L’Espasa Fosca (XX)

Anterior

20

La flota consolidada de l’almirall Daala va arribar a l'avançada militar del General Superior Delvardus en una amenaçadora formació poques hores després de la mort d'aquest. La Daala es va emportar amb ella una gran força de desembarcament com a demostració de força quan va anar a parlamentar amb Cronus, el lloctinent de Delvardus.

L’esquelètic General Superior havia triat un món de petites dimensions situat en els confins de la banda habitable del seu sol, un lloc molt àrid de sorres color òxid, roques nues i canons laberíntics que havien estat creats per velles inundacions evaporades feia ja molt de temps.

Daala va examinar els contingents disponibles a bord dels Destructors Estel·lars que acabava de posar sota les seves ordres i va reunir un esquadró de llançadores d'assalt, naus molt veloces amb un curiós aspecte d'escarabats mortífers que van descendir a través de l'atmosfera color verd clar i es van dirigir cap a la fortalesa secreta de Delvardus. La Daala havia tret les coordenades d'uns fitxers d'espionatge altament útils que Pellaeon havia obtingut dels bancs de dades centrals del navili insígnia del Suprem Almirall Teradoc.

L'esquadró va volar a baixa altura sobre l'escarpat paisatge solcat per grans vetes rocoses, seguint les ferides que formaven les esquerdes i fissures. Els enormes murs dels congostos projectaven espesses ombres. Quan les naus van entrar al complex de canons, la Daala va poder veure que el canal quedava bruscament tallat per una façana impressionant: es trobaven davant la fortalesa personal del General Superior Delvardus.

Les llançadores d'assalt van baixar davant de les enormes portes de pedra i es van posar en una plana rocosa tan sòlida com el duracret. La Daala i en Pellaeon van sortir de la seva nau, acompanyats per la meitat del contingent de soldats de les tropes d'assalt fortament armats. La resta de les seves tropes van romandre dins de les llançadores d'assalt amb les armes a punt per fer foc. Els cascos de les llançadores d'assalt de la classe Gamma van començar a cruixir i xiuxiuejar a mesura que els seus motors s'anaven refredant i la flota es preparava per al setge.

Daala no tenia ni idea de com reaccionaria el lloctinent de Delvardus.

Dos soldats de les tropes d'assalt van obrir les portes del compartiment de càrrega del darrere i van extreure d'ell la demostració de força més important de la Daala.

-El vicealmirall Pellaeon i jo obrirem la marxa -va dir-. Dos soldats transportaran el trofeu, i els altres ens seguiran a cada costat en qualitat de guàrdia d'honor personal.

Van començar a avançar per la plana rocosa i van anar cap al gegantí i imponent edifici de la fortalesa, amb les seves botes colpejant el dur sòl en un sorollós i veloç avanç que recordava un esclat de salves d'artilleria. L'àrid vent del petit planeta va bufar sobre ells com un gemec ofegat. La Daala no va veure cap altre moviment.

Els soldats de les tropes d'assalt lluitaven amb la càrrega quadrada instal·lada sobre d'unes muntures antigravitatòries que se'ls havia ordenat transportar, intentant impedir que trontollés sota aquelles brises impredictibles. Suspès al centre de l'estructura, preservat entre espurnejos en un camp d'energia d'alta potència com un insecte mort atrapat en un bloc d'ambre, penjava el flac cos de mentó fes del General Superior Delvardus. El seu rostre estava inflat i encarcarat en una horrible ganyota, i els seus ulls s'havien tancat a causa dels efectes del gas nerviós.

Daala va tornar la mirada cap enrere i el seu cabell vermell foc va onejar al voltant del seu cap, agitat per les ràfegues de vent gelat. Ja estava sentint com aquella atmosfera tan tènue li cremava els pulmons, però no volia portar una mascareta respiratòria per evitar produir una impressió de debilitat.

Pellaeon va allisar el seu uniforme i es va aixecar, adoptant una postura majestuosament imperial. La Daala va alçar el cap i va anar cap a les enormes portes, que tenien cinc vegades la seva alçada: L’almirall sospitava que aquella magnificència tenia com a propòsit bàsic el d'impressionar. Tot i les enormes despeses militars proclamades per Delvardus, no havia vist pràcticament cap presència armada al voltant del planeta, i es va preguntar si el lloctinent de Delvardus podria estar planejant alguna classe d'emboscada.

Daala i Pellaeon es van fer a un costat perquè tots els observadors poguessin veure el cos suspès del General Superior Delvardus, i després es van aturar davant de la colossal entrada de pedra i van esperar. La Daala va veure uns quants receptors vocals hàbilment dissimulats en esquerdes de les roques.

-Tinc un missatge i un regal per al coronel Cronus -va dir, emprant un to de conversa normal i tornant la boca cap als receptors vocals.

Les grans portes de pedra es van obrir un parell de metres amb un so curiosament semblant a un sospir de disgust, revelant al contingent de soldats imperials armats ocult en la fortalesa. La Daala va controlar fèrriament la seva expressió i es va mantenir immòbil i impassible.

-El vostre General Superior ha actuat d'una manera tan repugnant com traïdora, i ha posat els seus desitjos per davant del futur de l'Imperi.

Els rostres dels guàrdies indicaven amb tota claredat quant desitjaven desintegrar la Daala per fer-li pagar els terribles insults que acabava de llançar contra el seu antic amo i senyor, però no es van atrevir a actuar davant de la seva escorta i de les llançadores d'assalt Gamma fortament armades.

-Delvardus no va actuar en solitari, però va prosseguir una guerra de desgast i va lluitar amb altres senyors de la guerra en detriment de tots nosaltres. Us presento... -Va treure un cub hologràfic de la seva butxaca i el va deixar davant de l'estructura centellejant que sostenia el cos suspès -un enregistrament de tot el nostre consell de pacificació perquè pugueu veure les accions del vostre general, així com aquelles dels altres senyors de la guerra. Quan l'hagueu vist, comprendreu per què va ser necessari adoptar una mesura tan dràstica.

» Aquestes llançadores d'assalt no són més que una fracció de les nostres forces, però seran suficients per causar danys altament significatius a la vostra fortalesa. La resta de la nostra flota està esperant en òrbita. Penseu en el que esteu sentint i decidiu si voleu unir-vos a nosaltres com a part d'una força imperial reunida..., o si voleu ser considerats uns renegats de la mateixa manera que el vostre antic comandant. Disposeu d'una hora per deliberar. Si no hem tingut notícies vostres quan acabi aquest termini, tornarem i us destruirem com a còmplices.

Daala va girar sobre els seus talons. Els soldats de les tropes d'assalt van deixar la pesada estructura a terra i van desconnectar el generador de la plataforma antigravitatòria abans de seguir a la Daala i en Pellaeon.

Daala no es va tornar a mirar, però va sentir com els guàrdies anaven sortint de la fortalesa i contemplaven el seu líder caigut i el peculiar cub de missatges durant uns moments. Després van tornar corrent a l'interior de la fortalesa, i els retrunys metàl·lics de les pesades portes que es van tancar darrere d'ells va crear ressons que van ressonar per l'estret congost.

Quan l'hora de termini es va acabar, el coronel Cronus va decidir unir-se a les forces de la Daala..., sense cap mena de reserves.

Un transport blindat arribat dels hangars de la fortalesa va portar la Daala i en Pellaeon, juntament amb un contingent dels seus recelosos soldats de les tropes d'assalt, en un ràpid viatge fora del planeta. El coronel Cronus pilotava personalment el transport blindat mentre anava transmetent senyals d'identificació dirigides a l'espai profund. Cronus va anar deixant enrere els navilis de combat de la Daala i va anar seguint un rumb directe de sortida del sistema, movent-se en una trajectòria perpendicular a l'eclíptica que avançava cap al dispers núvol cometari.

El coronel Cronus no era gaire alt, però tot el seu cos desprenia una impressionant aurèola de poder. Les seves espatlles eren molt amples i el seu pit estava recobert de grans músculs ondulats, i els seus gruixuts bíceps indicaven que s'exercitava incansablement per mantenir-se en la millor forma física possible fins i tot sota la reduïda gravetat d'aquell petit i lúgubre planeta. La seva arrissada cabellera negra estava solcada per brins platejats que li proporcionaven una aparença característica. Estava molt bronzejat i tenia la pell plena d’arruguetes que li donaven un aspecte general d'haver-se adobat a la intempèrie, i els seus grans ulls castanys es movien contínuament d'un costat a un altre, absorbint tots els detalls. No era molt xerraire, i contestava a les preguntes que se li formulaven amb la informació estrictament necessària sense afegir ni una sola dada més.

-He d'executar un petit salt hiperespacial -va dir en Cronus -per portar-nos prou a prop del límit del sistema..., llevat que prefereixin viatjar durant setmanes amb els nostres motors subllumínics a màxima potència, naturalment.

Daala es va encarcarar. Pellaeon i els guàrdies de les tropes d'assalt es van posar ferms, però l’almirall va acabar decidint que Cronus tenia molt poc a guanyar mitjançant un acte de traïció sobtada..., i que confiar-li una responsabilitat tan gran indubtablement serviria per plantar les llavors d'una lleialtat més profunda.

-Molt bé, coronel -va dir-. Tinc moltes ganes de veure què va aconseguir crear Delvardus amb tots els crèdits que va gastar.

Pellaeon la va mirar com si li estigués llançant un advertiment silenciós i les puntes del seu frondós bigoti van semblar inclinar-se cap avall, però la Daala va respondre amb una sacsejada de cap gairebé imperceptible. El vicealmirall es va recolzar en el seu seient i es va obligar a relaxar-se. Cronus va acceptar les seves ordres sense dir ni piu i va començar a programar l'ordinador de navegació.

Els nervis de la Daala estaven tan tensos que li semblava com si el seu cos estigués travessat per una xarxa de cordes de piano. Va mantenir el rostre impassible, però l'adrenalina va seguir corrent a tota velocitat pel seu organisme mentre es posava l'arnès de seguretat. Tot havia anat notablement bé. La conquesta havia estat devastadora i sagnant, però la Daala s'havia limitat a acabar amb uns objectius meticulosament seleccionats, les víctimes adequades, i la collita de l'Imperi s'anava tornant més potent i rica amb cada llavor que recol·lectava. La Daala va pensar en les importantíssimes conseqüències del seu triomf i es va sentir molta alegria.

Pellaeon va aixecar les celles en un arrufament interrogatiu, però la Daala no va respondre a ell. El risc havia valgut la pena. Sempre romandria en guàrdia, però de moment el perill havia acabat. Totes les seves accions futures haurien d'anar dirigides a consolidar el seu poder.

Cronus va fer girar el seu seient de pilotatge per tornar-se cap a ella i la va contemplar amb els seus profunds ulls marrons, que contenien una inesperada afabilitat. La Daala es va preguntar si li agraïa que hagués decidit fer-se amb el poder. Havia vist com Cronus contemplava el cadàver del General Superior Delvardus amb un intens menyspreu que tot just s'havia molestat a dissimular.

-Estem entrant a l'hiperespai, almirall Daala -va dir Cronus-. Els prego que no s'alarmin.

L'espai es va esvair en un remolí multicolor al voltant de la nau.

La Daala es va inclinar cap endavant per parlar amb el coronel.

-Hem fet alguns esbrinaments sobre la quantitat de diners que Delvardus va gastar en les seves operacions, i no he quedat molt impressionada pel que vaig veure en la seva fortalesa. –Va entretancar els seus ulls color maragda i va seguir parlant-. Espero que no hagi estat dilapidant els recursos de l'Imperi.

Cronus va somriure i va moure el cap.

-Li asseguro que no ho va fer, almirall, i crec que fins i tot vostè quedarà impressionada.

La Daala va tancar els ulls durant un moment per fer un recompte mental de la seva flota, i li va afegir els Destructors Estel·lars que ja havia obtingut dels diferents senyors de la guerra fins a fer una avaluació global de totes les naus i la potència de foc que tenia a la seva disposició. Després es va jurar a si mateixa que aquesta vegada sabria usar millor la seva flota.

-Ja hem arribat, almirall.

El coronel Cronus va activar els controls hiperespacials perquè retornessin la nau i els seus passatgers a un univers normal. La negror els envoltà de nou, i el llunyà sol va aparèixer com un puntet brillant en el centre del sistema. A part d'aquest sol, només hi havia foscor espacial estenent-se en totes direccions al voltant del transport blindat. I llavors la Daala va veure una mena de taca borrosa, una enorme ombra que eclipsava les estrelles. Semblava tenir diversos quilòmetres de longitud, i es va anar fent més i més gran a mesura que s'anaven aproximant a ella.

Cronus es va inclinar sobre el sistema de comunicacions i va transmetre un codi d'identificació.

-Connectin els sistemes -va dir a un oient desconegut-. Vull una exhibició el més espectacular possible.

Daala va clavar la mirada a la finestreta, i de sobte va veure aparèixer un remolí de llumetes que van anar indicant la situació d'una coberta rere d'una altra en una nau increïblement enorme. La immensa ombra en forma de falca era un sol navili les descomunals dimensions tornaven insignificants les de qualsevol altre que hagués vist fins llavors.

-No m'ho puc creure -va murmurar Pellaeon al seu costat-. Només l’Executor era tan gran..., i aquella nau va estar a punt de provocar la fallida de l'Imperi.

- Què és? -Va preguntar la Daala.

Cronus va somriure, i les seves expressives faccions van mostrar amb tota claredat l’obvi plaer que sentia davant la reacció de la Daala..., però va ser Pellaeon qui va respondre.

-És un Súper Destructor Estel·lar -va dir.

Cronus es va afanyar a assentir.

-Té una potència de foc equivalent a la de vint Destructors Estel·lars normals -va dir, i els seus ulls van brillar amb una guspira d'orgull-. Mesura vuit quilòmetres de longitud i pot transportar a cent mil tripulants..., i està recobert amb un blindatge d'invisibilitat. Per això només era visible com una ombra negra mentre ens aproximàvem. Encara que sigui gegantí, és pràcticament invisible per a les forces enemigues.

Després va baixar la veu, com si estigués revelant un secret molt valuós.

-L’hem anomenat Martell de la Nit.

La sorpresa va desorbitar els ulls de la Daala, i la seva respiració es va tornar més ràpida i entretallada mentre contemplava com Cronus anava dirigint el transport blindat cap a l'entrada de l'hangar del Súper Destructor Estel·lar en el qual anaven a atracar. La Daala no va poder contenir-se i es va aixecar del seu seient per col·locar-se darrere del coronel. Després es va inclinar cap endavant, incapaç d'apartar els ulls de la tenebrosa bellesa del Martell de la Nit.

-Aquesta serà la meva nau -va murmurar.

Següent