14
Bevel Lemelisk
exigia un silenci absolut mentre treballava. Hi havia bloquejat els panys de
les seves habitacions, amb l'esperança que així podria evitar que els guàrdies
gamorreans entressin de sobte o comencessin a colpejar la seva porta sense
adonar-se que s'havien equivocat de cabina.
Es va instal·lar en
una trontollant cadira metàl·lica. En Lemelisk l'havia tirat en un accés d'ira
quan no va poder acabar el seu trencaclosques cristal·lí tridimensional.
Obtenir la solució correcta significava molt per al Bevel Lemelisk, i el fracàs
el disgustava tremendament..., encara que sempre era preferible fracassar en
privat a fer-ho mentre hi havia altres persones mirant.
Quan es va adonar
que portava gairebé un dia sencer sense menjar, en Lemelisk es va preparar un
menjar ràpid amb un alt contingut proteínic i va col·locar el plat ple de puré
ataronjat al seu costat sobre del banc de treball. No era un aliment que li
agradés especialment, però en realitat el fet de menjar no tenia més
importància que la d'un acte necessari per a proporcionar nou combustible a la
seva maquinària mental. Tot i així, quan hi va haver inserit un cilindre de
dades a la terminal i va començar a treballar, en Lemelisk es va oblidar per
complet del menjar.
La imatge va sorgir
del no-res davant seu: una gegantina estació de combat esfèrica detalladament
mostrada coberta rere coberta i component rere component. Només en Lemelisk
coneixia la seva veritable complexitat.
Va començar a
eliminar les capes exteriors del diagrama hologràfic, suprimint nivells
innecessaris, simplificant la construcció i adaptant-la a les necessitats dels
Hutts. Si eliminava tot el farcit imperial innecessari i suprimia les
superestructures i els habitacles del personal, en Lemelisk podria crear una
arma amb molta més energia consagrada a la destrucció pura.
El diagrama del
nucli principal del súper làser brillava davant seu amb una infinitat de línies
lluminoses indicant la situació de les bigues de suport: la puresa del disseny
del seu súper làser havia quedat revelada fent desaparèixer la closca exterior.
Sí, era molt millor així.
En Lemelisk va
entretancar els ulls i es va acostar una mica més a la projecció, recordant com
d’emocionat s'havia sentit mentre contemplava la zona de construcció de la
primera estació de combat...
El Gran Moff Tarkin
havia arribat al lloc on s'estava construint l'Estrella de la Mort a bord d'una
llançadora de càrrega de la classe Lambda. Ell i en Lemelisk estaven asseguts
als seients de passatgers i discutien assumptes molt importants mentre l'esclau
alienígena d’en Tarkin, un calamarià anomenat Ackbar, pilotava la nau
dirigint-la cap aquella enorme massa de bigues i maquinària de construcció on
les dimensions superaven les de qualsevol estació espacial mai concebuda.
Lemelisk no podia
entendre per què Tarkin passava tant de temps amb l'alienígena de pell color
rosa salmó, que sempre li havia semblat bastant desagradable a causa dels seus
grans ulls rodons i l'olor de peix que desprenia. Tarkin havia aixafat Mon
Calamari i havia obligat a aquelles estranyes criatures a servir-lo. Després
havia convertit a Ackbar en el seu servent personal com un altre mitjà
d’humiliar-lo i ferir-lo, torturant-lo amb els deures que tant odiava.
Ackbar, completament
doblegat, obeïa dòcilment totes les ordres d’en Tarkin. El calamarià pilotava
la llançadora de la classe Lambda amb una apàtica competència, fent de xofer
amb el mínim entusiasme possible. L’alienígena a penes reaccionava amb allò que
l'envoltava, però així i tot en Lemelisk es va adonar que l’Ackbar semblava
estar pendent de cada paraula que deia en Tarkin, com si estigués emmagatzemant
informació per després donar-li qualsevol possible ús que un esclau pogués
trobar a aquestes dades.
La drassana espacial
en el que s'estava construint l'Estrella de la Mort orbitava el món penal de
Despayre, en el sistema d’Horuz. Els territoris de la Vora Exterior eren el
vedat personal d’en Tarkin..., i en Tarkin caçava en ells amb la màxima
freqüència i salvatgisme possibles. El món que surava sota la seu llançadora era
d'un color verd fosc a través del qual es distingien les fissures blaves i
marrons dels rius i els mars de poca profunditat. Despayre semblava
excessivament tranquil per ser un infernal planeta presó, però en Lemelisk
sabia que les jungles prehistòriques d'aquell món eren un formiguer de temibles
insectes i depredadors, plantes verinoses i crustacis carnívors. Els convictes
s'arraulien dins dels murs de les seves fortaleses, esperant no ser exiliats
mai al salvatge exterior.
La colònia penal
proporcionava una força laboral més que disposada a treballar en la construcció
de l'Estrella de la Mort. Les llistes de voluntaris contenien cinc vegades més
homes dels que podien arribar a cabre en la drassana, i la conseqüència de tot
això era que els treballadors de la instal·lació espacial s'havien convertit en
un recurs que podia ser consumit i substituït sense cap dificultat..., però per
desgràcia els treballadors també eren apàtics i estaven mancats d'educació, i
no tenien l'ensinistrament necessari per al tipus de sofisticades tasques que
exigia el projecte.
En Lemelisk dirigia
les operacions rutinàries des de la seva còmoda estació de control remot. Com a
enginyer en cap, examinava els informes sobre els progressos diaris per
garantir que tots els components encaixaven correctament. Però preferia no
exposar-se directament als perills de la zona de construcció: en Lemelisk no
era un d'aquests directius que s'embruten les mans.
Però en aquell
moment, mentre l’Ackbar pilotava la llançadora de la classe Lambda en un vector
d'aproximació directe al bosc de bigues, en Lemelisk va mirar al seu voltant i
va veure els brillants centelleigs dels soldadors làser i els extrems lluents
de les planxes de duracer recentment temperades que emergien de les plantes
processadores. Els filets de fum negre i la resplendor de la calor residual
s'anaven difonent per l'espai. El vapor brillava en un diluvi de cristalls de
gel diamantí.
Quan l'Estrella de
la Mort estigués acabada, el món de Despayre quedaria embolicat en una capa de
restes industrials que girarien al seu voltant en una òrbita de gran alçada com
a efecte col·lateral dels treballs. Per desgràcia per als convictes, les restes
farien pràcticament impossible arribar fins a la colònia penal. Despayre es
convertiria en un planeta inaccessible i els presoners haurien
d'arreglar-se-les per si sols..., fins que s'acabessin els subministraments i
les ferotges jungles arribessin a les fortaleses penals.
-Està fent grans
progressos -va dir en Tarkin mentre mirava per la finestreta.
Lemelisk va fer
cruixir els seus artells.
-Impressiona, oi?
Havia vist els
plànols moltíssimes vegades i coneixia de la manera més íntima imaginable tots
els detalls, però tot i així la zona de construcció seguia deixant-li sense
respiració i li feia sentir que tots els seus anys a la Instal·lació de les
Goles havien valgut la pena. El petit prototip de l'Estrella de la Mort també
havia estat sorprenent, però en realitat només era un model per posar a prova
el concepte bàsic. Funcionava, però no era l'autèntica estació de combat que
havia ideat.
-Enviaré el meu
informe a l'Emperador -va dir en Tarkin -. Seguiu treballant tan bé com fins
ara, enginyer Lemelisk.
La llançadora de la
classe Lambda va seguir avançant a través del complex enreixat de l'Estrella de
la Mort i va acabar sortint per l'altre costat per iniciar una lenta òrbita del
perímetre extern de la construcció. L'ull de centrat del súper làser es va
obrir davant seu com un gegantí cràter de meteorit. Ackbar romania silenciós i
immòbil a la butaca de pilotatge. L’alienígena no semblava massa feliç davant
la magnificència de la nova arma.
Lemelisk va somriure
mentre la llançadora virava i tornava a la base. Tot anava a la perfecció.
Estava veient com els seus somnis anaven cobrant vida, i feia anys que no se
sentia tan bé.
En Lemelisk va
presentar el disseny modificat al Durga el Hutt mentre el general Sulamar
inspeccionava cada pas del procés amb la seva característica brusquedat i anava
mirant per sobre l'espatlla de l'enginyer. En Lemelisk va anar parlant mentre
el general s’enganxava a ell, arrufant les celles i aclucant els ulls. El
científic anhelava una oportunitat de donar un cop «accidental» a l'estómac del
general amb el seu colze.
-Com ja saben, el
disseny original consistia en una esfera gegant -va dir -, el propòsit
principal era albergar el súper làser. L'estructura general, les cobertes i la
closca exterior també el convertien en una guarnició mòbil per a un dels
desplegaments més grans de tropes mai portats a terme per l'Imperi.
En Durga, que estava
recolzat sobre la seva plataforma flotant, es va estirar per agafar un grapat
gotejant d'una gelatinosa substància blava d'un bol i el va xarrupar amb la
seva llengua i els seus enormes i musculosos llavis.
-Mmmm Hmmmm -va dir
-. Sí, tots sabem això.
-Però vostès no
necessiten tot aquest espai desaprofitat -va dir en Lemelisk -. No necessiten
espai habitable per a un milió de tripulants. No necessiten hangars de caces
TIE, esquadrons de suport, dotzenes de ports d'atracada... L'únic que volen és
l'arma en si.
L'estómac d'en
Lemelisk va emetre un grunyit. El científic va desitjar haver menjat, encara
que almenys aquesta vegada s'havia acordat d'afaitar-se. Es va acariciar el pèl
del mentó..., o era ahir quan s'havia afaitat? en Lemelisk va parpellejar i
després va estossegar per aclarir-se la gola. Va fer aparèixer els seus plànols
modificats en el projector hologràfic, i després va assenyalar el nou diagrama.
-Com poden veure, he
reduït les dimensions del casc exterior i al mateix temps he incrementat la
potència. En el disseny de l'Estrella de la Mort original, el súper làser
formava l'eix de l'esfera. Tota l'energia del nucli reactor es dedicava a crear
cada tret.
» En aquest disseny
he pres el súper làser... -La imatge va projectar la tija de lents de centrat i
multiplicadors d'alta energia -i l'he col·locat dins d'una estructura
cilíndrica. La seva nova arma consistirà únicament en el súper làser envoltat
per un casc blindat, amb les capacitats navegacionals necessàries i un petit
anell exterior d'habitacles. Fins i tot amb uns sistemes secundaris tan
reduïts, aquesta nau podria transportar a centenars de Hutts juntament amb els
seus seguicis personals.
-Però on és l'ull de
centrat del làser? -Va preguntar Sulamar, ajuntant les mans darrera l'esquena i
inclinant-se cap endavant.
Lemelisk va creure
veure una oportunitat de fer-li retrocedir mitjançant una empenta del seu
punxegut colze, però el general es va fer a un costat per contemplar els
plànols des d'una perspectiva diferent.
Lemelisk va sospirar
i va respondre.
-Fixeu-vos en
l'extrem del cilindre. He desplaçat l'ull de centrat de manera que el feix pot
sorgir directament de l'extrem, de manera que aquest tret directe a través del
súper làser ens permet obtenir un índex de conversió d'energia més elevat que
abans. Podem proporcionar més potència al nostre atac.
Els plànols es van
fer més detallats i nítids i van acabar convertint-se en una simulació de
l'arma acabada, un negre cilindre blindat que girava en l'espai. La seqüència
d'animació va començar a desenvolupar-se i la nova arma va disparar, i un feix
resplendent va brollar d'un extrem del tub.
El general Sulamar
va assentir.
-Sembla una
d'aquestes armes dels antics Jedi..., una espasa de llum -va dir.
Lemelisk va
somriure, una mica sorprès veient que el pompós general imperial havia estat
capaç de percebre la connexió.
-Sí -va dir -. Ara
comprenen per què vaig triar com a nom en codi per a la seva arma el de
Projecte Espasa Fosca. Oi?
En Durga va deixar
anar una rialleta de plaer.
-Un bon nom,
enginyer.
Sulamar romania
rígidament immòbil mentre reflexionava sobre les possibilitats de l'arma. Les
seves faccions es van anar tensant en una nerviosa ganyota d'impaciència.
-Amb una arma
semblant serem invencibles. -Es va girar cap en Durga i li va somriure amb un
somriure de llop -. Podrem obtenir diners en concepte de protecció,
impostos..., el que sigui. Podrem tenir com a ostatges a sistemes sencers.
Ningú no serà capaç d’oposar-se’ns.
En Durga va somriure
amb els seus enormes llavis de hutt i va xarrupar un altre grapat de
l’enganxosa gelatina blava.
- Podrem
convertir-nos en els amos i senyors de tota la galàxia!
Bevel Lemelisk va
desconnectar el sistema d'animació i va fer desaparèixer els diagrames
lluminosos.
-Sí, noble Durga...,
probablement podran fer-ho.
Següent
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada