CAPÍTOL 10
Respirant amb prou
feines, Obi-Wan es va acostar per observar la resta de la nau. Va intentar
preparar-se per la visió del cos sense vida de l’Astri, però com pots preparar-te
per una cosa així?
L’aerotaxi estava
buit, a excepció del pilot.
-Què fem, Obi-Wan?
-va preguntar la Siri en veu baixa. Mirava d'un costat a un altre, ansiosa-.
Creus que va ser Ona Nobis la qui va matar al pilot?
-No tinc cap dubte.
- Què creus que li
va passar a l’Astri? Creus que...?
-No ho sé -va dir
Obi-Wan, incòmode.
-Potser s'hagi
amagat. Se t'ocorre algun lloc en el qual mirar?
-Sí -va dir Obi-Wan.
Va intentar ignorar el pressentiment que va començar a sentir al seu interior-.
Hi ha un lloc. Quan l’Astri i jo vam venir aquí, la tribu local ens va portar
fins l'amagatall de la caça-recompenses.
Va conduir a la Siri
per la irregular paret de pedra que envoltava al canó. Quan va arribar a una
abrupta cantonada, es va aturar.
-Posa't la caputxa
-li avisà -. El vent bufa amb molta força en girar aquesta cantonada. Passi el
que passi, no em perdis de vista.
La Siri va assentir,
posant-se la caputxa sobre el cap. Ell va fer el mateix.
En girar la
cantonada es van enfrontar a un fort vent udolant. Els grans de sorra els
ferien a les parts exposades de la pell. Obi-Wan va recolzar una mà a la paret
per no perdre’s. Tot just veia a un o dos metres per davant.
Es va posar de
genolls, indicant a la Siri que el seguís. Va passar els dits per la roca, buscant
l'obertura que conduïa a l'amagatall de la caça-recompenses.
Va ser un
alleujament accedir per fi a l'estreta entrada. No podia posar-se dret, però la
fresca sorra sota els seus dits era un alleujament. Es va treure la túnica i es
va sacsejar la sorra de la cara i del pèl.
-La cova s'eixampla
més endavant. Podrem posar-nos dempeus -va murmurar a la Siri. Estava bastant
segur que l’Ona Nobis no hi era, però estava preparat per enfrontar-s'hi si
estigués. Aquesta vegada tenia la Siri per ajudar-lo.
Va gatejar per la
freda i humida sorra, obrint-se pas gairebé per instint. Va veure l'estreta
obertura més endavant i es va colar per ella. L'aire va canviar de cop i volta,
i va saber que estava en un espai obert més gran. La foscor es va aclarir.
Esperà un instant i va encendre la llanterna.
Astri estava
asseguda, recolzada contra la paret, al costat de Cholly, Weez i Tup. Estaven
lligats els uns als altres per canells i turmells. Tenien mordasses a la boca.
Astri va obrir els ulls de bat a bat.
-No us preocupeu,
sóc jo -va dir Obi-Wan, per si no podien veure’l.
- Mmmmfff! -Astri lluitava
per treure’s la mordassa. Cholly va donar puntades de peu al sòl de la cova.
-D'acord, d'acord,
ja vaig –va dir Obi-Wan, apropant-se ells ràpidament. Va treure la mordassa a l’Astri,
i ella va parlar ràpidament.
- Trampa! –exhalà l’Astri
quan Obi-Wan li retirà la mordassa.
- Què...? - La
pregunta d'Obi-Wan va ser interrompuda per un fort i precipitat soroll a la
seva esquena. Ell es va girar i va córrer cap a l'obertura, passant per davant
de la Siri. Es va estirar i va intentar avançar, però ja era massa tard. La
sorra i les roques queien des del sostre de la cova apilant-se a l'entrada de
la gruta. No podia fer res. Van començar a caure roques més grans que es van
encaixar amb les anteriors. En pocs moments, l'entrada de la caverna va quedar
segellada, i ells estaven enterrats vius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada