queda empetitit per la
brillant foscor de l'Emperador. Però sempre he estat prop d'ell, un servent, un
esclau feliç. Per a mi és suficient estar prop del seu poder, sentir com m'hi
arriba.
Això
és tot el que demano. Això és tot el que se'm concedeix.
Els
estels. Miro més enllà de l'ull de bou i observo la seva glòria. Són totes
seves. I, el que encara resulta més gloriós, són seves per la seva pròpia mà.
L'Emperador.
Té un
so peculiar, aquest majestuós títol. Emperador! La feble República es va
esfondrar, però l'Imperi crema amb un foc que mai serà extingit. Res pot
destruir la glòria de l'Emperador o el seu gloriós regnat.
L'Emperador
m'ha ensenyat el que uns altres es neguen a creure: que les forces de la foscor
són més fortes. Ho sabia des del principi, fins i tot en l'època quan era un
humil senador. I ha compartit aquest coneixement amb mi.
Has
vist com oficials ambiciosos traïen als seus superiors a canvi de favors
intranscendents? Has escoltat els secrets de governs locals i com sortejar les
seves defenses de llavis de funcionaris amb escassos principis? Has conegut
gàngsters sàdics, polítics famolencs de poder, terratinents cobejosos? Llavors
tu també coneixes la veritat; tothom anhela la foscor.
L'Emperador
simplement ha reconegut aquesta veritat. I amb el reconeixement ve la
utilització per al seu propi engrandiment. Perquè ell és el negre centre de
l'Imperi.
Ell és l'Emperador. Ell és el la galàxia.
I jo,
com a tants altres, m'acontento amb servir a l'ombra del seu foc fosc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada