L’Espasa Fosca (VI)

Anterior

CORUSCANT

6

La Leia Organa Solo s'estava arreglant a corre-cuita, i anava i venia d'un costat a un altre per les luxoses estances de la cap d'Estat de la Nova República en un frenètic esforç per estar presentable. Mentrestant en Han Solo lluitava amb les pinces de la seva camisa i maleïa les diminutes insígnies resplendents que intentava col·locar sobre el seu elegant vestit diplomàtic.

-Odio aquesta mena de coses, Leia -va dir -. T'estimo prou per fer això, però no m'agrada gens haver de vestir de gala ni tan sols per rebre persones que em cauen bé. -En Han per fi va aconseguir col·locar les insígnies i va passar la mà per la pitrera de la camisa -. I, francament, aquesta espècie de cucs del fang superdesenvolupats no figuren entre les persones que em cauen bé.

La Leia li va posar la mà a l'espatlla.

-Doncs et faig saber que això m'agrada tan poc com a tu. -La Leia recordava amb tota claredat els dies d'empresonament que li havia infligit el repugnant Jabba el Hutt, quan l'havia obligat a portar un vestit humiliant i a seure davant seu, subjecta per una cadena perquè pogués acariciar-la amb la seva enorme llengua llefiscosa -. No fa molt de temps els Hutts encara oferien una recompensa pels nostres caps, però en Durga ha fet alguns gestos bastant prometedors. Hem de rebre aquesta eruga obesa i escoltar el que hagi de dir-nos, Han: és una necessitat diplomàtica.

-Una necessitat diplomàtica... -Va esbufegar en Han -. No confiaria en una d'aquestes muntanyes de viscositat ni encara que fos l'últim ésser viu que quedés en l'univers. Mantingues un desintegrador amagat sota la teva túnica.

La Leia es va inspeccionar a si mateixa al mirall multidireccional. Tenia un aspecte perfecte, i les seves millors gales l’embolicaven en una aurèola de tranquil·la majestuositat.

-Ho faré, Han, no et preocupis.

C3PO va entrar a l'habitació acompanyat pels suaus brunzits que emanaven dels seus servomotors.

-Disculpi’m, mestressa Leia -va dir -. Crec que ja estic preparat per a aquesta important reunió diplomàtica. He tret brillantor a totes les meves planxes, he oliat els meus engranatges i he posat al dia el meu programa de protocol i etiqueta.

-Fantàstic -va dir en Han -. Llavors pots ocupar el meu lloc. Et sembla bé?

-Amo Han ! -Va exclamar C3PO-. No crec que fos el més indicat. Oh, però si...

-Està fent broma, C3PO-va dir la Leia, fulminant al Han amb la mirada.

-Naturalment, C3PO. Només feia broma.

-Els nens volen donar-los la bona nit -va dir C3PO-. La dida Wínter ja és aquí i ha fet els preparatius necessaris per explicar un conte. –L’androide va estendre els seus braços daurats en l'equivalent a un encongiment d'espatlles mecànic -. No aconsegueixo entendre per què, però els nens mai semblen gaudir quan jo els explico un conte abans que es fiquin al llit. Ho trobo senzillament inexplicable, creguin-me.

La Leia va prestar molt poca atenció a la lletania de queixes de l'androide.

-Bé, de vegades els nens són senzillament impossibles d'entendre -va dir.

Els bessons, Jacen i Jaina, ja tenien tres anys i començaven a ficar-se en tots els embolics imaginables. El petit Ànakin, que ja gairebé tenia dos anys, seguia sent molt callat i tranquil, dormia molt, i amb prou feines intentava parlar. El nen de cabells foscos i enormes ulls color blau gel passava la major part del temps vivint en el seu món privat, mentre que els bessons insistien a ser el centre de tota l'atenció.

-Estic tot el preparat que puc arribar a estar -va dir en Han donant un últim cop de raspall als seus cabells castanys i deixant escapar un llarg sospir -. Segueixo sense poder creure que m'estigui posant guapo per a un hutt.

-Dubto molt que el noble Durga fora a adonar-se'n, senyor -va dir C3PO, sempre desitjós d'ajudar i informar -. Veurà, els Hutts tenen uns patrons de bellesa molt diferents als dels humans. De fet, he descobert que...

-Ara no, C3PO -va dir en Han, i li va oferir el seu braç a la Leia per escortar-la fins a la porta.

-En algun altre moment, potser -va dir C3PO, i es va afanyar a seguir-los.

La Wínter estava asseguda en un sofà de la sala comuna amb els tres nens estirats a terra, i els explicava un conte molt detallat que s'havia après paraula per paraula.

La servidora personal de la Leia l'havia ajudat a superar molts moments difícils i havia protegit als nens durant els primers anys de la vida, aquells en els que eren més vulnerables a causa de la seva sensibilitat per la força. La Wínter tenia una memòria perfecta i mai necessitava cap tipus d'ajudes mentals, ja que era capaç de recordar paraula per paraula tot el que havia sentit o llegit durant la seva existència. La seva calma impassible, la manca d'emocions que caracteritzaven el seu comportament no impedien que la Wínter professés la més profunda i incommovible lleialtat a la Leia i a la Nova República.

La Wínter semblava gaudir amb el seu paper de guardiana dels tres nens mentre la Leia i en Han es mantenien enormement ocupats amb els assumptes d'estat. La seva nova posició li permetia seguir aconsellant la Leia en qualitat de confident més adequada al seu rang, i romandre entre bastidors tot i això.

En Jacen i la Jaina es van aixecar d'un salt i van anar corrent a rebre a la Leia i en Han

-Ep! -Va cridar en Han, i va envoltar els bessons en una abraçada d'ós.

La cabellera castanya d’en Jacen estava despentinada, com sempre, i la de la Jaina penjava en impecables flocs llisos al voltant del seu rostre. L’Ànakin va romandre educadament assegut sense fer xivarri i va esperar pacientment que la Wínter seguís amb el seu conte. El petit es va aixecar quan li va tocar el torn de rebre una abraçada.

-La Wínter tindrà cura de vosaltres -va dir la Leia, mirant als nens -. La Mare i el pare tenen una reunió molt important amb un hutt.

Els nens van deixar anar una rialleta. En Han es va tornar cap a la Leia amb les celles enarcades i va veure que el seu rostre havia adoptat l'expressió ja-te-ho-havia-dit més burleta de tot el seu repertori.

-Va, Lingot d'Or -va dir a C3PO. - No volem arribar tard a la nostra «necessitat diplomàtica».

Van sortir de la seva cambra, i una parella de guàrdies permanentment apostats a l'entrada els va escortar pel passadís. C3PO va començar a xerrar a tota velocitat mentre caminaven.

-M'agradaria saber què passa si el fet de disposar d'una certa informació general no li resultaria útil en les negociacions que es disposa a dur a terme, mestressa Leia. He carregat recentment als meus bancs de dades...

-No sabem si hi haurà alguna negociació, C3PO-va dir la Leia -. Els Hutts són la pitjor colla de criminals de tota la galàxia. Em van capturar, i després van tractar de matar-nos a tots. No crec que haguem d'esperar moltes delicadeses per part seva.

-Sí, sí, però els resultaria molt útil comptar amb una comprensió bàsica de la filosofia hutt, tal com jo la interpreto segons la, admeto que no gaire abundant, informació que he aconseguit trobar -va dir C3PO.

» Originalment els Hutts procedeixen d'un sistema anomenat Varl, l'estel va patir alguna mena de desastre. Això va fer que es veiessin obligats a traslladar-se a un altre sistema planetari. Es van apoderar de tot un planeta mitjançant acords comercials fraudulents, fins que van aconseguir expulsar els seus anteriors habitants i reclamar el món per a ells. El van anomenar Nal Hutta, que en el seu llenguatge significa "gemma gloriosa". La lluna de Nal Hutta rebre el nou nom de Nar Shaddaa, però comunament és coneguda com la Lluna dels Contrabandistes.

-Hem estat allà, C3PO-va dir en Han, visiblement avorrit.

- Oh, sí! Ho havia oblidat. Bé, en qualsevol cas els Hutts tenen un sistema de clans extremadament complicat, i ningú que no pertanyi a ell pot arribar a conèixer el nom familiar de cap hutt. La conseqüència de tot això és que el nom del clan d’en Jabba només era conegut pels seus parents.

-Molt interessant -va murmurar en Han mentre tombaven la cantonada i anaven cap a la part de darrere de la sala de recepcions presidencial -. T'asseguro que no aconsegueixo entendre per què els nens prefereixen que sigui la Wínter qui els expliqui els contes en comptes de sentir-te’ls contar a tu.

-Vaja, això és molt amable per part seva... Moltes gràcies, amo Han! -Va exclamar C3PO, sense captar gens ni mica la ironia d’en Han -. La veritat és que se sap molt poc sobre com interactuen entre si els clans dels Hutts, encara que certs incidents i desastres han portat a alguns estudiosos a especular sobre guerres de clans internes en les quals les famílies Hutts més fortes aniquilen a les altres.

El guàrdia que havia romàs immòbil davant d'una gran porta que donava accés a la sala de recepcions es va fer a un costat. La Leia va creuar el llindar, caminant al costat d’en Han.

-Gràcies, C3PO. Això serà tot -va dir.

-Ah, però és que tinc moltes coses més que contar... -Va seguir dient l’androide.

-Aprèn a entendre les indirectes, Lingot d’Or -va dir en Han en un to de veu més alt del que havia emprat la seva dona.

-Jo... Eh... Comprenc el que vol dir, amo Han -va dir C3PO, i després els va seguir en silenci a l'interior de la sala de recepcions amb un suau brunzit de servomotors.

La Leia es va inclinar cap al seu marit i li va parlar en veu baixa mentre travessaven la gran sala plena d'ecos.

-L'imperi del crim hutt és molt poderós, Han, i haurem de tractar-los amb la màxima cortesia diplomàtica. Haurem de fer veure que som cortesos.

En Han va posar els ulls en blanc i després va acostar el colze al seu costat, posant la mà de la Leia a les seves costelles en un gest ple d'afecte.

- Fingir? -Va replicar -. Dóna la casualitat que sempre se m'ha donat molt bé això de fingir. Ja veuràs com et deixo impressionada.

Un nou grup d'escortes dels flanquejar i va ser seguint en Han i la Leia sobre les lloses polides que formaven una petita avinguda acabada en un parell de butaques d'aspecte realment impressionant. A la Leia mai li havia agradat molt tota aquella exhibició de frivolitat. Semblava massa majestuosa, massa imperial..., però les aparences eren molt importants en els espectacles públics i els assumptes d'estat. Els senadors i líders militars formaven la columna vertebral del poder, però la Leia era la cap d'Estat i presidia el Senat. Era la cara visible de totes les decisions preses en nom del govern, i això l'obligava a interpretar el seu paper amb gràcia i carisma.

La Leia havia tingut algunes dificultats amb certs membres del consell, especialment amb aquells que desitjaven que passés tot el seu mandat sense moure’s del seu món i que no s'aventurés a visitar els diversos planetes escampats per tota la galàxia que havien expressat algun interès per unir-se a la Nova República. Però aquesta no era la seva manera de fer les coses, i la Leia ho faria tot a la seva manera.

Va seure a la butaca de la cap d'Estat i va tractar de posar una mica d'ordre en els seus pensaments. En Han es va remoure nerviosament al seu costat, creuant i descreuant els braços sobre el pit de la seva camisa primer i tensant les mans sobre les talles dels braços de la butaca després. Ja semblava profundament avorrit.

Una fanfàrria electrònica va ressonar fora de la cambra. Les portes de l'altre extrem es van obrir amb un gemec sota l'estirada de diversos androides de servei, uns mecanismes molt senzills que es reduïen a torsos quadrats que sostenien gruixudes cames i braços especialment concebuts per dur a terme treballs pesats.

Quan les portes es van obrir i el seguici d’en Durga va entrar a la sala de recepcions, la Leia va veure que el senyor del crim hutt també coneixia el valor de l'espectacle.

La gegantina criatura, que semblava un enorme cuc inflat, estava reclinada sobre una gran plataforma que surava per sobre del sòl mitjançant un matalàs de feixos repulsors. Però en Durga avançava gràcies als esforços d'una quadrilla d'esclaus gamorreans connectats a la plataforma flotant per cordonets de vellut vermell. Els guàrdies d'aspecte porcí mantenien els seus ullets entretancats i clavats en les lloses del sòl. Gotetes d'humitat van caure sobre el terra, ja fos perquè els gamorreans estaven transpirant abundantment o simplement perquè bavejaven.

Uns llangardaixos que exercien la funció de servents van entrar a la cambra d'audiències precedint als guàrdies gamorreans. Anaven tan inclinats cap endavant que els seus caps triangulars gairebé fregaven el terra mentre es portaven als llavis sintetitzadors de música electrònica i xiuxiuejaven en els receptors vocals. Després l'ordinador processava i transmetia els sorolls sota la forma d'una magnífica música de recepció diplomàtica.

En Durga el Hutt s'alçà sobre la seva plataforma, com si pretengués subratllar encara més la seva importància. En Durga semblava estar encara més gros que Jabba, suposant que això fos possible. El seu cap era un enorme monticle de carn viscosa que s'anava engrandint a mesura que s'aproximava al cos i estava mig coberta per alguna mena de marca de naixement, com si algú li hagués donat un raig de tinta verda a la cara. Els seus enormes ulls rodons feien pensar en dues fruites mig podrides. Les seves mans, diminutes i infantils, semblaven fora de lloc en el seu cos inflat.

Però el que va fer que la Leia contingués la respiració va ser la presència de les dotzenes i dotzenes de criatures peludes que s'agitaven sobre en Durga i el seu seguici com un eixam de grans polls simiescos. Les criatures tenien més o menys la longitud de l'avantbraç de la Leia, estaven cobertes d'un espès pelatge gris marronós i posseïen uns ulls molt grans i plens de curiositat. Cadascuna tenia quatre braços molt esvelts i àgils que acabaven en dits de gran destresa. Les dues cames semblaven prou flexibles per poder ser usades com un tercer parell de braços i mans en cas que sorgís la necessitat. Les criatures canviaven de posició contínuament, igual que paràsits molt nerviosos, i no paraven d'obrir i tancar els ulls i mirar en totes direccions com si estiguessin dominades per un voraç anhel d'acumular informació.

C3PO va fer un pas cap endavant i va començar a pronunciar el seu discurs preprogramat.

-La Nova República saluda el poderós Durga -va dir, però la seva personalitat bàsica de seguida va emergir a la superfície -. I, si em permet preguntar-ho, què són aquestes criatures..., peludes que l'acompanyen?

- És que permeteu que un androide de protocol parli en el vostre nom? -Va preguntar en Durga amb la seva profunda veu de baix.

-Ens agradaria que la seva pregunta fos contestada -va dir la Leia -Sóc la Leia Organa Solo, la cap d'Estat.

-Primer de tot, he de presentar les meves disculpes per les..., infortunades relacions que heu tingut amb els Hutts en el passat -va dir en Durga -. Som unes criatures molt longeves, per la qual cosa s'ha sabut de casos en què el meu poble ha mantingut viu durant molt temps el record dels greuges soferts.

- Sí? Bé, Jabba no va viure tant de temps -va murmurar en Han.

La Leia va moure una mà per demanar-li que guardés silenci.

-Els temps canvien -va seguir dient en Durga, ajuntant les manetes davant seu -. A molts dels membres del meu clan els preocupa que hagi de parlar amb la cap d'Estat de la Nova República, però això significa molt per a mi. Estic disposat a permetre que els assumptes del passat s'esvaeixin i passin a ser meres ombres en pro de la millora i el benefici de les nostres situacions. Agrairia que poguéssiu fer el mateix, almenys en bé d'aquestes converses.

La Leia va assentir, altiva i distant.

-Estic d'acord de moment -va dir -, però encara no has respost a la pregunta del meu androide. A mi també m'interessen els teus peluts acompanyants. Mai havíem vist unes criatures semblants.

-Ah, us prego que em disculpeu -va dir en Durga -. Aquests éssers són els taurills, criatures mig intel·ligents, diligents treballadors i molt bones mascotes. Van superar tots els exàmens de quarantena quan van arribar a Coruscant. Són insaciablement curiosos, i els encantaria poder explorar. No pretenen fer cap mal.

La Leia va utilitzar una tècnica que li havia ensenyat en Luke quan intentava convèncer-la que si més no hauria d'aprendre a usar la seva sensibilitat per a la Força en els assumptes diplomàtics encara que no tingués intenció de sotmetre’s a l'ensinistrament complet dels Cavallers Jedi. Es tractava d'una capacitat que la Leia no es podia permetre el luxe d'ignorar, i mentre romania immòbil i amb la cara plena de calma la seva ment va començar a treballar veloçment, tractant de percebre l'autèntic propòsit ocult darrere de la missió d’en Durga.

Va detectar reaccions distants procedents dels guàrdies gamorreans, que no sabien pràcticament res sobre la seva situació. Els taurills eren una massa borrosa i confusa de tènues impressions..., però en Durga el Hutt va seguir sent com una paret nua per a ella. O la seva ment era prou poderosa per resistir al sondeig de la Leia, o potser els Hutts comptaven amb una protecció genètica, perquè es va recordar que en Luke tampoc havia pogut llegir la ment d’en Jabba el Hutt o manipular-la.

-Si les meves mascotes fan que us sentiu incòmodes -va dir en Durga en un to conciliador, no m’importarà gens ni mica apartar-los de la meva persona.

Va donar una palmellada i els taurills es van dispersar, baixant de la plataforma per anar saltant a les espatlles dels guàrdies gamorreans. La Leia va suposar que devia haver com a mínim un centenar d'aquelles criaturetes que es movien frenèticament d'un costat a un altre. Els taurills es van escampar per les lloses del sòl per a examinar alcoves, estendards planetaris i objectes d'art. Un d'ells va anar corrent fins a C3PO i es va posar a estudiar-lo, i l'androide daurat el va intentar apartar.

-En Durga, he d’insistir que controli’s..., - va començar a dir la Leia.

-No els hi presteu cap atenció -va dir en Durga en veu alta i imperiosa -. No causaran cap dany. I ara, anem al motiu de la meva visita.

En Han, assegut al costat de la Leia, va recórrer nerviosament la sala amb la mirada mentre els taurills anaven d'un costat a un altre, ensumant en els racons i ficant-se darrera dels seients.

La Leia es va veure obligada a recuperar el seu componiment per poder superar les astutes maquinacions del senyor del crim hutt. Creia saber el que estava intentant aconseguir en Durga amb tot allò: volia posar-los nerviosos, i distreure’ls per obtenir quelcom d'ella..., però la Leia no estava disposada a permetre que la manipulés. Va adoptar una expressió de pètria impassibilitat i va fingir que aquelles criatures tan molestes no hi eren, sabent que això irritaria en Durga.

-Sí, Durga -va dir -. Estic molt interessada a saber alguna cosa més sobre la missió que t'ha portat a Coruscant. Què porta a un senyor del crim hutt a una audiència amb el legítim govern de la Nova República?

En Durga va estendre els braços cap als costats.

-Senyora presidenta, les vostres paraules em fereixen. No comencem aquestes converses amb definicions del que són els senyors del crim i el que és el legítim govern. Tots estem intentant fer el que més ens convé i beneficia. El kajidic hutt, el sistema comercial de clans que els meus germans i jo hem establert, abasta molts mons..., i m'atreviria a dir que una fracció prou significativa de la vostra Nova República. Els Hutts no volem la guerra, ni comercial ni lliurada amb les armes, i tampoc crec que el vostre jove govern es pugui permetre una contesa prolongada. A diferència de l'Imperi, els Hutts disposem d'una xarxa invisible d'influències i relacions en llocs que no podeu ni imaginar. Tot això suposa molt més que una simple guarnició militar a la qual pugueu atacar. -El hutt va obrir i va tancar les seves pesades parpelles -. No obstant això, no he vingut aquí per amenaçar, sinó per fer una oferta de pau. Encara que us heu referit a les nostres activitats emprant les paraules «un imperi criminal», sóc aquí per oferir un final a tota aquesta hostilitat tan desagradable.

» La nostra solució, la més senzilla de totes, és la legitimitat. Proposo que els Hutts formin una aliança amb la Nova República, i que es converteixin en socis comercials seus. Si legalitzeu les nostres activitats, llavors ja no som un imperi criminal i passem a ser una empresa respectada i legal. És que no és veritat? -Va preguntar, assenyalant el sostre com si volgués indicar fins on arribaven les seves esperances.

» Els Hutts només podrem prosseguir les nostres activitats si ja no hi ha cap necessitat d'actuar en secret i amb les màximes mesures de seguretat possibles, i això ens permetria incrementar enormement els nostres beneficis. Pagaríem les taxes i tarifes adequades, i la Nova República també s'enfortiria en fer-ho. Llavors podríeu adreçar les vostres defenses contra els vostres veritables enemics, en lloc de contra simples competidors comercials com nosaltres.

- I aquesta és l'única raó? -Va preguntar la Leia, intentant evitar que l'escepticisme que sentia resultés perceptible en la seva veu. Els taurills seguien amb el seu incansable furgar, ensumar i investigar, però la Leia va mantenir la mirada clavada cap al Durga.

-Els Hutts tenim el nostre orgull -va respondre en Durga -. El que més desitgem en aquests moments és arribar a ser autèntics comerciants respectables, en comptes de poderosos malfactors com som en l'actualitat.

-Comprenc -va dir la Leia.

Va utilitzar la màscara del seu ensinistrament diplomàtic per somriure, però mentre ho feia es va jurar a si mateixa que tots els estels de la galàxia es consumirien fins a esdevenir fredes cendres abans que ella s'aliés amb els Hutts.

Ien aquell moment un dels guàrdies d'honor de la Nova República, que havia estat fent valents esforços per romandre immòbil durant les negociacions, va intentar treure’s de sobre a dos taurills que havien començat a grimpar pel seu cos com si fossin aranyes mamíferes. Els taurills van seguir pujant per l'uniforme del guàrdia tot i que aquest els va llançar un cop de mà per espantar-los. El guàrdia va agitar el seu rifle desintegrador cerimonial, tractant de lliurar-se dels animals.

Un taurill es va agafar a l'arma com si fos la branca d'un arbre i va lliscar fins al final del canó. L'altre taurill va grimpar per l'avantbraç del guàrdia i va arribar al botó de tret del desintegrador, i accidentalment -encara que la Leia va tenir l'estranya impressió que l'acció podria haver estat intencionada -va pressionar el botó de tret. El rifle va llançar un feix d'energia desintegradora, convertint l'infortunat taurill que s'havia instal·lat al final del canó en una bola flamejant de pèls calcinats.

L'enorme boca d’en Durga es va obrir tan sobtadament com una trapa. Els altres taurills van començar a cridar, sobtadament dominats pel pànic. El guàrdia va abaixar la mirada cap al seu rifle desintegrador i el va contemplar amb consternació.

- Ha estat sense voler! -Va exclamar.

Els cent taurills que s'havien dispersat per la càmera de recepcions van fugir en totes direccions amb una ensordidora salva de xiscles de terror, llançant-se cap a la porta i els conductes de ventilació o amagant-se darrere de les butaques i en qualsevol racó fosc.

- No deixeu que s'escapin! -Va udolar en Durga-. Són les meves mascotes, i em disgustaria enormement perdre a alguna d'elles.

El hutt va clavar els ulls en el pobre guàrdia de la Nova República, llançant-li una mirada tan enfurismada com si volgués tirar-lo d'aliment als rancors.

Els guàrdies d'honor van trencar instantàniament la seva formació i van començar a córrer d'un costat a un altre per capturar les mascotes de molts braços. Els gamorreans corrien en cercles i feien entrexocar els seus ullals, deixant molt clar amb la seva actitud que no havien entès el que acabava de passar. C3PO va agitar els seus braços daurats i va arrencar a córrer darrere de diverses criatures.

La Leia va sol·licitar més ajuda, però sabia que els vastos corredors plens de ressons de l'enorme palau imperial oferien tot un infinit de llocs on podien amagar-se els taurills.

En Han es va recolzar en la seva butaca amb un sarcàstic somriure tort als llavis.

-Ja et vaig dir que no hauríem d’haver-nos molestat a posar-nos tan elegants -va murmurar.

La confusió general va permetre que tres taurills arribessin al seu destí sense cap dificultat. Les àgils criatures van esmunyir-se pels conductes de ventilació, van lliscar entre murs i al llarg de canonades i van baixar a les profunditats de l'antic palau imperial fins a arribar a les cambres secretes blindades obertes en els nivells inferiors del llit rocós.

Els tres taurills havien arribat al Centre d'Informació Imperial.

Els taurills formaven una ment col·lectiva, un sol organisme amb milers i milers de cossos que compartien una consciència igualment col·lectiva. Cadascuna de les criatures era un mer conjunt d'ulls, orelles i mans que existia únicament per obeir les ordres de la Ment Superior que controlava a tots els seus membres.

En Durga havia descobert als taurills en la Vora Exterior i havia pagat un preu bastant elevat a canvi d'informació sobre com explotar la dispersa ment col·lectiva. Després en Durga havia fet executar el més discretament possible a l'únic explorador i xenobiòleg que havia descobert el secret dels taurills. Aquesta execució havia fet que En Durga fos l'únic que sabia de què eren capaços aquelles gracioses criatures peludes.

Havia fet un pacte amb els taurills, prometent-los enormes riqueses i poder a la Ment Superior..., però en realitat la Ment Superior només volia desplegar-se per tots els confins de la galàxia, dispersant els seus membres en diferents sistemes estel·lars per així poder créixer. En Durga va acceptar encantat la seva part de l'acord.

I així, mentre dotzenes de taurills romanien a la sala de recepcions diplomàtiques creant una diversió i oferint un espectacle de confusió i por impecablement innocents, aquells tres comandos taurills es van introduir en el complex secret d'ordinadors i bases de dades compilades pel mateix Emperador Palpatine.

L'habitació feia olor de metall, estava freda i havia estat minuciosament esterilitzada. Les portes estaven protegides per androides assassins fortament armats. Desxifradors mecànics romanien encorbats sobre les terminals d'informació, connectats a elles i totalment concentrats en el seu treball.

Els taurills van sorgir de diminutes obertures d'accés, encongint-se fins aconseguir que els seus cossos es tornessin prou petits per poder passar per elles. Després van corretejar sobre les seves àgils potes a través de les fredes planxes del sòl, balancejant els seus quatre braços fins que els tres van haver arribat a sengles terminals d'accés independents.

Els taurills van grimpar per les unitats i van començar a treballar en els diferents llocs de control, teclejant foscos menús de funcions i trobant la informació que necessitaven obtenir. El sistema estava molt ben protegit i resguardat mitjançant nombroses claus i contrasenyes, però els taurills van introduir les frases i codis especials que havien estat obtingudes dels dipòsits d'informació secreta d’en Jabba. Abans que hagués transcorregut molt de temps, els taurills ja havien aconseguit obrir-se pas a través de les barreres protectores.

Un d'ells va inserir un petit cilindre d'informació i va començar a carregar els valuosos plànols en ell. Les dades van entrar a enormes velocitats en el diminut recipient compacte. La missió dels taurills va quedar completada en qüestió de segons.

Els taurills van extreure el seu cilindre de dades, i els tres comandos peluts van tornar ràpidament a les obertures d'accés, movent-se com un sol ésser.

La Ment Superior sabia amb tota exactitud el que s'havia fet, i va transmetre la informació al Durga a través d'un dels cossos dels taurills tornats a capturar i ja calmats de la sala de recepcions.

En Durga va acariciar la criatura i va deixar escapar un eixordador grunyit de plaer.

La Leia se sostenia el cap amb les mans a la cambra de recepcions, preguntant-se com podia evitar que aquell incident es convertís en una catàstrofe diplomàtica..., però també intentant contenir el riure. Que la dignitat d’en Durga hagués estat ofesa no era una cosa que la preocupés especialment.

Un dels servents reptilians va tornar a llançar un cantussol pel seu sintetitzador musical, fent brollar d'ell una delicada però potent nota musical que va fer vibrar les dents de la Leia. Però l'esclat de so va semblar servir com una crida per als taurills. Les criatures van córrer cap a la música, roncant i cridant com si estiguessin sent arrossegades per corretges invisibles. Els taurills van anar cap a la plataforma d’en Durga, dotzenes i dotzenes d’àgils animalets que van sorgir dels seus amagatalls com una plaga de feristeles.

-Si hi havia un remei tan senzill, per què en Durga no s'ha limitats a fer aquesta crida musical en el primer moment? -Es va preguntar la Leia en veu alta.

Els gamorreans van començar a comptar als taurills a mesura que anaven arribant, però els estúpids guàrdies porcins van perdre el compte nombroses vegades fins que C3PO va intervenir per ajudar-los. L’androide va anar assenyalant ràpidament a cadascuna de les peludes criatures que calia comptar.

-Noranta-set, noble Durga -va dir després -. Aquest és el meu recompte dels taurills.

El hutt va deixar anar un grunyit.

-Vaig venir aquí amb noranta-vuit i el vostre home ha executat a un d'ells, pel que crec que no en falta cap. Va tornar a fulminar amb la mirada al nerviós guàrdia d'honor. Senyora Presidenta, potser vulgueu prendre en consideració la possibilitat d'assignar una altra funció a aquest escorta tan amant de prémer el gallet i tan propens a cometre actes que poden pertorbar molt aparatosament una delicada negociació diplomàtica.

-Pensaré en això, Durga -va respondre la Leia -. Però per la teva part, potser hauries de meditar en si no podries tenir a les teves incontrolables mascotes a casa si planeges entaular «delicades negociacions diplomàtiques». I si has de portar-les amb tu, potser hauries de mantenir-les rígidament controlades quan es troben prop d'armes perilloses.

En Durga s'alçà com si se sentís molt ofès, i després va deixar escapar una sorollosa riallada directament sorgida del seu enorme estómac.

-M'agrades, Leia Organa Solo. M'alegra saber que he de tractar amb una dona forta i decidida que no s'espanta per qualsevol cosa. Desitjo continuar aquestes negociacions en algun moment futur. Permet-me que et convidi a visitar Nal Hutta quan et vagi més bé, i que et digui que m'encantaria rebre’t allà.

La Leia va assentir amb una inclinació de cap que no la comprometia a res.

-Pensaré en això, Durga -va dir -, si les meves múltiples obligacions m'ho permeten.

En Durga li va fer una reverència des de dalt de la seva plataforma repulsora i es va acomiadar de tots.

Els guàrdies gamorreans van fer girar la plataforma i van tirar dels seus cordonets de vellut vermell, remolcant la planxa flotant fins a treure-la al passadís. Els androides de servei carrisquejaren i cruixien mentre tancaven les pesades portes.

La Leia es va deixar caure sobre el respatller de la seva butaca, i només llavors es va adonar que estava suant profusament. En Han li va donar uns copets a la mà.

-Sí, crec que realment hauríem de passar més temps amb els Hutts - va dir -. Semblen una espècie tan agradable... I ara, què em diries d'anar a menjar alguna cosa?

Següent