Mestre de l'Engany (III)

Anterior

CAPÍTOL 3

Mentre Ferus i Hydra pujaven a l'aerolliscador, Ferus va dir:

—Crec que hauríem d'intentar-ho primer en l'oficina de Registres Oficials.

—Vas ser deferent amb Bail Organa —va contestar Hydra, sorprenent-li—. Per què?

—És un Senador.

—És l'oposició principal de l'Emperador en el Senat, treballa per destruir l'Imperi.

—És més fàcil si s'evita la confrontació quan s'està indagant en el terreny d'una altra persona.

—Aquesta és una declaració curiosa —va dir Hydra—. Alderaan pertany a l'Imperi, aquest és el nostre terreny.

Oops, va pensar Ferus. Havia de ser més acurat.

—Parlo de percepció —va dir ell —. Si pressionem al Senador massa, podria denegar-nos accés en formes de les quals ni tan sols som conscients. No tenim el control d'aquest planeta... encara.

Ella no va contestar, i Ferus va pilotar l'aerolliscador cap a un grup d'edificis oficials en una àrea central de la ciutat d’Aldera. Hauria de desfer-se de l’Hydra d'alguna manera. Ella estava massa alerta. El seu treball era investigar l'informe tan ràpid com fos possible i després donar-lo per tancat. No la volia al voltant. Obi-Wan semblava menys interessat en la possible presència d'un nen sensible en la Força que d’apartar als Inquisidors de l'escena. Si Ferus trobava al nen, l'honor li obligaria a assegurar-se que ell o ella estigués protegit. Podria ser difícil.

Estava ansiós per lliurar-se de l’Hydra i contactar amb Amie Antin. Ella era doctora i científica, i ell necessitava la seva experiència. Només uns dies enrere s'havia colat a l’EmPal QuiRecon i va ser capaç de robar alguns registres de subministraments. La instal·lació mèdica i privada de l'Emperador havia d'haver estat el lloc on es va construir i es va acoblar el vestit de Darth Vader. Cap altre lloc de la galàxia tenia aquesta perícia. Ferus esperava que després que Amie Antin analitzés els registres, podria donar-li una pista sobre la identitat de Vader, o almenys un punt des del qual començar.

Si les seves sospites eren certes, Darth Vader era un Jedi caigut. És més, Ferus tenia l’enutjosa sensació de què ell l’havia conegut. Potser fins i tot li havia conegut bé.

Si Ferus pogués descobrir la naturalesa de les ferides de Vader, podria descobrir qui havia estat. Això podria donar-li cert avantatge en una batalla.

Perquè es dirigien cap a una batalla.

Vader havia matat al seu soci Roan Lands a sang freda, ho havia fet simplement per enfuriar a Ferus. Havia pres una vida simplement per diversió.

Havia de pagar per això.

Ferus sabia que cedint a la seva fúria estava posant en perill el seu redescobert control de la Força. Ell mai s'havia convertit en un Jedi oficialment; havia renunciat a l'Orde quan encara era un aprenent. Coneixia les seves limitacions: ell no era rival per a Vader segons estava ara mateix.

Havia après la desafecció sent un Padawan, però ell no se sentia desafectat.

De cap manera. Ara tenia una fúria tranquil·la i constant en el nucli del seu ésser.

Només necessitava un detonador per explotar. Li havien ensenyat tota la seva vida que venjar una mort estava malament. Però això no li feia sentir malament.

L'Emperador li havia dit que podia ensenyar-li sobre el Costat Fosc de la Força. Li havia dit que la seva còlera només li faria més fort. Ferus havia d'admetre que havia tingut raó. Un no podia discutir amb els resultats. Les poques vegades que havia connectat amb la seva còlera i sentit el Costat Fosc de la Força, havia estat capaç de moure objectes a velocitats increïbles simplement concentrant la seva fúria.

Abans de deixar Coruscant, s'havia reunit breument amb l'Emperador.

Palpatine li havia donat un Holocró Sith, prou petit com per cabre en la butxaca de la seva túnica. Li havia dit que si tenia el coratge d'accedir a ell, podria guanyar gran poder.

No li va dir el que veuria. No li va dir el que aprendria. Però la forma en la qual havia dit la paraula poder, la forma en la qual havia acariciat l’Holocró, li havia dit de tot a Ferus. Si volia derrotar a Vader, aquesta era l'única forma.

Ell encara no havia accedit a l’Holocró. Podia sentir-lo en la túnica, amb un pes en proporció a la seva grandària. Algunes vegades semblava estar calent. Algunes vegades era com una cremada gelada que penetrava a través de la tela de les seves robes. Algunes vegades semblava afectar-li de forma estranya. Sentia com si el món es fracturés al llarg d'invisibles línies de falla. Hi havia una curiosa duplicitat en la seva vista, com si pogués veure a través de les coses fins al seu nucli més intern. De vegades sentia un centelleig de menyspreu cap als seus companys i les seves febleses.

Sentia que mantenir-lo a prop era prou perillós.

Següent