Salvadora (I)

Salvadora
 

La tribu perduda dels Sith #4 


John Jackson Miller

Capítol Un

4975 ABY

- Fills de Kesh, els vostres Protectors han tornat a casa amb vosaltres. Novament!

En Korsin va esperar que el clam de la multitud s'apagués. No ho va fer. El comandant Yaru Korsin, Gran Senyor de la Tribu dels Sith a Kesh, es va alçar a la part alta de la plataforma de marbre i va recórrer amb la mirada el regirat oceà de rostres de color porpra. Darrere d'ell s'alçaven les columnes i cúpules de la seva nova llar. Anteriorment un poble nadiu, Tahv era ara una capital Sith.

Els edificis havien estat construïts ràpidament en l'emplaçament de l'antic Cercle Etern per a aquesta data, exactament un quart de segle en anys estàndard després de l'arribada dels Sith a Kesh. En Korsin estava determinat a què aquest aniversari fos una cosa per celebrar, més que per lamentar. Amb els actes d'aquest dia, en Korsin indicava que la intenció del seu poble era viure entre els keshiri per sempre.

Ara, anys després de l'accident, estava clar que no podia fer-se res més per reparar el Presagi. No hi havia cap raó per viure en el seu altiu temple al lloc de l'accident quan aquesta bellesa existia sota ells. En Korsin va alçar la mirada, cap al pic ennuvolat a l'horitzó occidental. Un reduït equip de treballadors Sith i keshiri es trobava allà, ultimant els detalls a la muntanya. Segellat a la seguretat del seu santuari, el Presagi estaria allà si el necessitaven.

En Korsin sabia que no seria així. Tot era una farsa. Ningú vindria a per ells, cosa que va saber tan aviat com va veure els budells fosos del transmissor. El planeta Kesh estava vés a saber on, lluny de qualsevol altre lloc, i en cas contrari, en Naga Sadow, els hauria trobat. A ells, i als seus preciosos cristalls Lignan.

Es preguntava què hauria estat del capità Saes i l’Herald. Haurien sobreviscut a la col·lisió que va enviar al Presagi a la deriva? Hauria obtingut el Jedi caigut la glòria que hauria d'haver pertangut als Sith, després d'una victòria a Primus Goluud? O Naga Sadow l'hauria assassinat per la seva incompetència?

 En Sadow encara seguiria viu?

Tot això eren pensaments vans, i en Korsin ho sabia. Però havia de mantenir aquestes preguntes vives al seu poble, mentre hi hagués gent que recordés d'on venien. L'estabilitat així ho requeria.

Havia estat necessari un elegant acte d'equilibri. Uns Sith enfrontant-se a un futur únicament a Kesh, estarien eternament lluitant pel poder... el que significava més dies com aquell, anys enrere, en el qual ell i en Devori es van enfrontar. Va mirar als Sith, drets en posició de ferms a banda i banda de l'ampla escalinata que descendia de la plataforma. Tanta gent, tantes ambicions a controlar. Per això en Korsin els havia permès creure que havia activat realment la balisa d'emergència una vegada, abans que fallés. La perspectiva de sortir d'allà tenia el poder d’unir-los; igual que l'espectre de l'arribada d'un poder superior i castigador.

Però també havia d’assegurar-se que qualsevol intent d'escapar sempre fora secundari enfront del seu veritable treball: reformar Kesh com un món Sith. El que li havia passat a la gent d’en Ravilan va ser en part a causa del fracàs d’en Korsin per controlar això, encara que no li importés massa el resultat. Al contrari que la seva dona, ell no tenia res contra els Sith de pell carmesina, però les faccions amenaçaven l'ordre. Un poble Sith homogeni era més fàcil de governar.

La seva dona. Casar-se amb la Seelah havia estat una altra concessió per a l'estabilitat, un pont entre la tripulació del Presagi i el seu passatge compost per equips miners. Allà estava ella, a l'altre costat de l'estrada, saludant els dignataris que els keshiri estaven autoritzats a tenir. Saludant-los, és clar, sense arribar realment a tocar a cap d'ells. En Korsin ja no la tocava, tampoc. Era una llàstima: ara estava bellíssima, amb el seu cabell negre caient en tirabuixons sobre la seva perfecta pell bruna. No sabia quins foscos sortilegis hauria dut a terme el seu equip d'experts, però amb prou feines semblava tenir més de trenta-cinc anys.

Aquest pas havia estat idea d'ella. Odiava l'esterilitat del retir de la muntanya, la seva nova llar era més càlida, tant en temperatura com en aparença. Els artesans keshiri i els dissenyadors Sith havien après molt els uns dels altres. Hi havia pedra, sí, però flors Dalsa espinoses cobrien els murs exteriors. Aquí i allà sorgien jardins, al costat de borbollejants estanys alimentats per aqüeductes. Era un lloc per a la vida.

No totes les ciutats keshiri havien estat llocs per a la vida, va pensar en Korsin mentre saludava a la gent gran que passaven ranquejant. Podia haver perdut tot el seu poble, anys abans. Les morts en massa a les ciutats al costat dels llacs havien estat satisfactòriament atribuïdes a la manca de fe dels residents sobre la divinitat de la Tribu. Fins i tot havien organitzat un espectacle per als escèptics: un conegut dissident keshiri va ser conduït al Cercle Etern a realitzar la seva proclama contra els "suposats Protectors", només per caure, aparentment ofegat fins a morir per les seves pròpies paraules. El mateix Korsin va poder llavors mostrar-se benvolent i commocionat... però el missatge era clar. Les plagues i la pesta esperaven als desafiadors.

En Gloyd havia preparat aquesta petita atracció. Gos vell, el bo d’en Gloyd. Encara que ara, més vell que bo. El seriós Houk es trobava darrere seu, amb el sabre de llum desenfundat, com a guardaespatlles cerimonial d’en Korsin... però ara l'antic artiller semblava necessitar ell la protecció. Era l'últim no humà que quedava de la tripulació original. Una era moriria amb ell.

- La Filla dels Celestials, l’Adari Vaal -va anunciar a Gloyd. En Korsin es va oblidar immediatament de l'arquitectura i dels houks astuts. L’Adari, la seva antiga rescatadora nativa, es va acostar lentament cap a ell i va fer una reverència.

En Korsin va observar la freda rebuda amb què la Seelah la va obsequiar. Si no estiguessin davant de mig Kesh, hauria estat fins i tot més freda. Sempre se sorprenia quan veia les dues juntes. No hi havia comparació possible. La Seelah era atractiva, però ho sabia... i mai deixava que ningú ho oblidés. Ella trobava que la keshiri era lletja: raó de més per no confiar mai en el seu criteri.

Com a keshiri, l’Adari era molt menys que la Seelah... i al mateix temps molt més. No estava tocada per la Força, però tenia una ment àgil, capaç de resoldre assumptes molt més enllà de les òbvies limitacions del seu poble. I, si bé no les creences, tenia la voluntat d'un Sith. Només dues vegades havia vist que la seva fortalesa li fallés, la més important, la primera vegada, quan va estar d'acord a mantenir la mort d’en Devori en secret. Això havia fet que moltes coses fossin possibles... per a tots dos.

Caminant davant seu, l’Adari l’observà amb els seus ulls foscos i escrutadors, plens de misteri i intel·ligència. En Korsin li va prendre la mà i va somriure. Oblida't de la Seelah.

Vint-i-cinc anys. Hi havia salvat el seu poble.

Era un bon dia.

Pots llegir la meva ment. És que ignores l’incòmode que això és per a mi? No t’importa?

L’Adari va alliberar la mà de l'agafada d’en Korsin i va aconseguir somriure. La "salutació" de la Seelah només li havia causat un suau calfred. Però en Yaru Korsin sempre la mirava com a un carro que estigués a punt de comprar a meitat de preu.

Va tractar de retrocedir i va continuar per la fila de la recepció, però en Korsin li va estirar del braç.

- Aquest també és el teu dia, Adari. Queda't amb nosaltres.

Meravellós, va pensar. Va tractar d'evitar la mirada de la Seelah, insegura que el cos d’en Korsin fos suficient per bloquejar-la. Però almenys aquesta era una incomoditat que havia après a superar diàriament. En canvi, els espectacles públics com aquest eren una cosa a la que mai havia arribat a acostumar-se.

I tots ells havien transcorregut molt bé per a ella, sense importar la seva edat o estatus. Just allà, en aquell lloc, havia estat acusada d'heretgia. I després, dies després, festejada com una heroïna... tot i que acabava d'atreure una plaga sobre el seu poble en la forma dels Sith.

Ara que l'antiga plaça estava enterrada sota aquest nou edifici, allà estava ella de nou, mirant cap a un mar d'ignorància. Els keshiri celebraven alegrement la seva pròpia esclavitud, ignorant als incomptables germans i germanes que havien mort des de l'arribada dels Sith. Molts havien mort en els desastres de les ciutats dels llacs... però moltes més vides s'havien perdut en els durs treballs, tractant de complaure als seus convidats caiguts del cel. Els Sith havien retorçat la fe dels keshiri de manera que res d'això importés. Qualsevol vana esperança que la gent hagués tingut mai estava invertida ara en els Sith.

Ni tan sols l’Adari era immune. Els seus pensaments van tornar al seu pobre fill Finn... dessagnat i aixafat. Ell havia insistit a unir-se als grups de treball quan va arribar a l'adolescència. Cap fill de la Filla dels Celestials necessitava treballar, però el fill menor d’en Zhari Vaal es va rebel·lar exactament en complir l'edat, corrent a apuntar-se a un grup de treball.

Una bastida, aixecada precipitadament, va cedir. L’Adari també va fracassar aquell dia, transportant al seu fill destrossat al temple, als peus d’en Korsin. En Korsin immediatament va anar al costat d’en Finn, realitzant la seva màgia Sith, per un instant, l’Adari es va trobar a si mateixa desitjant que en Korsin pogués realment tornar al seu fill a la vida. Però, és clar, no va poder.

Ella ja sabia que no eren déus.

En Korsin es va guanyar una disputa amb la Seelah aquell dia -la curació era el domini d'ella -, però l’Adari no va pensar ni per un instant de consultar als metges. Els doctors Sith només s'havien preocupat pels keshiri durant el temps suficient per descobrir que les malalties locals no suposaven cap amenaça per a ells... i que no podien proporcionar descendència als Sith. Potser per això la Seelah tolerava la relació de l’Adari amb Korsin.

Però aquesta amistat mai va ser la mateixa després d'aquell dia. L’Adari gaudia aprenent d’en Korsin, però la mort d’en Finn va despertar la seva consciència. Ella significava alguna cosa per la seva gent. A partir de llavors, va significar alguna cosa més... com a líder del moviment de resistència clandestí, compost per altres que havien recobrat la raó.

I ara, una dotzena d'anys després, finalment estaven a punt per actuar.

Des del sud, es va escoltar retrunyir un so eixordador. L'Agulla Sessal havia estat últimament rememorant la seva joventut volcànica. Prou allunyada per no suposar cap risc, malgrat tot descomponia la perfecta formació dels genets d’uvak que volaven sobre la processó.

L’Adari va alçar la mirada per mirar... i després va mirar fixament a Korsin, el cabell ara era gris pissarra. Havia après a amagar els seus pensaments d'ell mantenint una actitud ferma i sense emocions. Ara necessitava fer-ho, més que mai.

Va aconseguir somriure. Anys enrere, en Korsin l'havia cridat per ajudar-lo en el seu alliberament. Aviat, ella alliberaria al seu propi poble.

No sóc la ganga que creus que sóc. Ni tampoc Kesh ho és.

La Seelah va observar com el grup d’uvaks van aterrar a la clariana sota ells. Havien fet una aproximació maldestra, no prou com per arruïnar el dia, però suficient per atreure l'atenció cap a on no devia.

Principalment, no havia d'estar en la cap dels genets, que ara havia desmuntat i caminava cap a l'escalinata. Per al seu vintè aniversari, Yaru Korsin havia nomenat la inútil de la seva filla líder d'una cosa que no existia: els Rangers Celestials. Era poc més que un club d'oci de genets Sith, útil tan sols per a demostracions públiques com aquesta. La Nida Korsin acabava de demostrar que ni tan sols era massa bona en això.

Que la Nida fora també filla d'ella era un detall merament genealògic. La vestimenta de la noia era una abominació contra la moda. La Seelah imaginava que el gipó de cuir d’uvak havien de fer que semblés una persona dura i activa, però a mesura que caminava cap a la fila de la recepció, la petita Nida simplement tenia un aspecte còmic. La Seelah reconeixia els seus propis ulls i pòmuls en la noia, però poc més, el pèl molt curt i les pintures de colors a la cara desaprofitaven qualsevol bellesa natural que la Nida pogués haver heretat. La noia mai podria haver superat una de les infames inspeccions de la Seelah.

-És la filla del Gran Senyor -va dir secament la Seelah cap a Korsin quan la seva filla va passar al seu costat-. Què deuen pensar els keshiri d'això?

- Des de quan et preocupa això?

La Nida va sortir de l'estrada amb un lleuger moviment de cap d’en Korsin. Era el moment de l'autèntic espectacle.

El públic va esclatar en crits, primer de sorpresa, després de goig. Des de diversos punts de la multitud, dues dotzenes de bufons disfressats amb màscares cerimonials keshiri van saltar en l'aire, despullant-se de les seves capes en fer-ho. Aterrant al terra net de transeünts per poderoses empentes de la Força, els acròbates vestits de negre es van posar drets revelant-se com els Sables, el nou destacament d'honor de la Tribu. Els sabres de llum carmesins van ballar mentre realitzaven complicats exercicis. La floritura final va resultar en una explosió d'alegria dels keshiri, seguida per un anunci per part d’en Gloyd:

- El Summe Senyor Jariad, del llinatge Korsin!

El líder dels Sables va avançar fermament per l'escala central fins l'estrada, deixant als keshiri sense alè amb cada pas decidit. Amb el cabell i la barba de banús perfectament pentinats, en Jariad feia de cada pausa un posat per a la història. El fill salvatge d’en Devori Korsin i la Seelah ja era tot un adult.

Amb el sabre encara encès, en Jariad es va aturar davant d’en Yaru Korsin. Nebot i fillastre, Jariad era prop de trenta centímetres més alt... un fet que no se li escapava a ningú que estigués observant. Es van intercanviar una mirada gèlida. Tot d'una, en Jariad es va agenollar, sostenint el sabre de llum a escassos centímetres sobre el seu propi clatell bronzejat.

- Visc i moro a les seves ordres, Gran Senyor Korsin.

- Alça't, Summe Senyor Korsin.

La Seelah observà amb alleujament com el seu fill s'aixecava per rebre una càlida abraçada. La multitud va trencar en murmuris. Malgrat els seus títols i la connexió familiar, en Jariad no era més hereu al poder d’en Yaru Korsin del que era la Seelah; en Korsin havia deixat durant molt de temps els seus plans de successió en secret. Els set Summes Senyors que havia nomenat eren mers consellers. Però la Seelah sabia que si en Jariad era el favorit del públic, tant dels Sith com els keshiri reconeixerien el seu dret... d'una manera o altra. Estava complaguda: en Jariad havia actuat tal com ella li havia aconsellat. El moment d’en Yaru Korsin estava a punt d'arribar, però aquest no era el lloc per a això.

En Jariad saludà els altres, prestant especial atenció a l’Adari. La dona keshiri va retrocedir immediatament i va baixar la mirada. La Seelah sabia que no es tractava de modèstia... encara que aquest corcó insofrible tenia molt pel que mostrar modèstia. Des que el seu fill havia crescut fins assemblar-se al seu pare, la Seelah sempre havia captat pensaments perduts de l’Adari cada vegada que en Jariad estava a prop. Durant molt de temps s'havia preguntat el per què. És que en Korsin havia presumit d'haver matat a Devori davant de la seva meuca? Això seria suficient per causar una reacció tan forta?

Amb el temps, la Seelah va trobar la resposta, en el més profund dels seus propis pensaments. Hi havia rebuscat en la ment de l’Adari diversos anys abans, quan es van trobar per primera vegada en la foscor de la muntanya. Llavors, la Seelah havia buscat qualsevol indici d'un rescat. Però considerant-lo, la Seelah es va adonar que el mar de pedres i rostres porpres en l'estúpida ment de l’alienígena incloïa quelcom més. Una cosa vista a mitges, però impactant per a l’Adari... i, en aquell moment, recent: un cos, llançat des d'un precipici al mar enrabiat.

L’Adari Vaal havia vist a Yaru assassinar a Devori Korsin.

I, finalment, la Seelah també ho va veure.

En Jariad va tornar amb la seva mare i li va dirigir una mirada plena d'intenció.

- Aviat -va murmurar ella.

Calia ser previngut. En Korsin tenia amics, la major part de la tripulació permanent del Presagi. Però molts dels partidaris d’en Devori Korsin encara hi eren. Les històries que es murmuraven sobre el comandant retenint informació sobre la seva situació de nàufrags feien que guanyessin nous aliats. Ella veuria qui era cadascú en el moment i lloc adequats.

La multitud va tornar a rugir quan Korsin li va agafar la mà i es van girar cap als esglaons que dirigien a la seva nova llar. La Seelah va somriure.

Vint-i-cinc anys. Hi havia acumulat tot el seu odi.

La fi era a prop.

Següent