diumenge, 26 d’octubre del 2014

Enemics de per vida


Enemics de per vida
 


Stephen Luminati

El Gorgona estava a l'espera, ocult en les ombres de Tinn VI-B. L'òrbita de la lluna el portava just a fora del camp magnètic del gegant gasós, el que feia que fos la posició de vigilància perfecta. Havien escapat d'ell en la seva última trobada... només la seva genial capacitat d’astrogació li havia permès predir el seu punt de sortida a l’hiperespai. Estaven fugint com animals espantats, mirant només a la seva esquena a la recerca de signes de persecució. No veurien el gegant gasós fins que no estiguessin atrapats en el seu devastador camp.
Va superposar el vidre d'anàlisi de trampes de gravetat del Gorgona sobre la pantalla del seu monitor hologràfic i va esperar. Vint segons més tard, la pantalla va indicar una forta emissió gravimètrica a mig camí del camp magnètic de Tinn VI. Amplificant els transceptors d'espectre, va observar com l'holograma passava a mostrar un vaixell de càrrega amb marques de carbonissa sortint en espiral de l’hiperespai. La nau estava clarament fora de control. En teoria, no podrien recuperar el timó a temps per evitar el gegant gasós. Però ell sabia que això no era així. El pilot era enginyós, quan no excessivament fanfarró.
El vaixell de càrrega va tremolar, es va redreçar, i després va perdre qualsevol indicació d'emissions d'energia. Va somriure: el gegant gasós Tinn VI s'havia cobrat una altra víctima. L'aïllament magnètic de la seva nau havia fallat, deixant dues opcions: apagar la potència principal o explotar com una petita supernova. Sàviament, havien triat la primera opció. Va observar com la nau danyada activava de sobte l'energia d'emergència, rotava lentament en posició i després avançava amb dificultat cap a la lluna poblada d’Echnos.
Podria precipitar-se ara per donar el cop de gràcia. Però el contracte encara no havia estat declarat oficialment, i volia els diners més del que volia la venjança. Només mitjançant canals no oficials havia descobert l'extraordinari valor de la seva presa. Sí. Esperar vuit hores. Deixar que quedessin embadalits per la riquesa i els plaers de la ciutat voltada. I després deixar que el pànic els corregués per la gola i paralitzés les seves ments abans de colpejar-los. Dintre de vuit hores.
I llavors començaria la caça.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada