Kella Rand, informant... (i III)

Anterior

III

La satisfacció encara corria per les seves venes una mica més tard, quan la Kella va deixar l'oficina, amb l’aerocàmera seguint-la darrere i brunzint com un vartlett domesticat. Després d'un breu debat, ella i en Nostler havien acordat que no podien lliurar sense més el clip de vídeo a les autoritats del Consell. Si un dels guàrdies estava implicat en l'assassinat, podrien estar-ho també d'altres, i no volien arriscar-se a què acabés a les mans equivocades.

Això deixava només una persona que la Kella cregués que podria ser capaç d'ajudar: L'varren. Amb la Nova República sent culpada de la mort d’en Barayel, l'ambaixador podria tenir cert interès d’ajudar-la a assegurar-se que la targeta de dades, i la prova de la innocència de la Nova República, arribés a les persones adequades.

El seu informe, que esperava al banc de notícies de l'oficina a què arribés el droide missatger dintre d'una hora més o menys, incloïa el vídeo incriminatori, i una segona còpia es trobava barrejada entre les targetes que cobrien el fons de la seva bossa de dades. Si es donava pressa, podria tenir temps per afegir una actualització.

L'varren i la seva comitiva diplomàtica s'allotjava al mateix hotel que ella, a pocs carrers de l'oficina de l’RGN, i prestant només una atenció superficial al lleuger trànsit nocturn que passava al costat d'ella, la Kella va recórrer mentalment la seva llista de reportera mentre caminava. El qui, el què, el quan, l'on i el com de l'explosió semblaven clars, però no el per què.

Encara estava donant-li voltes als possibles motius quan un tret blàster va espurnejar a escassos metres sobre el seu cap, xocant contra una façana de marbre i fent saltar resquills de pedra calents sobre les seves espatlles.

La Kella era a terra sense de donar-se compte..., per sort, ja que un segon tret, més baix, va seguir al primer, fent brollar un brollador d'espurnes brillants de la paret en el lloc on havia estat el seu cap. Un fort cruixit a la seva esquerra va cridar la seva atenció i, amb un calfred, es va adonar que un test de pedra ple d'alegres flors acabava de salvar-li la vida.

Xiuxiuejant a l’aerocàmera perquè baixés, es va acomodar millor darrere de la limitada cobertura i va tractar d'avaluar la situació. Pensava que els trets provenien d'algun lloc a l'altra banda de l'ample carrer, però no estava segura de la direcció exacta, i no s'atrevia a treure el cap per fer una ullada. Immobilitzada així, era terriblement vulnerable. Els pocs transeünts que podia veure a prop no serien de molta ajuda: com ella, s'havien llançat a la vorera, o albergant-se als portals pròxims. Ningú semblava estar donant l'alarma.

El borrissol dels seus braços es va estarrufar. Mentre ella era allà dubtant, el seu atacant podria estar movent-se cap a una posició millor per acabar la feina. A contracor, havia decidit treure el seu propi blàster i va tractar d'obrir foc de cobertura mentre feia una carrera desesperada cap a un lloc segur quan, tot just a un parell de metres de distància, una porta es va obrir i un home amb un increïble vestit porpra va sortir, exigint saber què dimonis estava passant allà.

La Kella va veure la seva oportunitat. Com un cranc, es va escapolir de costat, creuant la porta ornamentada i irrompent, no en una botiga com havia esperat, sinó en un restaurant de luxe. Un droide daurat amb un llacet negre es va quedar atònit veient-la ajupida al vestíbul decorat amb bon gust i els comensals ben vestits es van quedar bocabadats de sorpresa quan ella es va posar dempeus i va córrer zigzaguejant per entre les taules cap a la part posterior de l'edifici. Va captar ràpids cops d'ull de luxoses estovalles vermelles i brillants coberts mentre buscava una altra porta. Havia d'haver una entrada posterior a través de l'àrea de la cuina, i des d'allà, podria escapar... A on?

Irrompent per una porta a la part posterior, va esquivar per poc a un androide cambrer carregat amb una safata de plats fumejants. Enganxant-se contra un taulell per poder passar al costat d'ell, va veure una altra porta, aquesta amb el rètol "sortida" escrit en bàsic amb grans lletres, i va sortir a un carreró mal il·luminat, sorprenent a alguns rosegadors de pell avesada ensumant en un cub ple d’escombraries. Arrugant el nas davant la poca apetitosa olor que emanava del paviment enganxós, va córrer per l'estret carreró amb l’aerocàmera brunzint a la seva esquena.

Encara no hi havia senyals de persecució quan el carreró va desembocar en un carrer uns centenars de metres més endavant, així que la Kella es va quedar oculta en les ombres mentre recuperava alè i meditava el seu pròxim moviment.

Amb la targeta de dades i el seu vídeo incriminatori en el fons de la seva bossa de dades, no era difícil entendre per què algú estava darrere d'ella. El que seguia sent un misteri era qui, i com s'havia assabentat del que tenia.

Els seus pensaments es van posar en Nostler i els altres dos reporters de l'oficina. Odiava pensar que un dels seus pogués estar involucrat en això, però no hi havia moltes alternatives. Analitzant ombrívolament les seves opcions, va decidir seguir amb el pla original de posar-se en contacte amb L'varren. Almenys ell tenia un grup d'agents de seguretat que podria oferir-li certa protecció mentre ella i l'ambaixador decidien què fer amb el clip de vídeo.

Traient el cap amb cautela fora del carreró, va identificar amb inquietud almenys una dotzena de potencials amagatalls per a un franctirador. Però no hi havia una altra manera. Extremadament alerta davant cada petit centelleig de moviment, va començar a avançar pel carrer. Deu tensos minuts després, va arribar a l'hotel.

Alçant-se majestuosament cap al cel nocturn, l'edifici era un empelt completament modern que destacava entre els seus companys de pedra circumdants. Encara era una vista impressionant, el que va cridar l'atenció de la Kella va ser l'alterada multitud que s'aplegava a la base. Detenint-se al peu del llarg tram d'escales que conduïa a l'entrada, va contemplar l'escena que tenia al davant.

Manifestants amb pancartes proporcionaven carnassa per a les aerocàmeres que suraven escales amunt i avall, mentre que els seus reporters entrevistaven alguns dels manifestants..., o descansaven sobre les jardineres de pedra dels voltants, pel que semblava, disposats a esperar tota la nit, si cal, per atrapar a L'varren i aconseguir una declaració seva pel que feia a aquests nous esdeveniments. Uns quants cartells escollits destacaven de la resta, i la Kella va pensar irònicament que els "imperialistes Indu", com deia en privat al consorci empresarial amb el qual havia parlat anteriorment, estaven aprofitant els esdeveniments del dia al màxim per registrar els seus sentiments anti-Nova República. Les xarxes de notícies semblaven molt disposades a ajudar a avivar les flames.

“Això ja ho veurem”, es va dir amb aire de suficiència, començant a pujar les escales. Amb l'atenció centrada en la seva destinació, apressant-se a creuar el vestíbul i dirigint-se als turboascensors que es trobaven al fons, al principi no es va adonar.

Però llavors es va sobresaltar, bocabadada, reconeixent l'home que estava al costat d'una holoescultura decorativa davant del vestíbul. En Juloff, un dels periodistes de l'agència. I al costat d'ell... Darme.

 L'havien vist. El seu cor es va enfonsar amb la revelació tardana. Per descomptat, probablement l'havien estat esperant. En Juloff va assentir amb el cap en resposta a alguna cosa que va dir Darme, i mentrestant van començar a creuar decididament el vestíbul cap a ella, la Kella va estudiar les seves expressions implacables i va saber que estava en problemes.

“Bé, això s’acaba”, va pensar, i va córrer cap als turboascensors. Quan va arribar, un d'ells estava descarregant passatgers, i es va introduir entre les persones que sortien, colpejant el botó de tancament tan aviat com va estar dins. Una parella que no havia tingut temps de baixar de l'elevador la va mirar alarmada quan va treure el seu blàster i va pressionar el número del pis de L'varren al panell de trucada.

Mentre les portes es tancaven, va aconseguir veure les cares enfadades dels seus perseguidors, i quan l'ascensor va començar a accelerar cap amunt, la Kella va treure el seu comunicador i va fer el que s'havia jurat que mai tornaria a fer després d'aquell incident de l'any anterior... va teclejar la freqüència personal de L'varren.

Va contestar al segon to. La seva veu sonava previnguda.

-L'varren.

-Ambaixador, sóc la Kella Rand -es va identificar-. Perdoni que el molesti, senyor, però he de veure’l immediatament.

- Kella? -Va preguntar vacil·lant-. Ara mateix estic una mica embolicat. Potser demà...

Reconeixent les evasives, es va afanyar a interrompre’l.

-Senyor, li demano disculpes, però necessito veure'l ara. -Per un moment, es va preguntar com explicar-li la situació, però després simplement va seguir endavant sense embuts -. Tinc una prova bastant bona de què el seu ajudant no va matar en Barayel, i de qui ho va fer, i per què. Sens dubte això val un moment del seu temps.

- Prova? -Va preguntar bruscament el diplomàtic-. Quina classe de proves?

-Un clip de vídeo -va dir ella -, que mostra com és col·locada la bomba. I no va ser l’Aden qui ho va fer, precisament. Aquest tipus està molt viu, i en aquests moments m'està perseguint. Per desgràcia, no està massa lluny. -A l'altre costat de l'ascensor, la parella va obrir els ulls com plats i es van arronsar contra la paret-. Senyor, ara mateix estic pujant. Puc mostrar-l’hi.

-M'agradaria veure-ho -li va assegurar secament -. Han estat notificades les autoritats?

-Hi ha un petit problema amb això -va dir la Kella-. Almenys un agent de l'autoritat està involucrat.

Per un instant, es va preguntar si la seva conversa estava sent monitorada, però va decidir que a hores d'ara ja amb prou feines importava.

-Ja veig. Va dir-. D'acord, et veuré en un moment, Kella. Estic desitjant que arribis.

-Gràcies igualment -va murmurar en veu baixa. Apagant el comunicador, el va deixar caure a la borsa de dades, on va dringar suaument xocant contra la targeta de dades incriminatòria. Una ràpida mirada a l’indicador del turboascensor va mostrar que ja gairebé hi estaven, i es va preguntar amb inquietud a quina distància la seguirien els seus perseguidors. Esperava no haver de fer una carrera contra ells, o contra un tret de blàster, pel llarg passadís fins a la cantonada de l'habitació d’en L'varren.

Una idea sobtada va acudir a la seva ment, i va colpejar el botó de parada al tauler de control. Els seus involuntaris passatgers van entrar en tensió per escapar, però van quedar visiblement decebuts quan l'ascensor es va aturar entre dos pisos i la porta va romandre tancada.

-Aerocàmera, a baix -va exclamar ella, traient la valuosa targeta de dades. Quan el dispositiu va baixar brunzint prop de terra, va obrir la tapa del seu panell d'accés i va treure la targeta de dades nova, sense usar que portava, i va lliscar en el seu lloc l'altra targeta de dades. Un llum en la vora de l’aerocàmera va començar a parpellejar en vermell, indicant que la targeta de dades estava plena i no podia registrar més informació.

Rutinàriament, fixava el contingut de totes les seves cartes després d'utilitzar-les, de manera que mai hi havia perill de gravar res accidentalment sobre elles.

En aquest cas, si no aconseguia arribar a la suite d’en L'varren, el llum intermitent de l’aerocàmera els alertaria que aquí hi havia alguna cosa per ser vista.

Posant el turboascensor altra vegada en marxa i tancant de nou el panell de l’aerocàmera, li va ordenar:

-Vés directament a la Suite 44-1.

Gairebé com una idea d'últim moment, va canviar la configuració de la seva pistola per atordir. Si hi havia algun tiroteig, ella no volia matar ningú. Els assassins morts no podien confessar.

Quan les portes es van obrir, va treure el cap amb cautela i va mirar a banda i banda del passadís. El camí semblava net. Agafant amb més fermesa el blàster, va sortir, però abans que arribés més enllà de les portes de l'altre turboascensor, es van obrir, i amb sorprenent rapidesa, Darme es va abalançar sobre ella i la va agafar.

 Va subjectar la mà de la seva arma amb una facilitat professional, i va envoltar-li la gola amb el seu fort braç, pressionant dolorosament, arrossegant-la cap al seu turboascensor. Panteixant, la Kella va veure l’aerocàmera que avançava brunzint pel passadís cap a la suite d’en L'varren. Les portes es van tancar i va panteixar de nou quan ell va tirar del seu canell, enviant una flamarada incandescent de dolor pel seu braç, seguida d'adormiment. La Kella només va saber que havia deixat caure la pistola quan ell la va xutar cap a l'altre costat de l'ascensor i va lliscar fins aturar-se contra la paret. Prenent consciència de la situació de cop, es va adonar que tenia un vibro-ganivet prop de la seva cara.

- A veure si ets llesta i entregues el clip de vídeo, eh? -Li va dir a cau d'orella en veu baixa, i ella es va estremir sentint un to tan calmat i casual procedent d'un home que sostenia un ganivet a la seva gola.

Forçant la seva veu a mostrar una calma que ella no sentia, va assentir amb cura.

-Si insisteix...

-Insisteixo -va dir ell. Passant l'arma a l'altra mà, la va envoltar i va lliscar els seus dits en la borsa de dades que penjava en el seu costat. Plenament conscient de la fulla vibratòria, tan a prop que gairebé podia sentir-la tallant flocs de cabell, la Kella es va posar rígida, però es va mantenir en silenci mentre ell realitzava la seva recerca. Va extreure per a la inspecció la targeta de crèdit identificativa, el seu quadern de dades, la clau de la seva habitació, i una mica de xavalla en moneda local, abans de llançar-ho tot bruscament a terra.

Es va guardar el grapat de targetes de dades, empenyent la Kella i ficant-se les targetes en la seva jaqueta en el mateix moviment ràpid. La Kella va xocar contra la paret de l'ascensor, es va donar la volta, i va trobar a Darme recollint el seu propi blàster i apuntant-la amb ell. Es va quedar gelada.

-En realitat no li servirà de res, sap? -Li va dir ella, incapaç de reprimir un sobtat últim acte de desafiament -. Encara que es desfaci de la meva còpia del clip de vídeo, no es lliurarà de la que ja està carregada al banc de notícies. Una vegada que el missatger reculli el paquet de missatges, no podrà encobrir això, no importa el que em faci.

Ell va somriure, una simple exhibició de dents.

-L'informe que vas arxivar ja no existeix –la va corregir cortesament -. Quan arribi el droide missatger, no hi haurà cap informe en absolut de la infame Kella Rand sobre aquest incident.

Ella va arrufar les celles.

-Unes pulsacions de teclat per aquí, una eliminació d'arxiu per allà... -Ell va arronsar les espatlles -. No és tan difícil fer desaparèixer un informe. Sobretot amb l'ajuda d'algú amb els codis d'accés necessaris.

En Juloff, naturalment. Així que el reporter de l'oficina era qui realment l'havia traït. D'alguna manera, fer que el seu informe de notícies desaparegués semblava encara pitjor que haver-la usat com a blanc per als trets del carrer.

- Per què? -Li va preguntar-. Per què faria això?

-Perquè és un lleial ciutadà de l'Imperi -va dir Darme rotundament-. Igual que jo. I cap govern rebel nouvingut va a establir-se a Indu San, o posar els seus dits viscosos sobre la nostra gent. No mentre tinguem alguna cosa a dir sobre això.

Ella el va mirar sense comprendre, llavors el per què va encaixar de cop i volta al seu lloc i tot va cobrar sentit per a ella.

- D'això tracta tot això? -Li va preguntar.

-Naturalment -va dir-. I a més està funcionant bé.

I així era.

Nostler havia dit que abans d'haver estat expulsat, el govern imperial no havia estat tan impopular, i la Kella havia vist per si mateixa que l'Imperi encara gaudia de cert suport, com el del consorci empresarial que tan encertadament havia sobrenomenat com "imperialistes indu". Donant suport activament a l'Imperi, els imperialistes guanyaven més crèdits, tant a través de beneficis extraordinaris obtinguts dels seus propis ciutadans, com contractes i contactes obtinguts per intercessió Imperial.

Es tractava d'un grup que clarament adoraria veure desacreditada a la Nova República. Quina millor manera d'aconseguir-ho que endossar-li un assassinat?

La Kella va recordar breument l'espantosa escena de la sala del Consell.

-Però, per què matar Barayel? -Li va preguntar-. Tot indicava que votaria no a l'aliança.

Darme va esbufegar.

-Podria haver-ho fet... o potser no. Sempre va ser un worrt relliscós. Així era millor.

Ella va intentar una altra tàctica.

-Però, què passa amb el que vol el poble? Molts d'ells semblaven estar contents que l'Imperi se n'hagués anat.

- El poble! -Va dir amb desdeny-. La gent no sap el que és millor per a ells. Baixa els preus, i seguiran a qualsevol, a qualsevol part. Ells no entenen com funciona això.

Però ara, ella sí ho entenia. Igual que l'Imperi que admirava, Darme clarament pensava en termes de pèrdues i guanys..., aquesta era la seva regla de mesura, i no el que era correcte i incorrecte. Va obrir la boca per parlar de nou quan el turboascensor es va aturar bruscament amb una sacsejada, com si li haguessin tallat sobtadament l'energia. Darme va aclucar els ulls amb ràbia, i va maleir mentre donava cops al panell de comandaments, tractant després d'obrir la porta. No va aconseguir res.

La Kella va mirar l'indicador, que mostrava que estaven detinguts entre dues plantes. Amb el blàster de la Kella apuntant-la i grunyint "No et moguis", Darme va extreure de nou el vibro-ganivet, i el va introduir amb cura per la ranura on les portes s'unien al centre. Quan va aconseguir separar-les una mica fent palanca, va introduir les seves mans per acabar d'obrir les portes, deixant al descobert la paret llisa del buit del turboascensor. Traient el cap pel petit espai, va estudiar la paret fosca i va grunyir de satisfacció veient una escala de servei al seu abast.

Després es va tornar cap a ella, amb una brillantor freda als ulls.

Alerta, la Kella es va ajupir a un costat, però no hi havia cap lloc on anar. Mentre el raig del blàster la colpejava a la cara i queia a terra, el seu últim pensament va ser d'agraïment per haver canviat la configuració del blàster de "matar" a "atordir".

***

Es va despertar amb una sensació creixent. Quan el seu cervell es va aclarir prou com per adonar-se que el turboascensor estava una altra vegada en marxa, aquest es va aturar, i el seu estómac va donar una sacsejada. Lleganyosa, va aixecar el cap quan la porta forçada es va obrir i un bosc de cames va entrar corrent i es va agenollar al seu voltant.

- Kella! Estàs bé? -Va preguntar L'varren, ajudant-la a seure. Encara atordida, ella va assentir amb el cap i va mirar al seu voltant. A més de dos dels mateixos agents d’en L'varren, va reconèixer les costures vermelles dels camals de la seguretat de l'hotel drets just al costat de l'ascensor.

- Van veure el clip de vídeo? -Va preguntar ella, mirant-lo.

-El vam veure, i també vam capturar el sospitós -va respondre -. Seguretat el va atrapar sortint per la força del buit del turboascensor uns pisos més avall. Ha estat detingut i, espero, serà acusat de l'assassinat d’en Barayel. Gràcies als teus aguts ulls, el meu ajudant i la Nova República han estat netejats de tota sospita -va agregar.

La Kella va somriure dèbilment.

-Només faig la meva feina, ambaixador.

Les paraules van semblar ressonar al seu cap, i va sentir una sacsejada sobtada d'alarma.

- Quina hora és? -Va preguntar, alliberant un braç de l'agafada d’en L'varren i va comprovar-ne el cronòmetre. Horroritzada, va veure que eren les 23:54.

Seria massa tard per assolir el droide missatger?

- On és el clip? -Va preguntar, lluitant per posar-se dempeus i sortint de l'ascensor sobre unes cames sorprenentment adormides. L'varren i els agents la van seguir. El diplomàtic la mirava amb preocupació.

-A la meva habitació -va dir -. Juntament amb la teva aerocàmera.

- He de fer un informe completament nou! -Li va dir amb urgència-. El que vaig gravar abans ha estat eliminat i no hi ha res sobre l'assassinat perquè ho reculli el droide missatger. Si és que encara no ha arribat.

Va arrufar les celles ferotgement davant la idea.

Sense esperar que se li donés permís, va travessar la porta de la suite com una canonada. Trobant la unitat de comunicacions, va introduir precipitadament la freqüència d’en Nostler, posant-se a parlar sense preàmbuls quant ell va respondre.

- El missatger ha marxat ja?

-Kella, on ets? -Va exclamar Nostler al seu torn -. Alguna cosa grossa està passant a l'hotel d’en L'varren. Ho estan precintant, no permeten que entri cap periodista, però potser...

-Ja estic dins -el va interrompre amb impaciència -. Robbe. El droide missatger. S'ha marxat?

- No! Encara ets a temps per a una actualització -li va assegurar -. Una mica pels pèls, però descarregaré els seus paquets de missatges abans de pujar els nostres informes. Encara pots obtenir la primícia, si et dones pressa.

La Kella va tallar la transmissió i va cridar a la seva aerocàmera, repassant en la seva ment el que havia de fer a continuació. Obtenir una declaració ràpida de la policia local, aconseguir algunes cites d'alguns consellers indu, potser un pronòstic optimista d’en L'varren sobre la votació de demà, fer una ràpida reedició..., tot a la velocitat de la llum.

Amb un somriure, va teclejar el codi d'accés al banc de notícies i es va posar a treballar.

fi